Molt bon dia, senyores i senyors diputats, convidats i convidades. Es reprèn la sessió. Silenci, sisplau. Conseller Espadaler i Parcerisas. Abans de continuar amb l'ordre del dia, els he de comunicar una nova delegació de vot. La diputada Mercè Esteve i Pi, del grup parlamentari de Junts, ha delegat el seu vot en la diputada Mònica Sales i de la Cruz per a la sessió d'avui, 29 de gener, a la tarda. Així mateix, els informo que la diputada Irene Negre i Estorach, del grup parlamentari de Junts, ha retirat la seva delegació de vot per a la sessió plenària d'avui.
El tercer punt de l'ordre del dia és el debat i votació de les esmenes presentades en la tramitació en lectura única de la Proposició de llei de modificació del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. D'acord amb l'article 138 del reglament i un cop aprovada la tramitació en lectura única el passat 3 de desembre, procedirem al debat final de les esmenes presentades pels grups parlamentaris.
En acabar el debat, procedirem a fer les votacions. A continuació, intervindran en primer lloc els grups parlamentaris que hi han presentat esmenes i posteriorment intervindrà la resta de grups parlamentaris per tal que es puguin posicionar. El temps d'intervenció serà de cinc minuts per cada grup parlamentari, tal com es va acordar a la Junta de Portaveus.
En primer lloc, per defensar les esmenes a la totalitat presentades, té la paraula, en nom del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada senyora Anna Balsera i Marín. Gràcies, president. Bon dia a tothom. Avui no és un bon dia. Avui debatem aquesta proposició de llei que ha presentat el PSC i que serà aprovada en aquesta cambra amb els vots del PSC, de la dreta i de l'extrema dreta. Nosaltres ja sabem sobradament que votarem en contra. De fet, mantenim el nostre discurs i el nostre posicionament que hem mantingut sempre en aquesta qüestió. Nosaltres reiterem i volem tornar a expressar en aquest hemicicle, en aquest debat avui, que aquesta proposició de llei que vol atribuir la condició d'agents de l'autoritat al personal penitenciari no és la solució. No es tracta de funcionaris en contra d'interns, sinó que hem de valorar tota la comunitat en el seu conjunt. També vull reconèixer la tasca que fan els funcionaris.
Gracias, senyories i funcionàries. Avui alguns estan aquí com a públic, a qui vull saludar. No podem confondre aquesta ampliació de poder, que el que pot fer és generar més problemes i més conflictes que no pas els que pretenen resoldre. De fet, a l'exposició de motius, ja ho dèiem en la meva primera intervenció en el primer debat d'aquesta proposició de llei, només cal una lectura per veure quina és l'ànima o la motivació d'aquesta proposició de llei. No és la millora del clima, no contribuirà a una millora de les condicions ni dels funcionaris ni de tot el sistema penitenciari, sinó que el que vol, tal com diu l'exposició de motius, és garantir que l'actuació dels agents públics sigui com a garants de l'ordre i la convivència als centres penitenciaris.
L'especial protecció de l'àmbit penal amb l'article 550 del Codi Penal, amb una pena agreujada, l'eficàcia provatòria especial de les seves denúncies, les conseqüències pràctiques dels procediments administratius, especialment sancionadors i disciplinaris, i garantir el principi d'indemnitat en tota la seva dimensió, comparant amb Mossos d'Esquadra. Per tant, el que s'hi amaga no és una lògica d'avançar en drets, sinó que confon i confronta la prevenció amb el càstig, la convivència amb el control. Atribuir aquesta condició d'agents de l'autoritat té unes conseqüències jurídiques importants que van en detriment de les persones internes dels centres penitenciaris.
La nostra proposta, la d'Esquerra Republicana, que hem defensat en aquest Parlament i al Congrés dels Diputats, és la jubilació anticipada dels funcionaris de presons i més plantilla. Així ho vam treballar quan governàvem, amb el govern de Pere Aragonès, així com amb els acords d'investidura per fer president a Pedro Sánchez, i hem presentat nombroses mocions i propostes de resolució d'aquest Parlament. Però què estan fent vostès, conseller, per garantir aquesta jubilació anticipada? Vostès governen aquí i allà, a Catalunya i a Espanya. Per tant, són els únics responsables que no sigui una realitat la jubilació anticipada.
Reclami al Ministeri competent que ho faci de veritat si el que volen és millorar el sistema penitenciari i les condicions dels funcionaris. El que ens sobta és que pretenguin justificar que això serà una millora quan nosaltres, des d'Esquerra Republicana, conjuntament amb el grup parlamentari de comuns i el grup de la CUP, vam instar per la creació d'un grup de treball per analitzar les condicions del sistema penitenciari, i vostès van votar en contra. Ni tan sols van permetre un debat que inclogués tota la comunitat penitenciària. Tampoc donen compliment a l'informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ni parlen de contencions mecàniques.
En què beneficia l'agència de l'autoritat en el tema de contencions penitenciàries? La secretària general em va respondre que això ajudaria a disminuir les contencions. Jo no ho entenc. I és més, vostè sap que el nostre model català és la rehabilitació, la reinserció, el medi obert i la perspectiva de gènere. Avui aquest Parlament aprovarà aquesta llei, que és un retrocés. Vostès prenen aquesta mesura per avançar i millorar el clima; nosaltres diem que serà tot el contrari, que el que fem és retrocedir i ho tenim clar.
No oblidi que vostès només tenen 42 diputats. Si volen mantenir les majories que van fer possible l'acord d'investidura, així no anem bé. Vostès necessiten els nostres 20 vots; avui no els tindran, i si continuen així, tampoc. Si volen aprovar amb l'altra bancada, van pel bon camí. Si volen mantenir el suport d'Esquerra Republicana, no comptin amb els nostres 20 vots. Moltes gràcies.
Per presentar les esmenes del grup parlamentari Comuns, té la paraula el diputat senyor Andrés García Berrio. Gràcies, president, conseller, diputats, diputades. Avui la proposició de llei del grup parlamentari socialista al Govern busca principalment otorgar, sense que s'hagi canviat la Llei Orgànica General Penitenciària, el caràcter d'agent d'autoritat als funcionaris de règim interior i personal directiu dels centres penitenciaris. I gràcies a una esmena de Junts.
Tot apunta que s'aplicarà també a funcionaris de tractament. El nostre grup parlamentari, conjuntament amb En Comú Podem i la CUP, ha presentat aquesta esmena a la totalitat. Considerem que no és una reforma, sinó que és una reforma que va contra la naturalesa de cos no policial dels funcionaris i funcionàries de règim i tractament de les presons, amb la qual es va aprovar la primera llei orgànica després de l'aprovació de la Constitució, la Llei Orgànica General Penitenciària. Era un moment on el garantisme estava molt més al centre de la vida política que a dia d'avui. Quina sorpresa que a algunes dretes i extremes dretes la qüestió competencial avui no els importi.
Considerar els funcionaris de presó com a agents de l'autoritat pot tenir conseqüències negatives en el dia a dia dels centres penitenciaris, sense que s'asseguri en absolut una millor seguretat als treballadors penitenciaris. Des del nostre punt de vista, hi ha molts més riscos que possibles beneficis, sens dubte. I sorprèn que no han estat capaços d'objectivar per què és necessari i per què és important, ni una sola dada concreta per a justificar-ho.
Per descomptat que és important millorar la seguretat a les presons, però han preferit una mesura cosmètica i no justificada en lloc de portar una proposta per abaixar les ràtios dels psicòlegs i les psicòlogues a les presons, l'augment de mediadores, en lloc de generar equips experts en tècniques de desescalada, i en lloc de presentar propostes per millorar la convivència a les presons. Vostès han decidit fer un canvi normatiu que canvia el rol que l'enfoc humanista i garantista donava als funcionaris de règim i de tractament.
O justifiquen, a més, o justifiquen a l'exposició de motius dient que ho fan perquè és la manera que els funcionaris i funcionàries de presons tinguin una especial protecció penal, i així tinguin una especial protecció cap a la seva seguretat. Doncs mirin, l'any 2020 es va publicar un article en una revista científica que deia que no sembla que pugui argumentar-se amb un mínim rigor que les conductes típiques recollides a l'article 550 del Codi Penal (atemptat a l'autoritat) excloguin als funcionaris de institucions penitenciàries i, en conseqüència, cal rebutjar que existeixi una falta de protecció penal respecte a aquest col·lectiu que pogués estimular la violència contra ells per falta d'eficàcia dissuasiva de la legalitat vigent.
Saben qui fa l'article? No sóc jo, no és ningú de comuns. Ho diu el senyor Ángel Yuste Castillejo, secretari general d'Institucions Penitenciàries durant el govern de Mariano Rajoy. El cert és que el seu argument no té cap mena de rigor, amb la distància ideològica que podem tenir amb el senyor Ángel Yuste. Ja s'aplica el delicte d'atemptat a l'autoritat davant agressions a funcionaris, especialment quan són greus. Cal una mica de rigor quan facin exposicions de motius de proposicions de llei.
Ara bé, el que sí que pot generar canvis és un augment de les denúncies per la via penal davant de conductes que es podrien resoldre per la via disciplinària. Estarem molt atents i denunciarem els canvis que es generin. El segon argument és garantir que els expedients i informes dels funcionaris de presons tinguin presumpció de veracitat. De veritat es pensen que avui en dia és un problema que els jutjats de vigilància penitenciària no donin la raó als funcionaris de presó quan incoen expedients sancionadors i sancions disciplinàries? Si ho dic com a advocat, el problema és el contrari, precisament, que costa molt que es pugui acreditar prova en casos en els que s'imposa una sanció.
Està establert pel Tribunal Suprem que té plena eficàcia probatòria els parts dels funcionaris de presons, amb la qual cosa, a més de que pot comportar aquest canvi en el rol penitenciari, tampoc és eficaç. Cal dir que estem a favor de les parts de la reforma que no tenen a veure amb la condició d'agents a l'autoritat respecte al principi d'indemnitat; no calia la condició d'agents a l'autoritat. I efectivament, respecte a la formació, perquè si s'ha aprovat també una reforma en matèria de formació que millora la formació dels treballadors i treballadores penitenciàries de règim, és també per una moció d'aquest grup parlamentari acordada amb el govern.
Llavors, en aquest sentit, volem dir que efectivament cal continuar mirant cap al futur del sistema penitenciari i avui no és un bon dia, i això tindrà conseqüències en les presons i també ho tindrà en aquest Parlament. Gràcies.
I per presentar l'esmena a la totalitat del grup parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular-Defensem la Terra, té la paraula el diputat senyor Xavier Pellicer i Pareja. Bon dia, gràcies president, bon dia a totes i a tots.
Bé, sembla que malauradament avui s'aprovarà la llei per tal que el funcionariat de presons esdevingui autoritat, aquesta llei de l'extrema dreta, de la dreta i del PSC, un altre cop jugant a la dreta i a l'extrema dreta. De fet, les entitats de drets humans han alertat de la gravetat d'aquesta mesura que només farà que generar més impunitat i vulneracions de drets, tal com han denunciat la xarxa de presó i les entitats en defensa dels drets fonamentals. Precisament han registrat una denúncia a la sindicatura de greuges i a la comissió per la prevenció de tortura per la vulneració de drets que suposa aquesta llei.
I és que és una mesura que respon únicament a pressions corporativistes i que no aportarà cap solució, cap ni una, senyor conseller, a les presons catalanes. Per tant, la primera petició que li fem al Govern és que deixin d'obeir cegament les demandes i les pressions dels sindicats de presons i defensin el respecte als drets fonamentals.
Sobre aquesta qüestió, primer element i primera dimensió, jurídica. És una resposta que objectivament no respon a res, que a nivell legal, com ja han dit els diputats dels comuns i d'Esquerra Republicana, no aporta res. La llei ja castiga qualsevol tipus d'escomesa contra qualsevol funcionari públic i el codi penal, com ja han dit, no distingeix entre agent de l'autoritat i funcionari públic quan està actuant en aquestes funcions. Té per contra conseqüències gravíssimes pel que fa al dret de les persones preses, en posició d'indefensió creixent i els situa en procediments administratius en una posició d'absoluta indefensió.
A més a més, l'única conseqüència real que té a nivell jurídic és anar en detriment dels drets de les persones preses i, sobretot, l'element que més ens alerta, retorna a la condició de legalitat del franquisme. I vostès estan fent això, retornar a la condició de legalitat que atorgaven les lleis franquistes, perquè les lleis democràtiques van canviar precisament aquesta condició per la filosofia que hi havia al darrere. Felicitats, senyors i senyores del PSC.
A nivell social, aquesta mesura, com ja hem dit, va en contra de tot el que demanen i defensen les entitats de drets humans. És un greu retrocés que nosaltres pensem que només empitjorarà el clima social a les presons, creant un empitjorament generalitzat de les condicions i de la situació de conflictivitat. I a nivell de la seva política carcerària, el Partit Socialista de Catalunya, em sembla que només plantegen mesures en un sentit regressiu.
Destinen milions a les millores en control, però no avancen en cap de les mesures que poden reduir la conflictivitat a les presons. Queden pendents matèries com més personal d'assistència, més atenció sanitària, millor transport públic pels familiars, mesures per intercedir en les contencions mecàniques, grups d'estudi que s'han negat a abordar.
I per tant, en definitiva, per quan un pla que aporti recursos suficients per a una millora de la comprensió de la realitat penitenciària i de la seva funció social? Per quan? Perquè d'això no en parlen gaire. I també, per quan actuaran en situacions d'exclusió social, de males condicions, de maltractaments, de situacions de drogodependència, de malalties mentals? Què suposa que un funcionari tingui la condició d'autoritat o no? Quina serà la diferència?
I mirin, en definitiva, nosaltres pensem que, senyors i senyores del PSC, els ha caigut definitivament la mascareta, si no és que els hi havia caigut ja. Per una raó molt senzilla: quan es tracta d'afectar drets fonamentals, de fer contents a lobbies com el de funcionaris de presons, no els costa res portar al Parlament una llei que saben que escapa a les competències que té el Parlament de Catalunya. Nosaltres mai ho impugnarem per aquí, i d'això se n'aprofiten, perquè nosaltres sempre hem defensat que el Parlament ha de legislar el que vulgui sense més límit que la voluntat popular del Parlament.
Amb tota la resta fan tot el contrari, i de fet, quan es tracta de garantir drets, la lluita contra privilegis, com la garantia del dret a l'habitatge, com per exemple amb la prohibició de compra especulativa, s'amaguen darrere límits competencials, s'amaguen darrere informes, s'amaguen darrere grups d'estudi. I no legislen i no actuen, perquè va contra els poderosos, perquè va contra el poder i perquè va en defensa dels drets de la majoria de la població. Ara, en aquest cas, no tenen cap problema a legislar tot i sabent que escapa a les competències del Parlament, cap ni un, quan es tracta de sostenir convenis contra la pobresa energètica. Quan es tracta de sancionar els que defensen aquests convenis, els sanciona aplicant la llei mordassa, aquella llei que van dir que no aplicarien. D'actuar en favor de tot allò que es diu la dreta, de tot allò que es diu l'extrema dreta.
Els és igual les competències del Parlament. Quan es tracta de garantir drets, s'amaguen darrere. Vergonya, senyores i senyors del PSC, quin dia més negre pel país, quin dia més negre pels drets i com se'ls ha destapat la cara. Vergonya.
A continuació és el torn dels grups parlamentaris per presentar les esmenes a l'articulat. I en primer terme, per fer-ho, i en nom del grup parlamentari de Vox en Catalunya, té la paraula el diputat senyor Sergio Macián Degraef.
Gracias, presidente. Un saludo a todos los funcionarios de prisiones presentes en esta sala. Hoy se somete a debate y votación en este Pleno la proposición de ley del Partido Socialista para reconocer la condición de agents de la autoridad a los funcionarios de prisiones de Cataluña. Mire, se aprobará con los votos de Vox, de Junts y del PP, porque sus socios parlamentarios, señor Espadaler, Esquerra, Comunes y la CUP, están més en convertir les presons en espectacles i en ballar al ritme de Rosalía en les presons, que és el que va fer la consellera Ubasart, la seva antecessora.
Sale aquí la CUP, baixa d'aquest atril demanant respecte als drets humans. De la CUP, respecte als drets humans, ¿sabe a quién hay que tenérselo? A las funcionarias de prisiones agredidas sexualmente en el centro penitenciario de Jóvenes, porque ustedes, mucho feminismo de pancarta, pero de las funcionarias de prisiones se olvidan.
El Partido Socialista que presenta aquí esta iniciativa en el Parlament de Catalunya és el que té metido en un cajón en el Congrés de los Diputats la iniciativa de Vox per a que se reconegui la condició d'agents de l'autoritat a tots els funcionaris de presons d'Espanya. No té cap sentit, senyor Espadaler, que un funcionari de presons de Brians o de Ponent tingui reconeguda aquesta condició i no la tingui un de Picassent o de Castellón. En aquest sentit, que sepa que, en cuanto gobernemos o tengamos posibilidad de condicionar un gobierno, eso lo vamos a subsanar.
En cuanto al contenido de la ley, hay que decir que la redacción es absolutamente imprecisa y genera controversia en lo que se refiere al ámbito de aplicación subjetivo de la ley. Mire, se habla de personal funcionario y directivo sin especificar si los directivos han de ser o no funcionarios. Hi ha antecedents de personal directiu no funcionari, per exemple, el separatista Pérez Soler, que va ser director general de Serveis Penitenciaris entre el 2013 i el 2016. I sorgeix la pregunta, ¿per què el personal directiu no funcionari sí pot tenir la condició d'agents de l'autoritat i, en canvi, el personal laboral dels centres no? Aquesta és una primera qüestió.
La segona, el PSC també ha acceptat la redacció de l'esmena de Junts que es refereix als directius i als funcionaris de règim interior i de rehabilitació. I jo pregunto, ¿què passa amb la resta de funcionaris que exerceixen altres funcions en els centres penitenciaris? Per exemple, funcions administratives. Què passa si un funcionari ataca o agredix a un funcionari del departament d'ingrés? ¿Va a tenir reconeguda la condició d'agents de l'autoritat com si fos un funcionari de vigilància penitenciària?
Mire, la ley es deficitaria en cuanto a la redacción. Ustedes siempre hacen lo mismo, la presentan por el trámite de lectura única, sin buscar consenso, sin convocar una ponencia de ley en la que puedan venir expertos a mejorar la redacción del texto, y así nos va. Desde Vox habíamos presentado una enmienda en este sentido para aclarar toda esta cuestión de la redacción, pero no se nos ha aceptado.
No quiero terminar mi intervención, señor Espadaler, diciéndole algo que es absolutamente evidente. Usted no puede esconderse detrás de la redacción de esta ley para simular que hace algo por los funcionarios de prisiones y seguir llevando a cabo una política penitenciaria que los desprecia y los desprotege, porque sus políticas, señor Espadaler, perjudican a los funcionarios de prisiones. El PSC bloquea la comisión de investigación, por ejemplo, por el asesinato de Nuria López. El PSC se niega a llevar a cabo un plan de choque inmediato para frenar el escandaloso aumento de las agresiones que sufren los funcionarios de prisiones, de las que nunca habla, por ejemplo, ni la CUP, ni Esquerra, ni los comunes. 555 agresiones en 2024, 699 agresiones en 2025. Son números absolutamente intolerables, pero la conselleria, pues eso, silbando y mirando para otro lado.
Mire, se niegan ustedes a facilitar a los funcionarios de prisiones los medios coercitivos necesarios para su defensa, los previstos reglamentariamente, que no nos inventamos nada, señor Espadaler. Los sprays de acción adecuada están en el reglamento. No, usted dice que no, porque usted ya, usted como en la línea de la señora Ubasart, a bailar a los centros penitenciarios. En definitiva, su consejería, señor Espadaler, se niega a afrontar el verdadero problema de las prisiones, que no es otro que la violencia y la agresividad que tienen muchos internos, la mayoría, por cierto.
Usted prioriza cosas como la depilación láser de los trans o el reparto de papel de plata a los internos para que puedan drogarse, en vez de resolver la verdadera necesidad del sistema, que es acabar con la violencia en los centros. ¿Cómo? Por ejemplo, con la creación de un centro de primeros grados para internos violentos. Esto iría mucho mejor para su reinserción, para su rehabilitación y protegería a los funcionarios de prisiones, garantizando su seguridad. Por tanto, mientras usted no ponga remedio a la situación límite que se está viviendo en las prisiones catalanas, con medidas concretas y tangibles, usted y su equipo serán responsables de las agresiones que sufren los funcionarios de prisiones. Cualquier iniciativa legislativa como la que hoy presenta quedará en aguas de borraja. A pesar de todo ello, y por respeto a aquellos señores que están ahí arriba, vamos a votar que sí a esta ley, porque los funcionarios de prisiones que hoy nos acompañan y sus compañeros no tienen la culpa de su pésima gestión. Desde VOX siempre decimos que los funcionarios de prisiones son la última línea de defensa que nos queda frente a los criminales y por eso tienen ustedes todo nuestro reconocimiento, agradecimiento y apoyo. Muchas gracias.
Para defender las enmiendas al articulado del grupo parlamentario del Partit Popular de Catalunya, tiene la palabra el diputado señor Alberto Villagrasa Gil.
Presidente, consellers, diputados, primero dar la bienvenida a los representantes sindicales de las plataformas de los funcionarios trabajadores de prisiones. Mis primeras palabras van para ustedes, que nuestro voto favorable de hoy es por ustedes, por nuestro compromiso con ustedes, y para que trabajen en un entorno mucho más seguro. Porque si fuese por el equipo de gobierno, ya les digo que no votaríamos a favor.
¿De qué trata esta modificación legislativa? Bueno, se intenta que una parte de los funcionarios se les considere agentes de autoridad. El régimen interior se amplía a los de tratamiento, lo cual es perfecto, pero para nosotros es insuficiente. Presentamos dos enmiendas: una, para que se considere agentes de la autoridad a todos los funcionarios que trabajan en los centros penitenciarios, incluidos los administrativos; y una segunda enmienda, para que todo aquel personal laboral que trabaja en los centros penitenciarios también tuviese ese reconocimiento. Sin embargo, ustedes no han aceptado ninguna de las dos enmiendas.
Ustedes argumentan que el personal laboral no puede ser reconocido como agentes de autoridad porque los informes jurídicos no lo permiten. ¿Qué informes jurídicos? ¿Los del PSC, los del Gobierno? Porque no hemos visto ni uno. Yo con ustedes, como Santo Tomás, si no lo veo, no me lo creo, porque no me creo nada de lo que me dicen. No hemos visto ni un solo informe jurídico.
Cuando a alguien se le reconoce la condición de agente de autoridad, puede ser por razón de su trabajo, como un policía, o por la ubicación o la instalación donde realiza ese trabajo, como son las prisiones. En este caso, ustedes no reconocen ni una cosa ni otra. Además, reconocen la condición de agente de la autoridad al personal directivo, sin mencionar si pueden ser funcionarios o no. No estamos en contra de que se reconozca esta condición, pero sí estamos en contra de que se reconozca a un directivo que no sea funcionario y no al personal laboral.
Es decir, ahora mismo, Nuria López, que en paz descanse, asesinada, no tendría condición de agente de la autoridad. Cualquier persona que trabaja en una cocina de un centro penitenciario no tendrá reconocida dicha condición. Un monitor de un taller de manualidades, que puede sufrir una agresión, por ejemplo, con un pincel de madera que se le puede clavar en un ojo o en la garganta, no puede tener la condición de agente de la autoridad. Un monitor deportivo tampoco puede tenerla cuando una persona reclusa puede tener un brote de agresividad y tirarle una pesa a la cabeza.
¿Y me está diciendo usted que esas personas que tienen contacto más directo con la población reclusa tienen menos riesgo que el personal directivo? Por favor. Mire, sus informes o supuestos informes jurídicos decaen ante dos ejemplos: el personal no funcionario que puede ser considerado agente de autoridad, como los vigilantes de seguridad, cuando trabajan bajo el amparo de la administración pública con la supervisión de la policía, se puede considerar agente de autoridad.
Profesores que trabajan en colegios concertados tienen reconocido el ser agentes de la autoridad. Por lo tanto, sus informes ante esta realidad son papel mojado. Yo sí que les solicito que revisen este decreto, que sigamos trabajando para que todos los funcionarios, todos, absolutamente todos, tengan reconocida la figura de agentes de la autoridad, y también el personal laboral, porque cuando hablamos de legislar, lo que ustedes han hecho es no proteger a aquellas personas que tienen contacto directo con la población reclusa y sí al directivo.
Cuando hablamos de legislar sobre prisiones, por ejemplo, en Madrid, se hace una ley bodrio en la cual se libera a 126 violadores y se deja desprotegido al personal laboral. Hablando en la más rancia dialéctica de la izquierda, diríamos que ustedes, respecto al personal laboral, han protegido al patrón y han dejado desprotegido al trabajador. Nosotros votaremos a favor, a pesar de nuestro compromiso. Finalizo como comenzaba: votamos a favor por compromiso con los trabajadores de prisiones. Seguiremos trabajando para que ustedes tengan entornos seguros, más seguros, para que no se puedan repetir las más de 550 agresiones consumadas que tienen ustedes cada año. Hoy, el voto del Partido Popular es su voto, y gracias por el trabajo que realizan cada día. Muchas gracias.
Per defensar les esmenes a l'articulat presentades pel grup parlamentari de Junts, té la paraula el diputat senyor Francesc Dalmases i Tio. Bon dia, gràcies president, diputades, diputats. Personal i funcionaris dels centres penitenciaris que ens acompanyeu avui, benvinguts. Avui parlarem de presons. I les presons són una realitat incòmoda. És incòmoda, no per obvietats, com que ningú vol anar a la presó, sinó que és evident que quan uns veïns se'ls proposa que hi haurà un centre penitenciari a prop de casa seva, no el volen. O quan es va veure un alcalde que s'havia de construir una presó, tampoc la vol.
Però les presons són una realitat. De fet, en un món idíl·lic voldríem que hi haguessin ciutats sense presons. A totes les presons del món hi ha persones injustament tancades. Evidentment, en entorns menys democràtics, molt més. En tot cas, que li preguntin al president d'aquest Parlament, el president Rull, que va estar tancat injustament durant quatre anys en una presó. Però també entre els presos comuns hi ha persones que estan injustament tancades.
Als parlaments i als partits de govern ens toca aixecar la vista. Als petits amb voluntat de govern, amb voluntat de conduir una nació a la plena normalitat, ens toca aixecar els ulls. Perquè també hi ha persones que, per raons que siguin, no poden conviure en societat perquè posen en perill els nostres pares, els nostres fills o el conjunt del país. Les presons han de ser l'espai on es recuperin, on adquireixin hàbits i habilitats socials que els permetin reinserir-se.
Perquè això sigui possible, les presons han de ser espais segurs, de convivència, de rehabilitació i d'inserció. En aquest mapa de presons, els funcionaris són una figura clau, són essencials. Són els responsables que hi hagi bon ambient, convivència i seguretat, que sigui possible una rehabilitació que permeti una reinserció. Dotar-los d'autoritat no és cap regal; vol dir donar-los més responsabilitat i demanar-los encara més competència i professionalitat. Més defensa dels drets de tothom que viu i conviu en una presó. L'autoritat, a més a més, té el deure de l'exemplaritat. Per tant, quan es contravenen directrius o normes, els càstigs a aquestes infraccions paguen un preu.
Avui, per tant, confiem i reconeixem la feina dels funcionaris de presons i els diem que tenen més responsabilitats. Encara estaran més a la lupa i els demanarem que siguin garants de drets i de la convivència a les presons. Dit això, no marxaria d'aquest faristol tranquil sense una perspectiva humanista quan parlem de les presons. M'agradaria fer tres reflexions per acabar. La primera: Catalunya té un model propi. A Catalunya, les presons depenen de Justícia, mentre que a Espanya depenen d'Interior. Això és un model completament diferent i hem de tenir cura i millorar-lo. El que fem avui és tenir cura i intentar millorar encara més aquest model.
En segon lloc, més enllà de la modificació legislativa que aprovem avui, hi ha una relació entre pobresa i població reclusa. No podem negar que majoritàriament les presons són un fracàs de qualsevol societat, ja que acullen la part de la societat majoritàriament més empobrida. Però mirem-ho també amb la visió contrària: a les societats on hi ha més benestar, hi ha menys població reclusa. Per tant, com són les presons i el nombre de població reclusa? Marca i esdevé un índex de qualitat democràtica d'un país.
El tercer punt és que la dependència espanyola genera, i ho sabem, un empobriment políticament programat de Catalunya. Això afecta el conjunt de la societat, incloent el sistema judicial, les presons i la població reclusa. Mirem un aspecte positiu: una Catalunya independent, sense espoli fiscal, tindria més benestar. L'anàlisi comparada ens explica que hi hauria menys delictes, un millor sistema judicial, millors presons i, per tant, menys població reclusa.
Torno com he començat: els partits que tenim voluntat de govern volem exercir totes les responsabilitats, per això volem la independència. Volem millors escoles, hospitals, universitats i centres de recerca, però també volem millors presons, amb els millors funcionaris en les millors condicions possibles, i el menor nombre de població reclusa possible. Això és el que volem per un país on tothom visqui millor, que sigui garantia de drets i de deures. Tingueu-ho clar. Gràcies.
Finalment, obrim un torn perquè puguin fixar la seva posició els grups parlamentaris que no han presentat esmenes. En primer terme, per fer-ho, i en nom del grup parlamentari mixt, té la paraula la diputada senyora Sílvia Orriols Serra. Bé, d'aquesta proposició de llei ja n'hem parlat en aquesta cambra. En el darrer debat al respecte, la diputada d'Esquerra, la senyora Balsera, va manifestar que no creia que atorgar la condició d'agents de l'autoritat als funcionaris penitenciaris repercutís en el benestar a les presons. El que pretenem no és donar més benestar a violadors i lladres, sinó millorar les condicions laborals i la seguretat de qui custodia i reté tots aquests malfactors.
El diputat Pallasé, de la CUP, es preguntava si de debò pensem que estem fent un favor als funcionaris de presons. Doncs no. No els estem fent cap favor, els estem atorgant les eines que haurien d'haver tingut de bon principi. Allò que es proposa en aquest text és competència plena de la Generalitat, però ironies de la vida han fet que el PSC hagi d'enrafiar-se dels vots de la bancada dreta per poder aprovar-ho. Els socis de govern, extremistes d'esquerres que perceben els presos com a col·lectiu vulnerable i no com una xacra que empastifa la societat, són més partidaris d'un model penal basat en privilegis pels interns i perspectiva de gènere a les cel·les, que no pas en el seny i l'ordre en què hauríem de confluir tots els qui tenim dos dits de front. Poc els importa la violència estructural que pateixen els treballadors dels centres penitenciaris: amenaces, pressions, agressions, 607 registrades el 2024, 46 d'elles amb lesions greus, sense parlar de l'augment progressiu.
De les agressions de caràcter sexual, almenys 25 casos registrats l'any passat. Una violència que creix amb impunitat, aixoplugada per aquesta visió política paternalista i distorsionada que tenen alguns de vostès. Fa poc menys de dos anys, l'assassinat d'una funcionària de presons a Mas d'Enric evidenciava la caducitat del model penitenciari actual. Les seves polítiques burocràtiques tenen conseqüències. Tant de bo no hagués hagut de morir ningú perquè una part de la bancada esquerra s'adonés que les reivindicacions històriques dels funcionaris de presons no només eren legítimes, sinó necessàries.
Avui preguem per millorar les condicions de treball, la formació, els recursos i la consideració jurídica i professional d'un col·lectiu que assumeix responsabilitats d'alt nivell i que mereix, per tant, la protecció penal que comporta el reconeixement de la condició d'agents de l'autoritat. No, no els fem cap favor, senyor Pellicer. El favor ens el fan ells a nosaltres allunyant de la societat a qui no valora la vida humana i atempta contra la convivència, les lleis i els valors d'aquest país. Deu-n'hi-do, i deixi de remugar.
Finalment, per fixar la posició del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, té la paraula la diputada senyora Judit Alcalá González. Gràcies, bon dia, president, bon dia consellers, diputats, diputades, representants sindicals que avui ens acompanyen i resta de convidats que estan a la tribuna. Benvinguts a tots. Avui aquest Parlament debat i vota una modificació legislativa necessària, molt necessària, rigorosa i profundament responsable, que no neix de la improvisació ni del soroll, sinó que neix de la realitat del nostre sistema penitenciari, de l'experiència acumulada als centres i del diàleg constant amb tots els treballadors i professionals que treballen cada dia, els 365 dies a l'any, amb el compromís total cap a la població penitenciària.
La proposta que presentem té un objectiu molt clar: reconèixer la condició d'agent de l'autoritat al personal funcionari i directiu que exerceix funcions en règim d'interior i rehabilitació en els centres de Catalunya. Diputats del PP i de Vox, una matisació: els directius són funcionaris. Ho diu la RLT, vull dir que no ho diem nosaltres, sinó que ho diu la pròpia RLT del sistema penitenciari. Per tant, és una mesura rigorosa, ajustada al dret i imprescindible per reforçar el nostre sistema penitenciari.
Diputats, diputades, aquesta llei no va d'autoritarisme ni molt menys, no va de càstig tampoc i no va de discursos fàcils. Va de reforçar aquest sistema penitenciari, va de seguretat jurídica, de coherència normativa i de responsabilitat institucional. Va de garantir que qui manté l'ordre i la convivència en entorns d'alta complexitat disposi de les eines necessàries i la protecció per fer-ho amb garanties, que és el funcionari de presons.
Mirin, el personal penitenciari treballa en situacions de risc constant, amb tensió i elevada responsabilitat pública, i això ho sabem tots. I si més no, els diria que hi anessin més sovint i ho veurien. I és incoherent, molt incoherent, exigir-los l'ordre i la convivència si no els oferim la protecció jurídica adequada. Aquest reconeixement és un dels elements essencials: protecció davant d'agressions, presumpció de veracitat i principi d'indemnitat. No són en cap moment privilegis, i ells ho saben; són instruments de seguretat i de bon funcionament del sistema públic.
No és reconeixement simbòlic, és una eina jurídica imprescindible perquè els professionals puguin exercir les seves funcions amb seguretat. Això té un impacte directe als centres; un centre segur és un centre on la convivència és possible i només en un entorn ordenat la reinserció pot ser real. Aquesta proposició de llei envia un missatge molt clar als professionals penitenciaris: aquest Parlament reconeix la feina que feu, us protegeix i us dona les eines per treballar amb garanties. Perquè quan hi ha seguretat jurídica i claretat normativa, disminueix la conflictivitat, millora la convivència i es garanteixen millor els drets de totes les persones. I també vull adreçar-me a les persones internes, a la població penitenciària.
No debilita els vostres drets, ni molt menys. Al contrari, contribueix a generar espais previsibles, més responsables i més segurs. Perquè l'autoritat exercida amb garanties també és una autoritat exercida amb responsabilitat. La seguretat i el dret de les persones no són conceptes oposats, sinó interdependents. Agraeixo les aportacions del grup parlamentari de Junts, que han permès millorar el text i ajustar-lo encara més a la realitat dels centres. El resultat és una norma molt més clara, més precisa i més útil per al país.
Permeteu-me abordar amb transparència la qüestió del personal laboral. La llei no pot atribuir-los la condició d'agents, senyors del PP, de l'autoritat; no tenia aquesta condició. No és una decisió política en cap moment, sinó una exigència del marc jurídic. El personal laboral, per la seva naturalesa contractual, no exerceix potestats públiques ni pot fer-les segons la normativa. És una obligació del dret administratiu, del dret laboral públic i de la doctrina constitucional. Prometre el contrari seria enganyar. El nostre grup no legisla amb titulars, sinó amb rigorositat. El nostre compromís és millorar les seves condicions i reconèixer la seva tasca, sempre dins del límit establert per la llei, sense enganyar a ningú.
Sincerament, aprovar aquesta llei és reforçar un servei públic essencial, dotar i garantir seguretat jurídica als professionals, estabilitat als centres i garantir la ciutadania. Fer-ho amb rigor i amb una mirada social és fonamental. Per això, el grup Socialistes Units per Avançar demana el suport de la cambra, perquè la seguretat no és en si mateixa, sinó una condició perquè hi hagi convivència, i la convivència és la base de la reinserció. Aquest és el sentit profund d'aquesta modificació i és el text que avui defensem.
Legislar bé és millorar, assumir responsabilitats i, sobretot, fer país. Un país es mesura també per com tracta tots els treballadors públics. Moltes gràcies i esperem que tirem endavant.
Acabat el debat, procedim a la votació de la proposició de llei debatuda. En primer lloc, votem l'esmena número 1, esmena a la totalitat de retorn presentada pel grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, el grup parlamentari Comuns i el grup parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra. Comença la votació.