Escolteu, bon dia a tothom. Gràcies. Dos minuts d'atenció, menys de dos minuts. Sabeu els minuts d'intervenció. Les conselleres es partiran 40 minuts, 20 i 20. Després, els grups parlamentaris tindran set minuts, i les conselleres, cinc minuts cadascuna. Ja aviso així en general. Els temps són els temps per respectar per tothom. Miro la senyora Esteller, que sempre té aquesta elasticitat amb el temps.
Bé, molt bon dia a tothom, benvinguts a totes i a tots. Consellera Parlón, consellera Paneque, secretari del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. S'incorporarà després la directora general de Bombers. Iniciarem aquesta sessió de la Comissió d'Interior i Seguretat Pública conjuntament amb la Comissió de Territori, amb la compareixença de les dues conselleres.
Les conselleres assistides per les persones que creuen oportú en cas que necessitin alguna qüestió en relació als seus equips. També dono la benvinguda a tots els membres dels diferents departaments, a les diputades i els diputats, i a tothom que ens està seguint pel canal Parlament. Aquestes compareixences són a petició de les conselleres; per tant, l'ordre d'intervenció dels grups parlamentaris serà l'habitual, de major a menor. Dono la benvinguda també a la directora general que ja s'incorpora. En tot cas, iniciaríem la sessió amb un temps de 20 minuts per a cada una de les conselleres, per la qual desitgi actuar primer, en aquest cas, si és la senyora Parlón, consellera, quan vulgui.
Bon dia a tothom, gràcies, presidenta, membres de la mesa. La meva intervenció la centraré en les actuacions dels diferents cossos d'emergència i seguretat en els dos incidents que es van produir gairebé simultàniament el dia 20 de gener. Aniré relatant tot el que tinc endreçat per no deixar-me aspectes importants que crec que són rellevants.
El passat 20 de gener, sobre les 20.36, es rep un avís del 112 on s'informa que un tren que circulava en la línia a la RGU, en el trajecte des d'Hospitalet del Llobregat fins a Massanet de la Selva, havia col·lisionat amb una roca i havia descarrilat a la zona de via que passa per la via C35, en el punt quilomètric 76 de la població de Massanet de la Selva. El primer avís informa que el tren està bé i que l'afectació només és en una de les rodes que està fora de la via. Per tant, en aquest moment ja sabem que no hi ha afectacions pel que fa a les persones que viatgen en el tren, així com conductors i personal auxiliar. Des de la sala central de bombers es realitza una comunicació amb el cos de Mossos d'Esquadra i Adif, s'activa el protocol per accidents ferroviaris amb els diferents recursos que gestiona Adif per traslladar amb taxis les persones viatgeres, les quals són totes traslladades al seu destí.
Aquest incident, com els deia, s'inicia a les 20.36 i es tanca posteriorment sense cap incidència pel que fa als viatgers. S'activen Mossos d'Esquadra, bombers i es tanca l'accident pel que fa a l'activació del pla d'atenció als accidents que es produeixen en les vies ferroviàries. Malauradament, el mateix dia, al voltant de les 21 hores, es produeix un altre accident ferroviari a la R4 de Rodalies. Era el comboi que realitzava el trajecte de Sant Vicenç de Caldés a Manresa i circulava entre Gelida i Martorell. Aquí es produeix un descarrilament per col·lisió. El tren va impactar contra el mur de contenció que, per causes desconegudes, havia cedit i havia invaït part de la via. L'impacte va provocar danys importants a la cabina del primer vagó del comboi i, d'acord amb la informació recollida i cribada pel SEM, sabem que hi ha unes 37 persones ferides de diferent gravetat. Amb la classificació habitual que fa el SEM, cinc persones consten com a ferides de gravetat, mentre que la resta són ferides menys greus.
En el cribratge que es fa des de l'inici, agraïm la feina que van fer les persones al capdavant del primer centre de comandament avançat per atendre les persones ferides, desplegant així l'atenció dels serveis d'emergència. Aquest primer cribratge, amb la col·laboració del SEM, es fa de manera relativament ràpida i, per tant, totes les persones ferides són cribades i traslladades als diferents hospitals. Malauradament, una de les persones resulta finada, i ja hem expressat reiteradament el condol als familiars i amistats d'aquesta persona, i ho tornem a fer avui aquí en aquesta compareixença. De totes les persones ferides, un total de vint-i-sis són donades d'alta.
En poques hores, i a dia d'avui, només queda una persona ingressada a un hospital. La resta han estat donades d'alta, benauradament. En el moment en què s'activa aquesta emergència, s'activa el Pla de Protecció Civil de Catalunya, el Procicat Ferrocarril. En principi, estava en fase d'alerta, però posteriorment, com que hi ha múltiples víctimes, passa a la fase d'emergència en l'organització de tota l'operativa de protecció civil. Això vol dir que s'activa el sistema de comandament del CECAT, que té el primer centre de comandament a les caves de Turulló, on anem tant la consellera Paneque com el conseller de Presidència i jo mateixa, que rebem les primeres informacions sobre com s'ha produït l'accident.
A la zona, ja estan desplaçats bombers de la Generalitat de Catalunya, que realitzen les primeres tasques d'estabilització de l'entorn i de l'escenari. Participa el grup d'especialistes en col·lapse d'infraestructures, el grup GREC, que estabilitza el mur de contenció i realitza totes les tasques d'emergència pertinents. En paral·lel, el cos de Mossos d'Esquadra s'encarrega de les tasques de mobilitat, tallant el carril de l'AP-7 per seguretat, i també treballen altres cossos de seguretat.
En quant a la dotació de bombers, hi ha 48 dotacions de bombers de la Generalitat de Catalunya, amb un total de 108 bombers i bomberes. Per part de Mossos d'Esquadra, en l'operatiu van participar 14 patrulles de seguretat ciutadana, 4 equips d'ordre públic, dues patrulles de trànsit i la unitat de drons, així com també la policia científica i la policia d'investigació. La intervenció en aquesta fase d'emergències, un cop activat el Procicat en fase d'emergència, té tres fases i una quarta, que correspon a la investigació. La primera fase és la que es realitzen les accions inicials, que inclouen l'atenció a les persones ferides i el cribatge per a la seva derivació als diferents hospitals de referència del conjunt de Catalunya.
Treballar davant dels riscos apreciats amb la inestabilitat del mur implica fer l'estabilització necessària per part del grup especialista de bombers. Un cop estabilitzada provisionalment tota la zona del mur de contenció, es garanteix la seguretat tant dels professionals de bombers com de les víctimes que durant tot aquest procés s'estaven evacuant i traslladant per rebre l'atenció sanitària adequada.
Durant aquesta fase, les tasques d'excarceració són molt complicades, especialment per a les persones que havien quedat atrapades a la cabina. Es realitzen tasques de triatge exhaustiu per derivar les víctimes a les diferents unitats d'atenció. A més, es va configurar un centre d'atenció familiar al centre cívic de l'urbanització de Casablanca, per proximitat amb l'equip de psicòlegs del SEM i també Mossos d'Esquadra. Hem d'agrair l'acompanyament que des de bon inici fan tant l'alcalde de Gelida com l'alcalde de Sant Sadurní de Noia i l'alcalde de Subirats, ja que el centre de comandament avançat de bombers estarà desplegat a Sant Sadurní i, per tant, des de l'inici es van implicar i van ajudar en tot el possible.
Posteriorment, en la fase 3, es realitza tota la tasca un cop estabilitzada l'emergència, és a dir, s'havia atès a les víctimes i s'havia estabilitzat el talús. Es fan les tasques de valoració estructural del mur de contenció que afecta el carril dret de l'AP-7 en direcció sud. Es manté el tall del carril dret en sentit sud per possibles afectacions del talús adjacent. Bombers de la Generalitat informen que el talús es veu clarament afectat per l'impacte de la pluja, i es realitzen diferents intervencions per part del grup expert en estructures col·lapsades per estabilitzar tota la zona de treball, un procés que s'allarga uns quants dies fins que es realitza el desballestament de les restes del convoi. La cap de la demarcació de carreteres del Ministeri de Transport es presenta al lloc i informa.
A les sis de la tarda es tallarà el trànsit de l'AP-7 de manera completa perquè és necessari realitzar tots els estudis geotècnics i de drenatges, així com valorar les possibles afectacions que té aquesta infraestructura. Des d'aquest moment, es realitzaran reunions amb els màxims responsables del Ministeri de Transport, el cos de Mossos d'Esquadra, Adif i Renfe, i es determina que els operaris de manteniment de Renfe retiraran el comboi afectat. El Ministeri de Transport s'encarrega de resoldre l'afectació relativa a la xarxa viària, mentre que els tècnics d'Adif supervisen que tot es realitzi amb seguretat, amb un responsable de via de Mossos d'Esquadra que s'encarrega de garantir l'operativa d'accessos i entorn.
A continuació, entrem en la quarta fase, on participen els serveis del Departament d'Interior, que és tot el que té a veure amb la fase d'investigació que s'inicia una vegada finalitzada la fase crítica de la gestió de l'emergència. S'inicien les funcions pròpies de policia judicial. Es informa del decés de la persona a la jutgessa de guàrdia amb comitiva judicial. Es van iniciar els protocols de comunicació també als familiars de la persona finada, que no resideixen fora de Catalunya. L'endemà, amb llum del dia, es fan totes les tasques d'inspecció ocular tècnico-policial per localitzar tots aquells vestigis que tenen valor indiciari o probatori. La investigació dels fets està dirigida per la jutgessa del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Vilafranca, auxiliada per l'àrea central aeroportuària i de transport, ACAT, i, evidentment, de Mossos d'Esquadra, competent en la investigació dels accidents ferroviaris.
Quan es va rebre l'avís de descarrilament del convoi de la R4 amb la víctima mortal, es desplacen al lloc dels fets i comencen totes les tasques de gestió i accions per incorporar les diligències policials que són traslladades a l'autoritat judicial. Entre les accions d'investigació realitzades, està tota la recollida de proves i la coordinació que fa la policia científica per recollir aquests indicis, així com la gestió de la informació dels testimonis.
Acabem amb l'actualització dels treballs de recuperació de la mobilitat arran de la zona on es va produir l'accident. S'obre primerament un carril que permet la circulació, però finalment s'ha de tancar l'AP-7 per als treballs vinculats amb la seguretat de la via. Això comporta que s'hagin de dissenyar rutes alternatives per part del Servei Català de Trànsit, en coordinació amb Territori i els equips del Ministeri. A hores d'ara, si tot va bé en relació a les obres que s'estan fent en aquesta infraestructura, aviat es podrà recuperar el trànsit rodat per la mateixa.
Valorem que va haver una bona coordinació entre els diferents cossos operatius en la realització de les tasques d'emergència i considerem que va haver una bona gestió amb els gestors de la infraestructura en els moments més delicats. Actualment, es manté activat el pla Procicat Ferrocarril, ja que l'accident comporta un tall complet de l'AP-7 en direcció sud i totes les limitacions de mobilitat que això implica per poder fer una gestió adequada de les derivades de tota aquesta situació. A hores d'ara, ja no estem en situació d'emergència, sinó en situació d'alerta, que es mantindrà fins que tinguem normalitzada tota la mobilitat vinculada a aquest accident.
Deixo aquí la meva primera intervenció i passo la paraula a la consellera Paneque. Gràcies, consellera presidenta, diputats, diputades i membres dels diferents departaments. Comparec avui davant d'aquesta comissió per fer un repàs rigorós, complet i fidel dels fets que van ocórrer el dia 20 de gener i posteriorment el dia de l'accident.
Com tots vostès saben, l'accident ferroviari a Gelida va comportar la mort d'un dels maquinistes en pràctiques. En aquest punt, permetin-me que em reiteri en el trasllat de condolències i també l'agraïment de totes les persones que en les primeres hores van ajudar en les atencions als ferits. Ho faig perquè entenem, i ha estat a petició pròpia, que per explicar la gestió de la crisi cal tornar al tràgic dia i detallar què va passar, com va passar i quines accions i decisions es van prendre en cada moment i què les va motivar.
El dimarts 20 de gener va ser una jornada marcada des del primer moment per unes condicions meteorològiques adverses, amb un nou episodi de pluges intenses que, com vostès saben, venia sumat a jornades anteriors de pluges acumulades. El terreny es trobava en diferents zones altament saturat, la qual cosa va generar diverses incidències de desprendiments en diferents xarxes, incloent la ferroviària. S'han dit moltes coses sobre aquesta qüestió, i és un element a tenir en compte, però allà on hi ha hagut esllavissades ha estat en zones on hi havia hagut acumulació de pluges.
Poc abans de les 21 hores del dia 20 de gener, a la línia R4 de Rodalies, el tren número 77456, que feia el trajecte Sant Vicenç de Calders-Manresa i circulava entre Gelida i Martorell, va impactar contra un mur de contenció que s'havia desplaçat i envaïa parcialment la via. No es tractava d'un mur completament desplomat, sinó d'un mur prefabricat de formigó que havia quedat inclinat dins del gàlib ferroviari, circumstància que dificultava la detecció a distància. Aquest mur formava part dels elements de contenció de terres del terraplé de l'AP-7, just al sud del pas superior de l'autopista sobre aquesta línia ferroviària, i corresponia a les obres d'ampliació de l'AP-7 a sis carrils. Era una estructura de construcció relativament recent que havia passat tots els protocols i revisions anuals. Segons el primer informe tècnic, el maquinista va disposar d'uns cinc segons de reacció, un marge absolutament insuficient per poder aturar el tren i evitar la col·lisió.
En aquesta cabina viatjaven quatre persones: el maquinista titular i tres conductors en pràctiques que estaven realitzant una sessió de formació. Lamentablement, un dels maquinistes en pràctiques va perdre la vida. Tal com detallava la consellera Parlón, el SEM va atendre 37 persones: 5 ferides greus, 6 menys greus i 26 ferides lleus, amb una persona traspassada.
Durant la nit del 20 al 21 de gener, tècnics dels equips d'Adif i de Renfe, així com els consellers de Presidència en funcions de president de la Generalitat, la consellera Parlón i jo mateixa, ens vam desplaçar fins al lloc de l'accident. A les 21.30 es va rebre formalment l'avís de l'accident ferroviari de Gelida i a les 23.30 es va constituir el centre de comandament de Bombers al mateix lloc del sinistre, amb la participació del SEM, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, Renfe-Adif, Bombers i representants de la Generalitat en els diferents àmbits de Presidència, Interior i Territori.
D'aquesta reunió se'n va derivar una decisió de gran transcendència: el dimecres 21 de gener es va decidir suspendre el servei de rodalies, regionals i mitja distància en tot el seu conjunt. Es va considerar imprescindible aturar el sistema per poder comprovar l'estat de la infraestructura ferroviària a Catalunya, atenent els dos accidents que ja s'havien produït. Era una decisió difícil per les hores i per l'impacte que tindria, però era totalment necessària. Es va determinar que el servei no es reprendria fins que no hi hagués garanties d'operativitat en tot el sistema.
A les 23.57, Adif va comunicar que es mantenia suspesa la circulació ferroviària a causa dels danys i afectacions provocades pel temporal, i s'anunciava la realització de marxes blanques per verificar l'estat de la infraestructura.
L'estat de tota la infraestructura i es comencen a prendre decisions de reforç del transport interurbà, recomanant-se evitar els desplaçaments no imprescindibles. Aquella mateixa nit s'adopten mesures preventives addicionals, com el tall de la catenària, la interrupció de la circulació ferroviària a la zona de l'accident i el tall del carril dret a l'AP-7 en sentit sud per controlar possibles riscos estructurals.
En el dia posterior a l'accident, dimecres 21 de gener, l'objectiu fonamental era verificar que l'estat del sistema ferroviari era operatiu abans de qualsevol represa del servei. Aquella matinada, del 20 al 21, a les 2.30, s'inicien marxes blanques i revisions completes de la infraestructura a Rodalies, Regionals i Mitja Distància. Tècnics d'Adif inspeccionen totes les línies per detectar possibles afectacions derivades dels despreniments registrats els dies previs.
A les 9.30 s'activa el CECAT per fer el seguiment operatiu de la situació. S'activem mesures excepcionals de mobilitat per reduir l'impacte de la suspensió del servei, amb un reforç del transport interurbà i un increment de les freqüències de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en hores punta, així com l'obertura del peatge de la C-32 a la zona del Garraf i una recomanació generalitzada del teletreball.
Les inspeccions d'Adif conclouen el dia 21 que totes les línies són operatives excepte el tram de la R4 sud, on caldrà mantenir un pla alternatiu de transport just en la zona on va succeir l'accident. A les divuit hores del dia 21, Adif emet un certificat de seguretat d'operativitat de la infraestructura i ho trasllada a Renfe. Aquesta certificació és la base tècnica que marca automàticament la represa del servei.
El dijous 22 de gener, la situació era altament complexa, ja que, tot i existir les certificacions de seguretat d'Adif, sobre el terreny s'havien patit diferents despreniments. Les circumstàncies tràgiques tant de l'accident de Gelida com d'Ademús van suposar un impacte en la plantilla i en els maquinistes de Renfe. A primera hora del matí, se'ns comunica per part de Renfe que dels 140 maquinistes necessaris per activar tot el sistema a Catalunya, només s'havien presentat sis.
Des del departament i el govern, en exercici de les competències i atribucions que tenim, obrim un expedient informatiu a Renfe perquè informi de les circumstàncies que acompanyen el fet de no començar aquesta operativitat. En les converses amb Renfe, la plantilla i els sindicats de maquinistes, es posen sobre la taula mesures i inquietuds sobre la seguretat. En cap moment se'ns trasllada cap situació sobre condicions laborals que no estiguin absolutament vinculades a l'àmbit de la seguretat. En tot moment, el que se'ns trasllada és augmentar els criteris de seguretat a l'hora d'operar.
Davant d'aquesta situació, des del departament i el govern mantenim totes les mesures alternatives de mobilitat per assegurar la mobilitat de les persones en una situació tan dràstica de no operar tot el sistema de rodalies, regionals i mitja distància a Catalunya. Continuem amb el reforç del transport interurbà i mantenint els plans alternatius de transport. Incrementem les freqüències de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i reforcem amb una contractació d'urgència el personal d'informació a les estacions. Actualment, s'han activat 650 informadors, dels quals més de 100 són per part del govern, distribuïts a tot el territori, així com uns 150 busos vinculats als plans alternatius de transport i 230 busos vinculats al reforç de línies interurbanes a Catalunya per reforçar els principals corredors en termes d'usuaris. A instàncies del govern, es convoca una reunió urgent a la seu de Renfe amb la participació de Renfe i Adif.
Comissionat pel traspàs de Rodalies i el secretari de Mobilitat i Infraestructures. L'objectiu era reactivar el sistema amb la màxima seguretat. Les dues coses són importants en aquest moment. S'acorda avançar cap a una represa esglaonada del servei, vinculada a un pacte subscrit per totes les parts, que inclou revisions conjuntes, marxes exploratòries per assenyalar punts de risc, treballs coordinats amb Adif, amb equips de la Direcció General de Seguretat de Renfe i marxes blanques posteriors d'anàlisi abans dels serveis comercials. S'inicien aquell mateix dia i es mantenen tots els serveis alternatius i de reforç mentre aquesta represa no es consolida.
Divendres 23 de gener, arribem a un acord per reactivar el sistema, però la infraestructura pateix un despreniment que té conseqüències greus, entre d'altres, per a dos professionals ferroviaris. Al llarg de la tarda del divendres, es produeix un nou episodi que agreuja la situació: un despreniment de terres entre Maçanet-Massanes i Blanes, que obliga a aturar de manera immediata la circulació en aquest tram. Aquest incident ens confirma que cal prudència. És el moment en què el personal ferroviari exigeix que hi hagi mesures de seguretat globals i superiors, estàndards superiors per reobrir el sistema.
Vostès coneixen Rodalies; és un sistema complex i generem un acord operatiu entre Govern, Renfe, Adif i sindicats amb una metodologia que inclou informes per part d'Adif, doble aprovació i comprovació pels equips de Renfe, marxes exploratòries, marxes blanques, entre d'altres. Un sistema complex que endarrereix, però que a la llum dels fets s'evidencia del tot necessari. A més, com vostès saben, les competències i les atribucions sobre els diferents agents estan repartides i, tot i que hi ha aquesta predisposició de manera conjunta, és del tot necessari activar mecanismes i protocols per a una millor coordinació entre Renfe, Adif i el titular del servei, el Govern de la Generalitat de Catalunya.
Les reunions per reprendre el servei s'allarguen fins a altes hores de la matinada i, l'endemà, de manera parcial, algunes de les línies segures van reprendre el servei. No s'havia aconseguit un acord general per obrir el servei amb normalitat i la Generalitat així ho va comunicar en el seu moment a l'operadora, a Renfe. El dissabte és quan el Govern de Catalunya es fa conscient que no només gestiona una crisi, sinó que la crisi està succeint sobre una infraestructura que té una fragilitat extrema, un fet conegut per tots nosaltres, amb una gran vulnerabilitat.
La situació va ser tan greu que les certificacions que fins ara s'emetien per part d'Adif eren del tot evidents que no eren suficients per garantir la continuïtat del sistema. Davant d'aquest escenari, cal preguntar-se sobre els perills de la gestió dels riscos, i el Govern va optar per prioritzar la seguretat. Aquesta decisió pot ser susceptible de crítica i de consideració per part dels diputats i diputades. Sé que algú pugui pensar que en aquestes circumstàncies s'hagués obert el sistema, però el criteri que va seguir en tot moment el Departament i el Govern va ser tenir en compte aquestes peticions addicionals d'estàndards superiors de seguretat, i la preservació de la seguretat dels usuaris, usuàries i personal de Renfe, especialment els maquinistes, havia d'estar per sobre de qualsevol altra consideració i decisió.
Per tant, el Govern prioritza evitar riscos que, des del nostre punt de vista, haguessin pogut ser catastròfics per Catalunya. Amb l'ordre de la Generalitat, es va treballar per utilitzar la complexitat del moment per millorar la seguretat. Es col·labora des del Departament amb els equips de la pròpia secretaria del Departament d'Infraestructures de Catalunya, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i també amb bombers, per identificar punts de risc a la xarxa ferroviària. Alguns són d'alta complexitat.
que van requerir i estan requerint inspeccions específiques i actuacions correctores abans de poder garantir una operació continuada i amb seguretat del servei. Prioritzar la seguretat constata que les afectacions no són ni puntuals ni concentrades només en una sola línia on el tall de l'accident, sinó que abasten pràcticament tota la xarxa de rodalies i diversos serveis regionals, amb especial incidència a línies com la R3, R4 i R1. Tots vostès tenen el mapa actualitzat d'aquests punts. Ens trobem davant no només d'una crisi, sinó d'un problema estructural. Triem una via agosarada, però que considerem necessària, que és aturar tot el sistema de rodalies regionals i mitja distància durant el cap de setmana, quan hi ha menys afectacions per la mobilitat laboral, i que alhora permet que aquests treballs es puguin dur a terme amb més eficàcia i celeritat, per evitar que hi hagi servei comercial en marxa mentre es desenvolupen les actuacions i per intentar recuperar els serveis a partir del dilluns 26.
Al llarg del dissabte, la situació es veu agreujada també per un episodi meteorològic advers, amb successius avisos de neu, pluja i vent, que incrementen de manera significativa els riscos de talussos i a l'entorn de les vies. Davant aquest escenari, des del nostre punt de vista, es confirma que el manteniment del tancament del servei és adequat i es manté durant tot el dissabte i tot el diumenge. Durant el dia es prenen dues decisions rellevants: d'una banda, reforçar l'exigència al Ministeri de Solucions, i d'altra banda, establir la gratuïtat del servei ferroviari i dels transports alternatius fins a la restitució completa del sistema, mesura que actualment és vigent, assumint que la ciutadania no pot pagar el cost d'una situació que no ha provocat i que, a totes llums, està molt lluny d'allò desitjable.
El diumenge 25 de gener, el treball se centra exclusivament en preparar la represa segura del servei, amb informes sobre l'avanç de les obres, les inspeccions a les línies prioritàries, certificacions tècniques als punts més crítics i vigilància permanent allà on les actuacions encara no han finalitzat. Es confirma que les obres d'emergència ja estan iniciades o replantejades als punts detectats com a més greus, però també que la represa efectiva del servei depèn no només de l'estat d'aquesta infraestructura, sinó de la disponibilitat del personal en les circumstàncies que els he anat exposant fins ara.
Enmig d'un escenari amb dos accidents amb víctimes, es fa evident que hi ha problemes estructurals, d'anys de desinversió. Hi ha qui diu que aquesta vegada és l'ocasió per arreglar problemes que s'han arrossegat durant anys. Aquesta és l'ocasió on professionals poden intervenir per millorar aquestes vies i estructures envellides. El que sí sé és que aquesta vegada a Adif, Renfe i el Ministeri assumeixen les seves responsabilitats. Per primera vegada, es prenen decisions vinculades a cessaments de persones que tenen responsabilitats directes sobre aquesta situació, i per primera vegada també s'ha portat a terme un desplegament inèdit d'equips a tota la xarxa, amb més de 12 equips, per solucionar una situació que, com veuen vostès, és del tot deplorable.
La resposta de la inversió que es dona a conèixer aquests dies és una certesa: són 1.700 milions d'euros, amb un compliment de la inversió d'un 77%. Per tant, de la mateixa manera que denunciem i exigim actuacions immediates, també vull posar en valor allò que des de Renfe, Adif i el Ministeri s'aporta en aquests moments.
Dilluns 26 de gener, quan s'havia anunciat la represa del servei de Rodalies, es produeix un nou element crític que condiciona tota la jornada: la caiguda del centre de control d'Adif. A les 6.30 del matí s'anuncia una primera caiguda del sistema central de control, que es torna a produir a les 7.30. Aquesta incidència afecta el sistema de control, situat a l'estació de França i la seva rèplica a l'estació de Sants, així com el sistema Citra, que són absolutament imprescindibles per garantir les comunicacions operatives i de seguretat entre Renfe, Adif i els maquinistes.
Sense aquests sistemes i donant missatges confusos, havent-se activat els dos sistemes alhora, no és possible operar amb normalitat ni garantir informació fiable ni a les estacions ni als maquinistes, fet que provoca també fallades en la megafonia. Malgrat els intents de recuperació, la represa del servei és lenta, parcial i amb importants limitacions territorials. Fins i tot quan el sistema es va recuperant, el funcionament continua sent inestable, amb zones que no poden reprendre la circulació, com pot ser el corredor de Vilanova.
Aquí podríem dir que les desgràcies no arriben mai soles o que venen de tres en tres. Això, no obstant, en l'època de la tecnologia, els informes que tenim com a govern no permeten arribar més enllà de la conclusió que hi ha hagut una terrible corrua de fets concatenats un darrere de l'altre que ha provocat que haguem viscut aquests dies francament difícils. Primer, la caiguda d'un sistema d'alta tecnologia; saben vostès que el proveïdor és Siemens. Nosaltres vàrem traslladar la necessitat d'actuar a ADIF i al Ministeri, que també han pres mesures amb el proveïdor d'aquest sistema operatiu. La caiguda d'un mur just abans de passar un tren o el desprendiment de Blanes, quan tot havia arribat a un acord en termes de seguretat perquè tot hagués funcionat bé, són exemples de la gravetat de la situació.
Tot això ha succeït i ha descobert un terrible fet que no té res a veure amb l'atzar, i és que Rodalies, com vàrem dir, té un funcionament pèssim. Fa dècades que s'haurien d'haver fet inversions que no s'han realitzat, i tots aquests elements es produeixen sobre una estructura molt vulnerable.
Miren, jo sé que vostès assenyalaran qüestions on pensen que m'he equivocat, i m'he pogut equivocar en diferents aspectes. No obstant això, vull dir amb tota certesa i convenciment que no hauria canviat, i a la llum d'aquests dies, no hauria canviat algunes qüestions que han guiat les meves decisions i actuacions. Primer, estar al peu del canó. Sabia que em posava al capdavant d'una crisi on no tot depenia directament del Departament, i que per tant hi havia diferents responsabilitats. Ho vaig resumir en una frase: tot allò que succeeix a Catalunya no pot ser aliè del govern de Catalunya ni del Departament, i per tant, sabent que aquesta era una qüestió complexa, crec que no podia mirar cap a un altre costat i així vaig actuar.
Segon, haver anunciat inversions en favor de Rodalies. Tots aquests elements s'han produït sobre una estructura feble, i per tant cal continuar el camí de les inversions. Tercer, haver exigit que Renfe i ADIF es posin a treballar de manera incansable per assegurar el sistema. Quart, haver prioritzat la seguretat dels usuaris i haver argumentat que el govern de l'Estat s'havia de responsabilitzar i donar solucions a Catalunya.
Tot això ha guiat les decisions del Departament i les meves en primera persona, i tot això no ho canviaria. Acabo amb una frase que va dir el president Montilla i que aquests dies s'ha repetit: la única prioritat que ha de tenir el Govern de Catalunya és Catalunya, i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació. Per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Gràcies, honorables conselleres. Ara és el torn dels grups parlamentaris. Com he dit abans, començarem pel grup que és majoritari en aquest cas, el grup de Junts, la senyora Toronjo, per set minuts. Gràcies, presidenta, gràcies, conselleres i a l'equip que avui les acompanya. Avui vostès compareixen al Parlament de Catalunya i ho fan arrel de l'accident de l'R4, però també de l'RG1, uns fets que posen en risc la seguretat de les persones i que han tornat a evidenciar el que nosaltres portàvem temps reclamant des de Junts per Catalunya, que és la fragilitat d'un sistema de rodalies a Catalunya. Una compareixença que arriba tard; de fet, fa dues setmanes que la demanàvem des del nostre grup parlamentari, amb molt poca autocrítica, amb només una descripció dels fets, a remolc, quan encara no s'ha pogut ni restablir tot el servei. A més a més, també amb anuncis del...