Comunidades Autónomas - Cataluña - 3 de febrero de 2026

Hola, bona tarda. Començarem aquesta comissió d'infància i començaríem per demanar si algun grup necessita comunicar alguna substitució. El grup de Junts. Sí, gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Pel grup de Junts, el diputat Francesc de Dalmases substitueix la nostra portaveu habitual, la diputada Rosa Jové, que avui no ha pogut acompanyar-nos. Gràcies. Molt bé, doncs en prenem nota. Sí, presidenta, bona tarda. La diputada Conxi Jiménez substitueix la diputada Andrea Zapata. Molt bé. Alguna altra substitució més? D'acord, seguint amb l'ordre del dia, procediríem a demanar si es podrien votar per assentiment les sol·licituds de compareixença de l'ordre del dia. Si ningú té cap objecció, doncs donaríem les compareixences per aprovades. D'acord, i a continuació donaríem inici a les compareixences d'aquesta tarda.

Mentre els compareixents es van preparant, recordarem als grups que a la intervenció posterior tindran un temps de set minuts per poder fer les diverses preguntes i consideracions que requereixin. Si us sembla, donaríem la benvinguda a la Comissió, a la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, a la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, i al director general de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència. Vostès mateixos ja es distribuiran aquest temps que hem dit d'uns trenta-cinc minuts aproximadament, com considerin millor. Molt bona tarda. Avui compareixem, com dèiem, els dos directors, directora i director, i jo mateixa com a secretària, en relació a aquesta qüestió que ens han plantejat respecte al pilot d'acolliment especialitzat d'especial preparació que es va dur a terme des de l'1 de febrer del 2024 fins al 31 de desembre del 2024. Tal com estava previst, volem obrir el focus per compartir amb vostès la feina que estem fent en matèria de protecció a la infància. Des que ens vam incorporar al Departament, ens vam marcar com a objectiu situar la protecció dels infants i adolescents més vulnerables al centre de les polítiques públiques del país. Una de les primeres feines que hem portat a terme i que estem desenvolupant en aquests moments és l'elaboració d'un full de ruta d'un pla de transformació del sistema d'atenció a la infància i l'adolescència a Catalunya. Aquest full de ruta ens ha de permetre fer un salt qualitatiu, col·lectiu i estructural en el nostre sistema de protecció. En primer lloc, els situem en quatre dades que els deixarem aquí a la pantalla. Actualment tenim 8.759 nens i nenes tutelats; 3.485 nens i nenes estan en acolliment familiar, un 67,1% en acolliment en família extensa i un 24,4% en família aliena. A més, 5.274 nens i nenes estan en centres residencials, i 271 són menors de 6 anys, dels quals 113 tenen menys de 3 anys. També és important destacar que actualment hi ha 895 famílies acollidores. Des del Departament i aquesta secretaria en matèria d'infància, ens hem marcat l'objectiu de situar la protecció dels infants i adolescents més vulnerables al centre d'aquestes polítiques públiques. Aquest full de ruta vol avançar en la transformació del sistema d'atenció a la infància a Catalunya. Aquesta tasca no parteix de zero, sinó que beu del treball intens i valuós que s'ha anat fent en els darrers anys, incloent un pla de millora del sistema d'atenció a la infància i adolescència impulsat pel govern anterior, elaborat amb la participació de molts professionals, infants, adolescents i entitats.

Per tant, és un pla que vam recuperar i que ens servia com una base sòlida sobre la qual seguir construint i avançant en la transformació del sistema. Ara bé, el repte que tenim al davant ja no és només millorar, sinó transformar profundament aquest sistema de protecció. No volem limitar-nos només a diagnosticar o a planificar, sinó que volem dur a la pràctica una transformació real que tingui un impacte tangible sobre la vida de les persones, sobre el benestar i la qualitat de vida d'aquests infants i adolescents. Per això, aquest full de ruta que hem elaborat recull l'experiència acumulada d'aquesta institució, integra aprenentatges institucionals i dona coherència a tot el que hem estat impulsant actualment des del Departament de Drets Socials. L'estratègia de desinstitucionalització, l'estratègia Barnahus, la reformulació del model d'atenció a joves extutelats, la millora de l'acollida i la inclusió de joves migrats sols, així com el desemparament i la millora de centres, són peces clau que hem de poder avançar per fer aquesta transformació del sistema. El que ara fem és teixir una estratègia comuna, clara i compartida que doni sentit i direcció al conjunt i que ens permeti actuar amb coherència, amb ambició i amb compromís. La visió és clara: fer de Catalunya un referent en la garantia efectiva dels drets dels infants i adolescents en situació de risc i desemparament. Aquest full de ruta es basa en vuit principis que parlen de l'enfocament de drets, de la prevenció com a prioritat, de la desinstitucionalització, de l'equitat, de la diversitat, de la participació real dels infants, de la desestigmatització, del reconeixement dels equips professionals i de la innovació i digitalització. Els objectius estratègics s'articulen en cinc grans eixos de transformació. Hem focalitzat cinc d'aquests objectius que posen el focus en les persones, en els infants, adolescents i joves. Són objectius que parlen de prevenir situacions de risc, garantir una vida en família, abordar amb contundència les violències i millorar l'atenció a l'autonomia plena. A més, aquests objectius inclouen la transformació del propi sistema, el cuidat dels equips professionals, l'escolta de la veu dels infants, la millora de la qualitat i la transparència, així com la introducció de la innovació tecnològica i l'establiment d'una governança compartida i arrelada al territori. En relació amb aquests eixos, avui ens centrarem sobretot en dos primers, ja que són els que tenen relació amb la compareixença d'avui. El primer eix és el de reforçar la prevenció i la intervenció comunitària. Entenem que la millor manera de protegir un infant és no haver d'arribar a separar-lo de la seva família, sinó prevenir. Això no és una fase prèvia, sinó que per nosaltres és el cor del sistema. Per fer-ho, cal ser-hi abans, ser-hi a prop i amb sentit. Aquest pla aposta per avaluar el desplegament del model SIS i continuar avançant en el seu desplegament a tot el territori, amb una mirada renovada i més capacitat de resposta territorial. En aquest sentit, l'acord amb les entitats municipalistes, amb l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, és abocar més recursos al desplegament d'aquest model. També és important la redefinició del rol dels EAEA perquè puguin intervenir d'una manera més eficient, especialitzada i coordinada amb els serveis socials bàsics. Així, es reforçarà el paper dels EAEAs en el món local.

Teixir una xarxa de suport comunitari que sigui capaç d'acompanyar, identificar i sostenir les situacions de vulnerabilitat abans que aquestes arribin a esclatar és fonamental. La prevenció no és només la detecció, sinó també treballar amb les famílies des de la confiança, oferint un suport real, eines educatives i socials, així com teràpies específiques familiars intensives i contrastades que han demostrat la seva eficàcia a l'hora d'evitar separacions i afavorir els processos de reunificació quan són possibles. Acompanyar una família, al final, és una inversió. Un dels eixos centrals és avançar cap a la desinstitucionalització i fomentar la cultura de l'acolliment familiar. En una societat justa i cohesionada, cap infant hauria d'estar separat de la seva família; malauradament, això no sempre és possible. Hi ha infants i adolescents que són víctimes d'abusos, violència i negligències greus, i en aquests casos, la intervenció de l'administració és imprescindible per protegir i garantir els seus drets. Sabem que, per dolorós que sigui, és proper del seu entorn familiar, i això ens obliga com a administració a garantir la millor atenció possible. Tenim un repte clar i urgent: millorar la qualitat assistencial dels infants i adolescents que viuen sota la protecció del sistema. Per això, proposem reduir progressivament la institucionalització, amb una aposta clara per l'acolliment familiar com a mesura protectora preferent, acompanyant els processos de retorn familiar. Ara posarem en marxa alguns projectes pilot que ens permetran avançar en aquesta idea de treball amb les famílies i amb els infants per facilitar aquest retorn, transformant el model residencial en centres més acollidors, petits, humans i flexibles. Estem col·laborant amb entitats, professionals i col·legis professionals per repensar com han de ser aquests models de centres. Necessitem un veritable pacte social per la desinstitucionalització que impliqui famílies, entitats, institucions, governs locals i el conjunt de la societat civil. És essencial fer créixer la cultura de l'acolliment, reconèixer socialment aquest compromís i fer-lo viable perquè més infants puguin créixer en un entorn familiar desitjable. El novembre del 2024, la consellera de Drets Socials, Inclusió, va presentar l'estratègia de desinstitucionalització dels infants de 0 a 6 anys tutelats acollits en centres residencials. A partir d'aquí, s'han impulsat diverses accions per afavorir aquest objectiu. Hem contractat 27 professionals desplegats en nou centres arreu del territori per realitzar estudis sobre les mesures protectores dels infants en el termini de sis mesos, tal com marca la llei, per assegurar la temporalitat de l'acolliment d'urgència i diagnòstic. També estem cercant més espais i punts arreu del territori per reduir l'impacte del règim de visites en la vida quotidiana dels infants i de les famílies, tant les d'origen com les d'acollida. Treballem per abordar qüestions que dificulten la vida diària d'aquests nens i les seves famílies, i per això hem prestat un servei de suport a la tramitació per facilitar aquesta documentació. En la línia del reconeixement de les famílies, s'ha incorporat la deducció de l'acolliment familiar al tram autonòmic de l'IRPF mitjançant el decret llei 5/2025.

Pel qual s'adopten mesures urgents en matèria fiscal, de despeses de personal i d'altres administratives. Hem volgut treballar directament amb les entitats, amb les federacions de famílies acollidores i amb les pròpies famílies acollidores, estiguin o no associades. Així, hem mantingut un constant diàleg amb elles per copsar i recollir quines són les seves necessitats, així com per buscar espais relacionals entre elles que els permetin reforçar-se. Hem reforçat i ho farem encara més les accions de comunicació i sensibilització, i també estem treballant en el projecte de decret sobre l'estudi de la valoració i la selecció de les famílies acollidores o adoptives d'infants i adolescents tutelats, amb l'objectiu de poder adequar el marc normatiu i els procediments de valoració d'aquestes famílies perquè siguin més àgils, clars i coherents amb els nostres objectius. El treball amb les ICIF és també un puntal en l'acolliment. El que ens proposem és un canvi estructural amb l'objectiu que cap infant menor de sis anys hagi d'entrar en un centre residencial per manca d'alternativa familiar, i que el sistema pugui respondre amb rapidesa, agilitat, qualitat i humanitat. Som conscients que aquest canvi no es fa d'un dia per l'altre, sinó que requereix rigor, constància i un treball conjunt amb tots els actors implicats. En aquesta estratègia, en construcció i evolució, també entra la valoració i la incorporació de noves modalitats d'acolliment familiar que estem analitzant i valorant, sempre des de la planificació i amb els recursos necessaris. Avui, més enllà d'aquesta primera situació, hem de plantejar i explicar el projecte AFE. Catalunya va participar en aquest projecte que va iniciar-se al febrer del 2024 i va finalitzar el 31 de desembre del 2024, en un pilot d'acolliment especialitzat d'especial preparació, amb l'objectiu d'oferir una alternativa familiar a infants i adolescents amb necessitats educatives, terapèutiques o de conductes molt complexes, evitant processos d'institucionalització prolongada i posant al centre l'interès superior de l'infant. Aquest projecte és diferent del que ja hi havia sobre la taula, i en parlarà la directora de l'ICAE. La prova pilot d'aquest programa d'acolliment familiar d'especial preparació, conegut com AFE, neix arran de la publicació el 12 de novembre del 2021 al Butlletí Oficial de l'Estat d'una ordre del Ministeri d'Assumptes Socials i Agenda 2030, la DSA 1199/2021. Aquesta ordre establia les bases reguladores i la convocatòria de subvencions per a la realització de projectes d'innovació en matèria de prevenció de la institucionalització, desinstitucionalització i desenvolupament de serveis de suport comunitaris en l'àmbit de les cures de llarga durada, vinculats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que inclou els fons de recuperació Next Generation. En el marc d'aquesta convocatòria, es va concedir una subvenció a la Federació Internacional de Comunitats Educatives (FICE), una xarxa d'entitats socials compromeses amb la infància que aglutina entitats de diferents comunitats autònomes, entre elles la Fundació Resilis. El programa es va articular a Catalunya amb l'objectiu d'atendre com a màxim setze casos d'infants i adolescents, i es va fixar la seva implementació fins al desembre de 2024, data en la qual s'havia de finalitzar. A nivell de gestió administrativa, iniciem tot el procés el 26 de juliol del 2023, quan es publica una directiu general, la U23, que regulava el procediment adreçat a la formalització d'aquest programa AFE.

EPE i el seu seguiment. Posteriorment, l'1 de febrer de 2024, es va signar un conveni que establia el marc de col·laboració entre el Departament de Drets Socials, mitjançant l'aleshores DGAIA, l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció i les dues entitats participants, l'Associació FICE Espanya i la Fundació Privada Resilis. Aquest conveni va ser el que va permetre la posada en marxa del programa. En el conveni s'establien els diferents rols de cadascuna de les parts, definint que l'ICAA, l'Institut Català d'Acolliment i Adopció, era l'organisme competent per gestionar el programa en els processos tècnics claus de captació, valoració, formació i intervenció amb les famílies acollidores. La DGAIA era la institució competent per gestionar els processos tècnics que afectaven a les famílies biològiques i als menors d'edat. Les dues entitats, FIC i Resilis, eren responsables de la difusió del programa, la formació, supervisió tècnica, assessorament dels equips tècnics i professionals implicats, així com de les famílies acollidores. A més, les entitats havien de proveir a les famílies acollidores d'una retribució econòmica per a l'exercici de les seves funcions. És important destacar que totes les despeses derivades de l'aplicació d'aquest conveni van ser finançades pel fons de la Unió Europea Next Generation mitjançant el programa de xarxes SAFE. Això és rellevant perquè el conveni no comportava que l'import de les prestacions o altres ajuts habituals regulats en la normativa vigent poguessin correspondre als menors d'edat tutelats a Catalunya i que fossin acollits arran de la posada en pràctica del programa. Per participar en aquest programa, les famílies havien d'acreditar, almenys un dels seus membres, una formació homologada, una titulació acadèmica i una experiència laboral concreta. A més, havien de dur a terme una formació específica per fer front a les necessitats i dificultats de l'infant o de l'adolescent a acollir. El conveni també establia que s'havia d'elaborar un pla d'intervenció individualitzat molt intensiu i que havia d'haver una avaluació periòdica de l'evolució d'aquest acolliment. Les famílies acollidores participants en el programa havien de mantenir una relació periòdica i planificada amb les famílies d'origen de manera quinzenal per informar de com evolucionava l'acolliment. En aquesta prova pilot, a diferència de la resta d'acolliments en família aliena, les persones acollidores percebien una quantitat econòmica subjecta a un contracte autònom econòmicament dependent, conegut com a TRADE, que signaven amb les entitats que gestionaven el programa. Això és un aspecte rellevant, ja que la família acollidora havia de garantir el compliment de les obligacions laborals i fiscals. Tot i que inicialment el programa anava adreçat a un màxim de 16 infants, finalment només es van formalitzar quatre acolliments, quatre nens i nenes en quatre famílies. Les formalitzacions d'aquests acolliments es van dur a terme entre el 26 de juliol de 2024 i el 5 de setembre de 2024. Això és important perquè les formalitzacions es van realitzar en el segon semestre del segon any del pilot, amb la qual cosa els quatre acolliments van tenir una durada inferior a sis mesos, temps insuficient per poder avaluar la prova pilot en tots els seus àmbits. Abans de passar la paraula a la directora de l'ICAA, reitero que el finançament per impulsar aquest programa pilot a Catalunya el van rebre les entitats directament del Ministeri, i que la Generalitat de Catalunya no va participar ni en la gestió ni en la justificació d'aquest finançament. Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Per la meva banda, parlaré del que vam fer a partir de la nostra incorporació al nou equip de govern. Al setembre del 2024, ens vam incorporar la secretària de Cicles de Vida i les noves direccions de la DGAIA, en aquell moment, ara de Gepia i l'ICAA. Ens vam trobar amb aquest projecte pilot gairebé a punt de finalitzar, ja que el conveni acabava el 31 de desembre i no s'havia iniciat cap tràmit per garantir-ne la continuïtat. Davant d'això, vam decidir treballar amb dues línies alhora: assegurar la continuïtat dels acolliments, que estaven funcionant molt bé, i per fer-ho, vam mantenir els acolliments a través de la figura de la Unitat Convivencial d'Acció Educativa, les UCAE, regulades a Catalunya, i, d'altra banda, posar-nos a treballar per tramitar la provisió.

D'un servei d'acolliment familiar especialitzat d'especial dedicació que permetés mantenir el model del programa pilot, allargar-lo en el temps i així poder valorar-lo i avaluar-ne els resultats. Així doncs, des de l'1 de gener del 2025, un cop acabat el pilot, les quatre famílies van passar a la modalitat d'UCAE. A la pràctica, aquesta situació va comportar que les famílies continuaven rebent la prestació econòmica per a la manutenció dels infants i adolescents que tenien acollits. Aquesta prestació és bàsica en funció de l'edat dels infants, amb complements vinculats a la modalitat d'UCAE, que són, en total, mil nou-cents vint euros mensuals. El suport tècnic que anaven rebent, reforçat i d'acompanyament, des de l'ICAA, va ser sol·licitat a l'entitat que feia l'acompanyament per mantenir aquest seguiment professional d'una manera especialment acurada, ja que els infants tenen perfils complexos i provenen d'un model d'intervenció molt reforçat. Aquesta solució de mantenir les famílies en la modalitat d'UCAE es va plantejar com a transitòria per garantir els drets i l'estabilitat dels infants mentre exploràvem vies jurídiques i administratives per avançar. En paral·lel, vam impulsar una convocatòria pública del servei d'acolliment familiar especialitzat. Tanmateix, aquesta convocatòria no va poder tirar endavant degut a qüestions jurídiques i procedimentals que van provocar la fiscalització desfavorable de l'expedient i, per tant, la impossibilitat de continuar amb la tramitació. Així doncs, ens trobem que cap al mes de juny-juliol del 2025, les famílies van saber que no podrien acollir-se de nou al programa d'acolliment especialitzat d'especial dedicació, i el plantejament era seguir amb la modalitat de famílies UCAE. La UCAE és una modalitat d'acolliment especialitzat que treballem des de l'any 2010. Aquesta modalitat s'adreça a infants i adolescents tutelats que necessiten una atenció molt específica, amb perfils complexos, com poden ser necessitats educatives especials, malalties cròniques, alteracions del comportament i conductes desafiants, discapacitats, grups de germans amb altra complexitat, entre d'altres. El perfil d'aquests infants fa difícil que puguin ser acollits en un sistema ordinari, ja que necessiten una atenció individualitzada i continuada. Vull remarcar que els perfils dels infants del projecte pilot d'acolliment especialitzat no són diferents dels perfils dels infants que s'atenen amb la modalitat d'UCAE. A més, en una UCAE, la família ha d'oferir un entorn familiar i un dels membres de la unitat familiar ha de comptar amb capacitats i formació per atendre aquesta complexitat dels infants. Demanem perfils professionals en psicologia, educació social, sanitat, entre d'altres, així com experiència en l'atenció a la infància. Des de la seva posada en marxa, han passat setanta infants i adolescents per famílies UCAE. Actualment, a gener de 2026, hi ha catorze famílies UCAE a Catalunya que tenen dinou infants i adolescents. D'entre aquestes, hi ha tres famílies provinents del programa d'acolliment especialitzat. Una de les famílies va decidir no continuar amb independència de la modalitat d'acolliment, i compartim amb vostès que l'infant va passar immediatament a una altra família UCAE i que l'evolució és molt positiva. Des del Departament i a través de l'ICAA treballem per consolidar i evolucionar l'acolliment familiar especialitzat, mantenint oberta una línia clau: que aquestes famílies, les famílies UCAE, puguin cotitzar a la Seguretat Social. En aquest sentit, ens consta que està molt avançada la tramitació d'un reial decret que regularà la cotització de les persones acollidores especialitzades de dedicació exclusiva. Aquest decret dona compliment a la disposició addicional novena de la Llei orgànica 8/21, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència, que estableix que el Govern determinarà l'abast i les condicions de la incorporació a la Seguretat Social de les persones que siguin designades com a acollidores especialitzades de dedicació exclusiva. Aquesta norma constituirà una oportunitat estratègica molt important per reconèixer la dedicació intensiva que exigeixen aquests acolliments i per reconèixer les famílies que s'hi ofereixen, amb l'objectiu de fer un model més estable i just, i facilitar la incorporació de noves famílies al programa.

El nostre compromís des del departament és continuar explorant fórmules per ampliar el nombre de famílies acollidores en totes les seves modalitats. Reduir la institucionalització, com ja ha explicat abastament la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, és el nostre objectiu. Garantir que tots els infants i adolescents puguin créixer en un entorn familiar és fonamental, ja que la desinstitucionalització és el nostre objectiu central i continuarem treballant perquè el dret dels infants a créixer en família sigui una realitat. Moltes gràcies. A continuació, passaríem al torn dels diversos grups parlamentaris, i en aquest cas, amb el grup proposant, que és el grup d'Esquerra Republicana. Té la paraula la diputada Najat Driouech durant set minuts. Gràcies, presidenta. En primer lloc, donem la benvinguda a aquesta comissió d'infància, tant a la secretària d'Infància i de Cicle de Vida i Ciutadania, com al director general de la DGPia i a la directora general de l'ICA. Volem aprofitar aquesta compareixença per escoltar-vos i situar-nos en diferents aspectes que fan referència a la infància. No només per fer preguntes sobre el motiu de la compareixença, sinó també per plantejar altres qüestions que tenen un efecte directe sobre la política d'infància i els drets de la infància. Si els sembla, dirigiré unes preguntes a cadascun de vostès, de manera que a l'hora de respondre sigui més senzill. La secretària de Cicle de Vida i Ciutadania, primer de tot, li agraïm l'explicació i la posada en comú sobre el moment en què es troba l'àmbit que avui ens ocupa. Vostè ha mencionat que aposten per la prevenció i que reforcen l'EIA. Ens agradaria saber en quin moment es troba, per exemple, el contracte programa, ja que hi ha molts ajuntaments i consells comarcals compromesos amb una despesa que no saben si realment serà incorporada en el contracte programa. Vostè també ha parlat del model 6, un model que nosaltres havíem treballat i apostat quan estàvem al govern. Ens agradaria saber si vostès també l'estan reforçant, però no oblidem que el model 6 s'ha d'adreçar a infants de famílies vulnerables. La complexitat actual de l'àmbit de la infància ens porta a creure que aquest model hauria de ser més extensiu a altres tipus de famílies. Per això, li preguntem si tenen previst ampliar aquest model 6 a altres famílies que no siguin vulnerables. També volem preguntar en quin punt es troba l'estratègia contra la pobresa infantil, anunciada com a revisada però que encara no s'ha desplegat. Quins han estat els motius del retard en el seu desplegament, tot i existir una estratègia prèviament treballada? Quin calendari concret del desplegament preveu? Com s'articula aquesta estratègia en polítiques de protecció a la infància amb l'acolliment, en aquest cas? Com s'insereix el projecte pilot d'acolliment familiar especialitzat dins d'aquesta estratègia global que vostè ha explicat en matèria d'infància? Vostè, secretària, ens ha situat en diversos projectes i programes, així com en els valors de l'impuls de la seva política. Des d'Esquerra Republicana, volem saber si no seria millor valorar la possibilitat d'actualitzar la llei d'infància catalana, ja que és una llei de fa molts anys i ni la infància de l'any en què es va aprovar s'assembla a les infàncies que avui tenim al nostre país ni a les seves necessitats.

Després, a la directora general de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, ens agradaria preguntar els següents aspectes, tenint en compte aquest pla pilot que vostè també ens ha explicat i que és el motiu d'aquesta compareixença, així com que es va posar en marxa a l'anterior legislatura. Quines diferències concretes presenta el projecte actual respecte al model que ja existia? Si es tracta d'una continuïtat de l'anterior, hem vist que no, i voldríem saber quines alternatives se'ls donarà a aquestes famílies i si s'està plantejant dissenyar un altre model que pugui donar resposta a aquests infants que vostès han explicat que presenten una complexitat que necessita ser atesa d'una manera molt més professional. També ens agradaria saber quines famílies acollidores d'infants s'adrecen actualment a aquest projecte. Des de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància, ens agradaria plantejar diferents preguntes. La primera és quines millores introdueix la DGPia respecte del funcionament anterior de la DGAIA. La segona, quins canvis s'han implementat en la governança i en la presa de decisions del sistema de protecció a la infància. També voldríem saber com es decideix l'assignació dels infants als projectes pilot d'acolliment familiar especialitzat i com es garanteix la supervisió i el seguiment dels infants i de les famílies acollidores. Aquest projecte pilot en concret forma part d'un canvi estructural del sistema de protecció de la infància, i creiem que haurien de tenir la possibilitat de valorar-lo, ja que vostès han parlat de la voluntat de desinstitucionalitzar. Considerem que és una oportunitat per poder avaluar aquest projecte com una possible línia d'actuació futura. I per això volíem preguntar si ho han valorat i si creuen que pot ser una iniciativa, un programa específic. Per acabar, voldria parlar del Barnahus. Ens agradaria saber quin grau d'implementació i acompanyament estan tenint en el desplegament arreu del país del Barnahus. També volem agrair a la secretària general que es pugui situar en aquest canvi de model dels centres que siguin més petits, ja que va ser una proposta nostra d'una moció a la qual també va donar suport la majoria de la cambra, i agraïm que realment es pugui desenvolupar en aquest sentit. Moltes gràcies. A continuació, del grup parlamentari de Junts, té la paraula el diputat Jordi Fàbrega i Sabaté. Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Agraïm, com no pot ser d'una altra manera, la compareixença, la presentació i totes les explicacions que ens han fet tant la secretària general com el director i la directora, tant de la DGAIA com de l'Institut d'Acolliment i Adopció. Voldria dir que estem completament d'acord amb el marc general que la secretària ens ha explicat. És fonamental potenciar tot el tema de la prevenció, ja que els infants estan millor amb la seva família. Per tant, hem de promoure que puguin estar amb la seva família de les millors maneres possibles. Tot el tema de la prevenció i l'esforç que s'ha de posar en el model 6 és clau per aconseguir que les EIA siguin el més eficients possible, així com tota la xarxa de suport comunitari. Creiem que és imprescindible destinar-hi la majoria de recursos. En aquest sentit, també, igual que ha fet la diputada Adriueix, volia traslladar el neguit pel contracte programa, ja que ens transmeten des de molts consells comarcals i ajuntaments que no saben exactament amb què podran comptar.