Comunidades Autónomas - Cataluña - 5 de febrero de 2026

Comencem, doncs. Bones tardes a tots. Obrim la sessió prevista per avui, 5 de febrer de 2025. Demano als portaveus dels grups si hi ha alguna substitució al grup de Junts. Sí, presidenta. El diputat Jordi Fàbrega substitueix el president Carles Puigdemont, a qui felicitem perquè avui el TJUE ha reconegut que li van aixecar de forma indeguda la immunitat l'any 21. Prenem nota de la substitució. Alguna altra substitució? No. Demano als grups portaveus si els quatre primers punts es poden votar conjuntament o fem un per un. El PP està d'acord a votar conjuntament? Doncs, aleshores, agrupem els punts número 1, 2, 3 i 4. Vots a favor? Junts, PP, Esquerra i PSC. Vots en contra? Vox. Queden aprovats. Seguint l'ordre del dia, passem al cinquè punt, que és la proposta de resolució sobre el cost de la immigració massiva, presentada pel grup parlamentari de Vox en Catalunya. Té la paraula, per un temps de tres minuts, el diputat Alberto Tarradas. Moltes gràcies, presidenta. Que ens trobem davant d'una autèntica emergència demogràfica és una realitat que avui en dia ja ningú pot negar. I davant d'aquesta realitat incontestable, el bipartidisme i els governs separatistes han acceptat de bon grat el pla de les elits globals: la substitució demogràfica. Un pla perfectament pensat que ja porta molt de temps en marxa. Tots recordem com el president Pujol i el separatisme van alterar durant anys el cens electoral, substituint els catalans per paquistanesos, africans i magrebins a través d'una fundació anomenada Nous Catalans, amb l'únic objectiu d'assolir la seva tan ansiada independència. Però ara ja ni tan sols s'amaguen. De fet, aquesta mateixa setmana hem pogut escoltar a l'exministra Irene Montero cridar: "Més teoria del reemplaçament, més asiàtics, més africans, més amerindis i menys espanyols". Això va ser el que va cridar l'exministra davant de tothom. Un gest grotesc de l'esquerra, que s'afegeix a la regularització massiva de mig milió d'immigrants, que ja està col·lapsant les embassades, i que el que faran és beneficiar-se de la bandeja d'or que els ofereix el bipartidisme, i que pagaran els espanyols. I sí, dic que pagaran els espanyols, perquè no necessitem immigració per sostenir l'estat del benestar. Aquesta és una gran fal·làcia. La immigració massiva és la demolició del nostre poble. La immigració dilueix la nostra identitat, incrementa la inseguretat, tercermunditza els nostres barris i, a més, col·lapsa l'estat del benestar, provoca una baixada dels salaris, tensiona el mercat de l'habitatge i empobreix profundament els autòctons. Les dades desmunten una a una les mentides que han vingut repetint des del bipartidisme. Els immigrants presenten taxes de desocupació molt superiors a les dels espanyols i parasiten més del 50% de les ajudes socials, com ara la renda mínima garantida sense treballar, o un 53% de les vivendes de protecció oficial en províncies com la de Girona. Això, estrangers, sense comptar els que vostès han nacionalitzat. De fet, hi ha famílies immigrants que guanyen més diners d'ajudes sense treballar que si treballessin. I, encara treballant, per tal que un immigrant contribueixi més a la societat que l'acull que els recursos que d'ella s'extreuen, hauria de generar com a mínim 45.000 euros a l'any. El 90% dels immigrants que treballen generen de mitjana 19.000 euros a l'any. És a dir, que cada immigrant que ve a Espanya a treballar ens costa 26.000 euros, segons aquest informe que els descric. A més, a això s'hauria de sumar la reagrupació familiar, si ve amb la seva dona i, per exemple, tres fills. Llavors, aquesta família estrangera ens costaria 206.000 euros a l'any que paguen tots els espanyols per venir aquí a treballar, no a beneficiar-se de les ajudes, com ja sabem que fa una part molt important de la població immigrant. La immigració és el gran repte del segle XXI, i no ho és només econòmicament. Una nació que renuncia a tenir fills i que decideix substituir-los per fluxos massius de població importada és una nació que...

Termino enseguida, presidenta. No hay Estado del bienestar sin pueblo que lo sostenga, no hay pensiones sin familias autóctonas y no hay futuro sin europeos auténticos. Por ello, desde Vox tenemos una receta muy clara: sabemos cuál es el camino que debemos seguir para garantizar la supervivencia económica, demográfica y cultural de Europa. Uno, cierre de fronteras. Dos, cortar las subvenciones a la inmigración y a las ONGs que la fomentan. El estado del bienestar es para los nuestros y para el resto, y la solución es la remigración. Muchas gracias. Cap grup ha presentat esmenes, aleshores, si els sembla, farem de major a menor, essent el grup que dona suport al Govern l'últim. Per tant, el primer torn serà pel grup parlamentari de Junts, i té la paraula per tres minuts el diputat Francesc de Dalmases. Gràcies, presidenta. La veritat és que ens sorprèn quan vostès parlen de cost i d'invasió. Escolta, aquí la invasió que pateix Catalunya i el problema gran que ha tingut Catalunya des de 1714 ha tingut diferents noms: han estat els castellans, han estat els borbons, ha estat Espanya, que són els que han destruït la llengua, la cultura i la tradició catalanes de forma ininterrompuda des de 1714. Estem a la Ciutadella, on es resguardava l'exèrcit que reprimia i assassinava els barcelonins. Estem a la ciutat de Barcelona, l'única ciutat europea que té un castell que no és per defensar la ciutat sinó que és per atacar-la. Estem encara sota un règim borbònic amb una obsessió contra la llengua catalana, com l'han tingut des de Felip V a Felip VI. I el problema de Catalunya és aquest, no ens distreguin. El problema de Catalunya és Espanya. El problema de l'escola catalana és Espanya. El problema dels hospitals catalans és Espanya. El problema de les carreteres catalanes és Espanya. I si hi ha qui abaixa el cap i diu "miri, ara Espanya en forma de Renfe en comptes de ser el 100%, serà el 51%". No, és impossible. Amb Espanya, Catalunya col·lapsa. Aquesta obsessió que té Espanya contra les institucions pròpies de Catalunya va començar al segle XVIII però es manté perfectament viva al segle XXI. El 155 va ser fa quatre dies i aquest mateix Parlament, sota un suposat règim democràtic, va ser tancat perquè no els agradava a Espanya el que discutíem aquí. Per tant, el perill per Catalunya és Espanya. No són ni els africans, ni els sud-americans, ni els asiàtics, és Espanya. I qui es distregui amb aquests col·lectius s'equivoca molt. El perill per Catalunya són aquests 300 anys de submissió. I tant que hi ha lladres. El principal lladre són els 30.000 milions d'euros que ens espolia cada any l'estat espanyol: 3.700 per català, tingui l'edat que tingui, sigui jove, sigui gran, sigui home, sigui dona, gairebé 15.000 euros per una família de quatre persones. I sí, efectivament, com tots els països, volem gestionar la immigració, perquè si en un autocar de 45 persones n'hi posen 70, no és que els 25 visquin pitjor, és que viuen pitjor els 70. Però quan proposem gestionar la immigració, des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta espanyola, ens diuen que som separatistes o que som racistes, i paradoxalment són els mateixos que segueixen justificant aquest espoli. El problema no són les invasions externes que arribin ara o que arribin d'aquí 20 anys o que van arribar fa 20 anys, el problema és Espanya. Nosaltres lluitarem contra l'ocupació espanyola i volem que aquest país, Catalunya, sigui independent. Llavors sí, podrem gestionar tot allò que ens interessa per garantir el benestar de tothom que visqui, se senti i treballi a Catalunya. Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Davant d'aquesta proposta de resolució presentada per Vox, és evident que el nostre vot serà contrari. No compartim ni una coma ni un punt del que hi ha a la proposta de resolució, entre altres coses perquè es basa en mitges veritats o falsedats directament. Per tant, una proposta de resolució que parla en termes d'invasions i que utilitza verbs inventats, com és el cas de remigració, per nosaltres no és una proposta de resolució que tingui res o que porti res en positiu. El principal repte per nosaltres, al qual s'afronten les societats avançades europees i mundials, és com combatem l'autoritarisme identitari que avança i intenta acampar.

Confrontant els pobres o la gent més en risc, en lloc de mirar cap amunt i assenyalar aquells que obliguen les classes més desafavorides a viure com estan vivint, per nosaltres no representa cap mena de solució. Al contrari, el que fa és intentar atiar problemes socials, perquè l'autoritarisme identitari viu de la ràbia, de l'odi i de la por. Aprofito per expressar el meu orgull de que els meus cognoms no tinguin res a veure amb els cognoms que hi havia a Catalunya fa 300, 600 o 800 anys. Igualment, em sento orgullós de tenir companys amb cognoms que no tenen res a veure amb els meus, com la Najat Driouech. Estic orgullós que hi hagi membres al nostre país i al nostre Parlament que tinguin orígens diversos i que comparteixin amb nosaltres l'horitzó de construir un país just, lliure i independent. Tots i totes els que compartim aquest horitzó hem de treballar per afrontar el repte principal que tenim: parar els peus a l'autoritarisme identitari que intenta campar entre nosaltres. Gràcies. Gràcies, diputat. Ara és el torn del Partit Popular i té la paraula per tres minuts el diputat Cristian Escribano. Gràcies, presidenta. He entès avui per què el grup mixt no fa acte de presència en aquesta sala: perquè ja estan representats pel diputat del Masses en el seu odi a Espanya, un odi irracional que s'ha mostrat a la seva intervenció. Parlant amb aquest odi contra aquelles persones que van venir a Catalunya d'altres llocs d'Espanya per formar el que avui és Catalunya, a treballar per Catalunya i a construir la Catalunya que vostè ha demostrat que odia. El que està clar és que la immigració massiva i descontrolada té un cost, tant pel nostre sistema de benestar com pels nostres serveis públics. Això es demostra quan la Catalunya d'avui no està preparada per acollir tot el que actualment fa front. Les darreres setmanes hem vist l'anunci de la regularització massiva de més de mig milió d'immigrants. Ho estem veient a les cues que s'han format, per exemple, als consulats de Pakistan o d'Argèlia, on, per cert, no veiem ni una sola dona. La realitat que diuen l'Institut d'Estadística i la Seguretat Social és que de mitjana el 44% dels immigrants en edat de treballar no treballa a Espanya. Aquestes xifres s'incrementen quan parlem de les persones de Pakistan, on més del 60% no treballen, i en el cas de les persones del Marroc, més del 50% tampoc treballen. Ara volem afegir dins del nostre sistema mig milió més perquè no treballin, perquè s'aprofitin encara més del nostre sistema. Aquest és el veritable problema. Estan inflant Catalunya i l'estan portant al límit. Volen una Catalunya per 10 milions quan la Catalunya dels 8 milions no pot donar resposta a les necessitats que tenim avui en dia. És una gran irresponsabilitat. Nosaltres votarem a favor d'aquesta proposta de resolució, però ho continuarem denunciant. Catalunya no està preparada per acollir tota la gent que vostès volen acollir, i el que s'ha de centrar Catalunya i la Generalitat de Catalunya és a donar resposta a les necessitats actuals dels catalans que ja hi som aquí. Gràcies. Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari de comuns i té la paraula per tres minuts el diputat Andrés García Berrio. Gràcies, presidenta. Evidentment, com no pot ser d'una altra manera, votarem en contra d'aquesta proposta de resolució que no només és contrària al que jo pugui pensar o al meu grup parlamentari, sinó que un cop més es situa fora de l'estat democràtic de dret, que és el que fa sistemàticament Vox en les seves propostes de resolució i les seves intervencions, perquè ni respecten la Constitució, que tant han dit defensar. També entenc que no estigui present avui el grup mixt, perquè en aquesta comissió ja tenim dos grups d'extrema dreta, és a dir, la part de la bancada del grup popular.

que defensa plantejaments d'extrema dreta, com acabem d'escoltar del senyor Cristian Escribà, i després tenim el grup parlamentari de Vox. La veritat és que sobta que vostès avui també donin suport a una proposta de resolució contrària a la Constitució i una proposta de resolució que parla de remigració, que és un concepte bàsic no només de l'extrema dreta, sinó de l'ultradreta a nivell europeu. Però bé, allà cadascú. Jo crec que està clar que també al grup popular hi haurà diferents sensibilitats i hi ha un sector que cada cop s'aproxima més als postulats d'extrema dreta. No ho he dit només avui, ho he dit en altres ocasions i ho continuaré dient. En relació amb la regularització, vull recordar que quan estàvem en pandèmia, un grup de col·lectius de tot tipus, entitats, ONGs, però sobretot persones migrants autoorganitzades, van promoure un procés d'iniciativa legislativa popular per tal de garantir una regularització extraordinària de persones migrants. En aquest sentit, van tenir el suport de més de 700.000 persones a tot l'Estat. Bé, tot un procés en què fins i tot grans sectors de l'Església catòlica han donat suport. Del que es tracta és de garantir uns mínims drets i una oportunitat a persones que ja estan vivint aquí, i que han de garantir, a més, que no tenen antecedents penals. En aquest sentit, volia manifestar que és absolutament imprescindible treballar amb una perspectiva i una mirada àmplia de drets, fer una aposta per la inclusió i per la cohesió social des d'una perspectiva de garantia de drets. A vegades, mesures com aquestes no fan més que posar ordre a una situació que ja era tota una realitat. Per tant, votarem en contra d'aquesta proposta de resolució. Gràcies, diputat. Ara seria el torn de la CUP, però no tenim cap membre de la CUP present. El grup mixt ha enviat un correu a aquesta presidència excusant-se per motius mèdics, així que ara seria el torn del Partit Socialista i Units per Avançar. Té la paraula per tres minuts el diputat Alberto Bondesio. Moltes gràcies, presidenta. Senyor de Vox, no som salvatges, no som animals, no som alienígenes, som humans. Vostès tenen a Trump com a referent. Sé que és difícil no sentir odi en aquests dies. L'odi es fa més poderós amb més odi. L'única cosa que és més poderosa que l'odi és l'amor. Necessitem ser diferents. Si lluitem, ho fem amb amor. No us odiem, estimem la nostra gent, estimem la nostra família i aquesta és la nostra manera de fer-ho, amb amor. No oblideu això, si us plau. Menys odi, més amor. Votarem convençudament que no. Gràcies. Gràcies, diputat. Com no s'han presentat esmenes, no té torn per posicionar-se. Per tant, procedirem a la votació. Algun grup demana votació per separat? No? Doncs aleshores podem votar els dos punts conjuntament. Vots a favor? Al grup del PP i Vox. Vots en contra? Junts, PSC, Esquerra i Comuns. No queda aprovada aquesta proposició. Passem al següent punt de l'ordre del dia, que és el sisè punt: proposta de resolució sobre el finançament plurianual de la Unió Europea per al període 2028-2034, presentada pel grup parlamentari de Junts. Té la paraula per un temps màxim de tres minuts la diputada Ana Tudómingo. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. El 16 de juliol del 2025, la Comissió Europea va presentar una primera proposta de pressupost per al període 2028-2030, d'uns gairebé dos bilions d'euros.

La proposta ha rebut crítiques tant del Parlament Europeu, dels Estats membres, com del Comitè Europeu de les Regions i la societat civil per les seves limitacions i per trepitjar les competències de les regions. A la tardor del 25, ja es va presentar una proposta per part del PSC en aquesta comissió, però amb més informació sobre la proposta de finançament de la Comissió a les mans, creiem que és important que el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat es posicionin clarament en contra del plantejament de la Comissió Europea pel que fa a la centralització del disseny i la distribució dels fons europeus, que limiten el seu paper en la definició de les polítiques europees. En un context cada cop més competitiu, en què la Unió Europea ha de ser més àgil i eficaç, considerem inacceptable que la Comissió renacionalitzi el pressupost en comptes de potenciar el paper de les regions i blindar la seva participació en espais de presa de decisió i el seu finançament. Estem parlant de dos models incompatibles: un que centralitza el poder, la influència i els recursos en els Estats, i un altre que garanteix la participació de les regions i el seu finançament. Creiem que el primer model posa en risc la cohesió i la integració de la política i l'economia europees, mentre que el segon la potencia i l'enforteix. Per tant, és crucial que aquest Parlament es posicioni rotundament en contra de la proposta o de les intencions de la Comissió Europea. En primer lloc, demanem que es reclami i que es negociï amb el Govern espanyol el traspàs a la Generalitat de la gestió dels fons europeus, perquè la seva distribució sigui decidida des de Catalunya. Això és fonamental perquè Catalunya disposi del finançament europeu adequat, establint mecanismes econòmics, polítics i legals per blindar la seva participació en la gestió dels fons, respectant així el principi de subsidiarietat. En segon lloc, creiem que cal fer front comú amb altres nacions sense estat o regions que comparteixin la voluntat de gestionar directament els fons europeus. En aquest sentit, demanem que s'activi de nou la iniciativa de Regions for EU Recovery, una xarxa de més de 30 territoris europeus que busca enfortir la seva participació en la presa de decisions a nivell europeu. Això ha de ser una prioritat de l'agenda del Govern, en concret de la Conselleria d'Unió Europea i Acció Exterior. En tercer lloc, una de les crítiques que s'ha fet és que el pressupost de dos milions d'euros no és suficient, i que la integració de temàtiques dins un mateix fons comú dilueix els fons de finançament pel sector agrari, que són importants i haurien d'estar independents. Per tant, demanem que es garanteixi que la política agrària comuna i la política de cohesió de la Unió Europea tinguin en compte i incorporin les necessitats reals de Catalunya i dels seus sectors productius estratègics, com és el sector primari. Ara és el torn dels grups que han demanat la paraula. És una qüestió de formalitat en el debat de les propostes de resolució que fem en aquesta comissió. En la mesura que el temps reglamentari seria de cinc minuts, demanem a aquesta presidència que tingui l'elasticitat suficient per poder presentar les propostes de resolució. Creiem que és important que els grups parlamentaris tinguin temps suficient per presentar les seves propostes. Ara és el torn del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, i té la paraula per un temps de tres minuts el diputat Juli Fernández.

Presidenta, vagi per endavant el nostre vot favorable a la proposta de resolució que presenta el grup parlamentari de Junts. Compartim aquesta mirada i els cinc punts que proposen a la seva proposta de resolució. Hem fet una proposta de punt d'edició que ha estat acceptada per la diputada Domingo, a qui li agraeixo la facilitat per poder-ho fer, que va en el sentit del que ella explicava. Aquesta millora evidencia el rebuig a la recentralització dels fons per part de la Comissió Europea en la seva proposta feta pública. Per tant, sense més, agrair-los la predisposició i el nostre vot serà favorable. Després tindré una proposta de resolució que va en un sentit similar i, per tant, podré aprofitar-ho. Gràcies. Ara és el torn de l'altre partit que ha presentat esmenes, en aquest cas el Partit Socialista i Units per Avançar. Té la paraula per tres minuts el diputat Alberto Bondesio. Moltes gràcies, presidenta, i gràcies al grup parlamentari de Junts per haver presentat aquesta resolució que, com apuntava el diputat d'Esquerra Republicana, ens porta de nou a aquest Parlament a posicionar-nos sobre el marc financer plurianual de la Unió Europea, seguint amb la petició que va fer el director de l'oficina de la Comissió Europea a Barcelona en la seva compareixença ara fa unes quantes setmanes. M'agradaria demanar a la mesa que es poguessin transmetre aquestes propostes de resolució, les dues d'avui, més la que es va aprovar el mes de maig, també sobre el marc financer plurianual, ja que era una de les qüestions que va plantejar al llarg de la seva compareixença. En particular, sobre aquesta proposta de resolució, gràcies a la diputada Domingo per haver acceptat les esmenes del PSC. Compartim, de fet, el fons polític amb el tema de la governança. No podem estar a favor d'una recentralització de les polítiques de cohesió ni d'un marc financer plurianual que no és suficient per fer front als reptes que tenim en comú, ni com a europeus ni tampoc com a catalans i catalanes. Donarem suport a la gent que ens ha ajudat a fer-ho, i crec que amb aquestes esmenes acceptades s'ha completat i millorat alguns punts, com per exemple garantir que la política agrària comú o la política de cohesió de la Unió Europea tingui en compte i incorpori les necessitats reals de Catalunya, així com la nostra participació. També agrair al grup d'Esquerra Republicana la seva aportació, que també hi donarem suport. M'agradaria dir el mateix de la resta de les esmenes que no estan acceptades, però alguns punts són contraris al títol 2 sobre disposicions financeres, l'article 310 del Tractat de la Unió Europea, i també són contraris als capítols 1, 2 i 3 articles del 311 al 316 del Tractat de la Unió Europea pel que fa als recursos propis. No podem votar a favor dels punts 1 i 2. Tampoc el tercer, perquè la xarxa Regions EU Recovery ja ha caducat, ja que venen vinculats als Next Generation que s'han d'executar com a màxima a finals d'agost del 2026. El que sí que necessitem, i amb això potser ens podem trobar en un futur, és amb un nou EU Regions for Cohesion que tinguin en comú alguns dels elements que sí defensem per part del govern de la Generalitat de Catalunya. També aquest grup parlamentari i en línia del que després parlarem i discutirem de la resolució d'Esquerra Republicana. Moltes gràcies. Ara és el torn de la resta de grups que no han presentat esmenes. En el primer cas, el grup del Partit Popular té la paraula per tres minuts el diputat Hugo Manchón. Gracias, presidenta. Seré breu. Apoyamos la preocupación de que el marco financiero plurianual no cumpla con las necesidades reales, no solo de las comunidades autónomas, sino también de los sectores afectados. Consideramos importante que las comunidades autónomas decidan y gestionen los recursos también europeos y que no todo se concentre en la decisión del Gobierno de España, y más viendo cómo ha actuado el Gobierno, por ejemplo, con la ejecución y reparto de los fondos Next Generation. Como tampoco compartimos que se recorten ayudas a la política agraria común, consideramos que es necesario aumentar, por ejemplo, la defensa europea, pero no retirar recursos al mundo rural. Que las ayudas al campo sean directas y no en planes que nada tienen que ver con el sector y sean basadas en las necesidades de agricultores, ganaderos y...

Gracias, presidenta. Así que miraré, tras la intervención del Partido Socialista, cómo quedan las enmiendas aceptadas en el turno de posicionamiento de Junts sobre las enmiendas para decidir la votación en este punto y pediré votación separada. Gràcies, diputat. Ara és el torn del partit de Vox. Té la paraula per tres minuts el diputat Alberto Tarradas. Sí, moltes gràcies, presidenta. Aquesta intervenció em valdrà tant per aquesta proposta de resolució com per la següent, perquè ens trobem en una tercera posició. En aquest cas, no estem d'acord ni amb el marc financer plurianal de la Comissió Europea actual, ni amb el model que ens presenta Junts, que al final és un model de desintegració de les nacions i de dissoldre'ns tot en un nexe comú que seria una Unió Europea amb més poder. El Partit Popular ha expressat que hi ha una qüestió que no comparteix, que és la qüestió de les ajudes al món rural. Ustedes, que tienen buena mano con sus eurodiputados, ¿podrían decirles que se pasen al grupo de los Patriotas Europeos, como están haciendo tantos otros eurodiputados de los populares, y que se opongan de manera abierta y activa al pacto del Mercosur? Crec que seria una gran proposta que ajudaria molt al sector primari a Espanya i en altres estats de la Unió Europea. Votarem en contra d'aquesta proposta de resolució i també de la següent. Moltes gràcies. Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari dels Comuns. Té la paraula per tres minuts el diputat Andrés García Berria. Gràcies, presidenta. Simplement, per un costat, vull agrair la presentació d'aquesta proposta de resolució relativa al finançament en el marc financer plurianual presentada per la presidenta de la Comissió de la Unió Europea. Considerem que, efectivament, cal millorar la posició que pugui tenir Catalunya en aquest sentit i, per tant, anunciem el vot favorable a la moció. Gràcies, diputat. No hi ha cap membre del grup parlamentari de la CUP. Grup Mixt excusat. Demanem al grup que ha presentat la proposta que ens digui si es posiciona enfront les esmenes presentades. Gràcies, presidenta. Des de Junts, agraïm als diputats del PSC i d'Esquerra Republicana per haver presentat esmenes i haver millorat la nostra proposta inicial. L'esmena d'Esquerra Republicana l'hem acceptat. Les tres primeres esmenes del PSC les hem rebutjat perquè creiem que dilueixen les nostres propostes. Nosaltres fem propostes concretes perquè el pressupost inclogui partides específiques per a les regions, per tal que puguin participar de manera directa i no a través dels governs nacionals, cosa que implica demanar la gestió dels fons europeus. També, en relació amb el punt sobre les xarxes, creiem que no s'han d'integrar les xarxes temàtiques, sinó territorials. Les regions tenen reptes comuns i la seva coordinació podria facilitar que moltes de les necessitats de Catalunya quedessin integrades o respectades en la nova proposta de finançament. Considerem que aquest model de centralització és retrògrad i no potencia la participació de les regions. Hem llegit el posicionament del govern de Catalunya sobre les propostes dels reglaments presentades per la Comissió Europea respecte del nou marc financer plurianual i sabem que el conseller està fent reunions. Això vol dir que compartim la denúncia general, però no compartim les solucions ni els mitjans per arribar-hi. Per tant, no hem acceptat les tres primeres esmenes, però sí que hem acceptat les dues finals del PSC. Agraïm el treball que hem fet entre els tres. Gràcies, diputada. Per tant, entenem que queda el punt 2, 3 tal com està la proposta, acceptant les esmenes 4 i 5 del Partit Socialista i un nou punt, que és el 6, d'Esquerra Republicana. D'acord. Doncs, enfront d'això, votació per separat? Al grup parlamentari Socialistes? Sí, gràcies. Demanaríem votació separada dels punts 1, 2 i 3, i després 4, 5 i 6. El 2 i el 3 es poden fer de manera conjunta i el resta també.