Vale, doncs comencem, si els hi sembla, sisplau. Comencem amb les compareixences que estaven previstes per al dia d'avui. Si els hi sembla, podem fer que pugin dues compareixents. Si volen estar acompanyats, poden estar dues persones a la taula de cada una de les associacions o entitats que jo nomenaré. Després farem el canvi per altres dues i, finalment, una més que estarà també a la taula, perquè són cinc en total.
Farem totes les compareixences, que seran un temps de quinze minuts, i després hi haurà cinc minuts per a cada grup parlamentari. Si voleu una mica més de temps, podem ser flexibles, fins a vuit o deu minuts. Però, en general, mantindrem el temps previst. Després hi haurà la rèplica de totes les persones que han fet la compareixença i, finalment, us comentaré un parell de coses als diputats.
Comencem, primer de tot, amb un canvi en la primera compareixença, que seria una representació de Femcat. Hem de canviar el president, que ha hagut d'abandonar la sessió, i felicitar-lo. Ara faria la compareixença el senyor Tatxo Benet. Sisplau, si pot venir a la taula i si vol estar acompanyat d'alguna persona. La segona compareixença seria una representació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la senyora Laia Bonastre. Sisplau, també, si vol venir i vol estar acompanyada d'alguna persona.
Començarem pel senyor Benet, si li sembla bé, amb uns quinze minuts aproximadament. Gràcies. Lamentem que no estigui l'Oriol Guixà, que sap molt més d'aquests temes que jo, però faré el que pugui. Estic expressant l'opinió de la meva associació, Femcat. No dic si coincideix o no amb la meva, perquè és un tema que no domino gaire, però el que expressarem serà l'opinió de la nostra organització, com és lògic i natural.
De tota manera, crec que no podem començar una sessió sobre un tema que implica l'economia i el creixement de Catalunya, com és la llei de cambres, sense fer esment de la situació que estem vivint. He vingut amb transport públic, he arribat amb metro i autobús, i he arribat perfectament. De fet, he arribat mitja hora abans del que m'havia pensat. A la mateixa hora, escoltava per la ràdio milers de ciutadans que des de fa quinze dies estan atrapats en un caos circulatori tremendo.
La conclusió és senzilla: els transports públics que he utilitzat estan gestionats des d'aquí, tant el transport metropolità de Barcelona com Ferrocarrils de la Generalitat. En canvi, les infraestructures que són un caos absolut estan gestionades des de molts quilòmetres d'aquí, i ningú sap ben bé per què. Les ràdios busquen que algú que no sigui el responsable de premsa els expliqui alguna cosa raonable sobre el que està passant.
Només volia fer aquesta petita menció perquè crec que la llei de cambres serà un impuls molt important per a l'economia de Catalunya, però no podem permetre que el dia a dia destrossi qualsevol iniciativa de macroeconomia. La microeconomia es veu afectada pel caos circulatori, que impedeix que les mercaderies i els passatgers puguin circular. Hi ha centenars de milers de persones que viuen en un autèntic...
Ansietat. Per arribar a treballar, crec que ja ho hem normalitzat, i em fa l'efecte que no ho hauríem de normalitzar. Fet aquest petit incís, us vull donar les gràcies per donar-me l'oportunitat de comparèixer. Com deia, intervinc en nom de Femcat com a president per aportar la nostra visió en el marc de la tramitació de la Llei de Cambres de Catalunya, una visió que primer volia contextualitzar breument i explicar què és Femcat. Femcat és una fundació integrada per empresaris i empresàries, per directius i directives d'empresa, que té com a objectiu impulsar iniciatives que contribueixin a construir una Catalunya de progrés a partir de quatre eixos fonamentals: la competitivitat, la innovació, la projecció exterior i la cohesió social. Entenem que aquests quatre pilars són indispensables per avançar cap a un país econòmicament fort i socialment cohesionat.
Tot i que la nostra mirada és empresarial, vull subratllar que Femcat no és ni una patronal ni una entitat de prestació de serveis als seus membres. La nostra vocació és ser un actor útil al servei de la societat amb una mirada de llarg termini i d'interès general. Els membres de Femcat no són aquí per buscar un servei o un recolzament negociador com faria una patronal, sinó que són persones compromeses a participar i actuar en favor de la prosperitat econòmica del país. Aquesta és la gran diferència entre Femcat i els altres actors econòmics del país.
Entrant a fons en la qüestió, la tramitació d'una nova llei de cambres que permeti adaptar a la realitat catalana la legislació bàsica estatal i actualitzar la llei catalana de 2002 és avui una necessitat inajornable. Tal com recull el text de la proposició de llei, les cambres de comerç de Catalunya són un pilar institucional de Catalunya i són idònies per representar el teixit empresarial, col·laborar amb les administracions públiques i prestar serveis a les empreses, tant directament com per delegació de les administracions.
L'any 2015, Femcat ja va participar activament en l'impuls d'una llei de cambres, de la qual en va sorgir un esborrany que, per circumstàncies sobrevingudes, no va prosperar i va quedar sense efecte l'any 2017. Avui, gairebé una dècada després, continuem convençuts que cal dotar les cambres d'un marc legal sòlid amb capacitat executiva i seguretat jurídica que els permeti desenvolupar plenament la seva funció.
Des de Femcat defensem que Catalunya ha d'aspirar a ser un dels millors països del món. En aquest marc, les cambres de comerç són una peça clau per al desenvolupament econòmic i social del país, especialment en quatre grans àmbits: la millora de la competitivitat, amb una aposta clara per les infraestructures de connectivitat ferroviàries, viàries, aeroportuàries i portuàries, així com per l'energia i la gestió de l'aigua; la promoció de la innovació i del talent, abordant la formació tècnica, la formació professional dual i la universitària, i impulsant de manera efectiva l'ecosistema d'innovació i la transferència de coneixement cap al mercat; i, finalment, la projecció exterior de Catalunya, mitjançant la captació d'inversions d'alt valor afegit i l'atracció d'organismes internacionals amb capacitat tractora.
i el suport al creixement internacional de les empreses catalanes. Estem convençuts que ens calen empreses més grans, perquè una empresa més gran vol dir una empresa més competitiva, la qual tindrà salaris més alts i contribuirà a l'augment del nostre PIB per càpita. En quart lloc, la cohesió social des de l'àmbit empresarial, promovent una economia més inclusiva i equilibrada territorialment. Crec que pocs exemples són tan clars com els de les cambres de comerç i la xarxa de cambres que hi ha per tota Catalunya.
En aquests àmbits, les cambres, gràcies a la seva naturalesa de corporació de dret públic amb funcionament de dret privat, aporten un valor diferencial. Representen, per definició, el conjunt de les empreses del país. Presten serveis tant per la finalitat pròpia de les cambres com per delegació de l'Administració, amb una mentalitat empresarial orientada a l'eficiència. En són exemples la finestreta única empresarial o la gestió de les pràctiques de formació professional. Participen en la governança de múltiples institucions i organismes, i el seu criteri arrelat a la realitat econòmica és essencial en espais claus de desenvolupament econòmic i social de Catalunya, com ara fires i recintes firals, la Fira de Barcelona, consorcis de promoció econòmica o els consells socials de les universitats, entre d'altres.
Un altre element clau és la presència territorial de les cambres arreu de Catalunya. La coordinació sota el paraigua d'un consell mancomunat permet liderar, coordinar i executar projectes de sector i de país amb una visió global i alhora territorialitzada. En l'àmbit europeu, les cambres hi tenen un paper important a través de l'Associació de Cambres de Comerç Europees, que representa els interessos empresarials davant les institucions de la Unió Europea, així com també participa en projectes i aliances amb cambres d'altres països o captant recursos europeus per a projectes d'innovació, sostenibilitat, formació i altres.
Catalunya compta amb un ecosistema ric d'agents econòmics i socials. Des de Femcat sempre hem defensat que cada actor ha de defensar el seu paper propi. La funció representativa de les cambres de comerç és diferent i complementària de la de les patronals. Les cambres, creades per llei, representen el conjunt dels sectors econòmics; les patronals, en canvi, representen els interessos de les empreses que s'hi adhereixen voluntàriament. És fonamental que totes dues existeixin en plenitud de funcions.
La llei de cambres ha de ser, doncs, un instrument que garanteixi que l'actuació de les cambres estigui jurídicament emparada i dotada de capacitat d'execució. Som lluny del model de quotes camerals obligatòries i és evident que les cambres han d'optimitzar recursos, però han de disposar d'aquests recursos suficients i estables que els permetin dur a terme les seves finalitats i funcions públiques sense haver de dependre únicament de la gestió d'activitats privades en detriment de l'interès públic. Sense una llei clara, tornarem a un escenari de fragilitat institucional.
Afrontem un estancament gairebé dramàtic del PIB per càpita, un indicador clau del progrés econòmic i social. El model anterior mostra signes d'evident desgastament. Amb una població envellida, una fecunditat molt baixa i un creixement demogràfic basat gairebé exclusivament en la immigració, l'equilibri del sistema es veu tensionat, especialment quan una part important de l'ocupació és de baix valor afegit. Per això, la política econòmica i els seus instruments, i les cambres de comerç en són uns de molt importants, han de tenir una orientació clara cap a la creació d'ocupació de qualitat i la generació de valor afegit, situant el coneixement al centre i dotant-nos d'instruments que permetin transferir-lo als sectors productius.
Així és com es genera un efecte multiplicador, un cercle virtuós que trenqui el cercle viciós en el qual ara ens trobem. Un cercle virtuós que es tradueix en empreses més competitives, llocs de treball de major qualitat, salaris més alts i, en definitiva, progrés social. La llei ha de donar impuls i capacitat a les cambres de comerç de tot el territori.
Un marc que permeti l'actuació de tots els actors cap a un país més cohesionat econòmicament. Per part dels empresaris i empresàries, aprofitant millor els serveis que els permetin incrementar la productivitat i els projectes de valor afegit. Per part de les cambres de comerç, treballant en xarxa amb tot l'ecosistema econòmic i social i, sobretot, impulsant i practicant un model de col·laboració públic-privada efectiu. Per part de les patronals i sindicats, fixant les regles del joc clares a través de la negociació col·lectiva i col·laborant amb les cambres en els espais que els són complementaris. Per part del món polític, vetllant per l'actualització normativa i la reducció de la regulació innecessària, que també és un dels altres punts claus del nostre país. I per part de l'administració pública, col·laborant de manera àgil amb les cambres de comerç i reconeixent el seu paper com a instruments eficients de prestació de serveis, buscant espais de col·laboració públic-privada.
Acabo com he començat: Catalunya necessita una llei de cambres per disposar de totes les peces necessàries per millorar la competitivitat, generar més riquesa i, per efecte multiplicador, avançar cap a un país més cohesionat econòmicament i socialment.
Això és tot. Moltes gràcies.
Seguidament compareixerà una representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la senyora Laia Bonastra. Hola, bon dia. Primer de tot, agrair aquesta possibilitat i aquest espai per poder aportar la nostra visió a la norma, la nostra visió com a agent socioeconòmic en creixement a Catalunya. Nosaltres representem la Confederació de Cooperatives de Catalunya. En aquest moment som unes 4.770 cooperatives a tot el territori català, tant en zones rurals com en zones urbanes. Representem les diferents famílies del cooperativisme, tant treball com agràries, habitatge, ensenyament i consum, i treballem en tots els sectors d'activitat: cultura, atenció a persones, agricultura, ramaderia, energia i indústria.
Històricament, és cert que no hem tingut un alt compromís amb les cambres, revisant que hi ha unes 25 entitats de l'economia social juntes en aquest moment. Però de ben segur que és una aliança que hem de treballar de futur. També venim d'un intercanvi a França on hem vist que l'economia social té un paper molt més protagonista en les cambres, en tant que la voluntat és d'aportar la visió conjunta de tot el teixit socioeconòmic i en som part, treballant per aquesta transformació i adaptació al futur.
En quant a la norma, volíem destacar alguns aspectes claus en positiu que veiem de la llei. En primer lloc, l'existència d'aquesta proposició de llei és un punt important per reforçar, entenent que des de 2014 ja disposem de la llei bàsica. Això permet una actualització cameral i donar força a elements que ja s'estaven treballant, així com a la incorporació del sector serveis i l'actualització del rol econòmic. Això reforça la legitimitat representativa de les cambres sobre el conjunt del teixit productiu, no només en sectors clàssics.
També entenem com a positiu el reforç explícit del caràcter de corporació pública representativa, que ajuda a establir el rol institucional davant l'administració i clarificar la posició respecte a altres actors privats. Hi ha una distinció clara respecte a les organitzacions empresarials i sindicats. Tant a l'exposició de motius com a l'articulat, s'ha de subratllar la necessitat de diferenciar la representació dels interessos generals econòmics atribuïda a les cambres de la que correspon a les organitzacions empresarials i sindicats, que responen als interessos dels seus propis afiliats.
Finalment, no hi ha cap redactat dins de la proposta parlamentària que pugui donar a entendre que existeix aquesta pretensió de desequilibrar el diàleg social, ja que en l'article 3.2 s'exclou explícitament aquesta possibilitat. També considerem molt positiu tota la definició de les funcions institucionals i la col·laboració i el finançament.
Això ens dona una base jurídica molt clara per la seva participació estratègica en la regulació econòmica i en polítiques de competitivitat, amb un sistema financer que garanteixi la sostenibilitat econòmica i el compliment efectiu de les seves finalitats i funcions públiques i administratives derivades de la seva naturalesa pública.
Tenim com a clau la incorporació a la llei, perquè de facto ja fa temps que es treballa en totes les funcions relatives a la formació professional, FP dual, pràctiques universitàries, l'acreditació de competències, la formació empresarial i la col·laboració amb universitats i centres de recerca. Creiem que constitueix un encert estructural tant des del punt de vista jurídic com des de la política econòmica.
Entenem que, com a repte a Catalunya i a Europa, tenim un repte molt important que és l'atracció de talent i la reconversió de talent en l'espai digital d'innovació, amb tota la transformació que suposarà pels llocs de treball l'aparició de la intel·ligència artificial. Quants més actors hi hagi treballant pel reskilling, per la formació i per aquesta complementarietat, millor talent podrem tenir i més capacitat d'innovació i d'adaptació al futur.
Tot aquest enfocament situa les cambres com un pont institucional entre el sistema productiu i el sistema educatiu. Creiem que aquesta força de futur ens pot ajudar a resituar tots els llocs de treball que tindrem.
En primer lloc, proposem incorporar de manera explícita que la funció cameral també s'ha d'adreçar a empreses cooperatives i a l'economia social. Històricament, el cooperativisme s'ha vist més orientat a l'empresa mercantil clàssica, i aquesta absència d'un mandat normatiu explícit que obligui a tenir en compte aquesta part de l'economia ha de ser abordada. Les cambres representen l'activitat econòmica en un sentit ampli; per tant, el criteri no és la forma jurídica sinó la funció productiva. Nosaltres no som un sector, sinó una forma d'empresa, i l'economia social no és l'alternativa, sinó una part estructural del teixit econòmic del país. Les entitats representatives reconegudes a la llei de cooperatives han de poder ser reconegudes com a interlocutors també de les cambres.
En segon lloc, cal abordar el risc de consultivisme formal sense garanties materials. L'article 4.4 obliga a consultar expressament i individualitzadament cada cambra sobre totes les normes de la Generalitat que afectin directament els interessos generals econòmics. Tanmateix, no estableix terminis mínims, obligació de resposta motivada per l'administració ni mecanismes per assegurar que el parer cameral tingui un impacte real, com ara informes perceptius o auditories ex post. Això pot derivar en un rol purament formal, i seria recomanable reforçar la vinculació de determinats informes i la transparència sobre com es tenen en compte.
La definició de política pública ha de tenir en compte que l'opinió cameral és rellevant des del punt de vista de la transversalitat dels sectors econòmics i dels teixits productius. Per tant, hi ha espais d'interlocució amb l'administració on el Consell de Cambres ha de tenir presència, ja que representen els interessos generals econòmics i no els interessos particulars de l'empresariat o dels sindicats. Les cambres aporten una visió transversal que no afecta les funcions patronals i sindicals.
Des del cooperativisme, creiem que és rellevant trencar amb el blindatge de certs espais de creació de polítiques que persegueixen el desenvolupament econòmic del país. Les diferents visions i models econòmics són importants per a aquest desenvolupament, i els espais de diàleg social han de ser amplis, incloent aquells que tenen a veure directament amb les funcions camerals.
Per tant, el Consell de Cambra reflecteix i defensa els interessos econòmics generals.
Moltes gràcies. Si els hi sembla, farem canvi de compareixents. La següent compareixença serà del senyor Santiago José Castellà, president del Port de Tarragona, si us plau, si vol venir a la taula.
Seguidament, també el senyor Xavier Casares, exdirector de la Formació Professional i del Servei d'Ocupació de Catalunya, el SOC. Us podeu quedar per després fer tota la ronda de preguntes, salvo que tingui alguna urgència, llavors podem avançar a preguntes.
Seguidament, sisplau, el senyor Castellà, president del Port de Tarragona. Moltes gràcies, senyores i senyors diputats. Vaig estar una època de la meva vida sanador i agraeixo molt l'activitat parlamentària. Penso que les ponències ajuden a augmentar la qualitat de les normes i, al mateix temps, permeten escoltar el conjunt de la societat i dels interessos en qüestió, el qual ajuda a un debat molt més sòlid i profund.
Vaig rebre la proposta d'en Josep Santacreu, de la mà de Laura Roigé i Màrio Basora, presidents de la Cambra de Tarragona i de Reus respectivament, per estudiar la llei de cambres que s'estava tramitant al Parlament de Catalunya. Des de l'experiència com a president de l'autoritat portuària, puc donar la meva visió sobre la mateixa. Agraeixo la invitació.
Com deia l'anterior compareixent, el senyor Tacho Benet, és veritat que estem vivint uns dies complicats amb la situació ferroviària de Catalunya. Un moment extremadament complicat que requereix que entenguem exactament què ens passa, però sobretot és un moment per assumir que col·lectivament hem de fer moltes i millors inversions en la xarxa ferroviària.
Crec que és important dir-ho perquè els ports, el port de Barcelona i el port de Tarragona, juguen un paper fonamental amb la sortida de mercaderies. Als propers anys, l'oportunitat que suposa el corredor del Mediterrani per fer arribar les mercaderies del nostre teixit empresarial al centre d'Europa canvia les dinàmiques de logística que mai havien estat pensades.
He assumit fa menys d'un mes la presidència de Barcelona-Catalunya Centre Logístic. És la primera vegada que la presidència l'assumeix el Port de Tarragona, i crec que l'oportunitat global del teixit empresarial, especialment en logística, ens convida a repensar el ferrocarril.
Aquests moments ens obliguen a col·locar sobre la taula la necessitat de treure moltes més mercaderies en ferrocarril per descarbonitzar l'economia, especialment en l'estratègia del corredor de l'Ebre i del corredor d'Henares. Així, es poden generar cadenes de valor que permetin un creixement molt més sòlid de la nostra economia. I començo aquesta idea als ports, que ja no s'expliquen només per les obres que fan, sinó per la possibilitat de generar cadenes de valor.
En els territoris que formen part, entenc els ports com un servei públic d'interès general, que no han de pensar en generar molts beneficis, sinó que han de donar resposta a les necessitats dels seus territoris. Avui, els ports no s'expliquen per les obres que fan, sinó sobretot per la seva capacitat d'ordenar l'entrada i la sortida de mercaderies, generant cadenes de valor mitjançant la industrialització i la logística que permetin al seu territori ser allò que volen fer.
Quina és la funció del port? Qui ha d'explicar al port què vol que sigui? Permetin-me posar dos exemples que em semblen molt gràfics. L'arribada de creuers al port de Tarragona, en els darrers set o vuit anys, ha estat una operació que ha validat amb molt de criteri la Cambra de Comerç. La projecció de la indústria turística del territori es veuria reforçada amb el sector dels creuers. Per a un port, els creuers no són el millor negoci del món, ja que la taxa de pas és la més baixa que hi ha, i el període d'estada del vaixell al port és el més curt possible. No es paga taxa d'activitat perquè és una taxa de pas. Els ingressos són mínims, mentre que les necessitats de serveis són molt altes, i cada cop que arriba un vaixell gran, circulen entre dos i tres mil creueristes per l'interior d'un port profundament industrial, com és el cas de Tarragona, amb productes agroalimentaris que comporten organitzar circuits, sortides, policia portuària, activitat de seguretat, de prevenció i de control.
Si el territori vol promocionar la Tarragona romana, el Reus modernista, els vins i l'enoturisme del Priorat, així com les Terres de l'Ebre, el sector de la indústria turística al voltant de PortAventura, el port no ha de prendre decisions depenent dels seus interessos. Quan se'm pregunta si pot haver-hi més creuers amb el port de Tarragona, la resposta depèn de l'extensió de mar que tenim. El territori ha de decidir si vol tenir més o menys, quina és la xifra adequada, i necessitem institucions que expliquin l'interès general del territori, que puguin ser l'expressió més neta de la realitat d'aquest territori.
Un altre exemple és l'energia eòlica marina. A la Mediterrània hi ha diferents projectes milionaris molt importants d'instal·lació de grans molins de vent flotants. No a Catalunya, com sabem, sinó a Port-la-Nouvelle, al Golf de Lleó, a Sicília, a Sardenya. Serà una indústria determinant energèticament. El gran debat global sobre l'energia està al voltant d'aquestes grans plataformes del tamany d'un camp de futbol que flotaran sobre el mar, generant una quantitat ingent d'energia a preus molt baixos, sostenible, i que aportaran les darreres tecnologies de la informació i la comunicació, així com dels nous materials.
Ideals de les formes de construcció i soldadura. Tenir un moll ocupat per l'eòlica marina no és rentable. Ocupa molt espai, entra i surt un vaixell com a màxim una vegada l'any. És més rentable portar granels sòlids. Tenir, com el Port de Tarragona, set milions i mig d'entrades de cereal a l'any és molt més rentable que qualsevol altre producte que aporta entrada de vaixells. Activitat d'estiba als diferents serveis portuaris, amb rotació de dos, tres o quatre dies.
Si el país necessita tenir una potència en l'eòlica marina i vol ser influent en el debat mundial energètic, ha d'estar present en aquest sector, on hi ha les més grans inversions actuals en l'àmbit de la indústria energètica. Al port de Barcelona, els seus espais estan plens, i el Port de Tarragona construeix ara un gran moll al moll de Balears, que ja estava previst, no pensat per a l'eòlica marina, on seria possible aquesta activitat. No hi ha cap altre port, ni Vila-seca ni la Ràpita, que pugui assumir una operació de l'abast de l'eòlica marina.
Hem de decidir com a port si volem jugar en aquesta lliga i amb aquesta divisió. Ho hem de fer escoltant a la Generalitat, que ens diu: ens agradaria que el gran espai de l'eòlica marina en el Mediterrani estigués a Catalunya? Hem d'escoltar el territori, que ens indica que atraureu entre 150 i 200 petites i mitjanes empreses reforçarà la indústria petroquímica i la siderúrgia. Per tant, és molt important pels ports escoltar la veu del territori i no pensar que amb la pròpia generació del seu negoci i amb la producció de beneficis estan complint la seva missió.
Els ports d'interès general tenen sentit perquè són serveis públics a disposició de la seva regió. No recrearem el paper històric que han jugat les cambres a Catalunya, però és important entendre els elements que configuren allò que volem ser com a Europa, on Catalunya troba una especificitat especial. Deia un dels grans filòsofs del segle XX, Ralf Dahrendorf, que a Europa es produïa i parlava de la quadratura del cercle. En cap època històrica i en cap altra societat s'ha donat una democràcia amb llibertats civils, llibertat d'empresa, cohesió social i estat del benestar.
Aquesta màgia, aquesta alquímia que fa possible que convisquin aquests interessos es basa en la proporció adequada de cadascun d'ells. Estic convençut que només és possible un estat del benestar amb la cohesió social que comporta, per tant, una societat justa, si defensem i recolzem la lliure iniciativa empresarial en un context de democràcia política i de llibertats civils i individuals.
Les cambres configuren part de la identitat del nostre país, ho han fet tradicionalment, i podríem remuntar-nos al paper del Consolat del Mar. Cal recordar que les cambres han estat sempre espais de llibertat i de trobada de les empreses. Em sembla especialment important que les quaranta-una funcions que recull la proposta de llei es puguin exercir en aquest sentit. El Port de Tarragona, en el seu consell d'administració, té quatre representants de l'Estat: el capità marítim, un representant de Puertos del Estado, l'advocada de l'Estat i un altre representant nomenat des de la Delegació del Govern.
La comunidad autónoma de Catalunya cuenta con quatre representants que es reparteixen entre els diferents sectors empresarials: l'Associació de Consignataris, l'Associació d'Empreses Estibadores, els Autotransportistes i l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona, que tenen el seu polígon a tocar del port. Els dos municipis on el port té presència són Tarragona i Vila-seca, i la representació de les cambres, els empresaris i els sindicats està amb la Cambra de Comerç, la Cambra de Tarragona, de comissions obreres i d'UGT.
Puc assegurar que els debats que es produeixen en aquest conjunt són profundament enriquidors per prendre decisions sobre l'otorgament de concessions, la caducitat o recuperació d'algunes concessions, el futur del port i les properes obres, així com sobre l'orientació empresarial que ha de tenir el port. Cada sector juga el seu paper: l'Associació de Consignataris defensant les condicions d'arribada i sortida de vaixells, els estibadors defensant els interessos de la descàrrega i la càrrega, i els autotransportistes garantint la sortida amb camió i ferrocarril de les mercaderies del port.
Necessitem una representació dels interessos generals del territori, que es garanteix, per una banda, amb la legitimitat política dels alcaldes de Vila-seca i de Tarragona, però especialment amb les cambres de comerç que representen aquest interès general. D'acord amb la llei del 2014, el desenvolupament actual, que ha trigat molt amb la llei catalana i amb el bagatge de les diferents sentències del Tribunal Constitucional, són els únics que poden representar de manera clara i ferma els interessos del teixit empresarial i del seu territori amb el Consell d'Administració del Port de Tarragona.
Acabo amb una frase: assumir tota la responsabilitat que significa prendre decisions en un Consell d'Administració implica assumir molts riscos si la seva orientació no és en defensa dels interessos generals. Per tant, pel Port de Tarragona, i crec que parlo en nom dels ports d'interès general, tenir al Consell d'Administració les cambres del territori és una garantia i una possibilitat de millor funcionament com a servei públic. Gràcies.
Moltes gràcies. Seguidament, té la paraula per fer la seva compareixença el senyor Xavier Casares, exdirector de Formació Professional i del Servei d'Ocupació de Catalunya.
Bon dia, senyora presidenta de la comissió, senyors diputats i senyores diputades, i altres personalitats que hi assisteixen. En primer lloc, vull agrair a aquesta comissió que m'hagi cridat a venir a donar el meu parer en relació al projecte de llei de cambres. El meu parer prové d'un empresari; he estat un empresari tota la meva vida, primer com a directiu d'empresa i després com a empresari propi. He tingut responsabilitats en formació professional i he viscut pràcticament tota la meva vida professional fora de Catalunya.
Per tant, la meva intervenció s'emmarcarà en aquest context d'empresari independent, no adscrit, i en funció de l'experiència que he acumulat en els àmbits privat i públic a diferents continents. He estat vinculat a les responsabilitats de la Formació Professional a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, en concret des del 1993.
Del 93 al 99, en què jo estava vivint a no sé on, em van cridar per ser director general d'Educació, de Formació Professional, i després director general d'Ocupació, de Treball. Per tant, conec bé les dues formacions professionals, la inicial i l'ocupacional. En aquella època, eren dos mons absolutament aïllats que no es parlaven. Jo vaig arribar a la Direcció General d'Ensenyament quan les pràctiques eren voluntàries. Era un mòdul de pràctiques voluntàries, i la cosa anava de què havien d'estar integrades en el currículum i avaluades.
El més destacat que vaig fer al Departament d'Educació va ser un acord amb la Cambra de Comerç de Barcelona, perquè en aquell moment hi havia 1.500 empreses que voluntàriament col·laboraven amb els instituts. Recordo que vaig signar un conveni amb la Cambra de Comerç de Barcelona per impulsar això i pensar en el futur, que eren les pràctiques ja curriculars i obligatòries. No teníem empreses, teníem 1.500 empreses voluntàriament inscrites en Excel de diferents instituts. Vam inventar un sistema informàtic que es deia el BIT, pel qual les empreses del territori que convocaven les cambres a nivell territorial entraven al sistema i indicaven quines necessitats tenien de perfils professionals per contractar. Els instituts entraven els perfils de la formació professional que tenien, i això va començar a fer matx.
Al cap de tres anys d'aquella legislatura d'educació, em sembla que hi havia 25.000 empreses dins del sistema. Va ser un bon principi. A la següent legislatura, vaig tenir la sort que el govern em proposés gestionar la formació ocupacional, dos mons que fins aleshores no s'havien entès. Vam signar els primers convenis de col·laboració entre treball i educació per començar a compatibilitzar els dos nivells de formació professional. Vam impulsar molts programes, com l'escola de treball, que eren del món ocupacional dins dels instituts, i vam començar a integrar accions puntuals.
Aquesta va ser la meva primera experiència prèvia en el món de la formació professional. Jo vaig marxar amb les meves empreses, i l'any 2013 recordo que estava a Colòmbia. Després vaig estar vuit anys de consultor del Banc Interamericà de Desenvolupament, assessorant governs a Llatinoamèrica, creant estructures empresarials per emprenedors i pimes de creixement. Em van cridar el 2013, quan el nou govern va engegar un projecte per fer un sistema integrat, i hi havia la necessitat de fer una llei.
El repte em va emocionar, així que vaig deixar-ho tot, vaig venir a Barcelona i em vaig dedicar tres anys a ser president del Consell Català de la Formació Professional, del 2013 al 2015, amb l'encàrrec de crear una llei d'integració de les dues branques de formació, la inicial i l'ocupacional. Van ser tres anys francament meravellosos per a mi. Jo vaig redactar l'actual llei vigent, treballant amb Foment, Pimec, Comissions, UGT, amb les entitats municipalistes i amb les cambres de comerç, canviant comes i punts, i finalment aquella llei es va portar aquí, a aquesta casa, i es va aprovar amb un 92% de suport. És l'actual llei de formació professional que tenim vigent a Catalunya.
Jo crec que els que no som molt intel·ligents amb copiar bé en tenim prou. Quins sistemes de formació professional funcionen al món?