Bé, doncs, si us sembla bé, donem inici a aquesta sessió de la ponència de llei de l'economia social i solidària. Avui començarem amb dues compareixences. La primera, en aquest cas, és d'una representació de l'Associació Catalana de Centres Especials de Treball d'Iniciativa Privada, el senyor Albert Campabadal, i tot seguit compareixerà també en David Guàrdia, en representació de la Federació de Cooperatives d'Habitatge, també en relació amb el projecte que avui estem debatent.
Abans de donar inici a la compareixença, voldria traslladar dues qüestions a la resta de ponents. La primera és que, com bé saben, en la sessió anterior havia de compareixer l'Associació de Societats Laborals i Economia Social. No van poder venir i, per acord de la ponència, vam dir que davant del calendari previst, aquelles que no poguessin compareixer en el dia assignat, se'ls oferiria la possibilitat de fer-ho per escrit. Per tant, sol·licitarem la compareixença per escrit de l'Associació de Societats Laborals, corresponent al tràmit 353-00520-15.
A més, ens han remès dos correus electrònics, o un correu electrònic i una trucada, quan hem contactat amb el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat. Ens han demanat si podien compareixer per escrit, i per tant, els sol·licitarem que ho facin. Respecte a Dincat, també ens han enviat un correu electrònic que, malauradament, no és possible que avui puguin ser aquí, però que ens han demanat si poden compareixer per escrit. Així doncs, també sol·licitarem que Dincat pugui compareixer per escrit.
Una vegada fets aquests aclariments, passem a les compareixences d'avui. Senyor Campabadal, en nom de l'Associació Catalana de Centres Especials de Treball d'Iniciativa Privada, com vostè vulgui, té 15 minuts per intervenir. Després ho farà el senyor Guàrdia amb 15 minuts més. Els grups o ponents que estem aquí representats tindrem dos minuts per fer preguntes, no per establir funcionaments, sinó per fer preguntes i demanar algunes qüestions que vostès podran respondre en un temps aproximat de cinc minuts. D'acord? Moltes gràcies. Endavant, senyor Campabadal.
Molt bon dia a tothom. En primer lloc, moltes gràcies als membres de la Comissió d'Empresa i Treball per convidar-nos a aquesta compareixença sobre el projecte de llei d'economia social i solidària. Avançant, vull dir que nosaltres valorem molt positivament aquest projecte de llei. És fonamental que es defineixi un marc jurídic sòlid per a l'economia social, que reconegui, protegeixi i fomenti el desenvolupament de les entitats que hi formen part, i que ajudi a ordenar tot el sector socioeconòmic perquè pugui ser cada vegada més rellevant.
Dit això, m'agradaria fer una apreciació que considero important. Com molt bé ha dit el senyor Jordi Albert, soc el president de CETIP, que és una associació de centres especials de treball d'iniciativa privada que representem més de 3.000 persones amb discapacitat que treballen als centres especials de treball aquí a Catalunya. Fa més de 10 anys que ens vam constituir i defensem la feina feta pels centres especials de treball d'iniciativa privada. No estem en contra de ningú, sinó que reconeixem també la feina feta pels centres especials de treball d'iniciativa social.
Finalment, pensem que hem d'estar a favor d'aquells centres especials de treball que facin bé les coses. Tenint en compte que hi ha diversos centres especials de treball d'iniciativa social que s'han acostat per incorporar-se a la nostra associació, vull avançar que fa un mes i mig vam tenir una assemblea en la qual vam aprovar un canvi de nom i d'estatuts. A partir d'ara, serem una associació oberta a tot tipus de centre especial de treball que, evidentment, faci les coses ben fetes. Gràcies.
I per què defensem nosaltres aquest posicionament? Tenim un posicionament a favor de tots els centres especials de treball per un motiu molt important: la situació tan complicada que pateixen les persones amb discapacitat en quant a la inserció laboral. Deixeu-me que només digui tres dades. A dia d'avui, la taxa d'ocupació de les persones amb discapacitat és 41 punts més baixa que la taxa d'ocupació de les persones sense discapacitat. La taxa d'atur és gairebé 8 punts més elevada en el col·lectiu de persones amb discapacitat que en el col·lectiu de persones sense discapacitat. A més, la taxa d'activitat és 42 punts més elevada en el col·lectiu de persones amb discapacitat que en el col·lectiu de persones sense discapacitat. Per resumir-ho, només una de cada quatre persones amb discapacitat en edat laboral està treballant, i si ens fixem en el col·lectiu de persones amb discapacitat amb especials dificultats, és a dir, persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o grans discapacitats físiques o sensorials, només un 18% estan treballant actualment.
Estem, per tant, en una situació molt complicada en quant a la inserció laboral de les persones amb discapacitat. Quan penso en una societat ideal, seria aquella en què no existissin els centres especials de treball, en la qual totes les persones amb discapacitat estiguessin treballant a l'empresa ordinària, que és la finalitat última de tot centre especial de treball: fer aquest acompanyament fins a l'empresa ordinària. No obstant això, la realitat és que, a dia d'avui, entre les empreses ordinàries i la gran tasca que fan tots els centres especials de treball, encara tenim molta feina a fer.
M'hagués agradat poder presentar dades sobre quantes persones hi ha en els centres especials de treball d'iniciativa social i quantes en els centres d'iniciativa privada. Malauradament, aquesta dada no la tenim. Quan anem a les dades del SEPE, que proporciona xifres de totes les comunitats autònomes, veiem que Catalunya agrupa totes les dades en els centres especials de treball d'iniciativa privada, cosa que no reflecteix la realitat.
Si tenim en compte tot això, actualment el 54% de les persones amb discapacitat que treballen en centres especials de treball ho fan en centres d'iniciativa social, mentre que el 46% ho fan en centres d'iniciativa privada. En el cas de les persones amb especials dificultats, el 61% treballen en centres d'iniciativa social, però no hem d'oblidar que el 39% encara ho fan en centres d'iniciativa privada. Així, 4 de cada 10 persones amb especials dificultats actualment treballen en un centre especial de treball d'iniciativa privada.
Dins de cada un d'aquests tipus de centres, el centre especial de treball d'iniciativa social, de mitjana, té un 43% de les seves persones amb especials dificultats, mentre que en els centres d'iniciativa privada aquest percentatge és del 32%. Vull posar en valor la feina que fan tant els centres especials de treball d'iniciativa social com els d'iniciativa privada en la contractació de persones amb discapacitat, especialment aquelles amb especials dificultats.
Dit això, estem molt contents amb el projecte de llei d'economia social i solidària a Catalunya, ja que engloba tot tipus de centres especials de treball, cosa que entenem que ha de ser així. No obstant això, també he de dir que això pot no servir de res si paral·lelament al que s'està tramitant aquí, a Catalunya, s'està tramitant en el Congrés dels Diputats un projecte de llei integral d'impuls de l'economia social que, actualment, està expulsant els centres especials de treball.
Iniciativa privada de l'economia social. És a dir, per molt que avui, durant aquest tràmit, s'aprovi a Catalunya que els centres especials de treball formen part de l'economia social, si a Madrid, al Congrés dels Diputats, això és diferent, qui mana serà el projecte de llei o la llei de Madrid, i per tant aquí s'haurà de fer el mateix, amb la qual cosa acabarem amb tota aquesta massa de centres especials de treball que deixaran de formar part de l'economia social.
Dit això, m'agradaria explicar tres coses molt ràpides. En primer lloc, tots els centres especials de treball, tant els d'iniciativa social com els d'iniciativa privada, rebem les mateixes ajudes i tenim les mateixes obligacions. Tots hem de fer adaptacions al lloc de treball, ajustos personals i socials, desenvolupar itineraris personals pels nostres treballadors, disposem d'uns equips de suport i hem de promoure el trànsit a l'empresa ordinària. És a dir, tots tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions.
En segon lloc, i com ja he dit anteriorment veient les estadístiques, tots els centres especials de treball donen feina a les persones amb discapacitat i a les persones amb especials dificultats.
I tercer punt que volia destacar, i què diu Europa, perquè al final també és important el que s'estigui dient a Europa. Em remeto a les primeres pàgines del projecte de llei d'economia social que ens ocupa avui i trec tres extractes del mateix projecte de llei. En la resolució del Parlament Europeu del 19 de febrer del 2009, que fa referència al mateix projecte de llei d'economia social, es diu que una empresa de l'economia social ha de complir tota una sèrie de valors i característiques, entre les quals destaca la mobilització dels beneficis cap a la seva pròpia activitat, que en el cas dels centres especials de treball serà la inserció laboral o sociolaboral de les persones amb discapacitat.
Un altre paràgraf diu que la Comissió Europea defineix l'empresa social com a agent de l'economia social, on el principal objectiu és tenir una incidència social, més que generar beneficis per a les persones propietàries o sòcies. És a dir, el principal objectiu és la inserció laboral, tot i que no està prohibit generar beneficis.
Finalment, en el reglament 2021-1057 del Parlament Europeu i del Consell, es recull que s'ha de garantir que la distribució de beneficis no vagi en detriment de l'objectiu social principal. És a dir, el primer i principal objectiu de tot centre especial de treball és la inserció laboral o sociolaboral de les persones amb discapacitat, però això pot ser compatible amb un repartiment coherent dels seus excedents.
Una precisió que crec que és bastant òbvia és que, avui en dia, per crear una empresa o un centre especial de treball, el primer que ha de fer la persona interessada és aportar uns diners. Quan comences una activitat, tens despeses i no tens ingressos. Això ho pots fer de diverses maneres: demanant un préstec, aportant els teus estalvis o, si tens un habitatge, hipotecant-lo per obtenir els diners necessaris per destinar-los a l'activitat que vols desenvolupar.
Les estadístiques indiquen que la majoria d'empreses, incloent els centres especials de treball, desapareixen. Avui en dia, tot està molt complicat en tots els sectors, i moltes persones que inverteixen els seus estalvis o que demanen un préstec al banc, que hauran de tornar, poden perdre tots aquests diners. En el millor dels casos, si l'activitat funciona bé i és sostenible, potser al cap de molts anys es podrà plantejar un repartiment dels excedents, però el primer és que l'activitat funcioni.
Per tant, el que volia posar en valor és que ens hem de preocupar més de les persones que treballen en els centres especials de treball.
Com es garanteixen els seus drets, la qualitat laboral que tenen i la inclusió real de totes aquestes persones, ens hem de preocupar més de tot això i potser ens hem de preocupar una mica menys de la titularitat d'aquest centre especial de treball. Això sí, i com ja he dit abans, crec que és molt important que tots els centres especials de treball facin les coses ben fetes. Si fan les coses ben fetes, molt bé. Si no les fan, evidentment s'haurà de fer el que toqui. Però si fan les coses ben fetes, jo crec que no hi ha problema.
Nosaltres, com a CETI, com a associació, la nostra principal preocupació no és si el dia de demà deixem d'estar dins de l'economia social, perquè al final estàs dins de l'economia social o no. El que realment ens preocupa és el que pot comportar no estar dins de l'economia social. Què ens preocupa? Doncs, per exemple, que a dia d'avui unes subvencions destinades a tots els centres especials de treball es comencin a destinar de diferent manera per aquelles entitats que formin part de l'economia social i de manera diferent per les que no en formin part. També ens preocupa que hi hagi unes bonificacions de seguretat social que podrien seguir un camí semblant, perquè no acabem d'entendre per què hi ha aquesta voluntat de diferenciar i d'intentar excloure un tipus de centre especial de treball.
Una altra cosa que em pregunto, amb tot el respecte absolut cap a l'altre tipus d'entitats, és quin sentit té que la llei d'economia social reculli que formen part les cofraries de pescadors, que són organitzacions que s'agrupen de pescadors, o les societats agràries, que són agricultors i ramaders que s'associen i que poden tenir una finalitat lucrativa. Ningú posa en dubte que aquests formen part de l'economia social perquè fan una molt bona feina. En canvi, dins dels centres especials de treball, hi ha una corrent que vol treure els centres especials de treball d'iniciativa privada de l'economia social. És una reflexió que ens fem internament i que no entenem, perquè al final el que estem fent és posar en risc el lloc de treball del 46% de les persones amb discapacitat que treballen en aquests centres i del 39% de les persones amb especials dificultats que també hi treballen. Així que creiem que és molt preocupant.
A més, si tenim aquestes pors, és perquè això ja ho hem vist anteriorment. A dia d'avui, des de la llei de contractes del sector públic del 2017, es va excloure els centres especials de treball d'iniciativa privada i es va dir que estava reservada només per als centres especials de treball d'iniciativa social. Com en aquell moment no hi havia cap definició de centre especial de treball d'iniciativa social, es va aprofitar una llei de contractació pública per definir què és un centre especial de treball d'iniciativa social. No sé, se m'acudeixen molts llocs on definir-ho, però no hauria estat mai en una llei de contractes del sector públic. En aquell cas, ja es va deixar fora dels centres especials de treball d'iniciativa privada de la contractació pública reservada.
En el 15è Conveni Nacional de Centres Especials de Treball del 2019 es va establir una doble escala salarial promoguda per la iniciativa social, en la qual els treballadors que treballen en centres especials de treball d'iniciativa social cobren menys que els de centres especials de treball d'iniciativa privada. Això és sorprenent, perquè no entenem per què algú voldria que els seus treballadors cobrin menys. També és veritat que els va fer més competitius quan anaven a veure un client. Nosaltres pensem que tota persona amb discapacitat que treballi en el mercat laboral ha de cobrar el mateix, independentment de qui el contracti. Si a dia d'avui hi ha aquestes diferències, el dia que se'ls expulsi el centre especial de treball d'iniciativa privada de l'economia social, evidentment poden passar moltes més coses.
Torno a dir, això no perjudica els centres especials de treball, això perjudica les persones que treballen en aquests centres. Dues persones que treballen en dos centres especials de treball, un d'iniciativa privada i un d'iniciativa social, que fan exactament la mateixa activitat en el mateix tipus de client, han de tenir les mateixes condicions laborals. Finalitzo felicitant per l'impuls d'aquest projecte de llei d'economia social, dient que és una llàstima que el que es defensi aquí no es defensi a Madrid, perquè els partits polítics que estan aquí també estan a Madrid. Recordem que qualsevol diferenciació normativa que no estigui justificada per l'impacte social...
Social real. Al final, això es tradueix en menys oportunitats laborals per a les persones amb discapacitat. Moltíssimes gràcies a tots i estic a disposició per a qualsevol aclariment o dubte. Moltes gràcies, senyor Campabadal. Ara serà el torn del senyor Guardia, quan vulgui, per quinze minuts.
Bé, doncs això, el meu nom és David Guàrdia. En aquest cas, la meva cooperativa és Sostre Cívic, però aquí estic també en representació com a membre de la Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya, que és la federació que agrupa tot l'habitatge cooperatiu. Dic tot perquè la llei de cooperatives estableix que les federacions agrupen tota la realitat cooperativa, per tant, hi ha cooperatives petites, grans, d'un règim, d'un altre. De manera simplificada, aprofitant aquest primer minut de pedagogia, al final hi ha també aquesta diversitat de règims. Una mica l'habitatge cooperatiu que tradicionalment ha sigut més de règim de propietat i que molts cops, avui en col·laboració pública, ho fan en règim de dret de superfície. També el model que és assimilable al lloguer en règim cooperatiu, que és l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús.
En el fet cooperatiu, la relació entre les cooperatives i les sòcies no és una relació de tercers. Per això, amb les cooperatives de propietat no hi ha compravenda entre les cooperatives i els socis. En les cooperatives en cessió d'ús no hi ha contractes, ja que es tracta d'una adjudicació de l'ús, que són les dues figures que estableix la llei de cooperatives.
Com a Federació de Cooperatives, donem ple suport a aquest projecte de llei presentat pel govern, que ha estat fortament treballat en el sector. No és perfecte, com deia el company, però entenem que fruit d'aquest consens que hi ha hagut, és complex obrir el meló perquè realment hi ha hagut un treball molt important. Mencionaré potser algun element que haguéssim pogut fer diferent, però que, en tot cas, ha format part del consens amb el govern i amb la resta de famílies de l'economia social i solidària. Per tant, entenem que és un molt bon text que ha d'anar endavant.
Més enllà, evidentment, que es faci alguna correcció jurídica o tècnica, que això s'ha de poder fer, i aquí sí que diré que potser s'ha colat alguna petita cosa que té algun element d'incoherència. Però, en tot cas, aquest marc general, la discussió que crec que és molt interessant, és que els diputats coneguin la discussió entre la fórmula jurídica i l'objecte social i l'activitat a què et dediques. És un tema clàssic en aquesta casa. És a dir, què preval: allò que fas, i per tant aquella petita SL que té un compromís clar, o bé la fórmula jurídica, però que no realitzes un objecte social que pugui tenir en compte aquest teixit.
Aquí hi ha dues qüestions. El sentit comú ens diria que l'important és la pràctica, i realment a Catalunya aquest element ha tingut molta importància i aquesta llei ho transmet. Les pràctiques també són complicades de valorar, tot i que aquesta llei ho intenta. A vegades, les fórmules jurídiques són la manera de blindar alguns elements. Si tens una fórmula jurídica de cooperativa i de fundació, hi ha un marc legal que estableix com es distribueixen els excedents, i per tant, no es poden distribuir.
La solució és trobar un equilibri entre aquestes dues qüestions. Cal que la fórmula jurídica blindi, al nostre entendre, i a la vegada cal que hi hagi certa permeabilitat amb aquelles activitats que tenen aquest element d'objecte social en l'àmbit de l'economia social i solidària. Quan parlem d'economia social, parlem de fórmula jurídica; quan parlem d'economia solidària, fiquem més el focus en la praxis.
En resum, el que venim a dir és que l'equilibri que manté és positiu i és una llei molt permeable. Pel que fa a l'àmbit de l'habitatge, comentar que no és una llei específica d'habitatge, però sí que fixa el focus en alguns sectors estratègics i volem posar en valor.
Cada vegada és més necessari perseguir aquesta llei, fer un tomb d'alguna manera o altra progressiu, de manera que, mica en mica, l'economia social i solidària, amb la seva globalitat, pugui anar conquerint i sent cada cop més gran en els diferents sectors estratègics. Parlem d'alimentació, parlem d'habitatge, parlem d'energia, perquè al final és aquella que reforça la gestió democràtica i la sobirania, així com l'impacte social i ambiental, i el retorn a la comunitat. Aquesta no distribució d'excedents que comentàvem és una pràctica que ha de ser productiva i que retorni a la societat.
Per tant, és un repte de país. Si volem un impacte major, que no hi hagi deslocalitzacions i un país més equitatiu, fomentant l'economia social i solidària ho aconseguirem. És important que hi hagi un habitatge públic fort, però també és essencial que aquest es vegi complementat amb un parc d'habitatge social i assequible gestionat principalment per entitats sense ànim de lucre, bàsicament cooperatives, però que també poden ser altres entitats sense ànim de lucre. Aquesta és la manera de garantir que l'habitatge sigui social i assequible.
Per exemple, en el cas de l'habitatge cooperatiu, s'aconsegueix que no hi hagi lucre pel promotor. En l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, la cooperativa reté la propietat de l'immoble, funcionant com una espècie de lloguer en règim cooperatiu. Així, les persones que hi viuen no tenen opció d'adjudicar-se la propietat ni d'enriquir-se de cap manera. Qui adjudica l'ús d'aquest habitatge és una cooperativa de la qual tu participes. Per tant, és evident que la quota mensual no pujarà més del preu de cost.
Tenim un exemple d'una cooperativa que paga un préstec hipotecari de 2.500 euros, i si són cinc veïns, cadascun pagaria 500 a la cooperativa, que reparteix el preu de cost. Si això ho gestiona una mercantil, l'objectiu seria el màxim benefici, cosa que no passa amb les cooperatives. La gestió democràtica assegura aquesta finalitat social de les cooperatives. Per tant, l'administració no pot tractar igual aquells que ofereixen habitatge social i assequible, perquè les persones que hi viuen participen activament en la seva gestió.
La fórmula jurídica és important perquè és la manera de blindar que no només hi hagi bona voluntat, sinó que tinguem un marc legal que afavoreixi i blindi l'habitatge social i assequible a llarg termini. És imprescindible que en un àmbit estratègic com l'habitatge es potenciï la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre i cooperatives, que són prou fortes per operar en el mercat i proveir a la ciutadania.
Finalment, vull posar en valor que la gestió democràtica, en l'àmbit empresarial, és una cosa positiva. Les cooperatives, com Som Energia o Som Connexió, són exemples de com aquesta gestió pot funcionar i beneficiar la societat en el seu conjunt.
Bacus, Suara o les que siguin, siguin en l'àmbit del treball o en l'àmbit del consum, que al final una cooperativa el que fa és fer participar qui treballa i qui consumeix, o els dos sectors. Una cooperativa d'habitatges és aquella que fa participar qui consumeix en general.
Ha comentat també que la llei fa algunes lleugeres referències a l'habitatge i que creiem que són positives. Justament, per exemple, l'article 17 diu que es fomentarà l'habitatge cooperatiu en les polítiques d'acció de sol i otorgament d'ajuts. És obvi que a nosaltres ens hauria agradat que anés més enllà. Què vol dir "fomentarà"? Es queda una mica en la declaració d'intencions. Ens hauria agradat que hi hagués una política pública clara que permetés adjudicar sol i ajuts prioritàriament a entitats amb ànim de lucre abans que a entitats sense ànim de lucre. Per tant, es queda en aquesta declaració d'intencions. D'una banda, ja ho entenem, però també pensem que potser es podria desenvolupar via decret o altres polítiques públiques aquest desplegament de política pública que no es quedi aquí.
Tot i això, dic un petit element tècnic que entenem que és un error, ja que diu que es fomentarà respectant la normativa d'habitatge de protecció oficial. No sempre es respecta l'habitatge de protecció oficial quan sigui de protecció oficial. Algú dirà: "I no ho feu sempre de qualificació oficial?" Aquí hi ha dues reflexions. Tenim, per exemple, projectes rurals que són masies de 400 i 500 metres que, ni que volguéssim, podrien ser de protecció oficial, perquè la normativa de protecció oficial diu que l'habitatge ha de ser màxim de 90 metres quadrats. Per tant, una masia amb hectàrees de terreny no pot ser de protecció oficial.
L'altra qüestió és que ja hi ha una normativa que estableix com funciona la protecció oficial. Això és una altra qüestió que ens passa amb les lleis, que a vegades dupliquem i tripliquem. El compliment de la llei de cooperatives o la llei d'economia social i solidària no ens eximeix de complir amb la llei d'urbanisme, el decret d'habitabilitat, la protecció oficial, etcètera. És un petit matís, però entenem que caldria retirar-lo perquè és redundant, ja que evidentment ja hi ha una normativa que ho estableix.
En el nostre cas, la protecció oficial és un instrument, però no ens cal aquest topall. És un màxim que estableix un privat que tingui habitatge en propietat, el màxim al qual pot vendre o llogar un habitatge, perquè al final estableix un màxim de rendes o d'import. En el nostre cas, és a preu de cost. No es tracta d'un habitatge de protecció oficial, que jo mateix visc en un habitatge de protecció oficial amb una renda inferior a la protecció oficial. Això es produeix a causa del preu real del mercat. Aquells que viuen en zones rurals poden pagar 200 euros al mes, perquè és el preu de mercat real.
El tema de la limitació de la protecció oficial amb un promotor privat té sentit, perquè es regula, ja que si no, ell maximitza beneficis. En el nostre cas, és un instrument de compatibilització amb polítiques públiques. El 80% ho és, però n'hi ha alguns casos, potser de gent gran, que són mig residències i per tant no encaixen tan bé en aquests projectes rurals.
Aprofito per explicar una mica el model social, sigui o no de protecció oficial, que normalment ho és, evidentment, perquè així ens permet accedir a ajuts, etcètera.
Amb aquesta qüestió, aprofitant també per fer un debat que pot ser suggerent, és veritat que aquest tema dels centres especials de treball és un bon exemple, perquè teniu una finalitat molt social. Som coneixedors que hi ha entitats sense ànim de lucre que ho fan, que són d'iniciativa social, i algunes que són empreses mercantils d'iniciativa privada. Al nostre entendre, això també ens passa amb l'habitatge social. Tenim empreses mercantils que entren en concursos públics per fer habitatge de protecció oficial.
Ens diuen a vegades: "Hem de tenir les mateixes consideracions que les cooperatives i les fundacions." No pot ser que les mercantils que fan habitatge de protecció oficial tinguin més suport i més beneficis que les que fan pisos de luxe. No pot ser el mateix gestionar habitatge social amb una mercantil que amb una fundació o una cooperativa. Quan ho fa una fundació o una cooperativa, tots els excedents que hi hagi sempre es reinvertiran. Jo crec que és de gran valor que tinguem empreses mercantils que, sens dubte, aporten elements tan valuosos com els centres especials de treball.
Per tant, vull dir que aquesta llei està en un punt intermig.
Perquè està allí és força laxa en aquest sentit, ja que inclou també i és molt permeable a empreses mercantils que tenen aquesta activitat social. Al meu entendre, no és el mateix fer habitatge social podent tenir beneficis per part d'una mercantil que per part d'una cooperativa. Avui en dia ens passa, això succeeix. Tenim ajuntaments que fan concursos de sol, concursos públics, on guanya potser el millor producte arquitectònic o qui millor presenta un pla de manteniment. Els concursos que no regeixen pel tema econòmic són complexos.
En aquest sentit, a vegades guanyen empreses mercantils que tenen una concessió, un dret d'ús a 75 anys, que acabaran guanyant diners gestionant habitatge social, perquè potser al cap de 30 anys hauran amortitzat el préstec hipotecari i tindran durant 65 anys un immoble que podran explotar fent habitatge social. Creiem que és un error i que lleis com aquestes, que promouen sense excloure ningú el fet que les entitats de l'economia social i solidària siguin receptors d'aquesta política pública, són positives.
En resum, crec que hi ha d'haver una política com de capes, com d'una ceba. És a dir, que allò que sigui millor que una altra cosa, l'administració no pot tractar-ho igual, perquè si no, jo decidiré fer una mercantil i no fer una cooperativa si l'administració no ho promou, ja que pot haver-hi un lucre personal. Amb allò que és de tots i amb els serveis essencials, creiem i apostem que es faci a la mesura del possible amb entitats de l'economia social i solidària.
Molt bé, gràcies, senyor Guàrdia. Ara serà el torn dels ponents dels diferents grups que conformen la ponència. Com fem sempre, anem de menor a major, i per tant, començaria el company diputat Lluís Mijoler.
Molt breu, gràcies per la compareixença. Espero, sisplau, que ens feu arribar, si és possible, per escrit aquelles consideracions que creieu que poden millorar. El nostre compromís dels comuns, ja en període de campanya, era mantenir el text original de la llei, que ja s'havia treballat des del consens no només polític, sinó també des del consens de les entitats. És cert que no és probablement la millor llei i si l'haguéssim de tornar a fer, probablement no estaríem en el tràmit en què estem, sinó que estaríem molt més enrere.
Per tant, més enllà d'alguna qüestió tècnica, el nostre compromís és mantenir el màxim possible, ser el màxim fidels al projecte presentat. Hi ha temes de fons tant d'uns com dels altres que heu parlat que podrien donar per una bona estona de debat.
Aprofito per felicitar-vos per la feina que feu, perquè és complicat veure quan algú treballa sense ànim de lucre, quan algú treballa per l'economia social i per l'economia de les cures, que és una economia diferent del marc capitalista típic. D'aquesta forma, m'aprofito per encoratjar-vos a seguir treballant.
Ara, seria el torn de la diputada Míriam Casanova, del Partit Popular. Moltes gràcies, diputat Albert. Agraïm que avui estigueu aquí a la ponència d'Economia Social i Solidària i que ens hàgiu explicat la importància que té per la vostra activitat. Nosaltres també pensem que és un projecte de llei important, ja que dona reconeixement i visibilitat a tot el conjunt de l'economia social i solidària. Per això, entenem que ha de ser un concepte ampli.
És cert que s'ha entrat a discutir on han d'estar els límits del concepte, però el que és important és que l'activitat que desenvolupa l'entitat sigui independent de la forma jurídica que tingui.
Tingui un clar impacte social. Ho veiem clarament amb les cooperatives d'habitatge o en els centres especials de treball, perquè realment ens garanteix el dret al treball de persones amb discapacitat que ho tindrien molt complicat en l'empresa ordinària. A partir d'aquí, és rellevant per nosaltres que aquests beneficis socials que es deriven de l'activitat primin sobre els beneficis econòmics. És important que les retribucions dels treballadors siguin adequades i que el servei que es presti tingui qualitat.
Entenem que, sent economia social i solidària, la major part dels beneficis, dels excedents, s'haurien de reinvertir o guardar en la pròpia empresa per dedicar-los a l'activitat. Ara bé, acceptem que una part d'aquests beneficis pugui ser distribuïda en forma de dividends com a remuneració del capital. Tenim una visió que promou una distribució transparent i limitada dels excedents. Així, els centres especials de treball d'iniciativa privada, les confraries de pescadors i les cooperatives d'habitatge tenen cabuda en aquest concepte ampli.
La importància d'aquesta llei rau en donar visibilitat al sector i no ha de servir per determinar línies de subvenció o mesures de suport que han d'anar específicament a un tipus d'activitat en funció de la forma jurídica. Si em permet, voldria preguntar si creuen que s'ha de mantenir l'article 9, que fa referència a crear un registre específic d'entitats que configurin el sector ampli de l'economia social i solidària, o si creuen que cal mantenir els registres actuals que ja tenim, com el de les fundacions, associacions i cooperatives, per reduir la càrrega administrativa a tots els tipus d'entitats que configuren el sector.
Moltes gràcies. Ara és el meu torn, com a representant d'Esquerra Republicana. Vull incidir ràpidament en un parell de qüestions. La primera és la qüestió jurídica respecte a la normativa bàsica que s'està treballant al Congrés dels Diputats i la normativa específica que estem tractant en aquest Parlament. Aquesta diferenciació entre els centres especials de treball d'iniciativa privada i els d'iniciativa social és fonamental.
Es reconeix que la norma que estem treballant aquí a Catalunya aborda aquesta qüestió. També haurem de plantejar si la norma específica pot superar la norma bàsica o no, i com es redactarà aquesta norma bàsica en aquest sentit, ja que això dotaria de major consistència jurídica als nostres treballs. No ens hem de centrar només en la forma jurídica, sinó en l'objectiu social i en com els valors de l'economia social i solidària es traslladen a l'àmbit empresarial.
Respecte a les modificacions que el senyor Campabadal ha mencionat, si pot afegir alguna concreció o si creu que s'ha d'incorporar alguna modificació a aquesta norma. També, amb el senyor Guàrdia, m'agradaria que ens fes arribar els canvis que ha anotat respecte a l'habitatge de protecció social, perquè els puguem tenir en compte. Som coneixedors del consens al voltant d'aquesta norma i de les dificultats per assolir-lo, per tant, no volem afegir canvis a la normativa a no ser que vinguin del propi consens. És rellevant per nosaltres aquesta qüestió.
Consens que s'ha assolit i, per tant, des d'aquest punt de vista, aquesta norma, nosaltres volem que continuï en aquests termes, a no ser que el propi consens també recomani alguns canvis concrets respecte a la normativa que avui estem treballant. Gràcies. I ara dono la paraula a la companya diputada Noemí Nieto, per part de Junts.
Moltíssimes gràcies als dos compareixents. Em referiré primer a la compareixença de l'Associació Catalana de Centres Especials d'Iniciativa Privada. Si ens pogués dir l'impacte en nombres absoluts d'aquests percentatges de treballadors, m'agradaria contrastar dues dades per passar una mica el volum i els efectes que podrien tenir si la norma superior influeix en aquesta bàsica. Quin impacte tindríem a casa?
Crec que ha utilitzat a les dues compareixences conceptes comuns sobre la importància de l'objecte d'aquesta llei, a què es dediquen els que entraran dintre, que és el que és important, i el reconeixement als centres especials en general. Qualsevol persona que està en un centre especial no hauria de diferenciar, teòricament, si és d'iniciatives socials o no, perquè el que es tracta és d'inserir-se al món laboral a altres empreses i que hi hagués un seguiment i un acompanyament. Si no, voldria dir que no s'estan complint els criteris de qualitat. Hem de saber l'impacte que té a les persones i treballadors que hi puguin haver.
Sobre la segona compareixença, m'ha agradat molt aclarir conceptes que crec que són bàsics en diferenciar iniciativa per cooperativa que no té per què fer-se protecció oficial. Les persones que entren en aquests projectes, totes, són sòcies i usuàries de l'habitatge. Hi ha una iniciativa de persones que són sòcies i no han de ser necessàriament usuàries. Això ens ajudarà a entendre millor els conceptes.
Tinc dubtes, per això aquestes compareixences ens seran molt útils. Hem de considerar el tema dels excedents, no excedents, o rebre o no rebre ajudes, perquè les mercantils no poden optar a tenir subvencions, mentre que les d'iniciativa social sí. Ens hem de preguntar si el preu de cost unitari d'aquella vivenda és competitiu. El lloguer es calcularia en funció del cost, però estem segurs que la cooperativa té un cost inferior a una mercantil que té més economies d'escala?
Entrar en aquests conceptes és important. És curiós també i són temes que et deixen més tranquil si saps d'això.
Amb els compareixents tenia una altra qüestió, però la companya ha assistit i m'ha deixat. En relació a les seves intervencions, reitero el criteri que ja han expressat altres companys, com el company Jordi Albert, sobre el compromís del grup parlamentari socialista de mantenir l'estructura bàsica i principal del text de la norma, que vostès han valorat positivament. Per tant, mantenim el compromís de conservar aquesta estructura bàsica i fonamental de la norma, sempre susceptible a millores en alguns elements del tràmit. En definitiva, el nostre compromís és mantenir-lo, com no podria ser d'altra manera, en la mesura en què és un projecte de llei aprovat pel Govern al qual donem suport.