Molt bé, molt bon dia. Si us sembla, comencem reprenent la sessió que vam suspendre el dia 11 de desembre. En primer lloc, algun grup vol comunicar alguna substitució? Senyor Sánchez, té vostè la paraula.
Moltes gràcies. Molt bé, doncs en prenem nota i seguim ara amb el debat i votació de les propostes de resolució subseqüents als informes presentats en aquella sessió. La primera és el procediment relatiu a l'informe de fiscalització 13 del 2025 sobre el programa per la digitalització del sistema educatiu, finançat amb fons Pròxima Generació. Les propostes corresponen a les presentades pel grup Socialistes Units per Avançar, grup parlamentari dels Comuns, grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya, grup parlamentari de Junts i grup parlamentari d'Esquerra Republicana.
Fent-s'hi avinent una qüestió formal, si vostès volen, he de comentar que la proposta de resolució de Junts, malgrat el contingut, podria interpretar-se com a idèntica al de les altres propostes de resolució, però no està redactada en termes idèntics. Totes les altres propostes de resolució inclouen un punt primer en el qual s'assumeix i un punt segon en el qual s'insta el govern. El text literal del grup parlamentari de Junts ho resumeix o ho concentra tot en un únic punt. Malgrat això, podem entendre que el contingut és idèntic.
Per tant, si no hi ha cap reserva i feta aquesta matització, podríem votar-les conjuntament? Alguna votació separada? No? Procediríem a la votació. Vots favorables? S'aprova amb els vots favorables de tots els diputats presents. Unanimitat.
Passaríem al segon punt, que és el procediment relatiu a l'informe de fiscalització 12 del 2025 sobre l'ens d'abastament d'aigua Ter-Llobregat, balanç i comptes de pèrdues i guanys corresponent a l'exercici del 2022. Les propostes de resolució són idèntiques a les precedents i són les presentades pel grup parlamentari Socialistes Units per Avançar, grup parlamentari dels Comuns, grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya, grup parlamentari de Junts i grup parlamentari d'Esquerra Republicana.
Succeeix el mateix que en la proposta anterior. Podríem votar-les conjuntament o hi ha alguna votació separada? Votem conjuntament, doncs. Vots favorables? S'aproven aquestes resolucions per unanimitat.
Senyor Salvador, té vostè la paraula.
Procedim a obrir la sessió prevista per avui. El primer punt de l'ordre del dia és el debat i votació de la proposta de resolució d'encàrrec a la Sindicatura de Comptes per a l'elaboració d'un informe de fiscalització relatiu als programes d'ajuts a autònoms i empreses atorgats en el període 2022-2025.
Hi ha un error, simplement, que surt dues vegades la proposta de resolució de Junts. Estic en el meu dret de dir que no som sospitosos d'haver realitzat cap moviment europarlamentari. És un tema de forma que se m'escapa la transcendència.
Moltes gràcies per l'apreciació, en prenem nota i corregirem aquells elements que siguin necessaris. El grup parlamentari popular ens ha comunicat la seva intenció de retirar aquest punt. En conseqüència, li pregunto, volen retirar? Retirar vol dir retirar o posposar?
El tema és que en el ple ja es va aprovar que aquest informe el fes el Consell del Treball Autònom. Per tant, si es compleix amb la proposta, llavors sí que retirarem la que correspon aquí a la comissió.
Ara donem la benvinguda a la Sindicatura de Comptes que avui ens acompanya, els agraïm la seva presència. Passem al segon punt de l'ordre del dia, que és el procediment relatiu a l'informe de fiscalització 14/2025 sobre els plans directors urbanístics del Departament de la Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori, corresponent als exercicis del 2020 al 2022.
El debat comença amb la presentació per part del síndic Josep Vinyes i Xifra, que ha estat designat pel ple de la Sindicatura de Comptes per presentar l'informe. Té la paraula el síndic Josep Vinyes quan vostè vulgui.
Bon dia a tothom. Aquesta és la presentació de l'informe 14/2025 dels Plans Directors Urbanístics del 2020 al 2022. En principi, aquesta havia de ser una fiscalització operativa, però la veritat és que ens vam trobar amb molts problemes, sobretot per la manca d'objectius clars i de planificació. Així, hem optat per un altre tipus de fiscalització, centrada en els aspectes legals i de gestió sobre el procediment dels plans directors urbanístics.
Els anys de la fiscalització han estat del 2020 al 2022, i encara que l'àmbit temporal d'aquest informe s'ha limitat a aquests anys, hem considerat necessari ampliar-lo a períodes anteriors i posteriors, incloent fins i tot l'exercici 2010, ja que el termini mitjà de formulació dels plans directors urbanístics és elevat.
La metodologia aplicada inclou els principis i normes internacionals de fiscalització del sector públic, així com totes les proves necessàries per obtenir les evidències requerides per a l'informe.
Pel que fa als plans directors urbanístics, cal explicar que el planejament territorial es concreta en l'ordenació física del territori per àmbits d'escala supramunicipal, i constitueix el marc per a l'aplicació de la legislació urbanística. Els instruments d'aquesta ordenació són els plans territorials, i la figura de planificació de rang superior és el Pla Territorial General de Catalunya. El planejament urbanístic forma part dels instruments d'ordenació del territori i regula l'ús del sòl i l'edificació amb un grau de precisió molt superior al de la planificació territorial.
Per tant, els plans directors urbanístics són l'instrument de planejament intermedi entre el planejament territorial, que abasta tot el territori català, i el planejament urbanístic, que es limita a l'àmbit municipal i supramunicipal. Aquests plans tenen una sèrie de característiques que estan explicades a l'informe, incloent les seves funcions, contingut, formulació, resolució definitiva, vigència, procediment de modificació, publicitat i procediments de participació.
És veritat que costa trobar objectius i planificació, ja que els plans són molt diversos quant a l'objecte de les seves actuacions. Hem acabat optant per la normativa que distingeix entre plans directors d'acció social, d'acció econòmica, d'acció en infraestructures, d'estratègia territorial i paisatge, i d'estructura urbana.
Respecte a la planificació territorial i el seguiment dels plans directors urbanístics, per analitzar la gestió de la formulació d'aquests plans, és necessari que el Departament defineixi els objectius, les actuacions per assolir-los, els recursos i els mitjans per dur a terme les actuacions. Per fer un bon seguiment del procediment de tramitació, que és on hem enfocat la nostra fiscalització, s'han de predefinir uns indicadors dels quals s'ha de fer seguiment i control.
En la gestió del procediment d'aprovació, és fonamental formalitzar un document de planificació a llarg termini, com podria ser un pla estratègic. No cal que sigui un pla estratègic en sentit estricte, però la idea que tenim al cap és que hauria de servir per establir uns objectius plurianals en relació amb l'ordenació del territori, i concretament amb la gestió dels plans directors urbanístics.
El programa pressupostari 542, dedicat a l'ordenació del territori i urbanisme, no és una eina de planificació, sinó una eina d'execució que recull la necessitat del departament de disposar d'un territori ordenat, que aprofiti les potencialitats i que respecti les singularitats. Tot això és essencial per endreçar el territori de manera sostenible, per evitar la desigualtat urbana i el despoblament. No obstant això, no és una eina estratègica.
Si analitzem dades més concretes dels plans directors, durant el període 2010-2022 s'han donat d'alta 113 expedients corresponents a plans directors urbanístics, dels quals 62 són de nova creació i 51 corresponen a modificacions dels plans directors preexistents. Aquesta diferenciació és important, ja que la tramitació d'un expedient nou és molt diferent de la d'una modificació.
En relació amb els terminis d'aprovació i l'estat de tramitació dels plans directors urbanístics, hi ha 52 expedients del 2022, 30 dels quals s'han aprovat abans del 31 de desembre del 2023. El termini mínim d'aprovació és de 1,37 anys, 0,30 per a les modificacions, i el termini màxim és de 8,37 anys, 8,07 per a les modificacions. Això evidencia que la tramitació és molt llarga i heterogènia, i no és el mateix tramitar un pla director urbanístic en una zona del Pirineu que en l'àrea metropolitana.
A 31 de desembre del 2023, un 43,36% dels expedients estan finalitzats i vigents, mentre que un 24,78% són actius i pendents de tràmit. També hi ha una part que està aturada i una altra que ha estat finalitzada però no és vigent.
Pel que fa als expedients no finalitzats, dels 46 expedients, 33 no s'han aprovat per desestimació de la tramitació, 7 per planificació incorrecta, 5 per manca de consens i 1 per complexitat. La desestimació es deu a canvis en les condicions econòmiques, socials o pressupostàries respecte a les que existien en l'aprovació inicial. La planificació incorrecta implica un replantejament del disseny del pla, i la manca de consens es refereix a la falta d'acord entre administracions, especialment entre la Generalitat i el món local, així com entre administracions i actors socials, com associacions o grups d'interès.
L'anàlisi dels expedients finalitzats revela que les causes de les dificultats són repetitives: planificació incorrecta, complexitat i manca de consens, especialment en les modificacions de les àrees residencials estratègiques. En l'apartat d'elaboració i aprovació dels plans directors urbanístics, s'avalua l'existència d'un procediment adequat. Actualment, la Direcció General no disposa d'un manual de procediments degudament aprovat per formular aquests plans directors urbanístics i les seves modificacions.
És veritat que hi ha un full de ruta, unes memòries anuals d'activitats, una relació d'informació sol·licitada i unes fitxes. Per tant, sí que hi ha una sèrie de documents, però no un manual de procediments com nosaltres creiem que sí que hi hauria d'haver.
El Departament de Territori gestiona tots aquests plans a través de dues aplicacions informàtiques: el tramitador electrònic d'urbanisme i el gestor d'expedients d'urbanisme. Per valorar el procediment emprat per la Direcció General, s'ha seleccionat una mostra d'expedients aprovats entre el 2010 i el 2022.
Què hem trobat en aquesta mostra d'expedients? Es pot concloure que el grau de qualitat del procediment de formulació dels plans directors urbanístics és d'un nivell mitjà, amb un compliment parcial del procediment. Dels deu aspectes fiscalitzats que consten en l'informe, no s'ha complert la diagnosi prèvia de l'actuació ni hi ha constància de l'existència de la comissió tècnica ni de la comissió executiva dels plans directors urbanístics. No obstant això, s'ha complert l'aprovació definitiva dels plans i la seva publicació.
En referència a la modificació i vigència dels plans directors urbanístics, és raonable considerar la modificació dels plans. Quan hi ha modificació, és important determinar si és beneficiosa per al procediment de gestió. En principi, si el pla ha estat formulat en funció d'uns objectius i amb uns paràmetres establerts, hauria de mantenir-se, i per tant, no caldria la modificació. No obstant això, en un procés tan llarg i complex, és raonable considerar la necessitat que aquests objectius i paràmetres es modifiquin al llarg del temps.
Fixin-se que el 74,51% de les modificacions dels plans directors urbanístics fan referència a plans d'ús de les àrees residencials aprovades fins al 2010. D'aquests, 23 tenen per objecte deixar sense efecte les àrees i 15 per objecte reduir la delimitació i l'ordenació de les àrees.
En quant a la vigència, avaluem la qualitat del procediment de formulació d'aquests plans directors analitzant la possible existència de recursos interposats contra els plans, el percentatge de sentències estimatòries i les principals causes per les quals el Tribunal Superior de Justícia dicta sentències estimatòries contra el pla. De la revisió dels 52 plans directors donats d'alta entre els exercicis 2010-2022, es desprèn que gairebé tots (el 94,23%) es mantenien vigents, i només tres han estat declarats nuls en la seva totalitat per sentències del Tribunal Superior de Justícia.
També s'observa un elevat nombre de recursos contenciosos administratius presentats contra els plans directors urbanístics, amb un 12,79% d'aquests recursos estimats, fet que ha representat la nul·litat total o parcial d'aquests plans. Si s'analitzen les causes de nul·litat, cal destacar que el 31,25% de les sentències estimades pel Tribunal corresponen a recursos presentats per vulneració de l'autonomia municipal, cosa que pot posar de manifest mancances en el procés de consulta als ajuntaments.
Pel que fa a les conclusions més significatives, el Departament no formalitza cap document de planificació a llarg termini en què es prevegin uns objectius plurianals en relació amb l'ordenació del territori i la gestió dels plans directors urbanístics. Aquesta absència d'objectius específics limita la valoració dels resultats obtinguts, ja que sense objectius és difícil avaluar l'eficàcia dels plans directors urbanístics.
A més, s'han observat dificultats i retards en la tramitació dels plans per una planificació incorrecta, manca de consens o la complexitat dels expedients. Malgrat els procediments de participació i consulta previstos en la normativa, s'evidencia una elevada conflictivitat en l'aprovació dels plans directors urbanístics pel nombre elevat de recursos presentats.
Què recomanem? Les principals recomanacions són promoure el desenvolupament d'un reglament que establís detalladament el procediment a seguir en la tramitació i aprovació dels plans urbanístics, així com millorar el procés de tramitació.
I per evitar que es quedin aturats o desestimin, caldria millorar la diagnosi prèvia en la fase inicial del procediment. La tercera recomanació és una cosa que està a la norma però que no s'ha fet, que caldria que el Departament impulsés la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, aprovat el 1995 i no actualitzat. Quan es va aprovar, se'n preveia la revisió com a mínim cada deu anys. Del 1995 han passat molts anys.
Caldria també que el Departament integrés les dues eines informàtiques utilitzades per a la gestió dels expedients urbanístics per millorar la seva gestió i reduir el risc d'incorreccions i duplicitats. A partir d'aquí, quedo a la seva disposició per qualsevol dubte o pregunta.
Moltes gràcies, president. Començo saludant els síndics que avui ens acompanyen i reconeixent la feina feta del síndic Josep Vinyes en relació amb aquests plans directors urbanístics. Aquest informe, que quan te'l llegeixes pot semblar complicat, ha estat explicat de manera clara. El seu treball presenta dades objectives amb un missatge de fons que compartim plenament: el territori necessita planificació, previsió i continuïtat. Es tracta d'un informe extens, detallat i útil que aporta un anàlisi sòlid sobre com s'ha gestionat la planificació territorial en els darrers anys, ajudant-nos a identificar amb claretat les mancances del sistema i els camins de millora que tenim per davant.
L'informe posa de manifest una mancança rellevant, que és l'absència d'una planificació estratègica a llarg termini en matèria dels plans directors urbanístics. No disposem de documents que fixin els objectius plurianuals, tampoc les prioritats clares ni els recursos associats. Aquesta manca de rumb estratègic fa que la gestió sigui fragmentada, reactiva i sovint poc eficient. Les demores en la tramitació dels expedients aturats i desestimats, així com les dificultats en avaluar els resultats, són conseqüències directes d'aquesta manca de planificació.
En aquest sentit, des de la sindicatura s'han fet unes recomanacions que compartim plenament, com ara l'elaboració d'un document de planificació a llarg termini que permeti ordenar les actuacions i establir objectius mesurables vinculats als programes pressupostaris, que tampoc estan vinculats. Planificar el territori no pot dependre de decisions puntuals en moments determinats o conjunturals, sinó que ha d'haver-hi una visió de país estable i compartida, que doni seguretat als ajuntaments, als agents econòmics i, sobretot, a la ciutadania.
L'informe també evidencia la complexitat del sistema actual. No només una part dels plans inicials s'han acabat definitivament, sinó que això posa de relleu les dificultats d'aquest procediment, la manca de consens, la diagnosi inicial insuficient, així com la complexitat normativa i l'elevada càrrega administrativa. Aquestes dificultats no només allarguen els terminis, sinó que també generen incerteses i conflictes, especialment en l'àmbit municipal, perjudicant els ajuntaments.
Per això, l'altra recomanació que vostès fan és disposar d'un reglament o d'un manual de procediments clar i homogeni que reguli la tramitació dels plans directors urbanístics. Estem totalment d'acord amb la necessitat d'establir regles clares, compartides i transparents, que facilitarien la feina dels equips tècnics, millorant la coordinació interadministrativa i reforçant la seguretat jurídica del conjunt del sistema.
Un altre element de gran rellevància que s'ha destacat en l'informe és la vigència dels instruments de planejament que no s'han actualitzat. Es parla del Pla Territorial General de Catalunya, aprovat el 1995, i un país ha canviat profundament; han passat moltes coses en termes demogràfics.
Econòmics, socials i també ambientals, i continuar planificant en un marc que no ha estat revisat limita molt la capacitat de donar una resposta a aquests reptes actuals de l'emergència climàtica, l'equilibri territorial o també l'accés a l'habitatge. La recomanació de revisar aquest pla és, per tant, totalment oportuna i estem totalment d'acord. Finalment, la sindicatura insisteix en la importància de millorar la diagnosi prèvia dels plans, especialment en la fase inicial, incorporant criteris ambientals d'anàlisi de la demanda real del sol, dels riscos naturals i de la connectivitat, perquè ens permetrà evitar aquestes desestimacions sobrevingudes i reduir també aquesta conflictivitat posterior. Nosaltres, des de Junts, entenem que el planejament territorial és una eina al servei de l'ocupació social, del respecte al territori i del desenvolupament en l'equilibri del país, i per això demanem que aquest informe no quedi en el calaix, sinó que es tradueixi en accions concretes i consensuades.
Moltíssimes gràcies.
A continuació, en nom del grup parlamentari d'ERC, té la paraula el diputat Albert Salvador, quan vostè vulgui.
Gràcies, president, síndic major, síndic Vinyes, resta de síndics i síndiques que ens acompanyeu. Primerament, vull felicitar i agrair al síndic Vinyes i al seu equip l'informe. Reconec la utilitat i el rigor de l'anàlisi que aborda un àmbit clau per al país i pel seu futur: la planificació territorial i urbanística a escala supramunicipal.
L'informe posa de manifest una realitat amb llums i ombres. D'una banda, constata que els plans directors urbanístics són un instrument plenament consolidat, amb una qualitat procedimental globalment adequada. El fet que només un 12% dels recursos interposats hagin estat estimats i que pràcticament el 94% dels plans aprovats definitivament entre el 2010 i el 2022 continuïn vigents podria indicar que quan els plans arriben a bon port ho fan amb solidesa jurídica i capacitat operativa.
Ara bé, la sindicatura també és clara a l'hora de senyalar mancances estructurals que no podem ignorar. La principal és l'absència d'una planificació estratègica a llarg termini per part del departament. No existeix cap document que fixi objectius plurianuals en matèria d'ordenació del territori, ni que vinculi aquests objectius als recursos humans, tècnics i pressupostaris disponibles. Aquesta manca de visió estratègica té conseqüències directes, dificulta el seguiment dels PDUs, enreda la seva tramitació i impedeix una evolució clara del grau d'assoliment de les polítiques públiques.
Un segon element crític és la tramitació excessivament llarga i complexa. Només el 46% dels expedients iniciats entre el 2010 i el 2022 han estat aprovats definitivament. A finals del 2023, hi havia 61 expedients no finalitzats, molts d'ells encallats per una diagnosi inicial insuficient, per manca de consens institucional o per la complexitat normativa i sectorial. Aquí la sindicatura és especialment clara: cal reforçar aquesta fase inicial, dotar-la d'una diagnosi territorial, ambiental i socioeconòmica sòlida i evitar iniciar plans sense una base prou madura.
L'informe també detecta deficiències organitzatives internes, com la inexistència d'un manual de procediments formalment aprovat, la manca de reglament específic per als PDU, la no constitució efectiva d'òrgans com la comissió tècnica o executiva i la fragmentació dels sistemes informàtics de gestió. Tot plegat genera ineficiències, duplicitats i risc d'errors administratius que no ens podem permetre.
Pel que fa a les recomanacions, des d'Esquerra les compartim plenament. Considerem especialment rellevants tres línies d'acció: en primer lloc, l'elaboració d'un document de planificació territorial a llarg termini que doni coherència al conjunt d'actuacions; en segon lloc, l'actualització pendent i urgent del Pla Territorial General de Catalunya, vigent des del 1995; i finalment, la necessitat d'ordenar, sistematitzar i digitalitzar de manera integrada tota la gestió dels expedients urbanístics.
Pel que fa al tràmit d'al·legacions, cal indicar que no s'han incorporat a l'informe perquè van ser presentades fora de termini. Això, des del nostre punt de vista, no invalida les conclusions de la sindicatura, que es basen en evidències objectives i contrastades. En tot cas, ens interpel·la també sobre la importància de respectar els temps i formes institucionals si volem un diàleg constructiu entre òrgans de control i administració executiva.
Acabo amb una reflexió més política: els plans directors urbanístics no són un simple instrument tècnic, sinó una eina clau de planificació estratègica que ens ha d'ajudar a garantir més cohesió territorial i vertebració nacional. Són l'espai on es pot alinear habitatge, mobilitat, activitat econòmica, protecció del paisatge i lluita contra l'emergència climàtica.
En un país com el nostre, amb fortes desigualtats territorials i una gran pressió sobre el sòl, els Plans Directors Urbanístics (PDU) han de ser palanques de justícia social i equilibri territorial. La unitat de temps en urbanisme és molt gran, segurament massa gran, i tot costa molt de temps, incloent el temps de tramitació dels instruments urbanístics, que pot acabar distorsionant la mateixa tramitació. En planificació urbanística, pensem des d'Esquerra Republicana que és important disposar d'instruments que afinan el focus entre el planejament municipal i el planejament territorial. Considerem que els plans directors urbanístics, que es troben a mig camí entre uns i altres, són eines estratègiques que hem de treballar perquè siguin encara més efectives. Per això, reforçar-los no és només una qüestió de bona gestió administrativa, sinó una aposta de país. Estarem amatents perquè el Govern assumeixi les recomanacions d'aquest informe i converteixi la planificació territorial en una autèntica política estratègica per al conjunt de Catalunya. Gràcies.
Gràcies, diputat. A continuació, en nom del grup parlamentari del Partit Popular, té la paraula la diputada Míriam Casanova. Com vostè vulgui. Moltes gràcies, president. Voldria agrair primer al senyor Viñas per la presentació i també a tot l'equip de la Sindicatura de Comptes per l'elaboració d'aquest informe de fiscalització, que no ha estat senzill. Aquest informe pretenia ser una fiscalització totalment operativa, però finalment s'ha centrat en aspectes legals i de gestió, sobretot en el complex procediment de tramitació dels plans directors urbanístics.
Entre les observacions més significatives de l'informe, des del Partit Popular voldríem destacar que hi ha enormes dificultats per aprovar un pla director urbanístic. Les dades ho diuen per si soles: dels 113 plans iniciats, tant de nova creació com de modificació d'un pla preexistent en el període 2010-2022, només 52 es van aprovar definitivament, és a dir, el 46%, menys de la meitat. Hi ha una gran varietat de motius que expliquen aquestes dificultats i demores, i l'informe en destaca vàries, com la desestimació sobrevinguda de la tramitació dels expedients, una planificació incorrecta, la manca de consens entre les administracions, la complexitat de la definició dels objectius dels plans, i la nul·litat del pla com a conseqüència de diversos recursos interposats.
Per tant, considerem fonamentals les recomanacions que fa la Sindicatura per fer front a aquestes dificultats. Creiem que el Govern hauria d'elaborar, amb caràcter urgent, un reglament que detalli tot el procediment a seguir en la tramitació i aprovació de tots els plans directors urbanístics, així com en el marc d'una planificació a llarg termini en relació amb l'ordenació del territori. A més, considerem molt important millorar la diagnosi prèvia, tal com indica l'informe, incorporant un estudi tècnic sobre l'interès territorial, les condicions ambientals, la demanda de sòl, la connectivitat i l'accessibilitat, entre altres.
Un altre aspecte que voldríem destacar és l'elevada conflictivitat en l'aprovació dels plans directors urbanístics. Es van presentar 284 recursos pels 22 plans directors urbanístics aprovats en el període 2010-2022. Davant d'aquest fet, voldríem preguntar a la Sindicatura si caldria fer alguna recomanació per millorar els procediments de participació i consulta, especialment amb els ajuntaments i amb la ciutadania en general. L'informe destaca que només un percentatge molt baix d'aquests recursos han estat estimats, principalment per vulneració de l'autonomia municipal en el planejament. Sorprèn, per tant, que no es pugui enfortir aquesta cooperació entre administracions, en concret entre la Generalitat i els ajuntaments, per evitar aquesta conflictivitat a l'hora de tramitar i aprovar aquests plans. No sé si encara en el Departament de Territori continuen amb dos programes informàtics, un dels quals, segons l'informe, estava totalment obsolet.
Si fos així, compartim la necessitat que el Departament disposi d'un programa informàtic actualitzat i específic per a la gestió dels expedients, per millorar l'eficàcia, l'eficiència i el control de la tramitació d'aquests plans. I per últim, voldria aprofitar, ja que tenim el grup parlamentari que dona suport al Govern, per preguntar si ens pot informar si el Govern ja té previst impulsar la revisió del principal pla, que és el Pla Territorial General de Catalunya, aprovat l'any 1995, per tant fa 30 anys, i que no s'ha actualitzat des de llavors, tot i que la normativa estableix un procediment de revisió cada 10 anys com a mínim. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, diputada. Tot seguit, en nom del grup parlamentari de Vox, té la paraula el diputat Javier Ramírez, quan vostè vulgui.
Gràcies, senyor president. En primer lloc, com no pot ser d'una altra manera, agrair aquest informe. El que passa és que aquest informe és una esmena d'actualitat a les conselleries de Junts per Catalunya. Després d'escoltar la diputada de Junts, que estava d'acord amb les recomanacions, em fa molta gràcia, perquè aquí interpel·la directament a dos consellers, el senyor Calvet i el senyor Puigneró, tots dos consellers de Junts per Catalunya.
Podem parlar que si no tenen el programa informàtic, que si no sé què. Escolti'm, si volem, agafem les declaracions del senyor Puigneró, que venia aquí a dir que donaria la volta a tot el sistema informàtic i de digitalització, no només de la Generalitat de Catalunya, sinó de tota Catalunya. I al final, com va ser el resultat? Que és una excusa per dir que això no se li dona recorregut.
L'ordenació del territori és fonamental. I és fonamental per saber on hem d'anar, com volem créixer. A Catalunya s'ha vist moltes vegades que hi ha una manca de previsió a l'hora de poder créixer molts municipis. Hi ha molt de sòl que està parat amb els PDUs. Els ajuntaments, i vostè ho sap perfectament perquè governa en un ajuntament, coneix les dificultats i els temps que això suposa. Per tant, no està funcionant a Catalunya. No funcionen ni els processos als ajuntaments i, en conseqüència, a la Generalitat de Catalunya.
Aquí s'ha dit que hi ha una manca de previsió estratègica. És evident. Trenta anys que estem parats, no es vessa saber com ho fem. El tema urbanístic en Catalunya és molt delicat. Si vostè parla amb socis d'altres comunitats autònomes, el procés en la tramitació urbanística no és aquest. I això determina molt la inversió en el territori i, sobretot, en l'ordenació del territori dels municipis.
Miri, alguns diuen que només el 12% dels recursos donen tràmit, i per tant només és un percentatge molt petit. He vist com el Tribunal Suprem anul·lava un pla parcial perquè els senyors d'Esquerra i els senyors del PSC volien construir en una zona inundable. El Tribunal Suprem ho va haver d'anul·lar, i aquí li puc posar molts exemples. La Generalitat ho acaba d'aprovar l'Ajuntament, amb conformitat de la Comissió de Territori i de tots els polítics que governaven a Catalunya.
Evidentment, l'advocat civil ho va impugnar, va arribar al Suprem i el Suprem va dir el que va dir. Avui, a dia d'avui, encara no s'ha anul·lat aquell pla parcial. I l'excusa és que hi ha una sentència del Tribunal Suprem que s'ha d'executar, i per tant, de facto, això vol dir que aquella zona no es pot construir i, per tant, no és urbanitzable. He posat un exemple per dirimir el que pot suposar la planificació del territori, que és fonamental.
Aquí és una part amb la qual puc estar d'acord amb el diputat d'Esquerra, que ho ha dit molt clarament. Hem de saber on hem d'anar. Però per fer-ho, hem de tenir un objectiu autonòmic, en aquest cas, o de regió. Fa trenta anys que no es planifica. Si anem justament a aquest informe, no podem interpel·lar el Partit Socialista. Aquí són els dos consellers de Junts per Catalunya. Fem una reflexió sobre el temps i la dilatació de les aprovacions urbanístiques. Aquí parlem del PDU, però podem parlar de moltes qüestions que afecten directament.
Dels plans directors urbanístics i també dels plans generals. El temps des de la incubació de l'experiència, fins la revisió, aprovació i impugnació, fins que això s'implanta al territori, passen molts anys, moltíssims. Aquest informe també ens ajuda a reflexionar des de la pròpia administració, des del legislador, sobre com podem escurçar aquest temps i aquests processos, perquè és un escàndol. De veritat, és molt difícil fer créixer Catalunya amb la situació urbanística actual.
Gràcies, diputat. Tot seguit, el grup parlamentari dels comuns, la diputada Núria Lozano, s'ha excusat per tenir una altra comissió. No havent-hi cap representant de la candidatura d'Unitat Popular, tampoc del grup mixt, passaríem al torn d'intervenció del grup parlamentari Socialistes Units per Avançar. Té la paraula el diputat Guillem Sànchez.
Gràcies, president, i gràcies, síndic Viñas, per la presentació. Crec que convindrem tots que ni el marc normatiu ni l'arquitectura institucional fan senzill l'objecte d'aquest anàlisi del present informe. Per situar-nos, els plans directors urbanístics són l'instrument de planificació urbanística, encara que vostè, síndic Viñas, ha preferit classificar-los. Bàsicament, la planificació urbanística de grans infraestructures, de polítiques supramunicipals del sol i habitatge, d'àrees residencials estratègiques i de l'organització de sectors d'interès supramunicipals. Els PDU estan per sota del Pla Territorial General de Catalunya, dels plans territorials parcials i sectorials, i per sobre dels POUM, dels plans d'ordenació urbanística municipal. És aquesta figura intermitja que analitzem.
Si anem a les conclusions, crec que les podem agrupar en tres grans grups: les dificultats, les demores i la conflictivitat. El primer grup, les dificultats del procediment de tramitació, inclouen les desestimacions sobrevingudes, la planificació incorrecta, la manca de consens necessari, i la complexitat de la definició o els objectius dels plans. Vostè, a la seva presentació, ha parlat dels 46 plans no finalitzats per aquestes dificultats, o la nul·litat com a conseqüència dels recursos interposats.
El segon grup, les demores, també en el procediment de tramitació, en la fase de participació i publicitat amb els ens locals i la ciutadania, en l'elaboració del document inicial estratègic i en la sol·licitud dels informes sectorials. I el tercer grup, que és el que s'ha parlat més, és l'elevada conflictivitat en l'aprovació dels PDU. Els 22 PDU aprovats entre el 2010 i el 2022 han generat 284 recursos. És cert que dos d'ells concentren 210 recursos, i els 20 restants concentren 84 recursos, amb una mitjana de 4,2 recursos per PDU aprovat. Això demostra l'elevada conflictivitat de la planificació dels PDU.
Aquests tres grups de conclusions indiquen que tenim un marc normatiu complex, obsolet i desfasat. S'han acumulat capes successives de regulació que han generat procediments massa llargs, rígids i duplicats, i aquesta complexitat consumeix recursos públics i privats de manera poc eficient.
Per tant, el que s'ha de fer és crear l'estructura interna de control de gestió, que s'ha parlat abastament, i actualitzar la normativa per adequar-la a la Catalunya del 2026. S'ha d'establir un equilibri territorial en una Catalunya diversa, en l'escala municipal, d'hàbitats i de paisatges, i tenir presents els grans reptes globals com l'emergència climàtica i les transformacions demogràfiques i tecnològiques.
Per això, i contestant tant al síndic com a la pregunta de la diputada Casanova, malgrat no serem govern, sí que els donem recolzament. El passat 18 de novembre, el govern va crear el grup de treball tècnic del Departament de Territori amb dos objectius: actualitzar el Pla Territorial General de Catalunya i actualitzar també la Llei d'Urbanisme de Catalunya. És a dir, el què i el com. A més, dins de l'objectiu general de millora de l'administració pública de Catalunya, el passat 2 de desembre, es va iniciar la tramitació per reduir tràmits innecessaris i eliminar duplicitats.