Bona tarda, diputades, diputats. Si els hi sembla, anirem per començar aquesta Comissió de Transició Ecològica. És la primera de l'any i, encara que ja fa dies que ens hem vist tots i totes, vull donar-vos la benvinguda en aquesta comissió, que és la primera d'aquest any 2026. L'ordre del dia que tots els diputats i diputades han rebut és el següent: el primer que em correspon demanar és als grups parlamentaris si hi ha substitucions. El nostre grup, la diputada Irene Negre, substitueix el diputat Salvador Vergés.
Gràcies. Alguna altra substitució? Sí, al nostre grup s'incorpora la diputada Alba Camps, però avui no pot venir i substitueix la diputada Irene Aragonès. S'ha excusat el diputat Jaume Barall per baixa mèdica. També, del nostre grup, el diputat David González substituirà durant les primeres dues propostes de resolució el diputat Alberto Bondessio i durant les segones propostes de resolució el diputat Manel Ezquerra. Molt bé, moltes gràcies. No hi ha cap altra substitució.
Per tant, com ara ho he fet, crec que no hi eren tots els i les portaveus. En l'ordre del dia hi ha diferents sol·licituds de compareixença que han demanat diversos grups parlamentaris. He demanat la majoria de grups, però crec que, com deia, no tots. Si els podem votar conjuntament totes les sol·licituds de compareixença per part de... De Vox i faltava dels comuns, si podem votar totes conjuntament? Sí? Si els hi sembla, passaríem a votació l'apartat de sol·licituds de compareixença que van des de l'ordre del dia que han rebut tots i totes, del punt 1 fins al punt número 9. Per tant, votaríem conjuntament les nou sol·licituds de compareixença. Per unanimitat s'aproven totes les sol·licituds de compareixença. Moltes gràcies.
Anem ara a l'apartat de propostes de resolució. En aquest cas, és el punt número deu, la primera proposta de resolució és sobre el finançament de les oficines comarcals de transició ecològica. El diputat de la CUP, que ha confirmat que està malalt, pot defensar la seva proposta de resolució, que és el punt número 10. Si es dóna temps al diputat i vicepresident de la comissió per preparar la intervenció, doncs el punt número deu és aquesta proposta de resolució presentada pel grup parlamentari de la Unitat Popular, Defensem la Terra. Quan ho tingui a punt, li passaré la paraula al portaveu, el senyor Dani Cornellà.
Permetin-me, passem al punt número 11 i després reprendrem el punt número 10. Per defensar aquesta proposta de resolució sobre el finançament de les oficines comarcals de transició ecològica, té la paraula el portaveu de la candidatura de la Unitat Popular, Defensant la Terra, el senyor Dani Cornellà. Gràcies, perdoneu, però no em trobo bé.
Bé, aquesta proposta al final és per parlar des de les oficines comarcals de transició energètica que tenen els 41 consells comarcals del país. Com saben, es va fer a través d'una convocatòria del propi departament per constituir aquestes oficines i ha anat repetint aquestes subvencions. D'alguna manera, un 90% de les despeses de contractació, etcètera, han estat cobertes. Ara no sé si ha anat canviant amb les últimes convocatòries, la veritat.
De totes maneres, el que nosaltres proposem en aquesta moció és que no sigui una subvenció que s'hagi d'anar presentant als consells comarcals, sinó que es converteixi en una cosa estructural. No volem patir si es renovarà aquesta subvenció o si tornarem a tenir aquesta oficina, que per al nostre entendre és necessària per ajudar sobretot els municipis petits, que no tenen tècnics ni suficients recursos per poder buscar ajudes i subvencions per tirar projectes endavant. Per tant, pensem que s'hauria de convertir en una cosa més estructural i no parlem de crear noves coses, sinó d'aprofitar el que ja tenim i convertir-ho en una cosa vinculada a l'energètica pública.
Entenem que la feina que haurien de fer les oficines comarcals hauria d'anar molt vinculada amb la pròpia energètica pública, per tant, el finançament hauria d'anar a aquesta per tirar endavant el personal que ara mateix ja tenim a les oficines de transició energètica. També proposem que s'elabori un informe públic de seguiment de la feina feta per les oficines durant els anys 2023, 2024 i, si em deixen afegir, del 2025, perquè les coses quan les presentem ja saben que en aquesta comissió triguem molts mesos, i per tant, ja ha quedat una mica desfasada.
A més, proposem que l'energètica pública sigui l'organisme referent i coordinador d'aquestes oficines comarcals per crear un marc que permeti als municipis tirar endavant projectes energètics conjuntament amb l'energètica pública, garantint un bon funcionament i que els beneficis d'aquests projectes repercuteixin als ens municipals i als seus veïns i veïnes.
Gràcies. En aquesta proposta de resolució hi ha una esmena presentada pel grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar. Per defensar aquesta esmena i el posicionament, li passo la paraula a la seva portaveu, la diputada Andrea Zapata, quan vulgui.
Gràcies, president, i gràcies també al grup parlamentari de la CUP per presentar aquesta proposta de resolució. Finalment, no ens accepten l'esmena que havíem presentat, però igualment votarem a favor d'aquest punt. No podrem votar a favor de tots els punts perquè hi ha algunes qüestions en les que no acabem de coincidir. A grans trets, estem d'acord en què cal potenciar la participació del territori en el nou model energètic i que les oficines comarcals de transició energètica són una eina clau per poder fer-ho.
No obstant això, no creiem que el personal de les oficines hagi de passar a ser plantilla de l'energètica pública ni que això ajudi a avançar més ràpid cap als objectius que ens hem marcat, ja que les tasques de coordinació i seguiment de les OCTES ja les està realitzant l'ICAEN. A més, hi ha previsió de noves convocatòries d'ajuts per donar continuïtat a les OCTES durant un any més. Tampoc estem d'acord en què l'energètica sigui l'organisme de referent i coordinador de les OCTES. Al final, l'objectiu de les OCTES és accelerar la transició energètica en tots els sectors, no només a l'administració pública, i les OCTES han de consolidar-se per apropar el territori a les polítiques del govern en l'àmbit de l'energia.
Finalment, nosaltres havíem presentat una esmena de supressió al punt on es proposava que les oficines ajudin els municipis a tirar endavant projectes energètics conjuntament amb l'energètica pública.
Perquè les oficines poden identificar projectes on l'energètica hi pugui tenir un paper clau, però les seves tasques han d'anar més enllà i també han d'identificar i acompanyar projectes per descarbonitzar els diferents sectors de l'economia on l'energètica no ha de participar-hi.
Moltes gràcies. Ara, per fixar la posició dels grups que no han presentat esmenes, en primer lloc, el grup de Junts per Catalunya, el secretari de la Comissió i diputat, el senyor Ignasi Prat, quan vulgui té la paraula.
A final del 2022, el Govern va crear les Oficines Comarcals de Transició Ecològica amb un objectiu clar: dotar el territori d'una eina tècnica de proximitat per avançar cap a un model energètic més net, distribuït i democràtic. A través de l'ICAEN, es va subvencionar fins al noranta per cent del cost del personal i comunicació perquè aquestes oficines poguessin assessorar ajuntaments i empreses, impulsar comunitats energètiques, projectes d'autoconsum i d'eficiència energètica. I molt important, ajudar a definir criteris territorials per a la implantació de les renovables.
Cal dir-ho clar: les oficines han fet feina, han parlat amb el territori, han escoltat ajuntaments i empreses, han recollit posicionaments i han aportat informació valuosa que en molts casos ha servit per alimentar el disseny del Pla Tercer. Ara bé, també cal ser rigorosos. Les oficines han estat consultades, però no han estat integrades de manera estructural en la governança, ni tampoc en el desplegament ni el seguiment del pla. No formen part de la seva arquitectura institucional, no tenen funcions assignades en la presa de decisions ni en el seguiment del pla. I, fet especialment rellevant, no hi ha cap partida pressupostària del Pla Tercer vinculada a aquestes oficines.
Per tant, han participat, sí, però participar no és el mateix que estar integrat. Això ens porta a una pregunta clau: si tenim 41 oficines repartides pel territori amb coneixement local i contacte directe amb el món municipal i empresarial, per què no s'incorporen plenament com a eines estables de governança territorial del Pla Tercer? No és coherent reclamar acceptació social dels projectes energètics si després no s'utilitzen de manera permanent els canals de proximitat que generen consens, pedagogia i corresponsabilitat, especialment al món rural.
A més, hi ha un element crític: el finançament. Les oficines depenen majoritàriament dels fons Next Generation, que precisament s'acaben al desembre del 2026. Sense pressupost propi i estructural, és molt probable que aquestes oficines desapareguin i avui no hi ha cap garantia que el Govern les vulgui consolidar.
Per això, el debat és clar i necessita respostes concretes. Quin paper real vol donar el Govern a les oficines dins del Pla Tercer? Quin pressupost estructural garantirà a partir del 2026? I si el món rural tindrà veu real en la política energètica del país? Perquè la transició energètica o es fa amb el territori o no es farà. Avui, el que cal no és negar la feina feta, sinó donar-li rang institucional, pressupost i garantia de futur. Per tant, votarem a favor d'aquesta proposta de resolució.
Moltes gràcies.
Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari d'Esquerra Republicana i la seva portaveu, la diputada senyora Montse Vergés, té la paraula.
Gràcies, president. Diputades i diputats, nosaltres tenim claríssima la necessitat d'aquesta figura de les Oficines Comarcals de Transició Energètica. De fet, el Govern republicà les va impulsar. La manera de decidir les polítiques de transició energètica només es pot fer des del territori i amb el territori. Per tant, mantenim la necessitat d'aquesta figura i que segurament la fórmula actual no permet garantir aquesta continuïtat.
Ara que ja s'han impulsat aquestes oficines, el que s'ha de fer és mantenir-les i donar-los continuïtat. Considerem molt important el punt dos de la proposta de resolució, que és aquest informe de seguiment de la feina feta, perquè creiem que hi ha hagut diferents ritmes. Al ser una figura implantada en cada consell comarcal, potser ha faltat coordinació entre totes elles, impulsant projectes més concrets a banda de la feina que fan territorial. Si sortia una casuística amb les comunitats energètiques locals, s'hauria d'haver actuat d'una manera més coordinada.
Per tant, creiem que s'ha de treballar en aquesta direcció.
Consolidar aquesta figura és essencial. S'ha de donar tot el pes i tot el valor a la feina territorial. Cal valorar com està funcionant i decidir la millor manera per buscar fórmules de coordinació i col·laboració, així com l'estabilitat que necessiten. També creiem que és molt important muscular l'energètica pública. No tenim clar en aquest moment que el fet que sigui personal propi de l'energètica pública pugui garantir això. Per tant, creiem que cal parlar primer amb els consells comarcals per decidir si forma part de l'energètica pública o penja de l'ICAEN, i establir un diàleg entre totes les parts afectades, escoltant la veu dels consells comarcals, que seran els que millor podran identificar les dificultats i les coses positives que han tingut. En alguns casos, la falta de continuïtat pot provocar que les persones que hi ha no es puguin consolidar en els projectes que s'haurien de fer. Per tant, ens abstindrem en els punts 1 i 3, tenint en compte que abans de prendre aquesta decisió cal fer-ho de manera coordinada entre els organismes, sobretot amb el territori, i votarem a favor dels punts 2 i 4. Gràcies.
Gràcies, diputada. Ara és el torn del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya, i en nom seu, la senyora Eva García. Desitjo que el senyor Jaume Beray es recuperi el més aviat possible. Té la paraula. Moltes gràcies, senyor president. Nosaltres votarem en contra d'aquesta proposta, senyor Cornellà, igual que hem fet aquest dematí amb una proposta pràcticament idèntica sobre les oficines d'habitatge a les 41 comarques. Aquí dona la sensació que vostès han creat aquesta macroempresa, l'energètica pública, i ara volen dotar-la de més competències, plantilla i personal, perquè s'han adonat que no ha servit per allò que es va crear inicialment, que era per avançar en un model energètic millor i reduir el preu de la llum. Cada euro que invertim en aquestes oficines comarcals es deixa d'invertir en allò important, que és invertir en renovables, i això no està passant ni en el govern anterior ni en l'actual. Per tant, votarem en contra d'aquesta proposta. Creiem que tot el que sigui més oficines, més personal i més funcionaris es deixa d'invertir en les renovables. Gràcies.
Ara és el torn del grup parlamentari de Vox en Catalunya, la seva portaveu, la senyora Mónica Lora. Té la paraula. Bé, és cert que és una proposta similar a la que s'ha debatut aquest matí sobre les oficines d'habitatge, però el que veig és que aquesta proposta no va precisament d'ajudar els municipis, sinó de fer créixer l'energètica pública i blindar-la. La CUP presenta aquesta proposta amb paraules atractives, com democratitzar i apoderar la ciutadania, però el contingut real és fer créixer l'energètica pública i utilitzar-la per absorbir tot aquest personal que comentava el diputat de la CUP i dirigir els projectes energètics del territori. Proposen finançar l'energètica pública perquè el personal de les oficines passi a formar part de la seva plantilla, i això és un clàssic de l'esquerra: una subvenció temporal que es converteix en una estructura permanent. No compartim ni el fons ni la forma d'aquesta proposta. No obstant això, no tenim cap problema amb el punt que fa referència a un informe de seguiment de la feina feta, ja que estem a favor de la informació i la transparència. En definitiva, votarem contràriament a tots els punts, excepte aquest informe, perquè no estem en contra que hi hagi més informació. Gràcies.
Pensem de l'energètica pública perquè ja ho hem dit en reiterades ocasions. Gràcies.
Moltes gràcies, diputada. Ara és el torn del grup parlamentari dels Comuns i en el seu nom el portaveu, el senyor Lluís Mijoler. Quan vulgui, té la paraula.
Gràcies, president. Permeti'm, primer, abans de referir-me a la proposta de resolució, fer una referència personal. Em sento prou orgullós que parlem de les oficines de transició energètica, perquè vull recordar que és un acord dels Comuns als pressupostos de 2022 amb Esquerra Republicana, que és l'impuls d'aquestes oficines, i que, a més, té el seu origen al Prat, amb la Casa de l'Energia, com la primera oficina de transició energètica. Per tant, avui que en parlem al Parlament, em fa especial il·lusió.
Aquestes oficines tenen, i s'ha dit, una funció clau: aportar aquesta capacitat pública de proximitat allà on molts cops no hi ha, i especialment, ho hem de dir, d'aquí la voluntat que siguin comarcals, amb municipis petits i mitjans que no disposen d'estructura tècnica per impulsar no només aquestes oficines, sinó les comunitats energètiques, l'autoconsum compartit, l'eficiència, els equipaments o uns criteris clars per ordenar la implantació de renovables. No per manca d'objectius, sinó per manca d'eines d'acompanyament o de criteri, no existeix aquesta capacitat. Quan s'encallen o poden créixer els conflictes perquè els projectes no arrelen, s'estén una percepció perillosa que la transició passa pel territori però no serveix al territori. Aquestes oficines poden contribuir i ajudar des de la proximitat.
Crec que la diagnosi de la proposta és encertada. El desplegament de les oficines mitjançant subvencions de l'ICAEN va permetre arrencar ràpidament i, per tant, estendre aquesta xarxa. No obstant això, aquest model té un límit estructural. És difícil consolidar equips, retenir talent i, per tant, planificar projectes a mig termini amb els ajuntaments. Absolutament d'acord. I això no és una preocupació teòrica, perquè el món local ja fa temps que ho assenyala. Institucions com la Diputació de Barcelona han impulsat espais de coordinació i intercanvi al voltant d'aquestes oficines. El missatge és clar: no estem davant d'un programa accessori, sinó que és una peça a consolidar.
Aquesta resolució ens planteja una decisió política molt clara: dotar el territori d'una estructura pública estable per a la transició energètica. Si no ho fem, voldrem continuar amb instruments que ara per ara són provisionals. Els Comuns compartim l'orientació dels quatre punts que es proposen amb algunes consideracions molt concretes per a l'estabilitat i el finançament. Reforçar l'energètica pot ser part de la solució si això garanteix la continuïtat dels equips. Sobre la transparència, l'informe de seguiment ha de servir per avaluar els resultats reals, avaluar per corregir i reforçar, no només per descriure, i la governança clara, aquesta coordinació entre la planificació, l'ICAEN i l'operador públic, però sense allunyar el servei del món local, que és on ha d'estar. La utilitat és precisament des de la proximitat.
En definitiva, aquesta resolució apunta en la direcció correcta i afronta una qüestió que no podem seguir resolent en pagats: aquesta capacitat territorial per a la transició energètica. Si el país vol accelerar-la, la clau no és només posar objectius, sinó posar estructura, i aquestes oficines poden ser part d'aquesta estructura si deixen la seva provisionalitat i esdevenen política pública de veritat. Gràcies per la proposta, que votarem a favor.
Gràcies, diputat. Atès que no hi ha cap diputada del grup mixt d'Aliança Catalana, doncs...
L'esmena no l'acceptem perquè suprimir conjuntament amb l'energètica pública és no veure la realitat. Hi ha molts municipis que ja estan treballant projectes amb l'energètica pública. Això vol dir que tots els projectes s'han de fer amb l'energètica pública? No, però és una realitat existent que molts municipis treballen amb l'energètica pública per intentar que els projectes no siguin només privats, sinó que també l'energètica pública en gafi una part, a més del municipi o dels veïns. Per tant, no proposem una cosa que no estigui passant de facto.
Si els treballadors haurien de ser de l'ICAEN o de l'energètica pública, això també ho podríem discutir obertament. El que no pot ser en cap cas és que es digui que l'any 2050, és a dir, que hi ha molta feina a fer, però l'any que ve ja veurem si traguem subvenció per a les oficines. Aquesta és la qüestió. A nosaltres no ens preocupa tant si és energètica o si és ICAEN. El que volem és garantir que no pot ser que l'any que ve ja veurem. L'any que ve ja veurem vol dir que els informes ens demostraran que la gent es busca la vida quan no té expectatives.
I per tant, el que hem de fer és, si... però en cas 2050, oficines 2050, perquè si no qui farà tota aquesta feina d'ajudar els municipis de les comarques amb aquesta transició energètica que volem fer? Crec que és molt honest i ve des del món municipal, sobretot dels municipis petits, el que es demana en aquesta proposta que presentem avui aquí. Gràcies.
Gràcies, diputat. Fixada la posició de tots els grups i la no acceptació de l'esmena, en el punt número 4 hi ha quatre punts. Els sembla que votem els quatre punts per separat? Perquè crec que hi ha diferents posicionaments, alguns grups han demanat. Sí, són quatre punts. I els demanaria si en el punt número 2, amb l'esmena in voce que ha fet el diputat de la CUP, si podríem incorporar 2023, 2024 i 2025. Alguna observació?
És a dir, el diputat de la CUP ha fet una esmena in voce d'incorporar en el punt número dos 2023, 2024 i 2025. No hi ha cap problema en votar-ho en aquests termes.
Sí. Doncs anirem punt per punt i per tant els demanaria sobre el punt número 1, vots a favor? Junts per Catalunya, la CUP, i Comuns. Vots en contra? Socialistes Units per Avançar, PP i Vox. Abstencions? Per tant, queda rebutjat aquest punt per set en contra, sis a favor i tres abstencions.
Passaríem ara al punt número 2 amb aquesta esmena in voce del vint-i-cinc. Per tant, els demanaria vots a favor. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Comuns i la CUP. Vots en contra? Abstencions? Socialistes Units per Avançar i del Partit Popular. Per tant, queda aprovat aquest punt amb deu vots a favor i sis abstencions.
Passaríem ara al punt número 3. Vots a favor? Junts, Comuns i la CUP. Vots en contra? Socialistes Units per Avançar, Partit Popular i Vox. Abstencions, tres abstencions d'Esquerra Republicana. Per tant, queda rebutjat per set en contra, sis a favor i tres abstencions. I finalment el punt número 4, tal com està la redacció inicial, sense l'esmena incorporada. Per tant, vots a favor? Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Comuns i la CUP. Vots en contra? Partit Popular i Vox. Molt bé, doncs, catorze a favor, dos en contra, per tant queda aprovat aquest punt número 4 amb la redacció inicial.
Passem al següent punt, el número 11, en aquest cas és la proposta de resolució sobre la posada en marxa de la potabilitzadora de la presa de Sant Anna, una proposició presentada pel grup parlamentari de Vox en Catalunya. Per defensar aquesta proposta de resolució, li passo la paraula a la seva diputada i portaveu, la senyora Mónica Lora, quan vulgui té la paraula.
Bé, tots ja tenen la proposta, que segurament han pogut veure també no només la part resolutiva, sinó també la part expositiva de la motivació de motius. Bàsicament, el que portem és la posada en marxa de la potabilitzadora de Sant Anna. Només que redons per posar una mica en context i poder entendre el que avui proposem, ja que aquesta proposta la va registrar el meu grup parlamentari de Vox al maig del 2025 i no ha arribat a aquesta comissió fins al febrer del 2026. I dic això perquè en aquest camí han passat coses i és per això que em permeten que faci una breu cronologia. I és que el 2010 es va construir a la presa de Sant Anna una potabilitzadora valorada en gairebé 5,5 milions d'euros, però que mai va entrar en funcionament. La mancomunitat d'aigües de Pinyana ha considerat necessari recuperar-la i garantir millor la qualitat de l'aigua, especialment en períodes de sequera. Portem des del 2010...
I just vam veure que el 12 de novembre de 2025, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha licitat les obres de reactivació i posada en marxa de la planta de tractament i la potabilització de l'aigua per a la Mancomunitat de Pinyana, que permetrà un millor filtratge de l'aigua i evitar problemes de terbolesa durant episodis de sequera. Recordem que nosaltres vam presentar aquesta proposta al maig del 2025 i ara, imagino que alguns grups diran que potser no té sentit votar aquesta proposta perquè ja s'ha licitat. Nosaltres contestem que és una oportunitat perfecta per donar-li suport institucional i polític, i exigir que no quedi en un altre titular, en un altre paper i en un altre projecte esperant a l'eternitat. Catalunya porta un fotimer de projectes i obres anunciades que després s'acaben paralitzant. El que necessitem és que Catalunya pugui tirar endavant totes les infraestructures necessàries, que hi hagi aigua de qualitat i una gestió eficient. A més, en el punt 2 d'aquesta proposta, demanem que la posada en funcionament sigui en un pla màxim de sis mesos. Aquesta potabilitzadora és un clar exemple d'una infraestructura hidràulica que no s'ha utilitzat tot i estar construïda, i m'agradaria que s'aprovés aquesta proposta. Gràcies.
Gràcies, diputada. Com que no hi ha esmenes, començarem amb el torn habitual. És el torn del grup parlamentari de Junts per Catalunya, en nom del qual, el seu portaveu, el senyor Jordi Munell, té la paraula.
Sí, bé, nosaltres en aquest cas votarem que no. De fet, la diputada ja ho ha dit, al desembre s'acabava el termini de la licitació, per tant, aquest projecte està licitat i ens consta que ha estat adjudicat. Pensàvem que s'hauria de retirar la proposta perquè és extemporània, ja que això ja està en marxa. En tot cas, votarem que no, perquè ja consta. També volem reivindicar que totes les conques de Catalunya haurien d'estar gestionades des de Catalunya, des del Govern, des de l'ACA, i no des de la Confederació Geogràfica de l'Ebre. La gestió de l'aigua hauria de ser completament sobirana per part de Catalunya. Gràcies.
Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, en nom del qual, la seva portaveu, la senyora Montse Bergés, té la paraula.
Sí, bé, nosaltres també votarem en contra d'aquesta proposta de resolució, ja que està impulsada des de l'any 23 i ja s'estan fent gestions. És un tema que hem estat seguint tots els que som de les Terres de Lleida. A més, una proposta de resolució presentada per un partit polític que vol recentralitzar totes les competències, quan nosaltres hem votat en contra de propostes d'Esquerra Republicana que demanen que la gestió de l'aigua sigui pròpia des del país, per això hi votarem en contra. Gràcies.
Gràcies, senyor president. Nosaltres, per arguments similars a la resta de grups que han intervingut, ens abstindrem en aquesta proposta de resolució, entenent que és una necessitat i compartint aquesta problemàtica. No obstant això, és cert que aquest projecte ha sofert una evolució en els mesos des que es va presentar la proposta, i a part de ser extemporània, parla de realitzar-se en un termini màxim de sis mesos i poder disposar d'ella el 2025. Això tampoc ha estat esmentat i no té sentit el mes de febrer del 26. Per tant, repeteixo, compartint el fons de la problemàtica, però ens abstindrem.
Gràcies, diputada. Ara és el torn del grup parlamentari dels comuns, el senyor diputat, el portaveu, senyor Lluís Mijoler.
Gràcies. Ja s'ha dit, a veure si avui discutim aquesta proposta de Vox. Cal ser útils, i Vox demana accelerar una licitació que ja s'ha fet el novembre de 2024, amb un termini d'execució de set mesos. Per tant, la proposta és extemporània i ha arribat tard, però malgrat això... Gràcies.
Perquè Vox avui parla d'aigua i parla de sequera, però quan aquest Parlament parla de canvi climàtic, vostès el neguen i el ridiculitzen. Han qualificat el canvi climàtic d'estafa i han negat el consens científic. I això no és menor. Negar el diagnòstic és la manera més segura d'arribar tard, com fan ara. El que pot matar no és una paraula, sinó la combinació d'episodis extrems cada cop més freqüents i una mala gestió pública. I si parlem de fanatisme, el veritable fanatisme és ignorar l'evidència científica. Per tant, avui el que cal no és fer veure que empenyem una obra que ja està en marxa. El que cal és exigir que s'executi bé i que funcioni. I això vol dir coses molt concretes: un calendari públic, fites d'execució, informes periòdics i responsabilitats clares entre la Confederació, el Ministeri i els ens beneficiaris. Perquè aquesta història ja la coneixem: infraestructura construïda, titulars i anys sense servei. Doncs ara no toca propaganda, toca assegurar que s'engega, que es manté i que serveix al territori.
Per tant, per tot això no votarem una proposta extemporània de l'extrema dreta. El que farem i seguirem fent és exigir que el que ja està en marxa s'executi bé i que aquesta infraestructura d'una vegada funcioni al servei del territori.
Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari de Candidatura d'Unitat Popular-Defensem la Terra i en el seu nom el seu portaveu, el senyor Dani Cornellà. Quan vulgui, té la paraula. Gràcies, president. Bé, amb els termes que ja s'han dit, els compartim, és una realitat que aquesta moció ha arribat tard.
Tot i així, no sé si vostès quan parlen de les altres propostes que fem la resta dels grups tot són xiringuitos. No sé, ja que vostè aquí requereix a l'AC, l'AC també és un xiringuito? Ho dic perquè quan vostès demanen coses, no hi ha xiringuitos, i quan la resta presentem coses, tot són xiringuitos. No sé, jo li pregunto, eh? L'AC també és un xiringuito? I referent a l'AC, no és una conferència hidrogràfica, suposo que ho han picat malament, és una confederació. Més que res perquè una conferència tots sabem què vol dir i una confederació és una altra cosa. Gràcies.
Gràcies, diputat. I ara és el torn del grup parlamentari Socialistes Units per Avançar, que no hi ha cap diputada del grup mixt d'Aliança Catalana i, per tant, en el seu nom, el diputat Manel Esquerra té la paraula.
En el cas d'aquesta planta, l'objectiu principal era eliminar la turbidesa en capçalera, sobretot pel que fa a èpoques de sequera o baixos cabals, per després tractar en cadascuna de les plantes potabilitzadores dels diferents municipis que s'alimenten de la Mancomunitat de Pinyana. El fet que aquesta planta estigui construïda però sense operar ha generat debat per millorar la seguretat i autonomia hídrica dels municipis de la plana de Lleida que se n'abasteixen. El debat s'ha generat especialment en moments de sequera, probablement per la turbidesa, pel baix nivell del pantà de Sant Anna. La conselleria de la inversió per la posada en marxa està licitada i ja tenim una empresa adjudicatària que esperem en breu pugui executar-se.
Però amb tota la humilitat del món, el que ha quedat clar és que va ser un govern socialista qui va invertir els 5,5 milions, tal com diuen els antecedents de la PR, el conegut com a Pla Zapatero, o sigui el 2010, quan es va executar la inversió. Ja ha hagut de ser un altre govern socialista que faci la següent inversió per posar-la en marxa. Aleshores queda palès qui gestiona amb rigor quan governa i treballa per les infraestructures que són serveis imprescindibles i estratègics i que, encara que no es veuen, a vegades estan soterrats, són serveis essencials.
Permetin-me afegir un altre exemple que conec de prop. Al meu municipi, un altre govern socialista fa 38 anys va fer una planta potabilitzadora municipal i des d'aleshores diferents governs que han anat passant no s'ha fet res més, inclús no s'ha canviat ni els filtres d'arena. I aquest matí, que alguns membres estem aquí, ha sortit el tema de la planta de sanejament d'aigües residuals a Abrera i també ens trobem en la mateixa circumstància. O sigui que, tot i que sembla que passo desapercebuda aquesta moció, és un crit que ens fiquem les piles tots, que els municipis, encara que són obres que no es veuen, treballen per aquestes obres i no culpem tot el govern de la Generalitat, sinó que a vegades són els mateixos municipis que anteposen altres inversions per davant de coses que són serveis essencials com és l'aigua.
Gràcies. Atès que no hi ha esmenes, votaríem conjuntament tota la proposta de resolució i, per tant, els demanaria vots a favor de la proposta.
Vots en contra: Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya, Esquerra, comuns i la CUP. Abstencions i una abstenció del Partit Popular. Per tant, es rebutja amb catorze vots en contra, un vot a favor i una abstenció.
Molt bé, passem al següent punt de l'ordre del dia. És una proposta de resolució sobre la creació d'una estació depuradora d'aigües residuals a la Torre de Claramunt, presentada pel grup parlamentari del Partit Popular. Per defensar aquesta proposta, té la paraula la seva portaveu, la senyora Eva García.
Gràcies, senyor president. La Torre de Claramunt és un municipi de la comarca de l'Anoia que actualment compta amb més de 4.100 habitants repartits entre nou nuclis: Cal Anton, Camaró, Pinedes de l'Armengol, Vilanova d'Espoia, la Serra, la Torre Alta, la Torre Baixa, el Xaró i el nucli antic. Una part important d'aquest municipi continua sense disposar d'un sistema de sanejament completament funcional. En concret, els nuclis de Pinedes de l'Armengol, Vilanova d'Espoia, la Serra i el Xaró encara no gaudeixen d'aquesta infraestructura de depuració que garanteixi el tractament adequat de totes les aigües residuals.
Aquesta situació contravé les normes que estableixen l'obligació de dotar les aglomeracions de més de 2.000 habitants equivalents d'un tractament secundari com a mínim abans d'evacuar l'aigua a rius, estuaris o zones costaneres. La manca de depuració incrementa el risc de deteriorament dels ecosistemes fluvials, compromet la qualitat dels recursos hídrics subterranis i pot repercutir negativament en la salut pública, especialment en àmbits rurals que depenen directament de la qualitat de l'aigua per als seus usos agrícoles, ramaders i recreatius.
A més, la pressió sobre els cursos i els aqüífers afebleix la resiliència de la conca del riu de Gost i de la riera de Carme davant episodis de sequera i d'avingudes cada cop més freqüents. Per tant, cal un pla integral que inclogui el disseny i l'execució de col·lectors en baixa dins de cada nucli, la construcció o ampliació de col·lectors en alta que connectin amb una estació depuradora d'aigües residuals eficients, així com la possible rehabilitació o interconnexió amb infraestructures existents a municipis veïns.
Per aquests motius, el grup parlamentari del Partit Popular presenta aquesta proposta de resolució per tal de dur a terme amb caràcter d'urgència un estudi tècnic i ambiental complet sobre la situació de sanejament i el tractament d'aigües residuals en el municipi de la Torre de Claramunt, i impulsar també en el termini d'un any la posada en marxa d'una estació de tractament d'aigües residuals, incloent en els propers pressupostos la partida necessària a tal efecte. Esperem el suport de tots els grups parlamentaris.
Gràcies. Atès que no hi ha esmenes de cap grup parlamentari, seguirem l'ordre habitual. Per fixar la posició del grup parlamentari de Junts, té la paraula el diputat, el senyor Joaquim Calatayud.
Molt bé, gràcies, president. Diputada Eva García, no sé quina informació li hem pogut passar sobre aquesta EDAR, però en tot cas, el que vaig fer va ser trucar a l'alcalde. Pel que em va comentar, l'única problemàtica que tenen és a Vilanova d'Espoia, que aquí sí que no tenen una recollida, però que la resta de municipis o nuclis amb bombaments ho tenen solucionat. La depuració de la Torre de Claramunt va connectada amb altres municipis que desemboca a Vallbona de l'Anoia. En tot cas, nosaltres donarem suport perquè, si hi ha el nucli de Vallbona d'Espoia que no té la depuració corresponent, és evident que des del grup de Junts estem interessats que ho puguin disposar.
Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari d'Esquerra Republicana. En el seu nom, el diputat senyor Juli Fernández, quan vulgui, té la paraula.
Moltes gràcies, molt breument, per fixar la posició de vot que serà favorable. Ara és el torn del grup parlamentari de Vox, la seva diputada i portaveu, la senyora Mónica Lora, té la paraula.