Bona tarda a totes i a tots. Avui em toca presidir de manera excepcional aquesta comissió de recerca i universitats en substitució.
Pel que fa a l'ordre del dia, hi havia una sol·licitud del grup parlamentari de Junts que ens demanava fer les votacions de les sol·licituds de compareixença en primer lloc. Els demanaria si hi ha alguna petició de votació separada d'aquestes sol·licituds de compareixença. Fem primer substitucions? La Gisela Navarro Fuster substitueix a la diputada Sabrina Revi.
Nosaltres faríem dos blocs per la nostra part. Per una banda, seria votar els punts 6, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19 i 20. La resta, conjuntament. Si diguem diputada? Per la nostra part, seria votació separada del punt catorze. La resta de grups estarien d'acord en aquestes... serien tres votacions separades.
En primer lloc, començaríem votant els punts que deia el portaveu del PSC. Doncs, vots favorables a aquestes sol·licituds de compareixença? Dos vots favorables, vots en contra? Dotze vots en contra, que els vots favorables són del PP i Vox. La resta de grups presents hi han votat en contra i no hi ha cap abstenció, per tant queden denegades aquestes sol·licituds de compareixença.
Passaríem tot seguit a la votació dels punts set i tretze. Vots favorables? Unanimitat. Per tant, queden aprovades les sol·licituds de compareixença 7 i 13. Finalment, passaríem a la votació del punt número 14. Vots favorables? Són tretze vots a favor. Vots en contra? I un vot en contra, en aquest cas del grup parlamentari de Vox. La resta de grups presents a la comissió hi han votat favorablement, per tant aquesta sol·licitud de compareixença també quedaria aprovada. I ara sí, si em deixen, interrompem un segon la sessió per anar a buscar els compareixents.
Bé, doncs reprenem la Comissió de Recerca i Universitats. En primer lloc, agrair al rector de la Universitat de Barcelona, el senyor Joan Guàrdia Olmos, al vicerector del personal docent i investigador de la Universitat de Barcelona, el senyor Ernest Abadal Falgueras, i també a la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, la senyora Laura Guitart Terrés, que compareguin avui, així com saludar la resta de membres del seu equip que els acompanyen. Començarem tot seguit amb el primer punt de l'ordre del dia, que és la compareixença del senyor Joan Guàrdia Olmos davant de la Comissió de Recerca i Universitats per informar sobre els casos de presumpte assetjament que afecten un catedràtic de la Universitat de Barcelona, presentada pels comuns, i també la compareixença del mateix rector per informar de les mesures adoptades davant les denúncies de sis dones per comportaments abusius i inapropiats d'un catedràtic, presentada pel grup de la CUP.
Se substanciaran les tres compareixences en una, per tant, també les quatre compareixences, de fet, perquè són dues per part dels comuns i dues per part de la CUP. El senyor Ernest Abadal Falgueras també havia sol·licitat una compareixença per part del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, de la senyora Laura Guitart Terrés, que també és una compareixença sol·licitada per Esquerra Republicana de Catalunya. Per tant, ara disposaran tots tres de 45 minuts que es poden distribuir com vostès creguin oportú, i després els grups tindran 8 minuts per fer les seves intervencions. Doncs, rector, quan vulguin.
Moltíssimes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. En nom de la Universitat de Barcelona, els vull donar les gràcies per aquesta oportunitat d'estar presents aquesta tarda. La nostra intenció és aportar la descripció d'alguns dels elements d'aquest cas i posar en coneixement algunes de les qüestions que justifiquen la compareixença. Creiem que tot acte que contribueixi a l'edificació d'una realitat coherent, tant acadèmicament com jurídicament i socialment, ens ajuda a totes i a tots.
De forma molt breu, intentaré fer la descripció dels fets que coneixem i sobre els quals actuem. La primera evidència respecte al cas la rebem a mitjans de juny, aproximadament, quan unes advocades ens fan un seguit de demandes d'informació sobre l'actuació d'un professor de la Universitat de Barcelona, associat a un grup de recerca. Cal aclarir que aquest grup de recerca, des de l'any 2015, no pertany a l'estructura de grups de recerca reconeguts a la Universitat de Barcelona. Això es deu a una modificació en el rectorat d'aquell moment respecte als criteris que havien de complir els grups de recerca. Aquest grup en concret no va respondre al requeriment que la universitat va fer per justificar la seva estructura, per tant, va deixar de pertànyer a l'estructura reconeguda per la nostra universitat. Els nostres serveis jurídics...
Es van posar a disposició de les autoritats per conèixer els detalls i les circumstàncies. A principis de juliol, tenim coneixement per part dels mitjans de comunicació d'aquests fets. Respecte als mitjans de comunicació que es fan ressò d'aquestes acusacions, que van arribar a mitjans de juny, intentem esbrinar exactament el contingut i l'abast del que es denuncia. Per tant, hi ha una sèrie d'actuacions que es desprenen immediatament, bàsicament per a suspendre preventivament una activitat acadèmica vinculada amb aquest grup de recerca, intentant aïllar-se per tal d'esclarir els fets amb una certa prudència i posar la distància institucional necessària.
Dies després, hi ha una reunió dels nostres serveis jurídics amb les advocades que he citat posteriorment. L'onze de juliol és la data que tinc en el meu informe. Rebem la denúncia formal per part de les advocades que representen a les persones afectades. S'analitza la situació, el contingut, la densitat, la transcendència i la importància de la relació dels fets que se'ns plantegen, la qual cosa ens porta a aplicar el nostre protocol vigent en aquests casos.
El nostre protocol ha sigut un procés que hem anat millorant i perfeccionant a mesura que l'experiència ens permetia obrir nous canals i noves maneres d'actuar. Donada la gravetat dels fets que es plantegen, posem en marxa el nostre protocol, que inclou mesures de confidencialitat, protecció i garanties jurídiques. No entraré en detalls, ja que són coneguts per tots vostès, però cal indicar la incoació d'un expedient informatiu que ha de valorar els fets.
Per tal d'analitzar la transcendència, han de complir dues condicions òbvies: ser experts en allò que es valora i garantir un equilibri de gènere en les condicions i circumstàncies del que s'avalua. Així es va fer, i vaig nomenar amb una resolució directament del rector les persones que integren aquesta comissió.
En aquell moment, davant l'esclat mediàtic que genera una alarma social, expliquem a la nostra comunitat la situació en el Consell de Govern. Si vostès assisteixen a les videoactes del Consell, veuran que el rector informa dels fets. Al mes de setembre, la comissió comença a treballar. Com són persones especialistes en comportaments no ètics d'acord amb els codis de conducta acadèmica, mantenim tant les persones que són cridades a declarar com les que fan aquesta feina en confidencialitat, proporcionant tot el suport jurídic i estructural necessari per dur a terme la seva tasca.
Ja els anticipo que el resultat de l'informe d'aquesta comissió és especialment rellevant des del punt de vista de les mesures que després vàrem establir. Vull posar en rellevància la importància d'aquesta feina, que és d'una transcendència significativa. També els informo que, mantenint el que marca el nostre protocol, cap de les persones demandants ni cap de les persones que són cridades a declarar tenen els seus noms exposats, i per tant, jo no els conec. No tinc accés a aquesta informació fins a dia d'avui.
Ens consta que hi ha inicialment, si no recordo malament, onze declaracions fetes per part d'aquesta comissió. En aquestes declaracions es recullen els fets que les demandants escriuen i responen a aquelles preguntes que la comissió formula per tal d'esclarir els detalls del que es planteja. Aquesta comissió comença a treballar al setembre de l'any passat i desenvolupa totes aquestes compareixences des del mes de setembre fins al mes de novembre. El novembre del vint-i-cinc, és a dir, fa dos mesos, la comissió fa arribar al rectorat la circumstància que es basa en la reiteració de les declaracions de les persones que compareixen.
Per tant, en opinió de la comissió, els fets i aquesta reiteració en les declaracions i en la descripció dels fets porten a la comissió a pensar que la gravetat dels fets descrits, la transcendència i la importància dels mateixos demanden una primera actuació per part de la Universitat de Barcelona, sense necessitat que les altres persones que s'han quedat a declarar ho facin. Bàsicament, aquestes onze declaracions, insisteixo, estan basades en el criteri de la regularitat en la descripció, i és un mecanisme que s'utilitza habitualment.
Com que a la comissió hi ha persones especialistes, psicòlogues, els hi explico el detall per entrar una mica en la idea de com es fa això. Això bàsicament es fa en vista d'un concepte que es diu veracitat del testimoni. És a dir, quan allò que s'explica es reitera de forma independent i els detalls són congruents amb el dibuix general. Solem assumir la versemblança del fet. A partir d'aquí, la comissió ens demana que, donada aquesta circumstància, la Universitat de Barcelona no cal esperar la finalització de totes les declaracions per actuar.
En aquell moment, devia ser el sisatge de desembre. Hi ha claustre a la Universitat de Barcelona, i saben que la norma estableix que hi ha dos claustres, un abans d'estiu i un abans de Nadal, on bàsicament es fa una mica l'estat de la nació, per entendre'ns, el debat general. En aquest moment, amb una pregunta de la nostra comunitat, jo mateix ho explico, efectivament que hem rebut per part de la comissió abans d'acabar les declaracions aquest requeriment per començar a actuar sense necessitat de...
Per prendre aquesta decisió, la comissió ens fa arribar l'informe dels seus treballs, en els quals descriu tot el procediment seguit per les persones d'aquesta comissió, amb una sèrie de valoracions respecte als fets i al contingut d'aquest informe. A la vista del seu contingut i dels informes que tenim dels assessors externs i dels nostres propis serveis jurídics, i sobretot del que seria l'element fonamental, que és el xoc que es produeix entre alguns dels fets descrits, amb el que no es considera una pràctica correcta des del punt de vista de l'ús de la recerca i de l'acadèmia.
Per tant, això xoca amb el nostre codi ètic intern i amb les bones pràctiques que se suposa que un investigador o investigadora ha de posar en pràctica, així com amb aquells principis que considerem innegociables. A la vista d'això, en primera instància, decidim traslladar els fets a la fiscalia, ja que hi ha una sèrie de fets que per la seva gravetat poden estar dins d'una jurisdicció que no és l'acadèmica.
També s'ha de dir que, inicialment, a la vista de les declaracions, suspendrem cautelarment l'investigador principal d'aquell grup de recerca, que ja està jubilat i per tant les seves condicions són especials. En la resolució que jo mateix signo, assumim la suspensió cautelar d'altres persones implicades en la direcció d'aquest grup de recerca. Aquesta és una decisió que es pren bàsicament per coherència amb el nostre propi protocol i amb la necessitat d'enviar un missatge a la nostra comunitat que hi ha fets que xoquen amb els nostres codis ètics.
La tolerància és zero respecte a aquestes desincronies internes i també per enviar un missatge sobre aquells fets que considerem que estan en jurisdiccions que no ens corresponen directament. És Fiscalia qui ha d'intervenir i ha d'entendre. Estem a l'espera que la fiscalia resolgui la qüestió.
A més d'això, hi ha un element que és extraordinàriament important per a nosaltres. Al marge d'aquestes qüestions, que insisteixo, són competència acadèmica, hi ha professorat de la nostra universitat que ha endegat pràctiques en l'àmbit de l'ús de la ciència, de la recerca i de la docència que poden ser constitutius d'incompliment dels nostres codis ètics interns.
En la comissió que tenia compareixences pendents, s'hi han afegit altres persones demandants a la vista del desenvolupament dels fets. El que li hem demanat a la comissió és que, un cop esclarim la situació a nivell de fiscalia, segueixin els seus treballs en aquest àmbit de competència estrictament acadèmica i interna. Aquelles persones que volien personar-se en la comissió i explicar els fets des de la seva perspectiva tindran les opcions adequades.
Aquesta és la descripció ràpida i breu dels elements que considero més significatius, per tal que tothom tingui una mica l'entrellat dels fets des de la perspectiva de la Universitat de Barcelona. Insisteixo, des de la primera comunicació als mitjans de comunicació, que és en juny de l'any passat, fins a la resolució, que és just abans del Nadal de l'any passat, aquests cinc mesos són els que transcorren en tot el procés que els acabo de comentar.
Hi ha altres elements de context que vull que tinguin clars, perquè per nosaltres és un element especialment important: l'aplicació del protocol de forma estricta, tal com es va concebre i tal com el nostre Consell de Govern el va aprovar. Això implica aplicar-lo amb totes les garanties jurídiques i de suport que suposa, perquè aquest és el mecanisme que tenim internament per garantir que les decisions preses estiguin ajustades als fets i a la seguretat jurídica de les persones implicades.
La segona qüestió és el manteniment de la confidencialitat i el control absolut de la informació, així com l'absència de filtracions que puguin posar en dubte la feina d'una comissió d'experts que estan treballant de manera rigorosa. Insisteixo, el que volíem era mostrar sintèticament la descripció dels fets tal com han anat succeint. Jo mateix no conec les persones demandants, no tinc accés a aquesta informació; tot està encriptat i codificat.
Vull agrair la feina que els serveis jurídics de la Universitat de Barcelona han fet en aquesta matèria, perquè evidentment són casos dissortats. Hi ha un principi de garantia bàsica que ens permet com a institució pública actuar amb la contundència necessària si cal. També agraeixo als mitjans de comunicació, que moltes vegades han tingut la capacitat de contrastar informacions i han aparegut amb dades verificades, ajudant a evitar una escalada d'informacions descontrolades o no contrastades. La universitat pública, i en particular la Universitat de Barcelona, té l'obligació d'intentar posar en ponderació el seny, la prudència i la garantia jurídica en un procés francament complicat.
Dit això, per no exhaurir tampoc molt el nostre temps, deixaré que el vicerector intervingui ara i, quan acabi ell, la degana podrà incorporar algun detall. Moltes gràcies per donar-me l'oportunitat de compareixer. En aquest cas, jo soc el vicerector de professorat i la meva competència en aquest camp és més limitada. Volia comentar tres coses molt breument.
En primer lloc, com funciona la recerca a la universitat. Alguns de vostès crec que han treballat en universitats i són experts, però per fer-ho així, és important entendre com funciona la recerca. També parlaré sobre les actuacions que ha dut a terme el vicerectorat en relació amb aquest cas.
Per explicar la recerca, la contrasto amb la docència. L'oferta de títols de grau o de màster és una oferta planificada; no hi ha cap professor que pugui proposar un títol de grau o màster sense que sigui aprovat per un departament. Si això no acaba de funcionar, fem un seguiment mitjançant enquestes als estudiants, i quan veiem que un professor no funciona bé, el que fem és avisar-lo i mirar de millorar aquesta competència docent. En el cas de la docència, tot està molt controlat des de la universitat perquè és una estratègia institucional.
Ara bé, en el cas de la recerca, estic parlant d'unes actuacions que estan en l'àmbit de la recerca. La primera qüestió que cal tenir present és que està finançada per programes externs, ja siguin de Catalunya, la GAUR, d'Espanya, l'Agència Estatal d'Investigació, d'Europa, els IRC, etcètera. Aquestes agències fan convocatòries a les quals s'hi presenten professors, i nosaltres hem de fer de mediadors, ja que aquestes convocatòries no volen una dispersió d'agents amb els quals interactuen.
Les temàtiques de recerca, a diferència de l'oferta de títols, són una estratègia de la universitat, i aquí hi ha llibertat per a cada investigador de proposar les temàtiques que vulgui. Així, cada investigador té autonomia plena en la seva recerca. La universitat sí que fa un control previ quan un investigador presenta un projecte de recerca; revisem aquest projecte des d'un punt de vista econòmic, de personal que ha de formar part del projecte, i també des d'un punt de vista ètic, a través del comitè de bioètica, que ha de validar la recerca relacionada amb aspectes ètics, com ara relacions amb persones o experimentació animal.
El seguiment i l'avaluació del projecte de recerca no competeixen a la universitat, sinó que són responsabilitat del finançador. Aquest decideix cada any o cada quan ha de donar comptes del progrés en la recerca. Si hi hagués alguna denúncia o incidència durant l'execució del projecte, tenim protocols establerts, com la bústia ètica i la bústia d'igualtat, així com mecanismes interns per recollir incidències. És cert que aquí hi ha una autonomia del professor, en la qual nosaltres no intervenim, ja que es tracta d'un finançament extern que també té el seu seguiment.
A més, la universitat també intervé en la recerca. Aquests grups de recerca han estat reconeguts com a centres especials de recerca, i des del 2015, aquests grups de recerca de la universitat continuen amb la seva activitat.
Un seguiment, unes avaluacions. Com ha dit el rector, el 2015 deixen de formar part de l'estructura de recerca de la Universitat de Barcelona. Si vostès han vist la seva pàgina web, allà hi havia professors de moltes altres universitats. És veritat que van néixer com un centre de recerca, però des del 2015 no es van adaptar a aquesta normativa, i van portar la seva activitat fora de la Universitat de Barcelona perquè en aquell moment van considerar que això els era més útil per a la seva gestió.
Finalment, quines accions ha dut a terme el vicerectorat de PDI? Com a vicerector, jo no he tingut accés a aquest informe, ja que s'ha guardat la confidencialitat. Nosaltres hem aplicat les resolucions del rector. Això vol dir que al juliol es va demanar que se suspengués l'ameritatge d'una persona que formava part d'aquest grup i que concentra la major part de les denúncies, i això es va fer. Al desembre, la resolució del rector indica que hi ha tres persones que se'ls ha de fer una suspensió cautelar, i nosaltres, el personal acadèmic, apliquem això.
Totes aquestes accions seguiran, i estarem a l'espera del que es resolgui en els pròxims sis mesos per continuar actuant. El nostre paper està limitat a les persones que sí formen part de la Universitat de Barcelona, aplicant les indicacions de la resolució del rector. Aquest és, molt resumidament, el paper del vicerector en aquest afer.
Molt bé, doncs, moltes gràcies. També volia expressar el meu agraïment per estar present aquí i per donar el punt de vista de la Facultat d'Economia i Empresa. Si em permeteu, m'agradaria fer un breu context abans d'entrar en les accions que s'han dut a terme des de la facultat. Com a degana de la Facultat d'Economia i Empresa, m'assabento de les primeres notícies sobre el cas el dia 1 de juliol, un dia abans de la seva publicació a la premsa. Rebo un correu d'una periodista que em pregunta si soc conscient d'uns suposats comportaments inapropiats d'un catedràtic emèrit de la facultat i, en aquest cas, quina seria la meva posició.
Fins aquells moments, no tenia cap informació basada en fets. En aquesta prèvia, em poso de seguida en contacte amb el cap de gabinet del rector i amb la directora de comunicació de la Universitat de Barcelona, i ens posem mútuament a disposició per donar-nos suport en el que calgui. Des d'aquell moment, aquesta comunicació ha estat molt fluida, i agraeixo als meus col·legues que com a facultat he estat sempre informada.
A partir del dia 2, com saben, es produeixen les primeres notícies als mitjans de comunicació. M'agradaria destacar que, com a degana de la facultat, no he tingut accés al contingut de la carta inicial de les presumptes víctimes per temes de confidencialitat, ni al contingut de l'informe elaborat per la comissió d'investigació interna de la universitat. Com comentava el rector, ha estat un procés totalment hermètic, sense cap fissura. Per tant, no disposo de coneixement formal de cap fet en relació a suposats comportaments inapropiats.
Ara sí que m'agradaria explicar-vos les accions que s'han dut a terme per part de la Facultat d'Economia i Empresa, que dividiria en dues fases. Una primera fase seria des del mes de juliol, des que apareixen les notícies a la premsa, fins al desembre del...
Dos mil veinticinco. Són accions bàsicament d'acompanyament i de suport davant del neguit que hi ha a la Facultat d'Economia i Empresa en els diferents col·lectius: estudiantat, PDI (personal docent investigador) i també en el PTGAS (personal d'administració i serveis).
Durant tots aquests mesos s'ha atès i s'ha escoltat a tothom sense excepcions. Per tant, el ventall d'opinions ha estat realment ampli i en diferents contextos, dintre dels mecanismes que ja tenim com a facultat i també de forma específica davant de determinades peticions. Per exemple, a través de la Junta de Facultat, com a òrgan de govern col·legiat, donem explicacions i informem els representants de la facultat que hi formen part. Aquí s'ha exposat tota la informació de la qual disposàvem.
A través de la Comissió d'Igualtat de la facultat, que vetlla per la igualtat efectiva i la no discriminació de cap tipus, també s'han realitzat reunions específiques. Destaco les reunions amb l'alumnat, ja que ens preocupava el seu neguit. Sense entrar en el detall de totes les trobades, especialment amb els estudiants de grau, la cap d'estudis del grau de Sociologia, la secretària acadèmica de la facultat, que és també la presidenta de la Comissió d'Igualtat, o jo mateixa, ens hem reunit amb l'estudiantat per copsar el seu neguit.
Com a resultat d'aquestes reunions, s'ha posat a disposició de l'alumnat mecanismes com la bústia ètica, on se'ls ha adreçat perquè poguessin comentar el que consideressin oportú. A més, es va donar suport a una petició del professorat del Departament de Sociologia, que em va sol·licitar que tramités una carta al rector de la Universitat de Barcelona. Aquesta carta, que em demanaven que fos anònima, incloïa una quantificació del nombre de suports. Això es va fer el dia 27 de novembre i, l'endemà, el dia 28 de novembre, el rector va donar una carta de resposta amb l'escalf que els professors del Departament de Sociologia havien demanat.
La segona fase va començar al desembre del 2025, moment en què el rector comunica aquesta denúncia, que es passa a fiscalia, ja que calia prendre algunes decisions a nivell de facultat pel dia a dia de la pròpia institució. En aquest sentit, es va dotar la direcció del Departament de Sociologia d'una comissió gestora per garantir el funcionament habitual de la Facultat d'Economia i Empresa. Es va decidir que la direcció del departament la portés aquesta comissió gestora, que era la comissió permanent del departament.
A partir d'aquest mes de gener, en aquesta segona fase, també s'han continuat les accions de comunicació. Per exemple, el 15 de gener, el cap de gabinet i la directora de comunicació van venir a la Facultat d'Economia i Empresa per explicar les últimes decisions a la comunitat.
En principi, aquest seria el resum. Si em permeteu, per acabar, voldria dir que la facultat sempre ha estat a disposició, tant de la institució com d'altres agents, per aclarir qualsevol fet sospitós de comportament inapropiat. Aquesta seria la intervenció inicial.
A disposició. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies al senyor Olmos, al senyor Abadal i a la senyora Guitart per aquesta exposició inicial. Com saben, és el torn ara dels grups parlamentaris i atenent que són quatre sol·licituds de compareixença diferents, l'ordre d'intervenció serà l'ordre en què s'han registrat aquestes sol·licituds de compareixença i després la resta de grups per ordre de major a menor, acabant amb el grup que dona suport al govern. Per tant, en aquest cas, els més ràpids van ser el grup parlamentari dels comuns i començaria la intervenció la diputada Susana Segovia i Sánchez.
Gràcies, presidenta. Entenc que, de tota manera, probablement moltes de les intervencions d'altres grups també aniran en el mateix sentit. Vull agrair la predisposició del rector i dels seus acompanyants per venir a compareixer en aquesta comissió, tot i que hagi estat una mica més tard del que potser inicialment voldríem. Ens hauria agradat que hagués pogut coincidir amb la compareixença de la consellera de Recerca i Universitats, que va poder venir a una comissió anterior. Crec que les seves intervencions ens ajuden a tenir una foto bastant completa del que ha passat des del juliol del 2005.
Necessitem entrar en el que ha passat abans del juliol del 2025, perdó, no del 2005. Són les qüestions que es van denunciar justament l'any 2004 i després l'any 2016. No és que sigui la primera vegada que aquest funcionament, per dir-ho d'alguna manera, tòxic i irregular, molt sospitós d'assetjament per part de les persones que estaven al CREA, ha generat aquest neguit, ha generat denúncies i ha generat inquietud per part de les persones que eren víctimes d'aquestes maneres de fer.
Tot i que vostès em diguin que només poden respondre del que ha passat mentre estan com a rector o com a degana, és molt difícil abordar això sense tenir en compte que fa vint anys que s'està amb aquest tema sobre la taula. Fa vint anys que se'n parla i que s'ha intentat que la universitat reaccioni, i al final hi ha una percepció d'una certa impunitat perquè aquestes persones han continuat ocupant llocs de responsabilitat durant aquests vint anys. Tot i que en un moment determinat deixessin de ser un centre de recerca formalment adscrit a la Universitat de Barcelona, aquestes persones han continuat representant com a docents o formant part de la universitat en diferents maneres.
M'agradaria preguntar com valoren tots aquests vint anys. Què ha fet la universitat al llarg d'aquests vint anys, no només el que ha passat ara? Com s'ha donat resposta a totes les irregularitats que s'han anat denunciant sobre el CREA? El 2004 ja va haver-hi un primer informe on es detectaven comportaments irregulars. En un moment determinat, es va enviar a la fiscalia i la fiscalia ho va arxivar, però també sabem que moltes d'aquestes qüestions són difícils de presentar com a proves.
Va haver-hi ja una primera investigació interna l'any 2004. Crec que l'actual rector va ser vicerector entre el 2001 i el 2005. Demanarem si poden fer una resposta sobre tot el que s'ha fet des de llavors. La universitat ha seguit permetent que aquestes persones estiguin al capdavant de llocs de responsabilitat i continuïn utilitzant aquests mecanismes dins del CREA. Parlem del senyor Flecha, però també de les altres persones que han estat a la direcció.
Després, l'any 2005, va haver-hi una auditoria que tornava a posar sobre la taula aquestes dificultats. Va haver-hi denúncies el 2004 i el 2016. Volíem preguntar si en algun d'aquests moments van consultar amb persones expertes en grups coercitius que poguessin il·lustrar aquests comportaments. Hi havia el grup Invictus, que és un grup que es refereix a nivell internacional al voltant del fenomen de l'abús i la violència psicològica. Al final, el resum és quines són les mesures que ha pres en aquests vint anys la Universitat de Barcelona, a banda de les del 2005. I hi ha una altra qüestió, que és el tema de la bústia ètica i d'altres mecanismes.