Bona tarda a tothom, benvinguts i benvingudes. Avui celebrem la primera reunió de la ponència de la proposició de llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica. Ens acompanya el senyor Daniel Cruz, responsable de transició digital, ecològica i demogràfica de Comissions Obreres de Catalunya; la senyora Laura Díez, tècnica de la Secretaria de Transicions Justes i Territori de Comissions Obreres; la senyora Mariona Bonsfills, assessora de transició energètica de la Intersindical; i la senyora Yolanda Fúnez, secretària de Canvi Climàtic i Transició Justa de la UGT de Catalunya. Els agraïm la seva presència i, com els hem dit, els donarem un màxim de deu minuts per a la seva intervenció. Després, els grups, si tenen alguna qüestió a preguntar o algun aclariment, intervindran.
En primer lloc, moltes gràcies per la proposta i per permetre'ns participar en aquest procediment. Des del Consell de Sobiranes, volem compartir la nostra visió sobre aquesta proposició. La crisi climàtica és estructural i condiciona la salut, l'economia, les condicions laborals, els serveis públics i la cohesió territorial. Per tant, la política climàtica no pot ser un annex, sinó que ha de ser la governança amb un pressupost propi i capaç d'execució. Cal donar una resposta sostenible des de la triple dimensió: social, econòmica i ambiental.
Dit això, amb esperit propositiu, voldria fer una aportació en forma de pregunta: millorarà aquesta proposició de llei de manera efectiva la resiliència del país i accelerarà la descarbonització, o bé, i aquest és el risc, afegirà capes normatives sense resoldre el dèficit principal, que és el d'implementació? Les polítiques climàtiques, tal com defineix la proposició de llei, acostumen a tenir dos grans braços. D'una banda, la mitigació, que consisteix a reduir emissions i canviar el model energètic i productiu; i de l'altra, l'adaptació, que ha de preparar el país per viure amb més calor, sequeres, riscos i vulnerabilitats.
La proposta fa un esforç important en la vessant d'adaptació i planificació, per exemple, quan fixa un horitzó de planificació i obliga a revisar instruments de planificació sectorial i territorial, així com a preveure plans específics per al litoral i el Pirineu, així com criteris de protecció davant dels riscos climàtics. Des de Comissions, ens preocupa que en la vessant de mitigació el debat es desplaci massa cap a instruments tributaris, com impostos o taxes climàtiques, i massa poc cap al nucli dur, que és com despleguem les polítiques necessàries.
Les renovables, la seva xarxa, l'emmagatzematge, la rehabilitació i la mobilitat amb ritme i justícia social. La fiscalitat pot ser una palanca, però no pot substituir la política industrial i energètica, ni la planificació del desplegament renovable amb acceptació social i retorn territorial. Aquesta és la primera idea que volem deixar clara, i és que Catalunya, com també recull la ponència, no parteix de zero. La llei 16/2017 de l'1 d'agost de canvi climàtic, que va ser aprovada amb gran consens al Parlament, ja dota Catalunya d'instruments com marcs estratègics, comitès d'experts, transparència de petjada de carboni, entre d'altres.
Per això, abans de crear-ne de nous, considerem que cal fer-los funcionar i dotar-los de recursos, ja que el problema sovint no ha estat la manca de textos, sinó la manca de múscul, calendari i recursos humans pressupostaris per fer-los possibles. La nostra posició és molt concreta: abans de multiplicar o crear nous òrgans, noves comissions i noves estructures, caldria començar a revisar el que no s'ha desplegat del que ja existeix i, efectivament, posar-hi els recursos necessaris.
En l'àmbit d'adaptació, Catalunya ja disposa d'una estratègia i d'un coneixement acumulat que s'hauria d'integrar i reforçar, no fragmentar. Si l'objectiu és enfortir la resiliència, la pregunta no hauria de ser només quin text aprovem, sinó en quin sistema de planificació i execució el fem operatiu. Aquí, el paper clau és el de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic i el seu lideratge tècnic, així com el coneixement expert que ja existeix al país. No té sentit que siguem una màquina de fer lleis que ens agraden però que descriuen mesures gairebé administratives que ja haurien d'estar aplicant-se.
També volem posar el focus on Catalunya no està fent els deures, i és en el desplegament de renovables amb el ritme i l'escala necessàries i amb un model prou ordenat i legitimable socialment. De fet, el que hem de fer és avançar cap a la llei de transició energètica, com també demanem al Pacte Nacional per la Indústria 2026-2030. Igual que el sindicat vam demanar l'anterior PNI, el 2020 i després el 2023, es va portar un projecte a informació pública i ara sabem que no s'està tornant a redactar, però veiem que no hi ha cap avenç real malgrat els diferents decrets que intenten ordenar les renovables o l'autoconsum. Falta el marc jurídic general, ja que quan parlem de seguretat climàtica, la seguretat també és energètica, depenent de l'exterior, la volatilitat dels preus, la competitivitat industrial, la pobresa energètica i la qualitat de l'ocupació.
Per això, el debat ha de mirar de cara les preguntes que són més complicades de resoldre, com ara quin calendari realista i vinculant tenim de desplegament, com garantim aquest retorn local i els criteris de zones de sacrifici, com lliguem renovables a reindustrialització, a formació i ocupació de qualitat i quin paper tenen l'autoconsum, les comunitats energètiques i la xarxa.
A la proposta hi ha mesures positives com ara l'eficiència i la rehabilitació o la solarització d'equipaments educatius, però ens falta una arquitectura més completa del sistema energètic i de la transició industrial. A la proposició es creen també nous espais, un consell específic, figures institucionals i noves estructures de coordinació. Si el problema és que no funcionen, és que ens hem de dotar de pressupostos i de calendari, no pas de crear-ne un de nou.
Per últim, valorem positivament que la proposta situï la necessitat de revisar plans d'infraestructures i de donar prioritat a opcions més eficients climàticament, com el ferrocarril. La transparència i la traçabilitat de qualsevol finalisme han de ser auditable amb objectius mesurables i avaluació d'impacte social i territorial. Considerem que la fiscalitat turística o ambiental és baixa i no compensa prou els costos socials i ecològics, i que el criteri no pot ser assignar per assignar, sinó orientar aquests recursos on fa més falta, prioritàriament a reforçar aquells serveis públics a les zones tensionades pel turisme, com són el transport públic, sense renunciar també a l'adaptació urbana a les zones de calor, infraestructures verdes o en barris densos.
Però ho hem de fer després d'una anàlisi i visió de país, i determinar quines són necessàriament les infraestructures a revisar, quines quedaran obsoletes, i fer-ho amb una visió a llarg termini. Amb voluntat constructiva, des de Comuns Sobirans de Catalunya proposem començar revisant el que no s'ha desplegat dels marcs ja vigents en canvi climàtic i transició energètica, i posar recursos reals des del pressupost, personal tècnic i capacitat d'execució per a complir el que ja ha estat aprovat.
En segon lloc, cal integrar aquestes mesures dins l'estratègia d'adaptació i dins d'una governança única, evitant duplicacions. No cal que multipliquem els òrgans, sinó reforçar els ja existents i, si cal, crear comissions específiques de seguretat climàtica dins dels espais de participació ja establerts. A més, cal que posem el focus en les energies renovables i la transició energètica amb un calendari, un model territorial, un retorn social i una ocupació de qualitat. També és fonamental establir una fiscalitat amb justícia, que sigui redistributiva, transparent i orientada cap a les zones més vulnerables.
Per últim, voldria compartir un exemple. El desembre passat, Comuns Sobirans i UGT van enviar al govern de l'Estat les nostres propostes sobre com hauria de desenvolupar-se el Pacte d'Estat per a l'emergència climàtica. Principalment, ens centràvem en dues àrees: d'una banda, detectar i definir quins són els sectors estratègics, i de l'altra, reforçar el dret social, que considerem fonamental perquè les polítiques climàtiques es puguin desenvolupar. Estem oberts a compartir amb els grups parlamentaris que ho demanin. Necessitem més política i, en concret, més altura política. Ja tenim les lleis i les eines; ara cal que el consens ampli de país ho porti a terme.
Celebrem el debat al Parlament de Catalunya i compartim l'urgència, però demanem que la resposta institucional no sigui només més arquitectura normativa, sinó més capacitat d'execució, coherència i justícia social. Moltes gràcies.
La senyora Laura Diéguez. Bon dia a tothom. Des de la Intersindical, també volem agrair la invitació a participar en aquest procés. Nosaltres, com a sindicat, celebrem i considerem inajornable la proposició d'una llei amb mesures per fer front a la crisi climàtica i que asseguri que Catalunya assumeix la seva responsabilitat en la lluita mundial contra el canvi climàtic.
Considerem que la transició ecològica és una part essencial de qualsevol projecte de lluita de classe, i, per tant, és clau per garantir una vida digna per a tota la població catalana. Volem una transició justa, i opinem que aquesta llei pràcticament no parla de treball. És important que la planificació pública inclogui mesures de transició justa perquè aquesta no sigui regressiva.
A més, volem avançar en la idea que és possible i desitjable descarbonitzar el model productiu català tal com és ara, però pensem que això ha de comportar una transformació del model productiu. En aquest sentit, des de la Intersindical volem aportar tres propostes concretes per reforçar el contingut de la llei.
Primer, volem parlar sobre la comptabilització d'emissions als pressupostos de carboni, com es preveu a l'article tretze. Celebrem que es vulgui treballar en la monitorització de les emissions de diferents sectors. Catalunya ha tingut dues experiències molt importants: l'inventari d'emissions de Catalunya i la proposta de pressupostos de carboni que ja es va fer per als anys 2021-2035. Cap d'aquests dos documents desagrega les dades a nivell d'empresa. Considerem que això és essencial; no podrem traçar responsabilitats climàtiques ni presents ni futures si no tenim dades a nivell d'empresa. No podrem separar quines empreses d'un subsector estan fent esforços de mitigació i de reconversió productiva i quines no.
Nosaltres, com a sindicat, volem treballar en mesures concretes de reconversió productiva que no vagin en detriment de les treballadores, i per això és essencial accedir a aquestes dades de manera pública i oberta.
Article tretze. Com sabran, l'inventari oficial d'emissions de gasos d'efecte hivernacle no comptabilitza les emissions causades pel transport aeri i marítim que Catalunya manté amb territoris de fora de l'Estat. Nosaltres, com a sindicat, demanem que, malgrat saber que això no és la pràctica estàndard, quan es fan aquests pressupostos s'hi incorporin aquestes emissions també. Si aquestes emissions no són a l'inventari ni als pressupostos de ningú, no les evitarà ningú i no hi arribarem a temps. Nosaltres no ens volem quedar mitges.
Com a tercer punt de contingut, volem parlar del sector agroalimentari. A l'article 6 es proposa que hi hagi un deu per cent dels productes alimentaris de proximitat als supermercats i grans establiments. No obstant això, som conscients que a Catalunya el sector industrial, ramader i agrícola ha estat un dels motors que han provocat una contaminació significativa dels sòls i les aigües a través de la filtració de nitrats i fertilitzants químics. Catalunya, per l'acció climàtica, necessita una transició agroecològica. La producció agroecològica a Catalunya actualment és residual. Ens cal fer possible que aquesta transició sigui viable per la pagesia, i una manera de fer-ho és que vegin que hi ha una sortida clara per a la producció ecològica, que això pot ser a preu just i amb una venda assegurada a futur. Per això, proposem que aquesta clàusula inclogui que, per aquells productes pels quals hi hagi possibilitat d'oferir producte ecològic de proximitat, aquest sigui una prioritat i tinguin venda assegurada.
Volem passar a tractar sobre la llei en general. Veiem que aquesta llei no necessàriament s'emmarca en un paradigma de transició justa, i creiem que això és essencial. La descarbonització comportarà grans transformacions productives, afectant les feines de molta gent. Sense mesures de transició justa que garanteixin el benestar de les treballadores durant la transició, aquesta pot ser regressiva. Per tant, volem que aquestes mesures hi siguin i estiguin fixades per llei.
Així mateix, és inajornable que la reducció de jornada laboral amb salaris dignes sigui considerada com una mesura de transició justa. Aquesta mesura permet repartir el treball i garantir l'accés a salaris dignes, especialment quan cal redimensionar l'economia per encabir-la dins dels límits de seguretat climàtica. Ens calen programes de renda bàsica universal o de treball garantit, així com programes de requalificació i reubicació dels treballadors per assegurar que, quan hi hagi persones que perdin la feina o que hagin de reorganitzar-se a nivell laboral, puguin fer-ho amb un ingrés digne per viure bé.
A més, volem que es fixi per llei que la negociació col·lectiva ha d'incloure obligatòriament clàusules de transició ecològica. És urgent desplegar delegats sindicals climàtics i dur a terme acció sindical al si de les empreses per forçar mesures de reconversió productiva que no vagin en detriment dels treballadors. Defensem un marc de relacions laborals i sindicals català, ja que la dependència amb l'Estat espanyol dificulta la implementació de mesures urgents de transició justa que necessitem.
Finalment, volem parlar del model productiu. Aquesta proposició de llei aposta per planificar la descarbonització en referència a la petjada climàtica de cada sector, però no menciona que hi ha sectors que són molt difícils de descarbonitzar i altres que no es poden descarbonitzar amb les tecnologies actuals, com l'aviació i el turisme massiu. Aquesta proposició, per tant, no s'està dotant de les mesures per fer front a aquestes dificultats. Creiem que la transició només és possible si està vinculada a una transformació del model productiu cap a la sobirania econòmica. Cal generar teixit productiu en tots els sectors estratègics essencials per garantir la prosperitat social i ecològica a Catalunya. Els esforços d'una transició ecològica efectiva s'han de concentrar en generar aquest teixit.
Reproduir, reparar i innovar gran part de la xarxa ferroviària que hem de tenir. Això mateix volem per la resta de sectors estratègics de qualsevol poble, és a dir, sanitat, educació, alimentació agroecològica, sistemes de cures, innovació per la transició ecològica i un teixit productiu d'economia circular de veritat. Una transició que busqui descarbonitzar sectors com el turisme massiu no és viable i, a més, tampoc és desitjable. Cal una transició ecològica i un model productiu capaç de produir pel benestar i la prosperitat del nostre territori.
Moltes gràcies, seguidament donem la paraula a la senyora Yolanda Funes. Bona tarda a tots i totes. Primer, agrair en nom de l'UGT de Catalunya l'oportunitat al Parlament i als grups parlamentaris de participar en aquest debat, que ens sembla de gran importància per definir el model de societat que volem. El canvi climàtic ens afecta a tots i totes i, com a societat, però també com a classe treballadora, som els que més patim els seus efectes d'una forma més directa, dins i fora dels llocs de treball.
Des de l'UGT de Catalunya ens manifestem a favor de les polítiques per la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, ja que els seus efectes són una amenaça cap als drets humans. L'activitat humana durant dècades ha augmentat la concentració de gasos d'efecte hivernacle i ha modificat la temperatura del planeta. I respecte a aquest fet, no em cansaré de repetir-ho: Pepe Mujica ja deia: "No s'equivoquen els científics, s'equivoquen els polítics". La inoperància durant molts anys només ha servit per fer guanyar diners a qui més tenen, i ara hem de passar a la mitigació o a l'adaptació i resiliència.
El canvi climàtic és profundament injust. Afecta a qui menys contribueix al problema, ja que són els països de renda baixa els que més ho pateixen. L'entorn mediterrani és una de les zones més afectades. Només cal recordar les inundacions de les Danes al País Valencià, els temporals i les llevantades cada cop més habituals, la pèrdua de platges i la regressió del Delta de l'Ebre, o la terrible sequera que vam patir fa un parell d'anys. Estem davant d'una crisi que afecta tot el món. Per aquest motiu hem de parlar de responsabilitat compartida i hem de pensar en l'acció amb instruments jurídics i econòmics, més enllà del principi de qui contamini que pagui.
Aquestes actuacions són les que ens han portat a la disminució dels glacials, a l'afectació dels corrents marítims, a la pujada del nivell del mar, a l'augment de la temperatura dels mars i oceans i a la pròpia atmosfera, amb conseqüències directes que estem patint els darrers anys, com l'augment de la intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics extrems. Recordem que els darrers estius han estat els més calorosos des de fa 175 anys. Tenim els incendis forestals que han arrasat el nostre país i les pluges tan abundants que provoquen inundacions catastròfiques. Aquest gener passat ha sigut el més plujós dels últims cinquanta anys. Tots aquests canvis són reals, innegables, però mentre no afecten directament a les persones i ocasionen pèrdues de vides humanes, no ens ho hem pres seriosament.
Des de l'UGT de Catalunya ens complau veure que ara aquesta qüestió està a l'agenda política i social, amb propostes de llei enfocades a mitigar i a l'adaptació al canvi climàtic. És de justícia social legislar per aturar aquestes circumstàncies, perquè el canvi climàtic està passant i el seu impacte és real. Ara és el moment d'actuar. Legislar amb responsabilitat significa complir amb els compromisos de l'Agenda 2030, conjuntament amb propostes i pressupostos. Significa pensar més enllà dels quatre anys de legislatura, entre tots i totes, i sense objectius partidistes.
I segurament algú després em preguntarà per què ho dic. No hi ha problema en contestar-ho, però si prenem de referència els 17 ODS, Objectius de Desenvolupament Sostenible, que es van aprovar de forma unànime a l'Assemblea General de les Nacions Unides, tenim un marc global per promoure un desenvolupament econòmic, social i ambientalment just. Els ODS aborden temàtiques tan importants com la necessitat d'una secretaria pròpia adscrita al Departament de Presidència, perquè és la forma de garantir que aquestes polítiques es duguin a terme de manera efectiva.
La coordinació realment afecta a totes les actuacions i a tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible que hem subscrit. És urgentíssim el desplegament efectiu de la Llei de Canvi Climàtic del 27 de juliol del 2017. Paral·lelament amb aquest debat, podem determinar noves necessitats, ja que tot avança molt ràpidament en matèria de mitigació i resiliència al canvi climàtic.
A l'article 2 de la llei, que tracta sobre l'establiment d'un horitzó de planificació territorial, trobem que falta la planificació i gestió dels plans de biodiversitat i dels plans forestals. Sobre l'article 3, referent als plans especials de protecció del litoral i del Pirineu, creiem que s'hauria d'incorporar la protecció de la pesca. També és fonamental incloure la protecció dels sòls agrícoles i de la biodiversitat, així com la protecció d'ecosistemes d'especial vulnerabilitat, com són els aiguamolls i les zones humides, o els ecosistemes dunars i les praderes de posidònia.
En relació amb l'article 4, que parla de la primacia del transport ferroviari, volem expressar la necessitat que la llei sigui una eina útil per trobar l'equilibri territorial. Respecte al transport, és essencial afavorir el desenvolupament rural i apostar per la interconnexió i la intermodalitat. Aquesta és l'única manera que es pot fer efectiu, no només en moments de crisi, sinó pensant en un desplegament intermodal.
L'article 5, que tracta sobre la prioritat de la rehabilitació energètica, hauria d'incloure no només la rehabilitació energètica dels habitatges i edificis, sinó també l'optimització de recursos com el consum d'aigua i la recuperació d'aigües residuals. A l'article 7, sobre la creació del programa de salut i clima, creiem necessari incloure la mirada sobre el món laboral, així com la salut laboral i la prevenció de riscos laborals relacionats amb les noves condicions climàtiques.
L'article 11, que fa referència a la solarització dels centres escolars i a la introducció de la crisi climàtica en els projectes educatius i curriculars, hauria d'incloure edificis i instal·lacions de totes les administracions públiques, més enllà de l'aposta per l'energia renovable solar per a l'autoconsum dels centres escolars.
Vull fer esment als treballadors i treballadores d'aquest país, que són els ciutadans i ciutadanes que pateixen les conseqüències del canvi climàtic en els nostres llocs de treball i en el nostre dia a dia. Veiem com les nostres condicions laborals s'aguditzen i posen en perill la nostra vida, com ocorre amb les onades de calor, les inundacions o quan treballem per combatre els incendis forestals. Les onades de calor i els incendis forestals de l'estiu passat han provocat accidents laborals mortals. Treballadors i treballadores que han sortit de casa per guanyar-se la vida i no han tornat.
Vull fer unes paraules de record pel nostre company bomber que va perdre la vida als incendis de Terres de l'Ebre aquest estiu, així com pel temporer que va morir al Segrià durant la campanya de la fruita, i la pèrdua d'un jove maquinista del tren a l'accident ferroviari de Gelida. Aquestes són pèrdues de vides humanes que cal afrontar i que, malauradament, les empreses del nostre país no són conscients.
No hem d'oblidar que tenim una llei de prevenció de riscos laborals de l'any 1995 i que les patronals es neguen a impulsar una nova normativa adaptada. Hem de ser molt curosos amb els temes de subcontractació, ja que hem tingut pèrdues humanes en accidents laborals quan des d'administracions públiques es subcontracten empreses. Hem de vigilar que aquestes empreses tinguin protocols d'actuació adequats a les licitacions i la responsabilitat subsidiària corresponent. La manera més eficient perquè els protocols de les administracions públiques funcionin és no fer servir la subcontractació, sinó la contractació directa.
Els treballadors i treballadores són els que també pateixen les conseqüències de la transició ecològica. Des de l'UGT, ens cansarem de dir que aquesta ha de ser una transició justa i ordenada, que no deixi cap treballador ni treballadora enrere i que tingui en compte el pes de la indústria en el nostre país. Aquesta transició suposa un canvi en els processos productius de les empreses per reduir el CO2, que sovint es tradueix en deslocalitzacions i tancaments d'empreses. Som els treballadors i treballadores els que tornem a patir el doble impacte, i no ens enganyem quan parlem de noves ocupacions verdes. Hem de garantir que aquestes noves ocupacions tinguin condicions laborals dignes i un salari mínim interprofessional, ja que aquestes noves ocupacions no tenen la nostra trajectòria sindical.
Per això hem de lluitar per la reducció de jornada. Com deia, ha de ser una secretaria directament vinculada a la presidència, perquè tot està lligat. A més, cal tenir en compte el coeficient reductor per aquells sectors o empreses on la deslocalització o el tancament suposen la pèrdua de feina dels treballadors i treballadores. Des de l'UGT de Catalunya reivindiquem, doncs, el canvi de model socioeconòmic cap a un model més sostenible, que sigui capaç de conjugar la dinamització de la productivitat, la innovació i el coneixement amb la generació de llocs de treball dignes, la millora del benestar social i la protecció mediambiental.
És necessari afrontar aquesta situació de manera conjunta, implicant tota la societat i amb l'esforç dels grans motors de la societat. Per tant, posem èmfasi en la dimensió social i laboral de la transició ecològica per afrontar l'emergència climàtica. Hem de traslladar de manera conjunta i coordinada cap a una societat més sostenible, promovent llocs de treball verd de qualitat i amb condicions laborals dignes.
Creiem que aquesta és una bona proposta de llei, però trobem a faltar l'àmbit laboral. És per això que demanarem que s'incorpori una nova línia d'actuació en matèria de transició justa i ordenada, alineada amb els objectius de desenvolupament sostenible i l'impacte en els llocs de treball, tant per la creació de nous llocs com per possibles afectacions i les mesures que s'haurien de prendre per mitigar aquestes afectacions.
És important que els diputats i diputades siguin conscients que totes les decisions polítiques poden tenir afectacions tant positives com negatives en el món laboral, i és necessari conèixer aquestes possibles afectacions. Per aquest motiu, des de l'UGT de Catalunya reclamem la creació per llei de la figura del delegat i delegada de medi ambient i sostenibilitat en l'àmbit laboral, com a eina imprescindible per garantir una transició ecològica justa, participativa i efectiva dins del teixit productiu català. El delegat o delegada de medi ambient aportaria una visió ambiental transversal a les polítiques laborals i ajudaria a enfortir la responsabilitat social empresarial, fomentant entorns de treball saludables i respectuosos amb el medi ambient, amb una acció sindical que pot preveure les amenaces per l'ocupació derivades de l'incompliment per part de l'empresa de la normativa ambiental.
S'ha d'invertir en sectors generadors d'ocupació que redueixin l'impacte de les activitats productives en el medi ambient, garantint la qualitat de l'ocupació i els drets laborals. Sectors com la gestió de residus alimentaris, matèries primeres crítiques, residus industrials i miners, consum, compra pública, reutilització d'aigües, ecodisseny de productes, etc. S'ha d'impulsar i finançar la investigació i productes innovadors amb inversions públiques i privades. És un punt irrenunciable per promoure la competitivitat de les empreses a Catalunya.
Vull agrair l'oportunitat que ens ha donat avui l'UGT per poder exposar breument el nostre posicionament. Estem a la vostra disposició ara i durant la tramitació per treballar conjuntament. Cada dia que passa, la classe treballadora del nostre país pateix el canvi climàtic, ja sigui durant la seva activitat diària o en el seu lloc de treball. Per això creiem que és molt important que es posi en el centre d'aquesta llei, perquè només amb participació i treball conjunt aconseguirem fer front a la crisi climàtica i aprofitar la necessitat de canvi per sortir-ne enfortits com a societat i com a país.
Moltes gràcies a tots els compareixents per les aportacions que heu fet, que són molt interessants. Només faré una pregunta, en tot cas, al senyor Cruz. Ens parlava que la transició requereix una governança única, que nosaltres compartim, però estem en una realitat que no passa, ho estem veient aquests dies amb la governança no única de la mobilitat ciutadana. Això incita a molts desplaçaments amb vehicle privat en lloc d'agafar el transport públic, i per tant, aquesta no governança única no acompanya. Estaríem d'acord, per exemple, en el cas del seu sindicat, que una governança única de la mobilitat ciutadana a Catalunya per part de Rodalies seria l'ideal per fer la transició. No sé si vostè, quan parla de governança única, ho veu així. I el mateix en el cas de l'energia, la gestió de l'energia a Catalunya també depèn...
La major part de competències continuen depenent de l'Estat, des de les xarxes fins a la fixació de preus i la política d'inversions en distribucions, i per tant, això tampoc està contribuint, per exemple, als projectes que el Pacte Nacional per la Indústria preveu per a la descarbonització del món industrial. Les companyies distribuïdores estan manifestant la seva negativa a participar en molts projectes d'electrificació d'empreses que estan pendents del nou pla. Així doncs, ens trobem davant d'una política que no podem implementar des d'aquí, que ens la fan des d'allà, i que no ajuda a la transició que estem planificant ni per la qual estem fent lleis.
Gràcies. Seguidament, per al Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada senyora Montse Bassa. En primer lloc, agraeixo als representants dels sindicats les seves aportacions, que hem pres nota i tindrem en consideració. Estem tots d'acord en la necessitat de posar mecanismes per millorar la qualitat de vida de les persones i dels treballadors i treballadores, i ho tindrem en compte. Creiem que no cal duplicar esforços i analitzarem bé el que diu la proposició de llei per tal de garantir que aquesta governança única s'entengui com una col·laboració dins del propi govern i amb els ajuntaments.
Gràcies. Ara dono la paraula al grup parlamentari del Partit Popular, la diputada senyora Eva García. Gràcies, senyor president, senyor Cornellà. Agraeixo també la vostra intervenció, de la qual hem pres nota d'aquelles consideracions que considerem oportunes. Heu fet algunes valoracions que anaven més enllà de l'objecte d'aquesta llei, però en qualsevol cas, agraïm la vostra compareixença i les vostres intervencions.
A continuació, el grup parlamentari de Vox, la diputada senyora Mónica Lora. Gràcies. La meva opinió és que no tinc moltes esperances en aquesta llei, però ja que ha sortit el tema, voldria comentar l'article 6, que fa referència a la promoció de l'agricultura de proximitat i al consum climàticament responsable. M'agradaria saber què pensen la resta sobre aquesta quota obligatòria del 10% de productes de proximitat a les grans superfícies, ja que em genera molta inseguretat i considero que és una norma bastant inaplicable a la vida real. També m'agradaria saber com es relaciona això amb el Mercosur.
Gràcies. Ara, el grup parlamentari dels comuns, el diputat senyor Lluís Mijoler. Gràcies, president. Primer de tot, agraeixo la vostra participació un cop més. Escoltar els sindicats de classe en aquesta institució és una obligació. La vostra opinió respecte d'una normativa que té un impacte directe sobre la vida dels treballadors i treballadores del nostre país és fonamental. Agraeixo les aportacions que heu fet; podem coincidir o no amb algunes de les explicacions, però és interessant que tots heu parlat de la necessitat de desplegar el que ja tenim i de la importància d'indicadors de compliment i d'avaluació que ens permetin saber si estem avançant en la lluita contra la crisi climàtica.
En aquest sentit, m'agradaria preguntar sobre la comissió d'experts del canvi climàtic i la seva proposta de pressupostos de carboni. Crec que aquí al Parlament hem tingut un debat recent sobre aquest tema.
L'últim informe d'aquesta comissió ha posat de manifest que cal reformar la llei del canvi climàtic, especialment pel que fa als pressupostos de carboni. M'agradaria conèixer la seva opinió sobre si les conclusions de la comissió d'experts haurien de tenir un caràcter gairebé imperatiu i no pas consultiu, ja que després el govern ha de fer la proposta que ha d'aprovar el Parlament. Celebro que en el seu dia vam aconseguir un ampli consens respecte d'aquella aprovació, però m'agradaria saber quina és la seva opinió sobre l'actual llei del canvi climàtic i els pressupostos de carboni.
Tots han parlat de la necessitat de desplegar la llei del canvi climàtic, ja que molts articles no s'han desplegat. Vinculat a l'article nou, el que fa és tornar a situar els incompliments de la llei del canvi climàtic, establint una data concreta, que seria el gener de 2026. L'impost en si ja ve d'aquesta mateixa llei; no es tracta de crear un impost nou, sinó d'intentar complir amb el desplegament de la llei i les dates que es proposaven, posant-ne una de nova sobre la taula per portar a terme una llei que ja contempla això. Per tant, no es tracta de crear impostos nous, sinó de recollir el que ja està aprovat i intentar tirar-ho endavant.
A més, s'ha mencionat una proposta de pacte d'estat per a l'emergència climàtica. Si ens la fan arribar, la passarem a tots els diputats perquè puguin llegir-la. Trobo que és interessant tota la informació que pugui arribar. Compartim que aquesta proposta de llei ha de ser de mesures urgents, efectives i ràpides, sense regular-ho tot, però és veritat que l'àmbit laboral s'ha de treballar molt més. De fet, els sindicats han estat treballant en tot aquest tema de la transició justa. És un tema que aquí a Catalunya ha arribat tard, mentre que en altres llocs, com el País Basc, els sindicats porten molts anys treballant-hi.
Moltes gràcies per les aportacions que han fet, les tindrem en compte. Ara, passem la paraula al grup dels Socialistes Units per Avançar, representat per la diputada, la senyora Andrea Zapata.
Bona tarda. En primer lloc, vull agrair a totes i a tots les vostres intervencions i aportacions, especialment per incorporar la idea i el concepte de les propostes en l'àmbit laboral en matèria de transició ecològica, ja que és una qüestió d'emergència molt transversal. Un dels punts clau és el sector laboral i industrial en aquest canvi socioeconòmic.
Només tres coses ràpides: en primer lloc, al compareixent de Comissions Obreres, és urgentíssim el tema del desplegament de renovables. S'està treballant en el decret de resiliència que s'ha aprovat, així com amb els pressupostos de carboni que mencionava el company dels comuns. Esperem donar-li una empenta al tema, però és important que aquesta norma no afegeixi capes i sigui útil. Crec que ho podem aconseguir i haurem de fer esmenes quan arribi el moment.
Finalment, demano si teniu el llistat de propostes concretes que heu fet, ja que és la primera ponència en què estic i no sé si normalment s'envia el que els compareixents proposen.
Podeu fer arribar el llistat de les propostes que heu fet tots tres, us ho agrairíem. I després, només fer el matís del que comentava el company de Junts sobre la governança única. Crec que al final del que parlaves, la coordinació interdepartamental, és molt important i és l'objectiu d'aquesta norma, que tot sigui transversal i que tots els departaments puguin treballar de manera que no es ralentitzin els processos, que és el que de vegades acaba succeint. Només agrair-vos la intervenció, si ens podeu passar les propostes, i ja està.
Moltes gràcies per les intervencions i pels comentaris. Començant pel final, compartirem les propostes, tant la que hem fet nosaltres ara específicament per aquesta comissió com també la del Pacte d'Estat per l'Emergència Climàtica, que han fet a nivell confederal i a nivell de l'Estat a petició del govern. No és una proposta de sindicats, sinó que el govern de l'Estat va proposar que, com ara vosaltres esteu fent, rebre les propostes dels sindicats i nosaltres les vam fer arribar, sense cap problema.
Respecte a les preguntes que m'he apuntat, si us plau, si em deixo alguna, m'ho comenteu. Sobre la governança única i el tipus de gestió territorial, entenc que pot haver-hi matisos més concrets per entendre el que volem explicar. Nosaltres volem evitar aquestes duplicitats, tant a nivell de Catalunya com a nivell de l'Estat. Com més propera sigui l'administració i la relació amb el problema, menys dificultats tindrem.
Com a exemple, la Llei Catalana de Canvi Climàtic parla a l'article 33.4 de l'obertura d'oficines municipals subcomarcals d'atenció energètica. Això és el que volem: que la solució estigui més a prop de la ciutadania, en aquest cas pel que fa a l'atenció energètica, però aplicable a qualsevol tipus de gestió, i que no estigui duplicada. Com més fàcil sigui per a la gestió de les persones, més eficient serà la solució.
Aquesta és la nostra idea de governança única i de gestió territorial, i crec que podem estar d'acord. Respecte a la pregunta de la Mònica Lora sobre el nostre posicionament en general respecte a la proposició de llei d'una quota d'articles als supermercats de quilòmetre zero, estem d'acord en què la nostra gestió ha de ser més propera. Aquí tenim l'exemple de l'exalcalde del Prat, que està encantat de portar les seves carxofes i productes agrícoles del Delta als supermercats del voltant. Això no només estimula l'economia de la pagesia local, sinó que també redueix la contaminació. Estem a favor de reduir les emissions de CO2 sempre que hi hagi una alternativa local.
És possible que això comporti no tenir sempre el mateix assortiment; no podem tenir maduixes tot l'any, però és una conseqüència de ser corresponsables en la gestió climàtica que ens afecta a tots els nivells, incloent quan anem al supermercat.
Finalment, respecte a la pregunta sobre quin paper ha de tenir aquesta comissió d'experts que ja existeix, és una primera passa. Hem de felicitar-nos perquè ja hi hagi una comissió d'experts que fa una proposta objectiva i científica, però no vinculant. La primera passa ha sigut constituir-la i aconseguir un consens per poder-la escoltar. Considerem que el següent pas ha de ser que sigui vinculant, perquè no podem deixar que les propostes polítiques siguin més importants que les consideracions científiques. Amb recorregut i diàleg, segur que ens podem entendre.
Per últim, la diputada Andrea Zapata del PSC comentava la importància de desplegar aquesta llei de transició energètica.