Molt bon dia, senyores i senyors diputats. Es reprèn la sessió. Abans de continuar amb l'ordre del dia, els he de comunicar una nova delegació de vot. La diputada Anna Feliu i Moragues, del grup parlamentari de Junts, ha delegat el seu vot en la diputada Mònica Sales de la Cruz per a la sessió plenària d'avui, 28 de gener, a la tarda, i per demà, 29 de gener.
També aprofito la benentesa per assabentar-los que avui el Banc de Sang i Teixits s'ha desplaçat al Parlament de Catalunya per tal de fer una jornada de donació de sang. En el conjunt de la institució del Parlament, tant els servidors públics, els funcionaris, com els mateixos diputats, podran participar fins a les tres de la tarda.
Sabem que l'ordre del dia d'aquest matí és intens; tanmateix, goso demanar-los que puguin fer un petit parèntesi en aquesta activitat parlamentària per tal de donar compliment a una de les expressions més sublims de solidaritat humana i d'altíssim sentit cívic d'un país.
Dit això, comencem la sessió de control. Les preguntes al president de la Generalitat, d'acord amb l'article 45.3 de la llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i el decret 5/2026, de 19 de gener, seran respostes pel conseller de la Presidència.
La primera pregunta a respondre oralment en el ple, sobre els darrers esdeveniments polítics, la formularà, en nom del grup parlamentari de Junts, la diputada senyora Mònica Sales de la Cruz. President, abans de començar, volem desitjar una ràpida recuperació al president Salvador Illa. Conseller Dalmau, ens van vendre que la seva aposta per la normalitat institucional en Madrid ho arreglaria tot.
I el país cau a trossos. I també que cedir en el govern de la bona gestió i l'eficàcia ens han portat al caos permanent. En l'últim mes, hem viscut una vaga de metges per millores laborals i un estatut propi, una vaga dels pagesos pel poc suport del govern contra el tractat del Mercosur, una vaga dels pescadors per la burocràcia que els asfixia, i una vaga dels professors per millors salaris i més recursos. El 7 de febrer, hi va haver una manifestació a Barcelona per un servei de trens dignes. Només en un mes, el govern de tothom ha emprenyat tothom. I això no és casualitat; és l'evidència que el país ha tocat fons. La dependència de l'Estat i la dependència del seu govern ens han portat a la decadència. El col·lapse nacional és gegantí: col·lapse a la sanitat, col·lapse a l'educació, col·lapse als serveis socials, col·lapse a l'habitatge, col·lapse a la butxaca dels catalans i col·lapse a la llengua i a la cultura. El govern ha dimitit de les seves funcions, ha dimitit de governar i ha dimitit de defensar Catalunya. Rodalies n'és l'exemple més clar. Han dimitit de la gestió i d'exigir a l'Estat un servei digne. I fins i tot han dimitit d'assumir responsabilitats. La consellera Paneque ja fa dies que hauria d'haver plegat o, si no, l'haurien de cessar. També han dimitit de liderar una solució catalana per a un traspàs integral; prefereixen seguir amb un model que ha fracassat reiteradament. Els catalans no necessitem més excuses ni més propaganda. Necessitem responsabilitats, decisions i canvis immediats. I no gos de posar el retrovisor per buscar culpables o per centrifugar responsabilitats perquè tenen avui el mateix secretari de Mobilitat que en la greu crisi de fa dinou anys, el senyor Manel Nadal. Mateixes persones, mateix model, mateix resultat. Fins quan? Ja n'hi ha prou!
Per respondre, té la paraula l'honorable senyor Albert Dalmau i Miranda, conseller de la Presidència.
Moltes gràcies, president. Moltes gràcies, senyora Sales. Deixi'm començar agraint les paraules que ha enviat el president de la Generalitat, que m'ha demanat que traslladi al conjunt dels membres de la cambra que aquests dies s'han dirigit a ells en relació al seu estat de salut. Avui, per primera vegada en seu parlamentari, vull expressar el condol en nom del govern i del conjunt de la societat catalana per les dues víctimes mortals que s'han produït aquesta setmana, una a Fontanilles arran dels aiguats que ha viscut el país i una a Gelida arran de l'accident ferroviari, així com pels 45 morts de l'accident ferroviari que s'ha produït a Andalusia. Crec que en nom del govern i del conjunt de la societat catalana es mereixen de tots nosaltres el seu escalf.
Li he de dir, senyora Sales, que comparec en aquesta cambra amb humilitat, perquè soc molt conscient que aquesta no ha sigut una bona setmana pel país i sobretot pels usuaris de Rodalies, que mereixen de tots nosaltres un servei millor. Ho faig també amb la mà estesa al seu grup com a principal grup de l'oposició en aquesta cambra, perquè crec que entre tots és responsabilitat que ens encaminem en el camí de les solucions.
En relació a la situació a Rodalies, compareixeré després a petició pròpia. Totes les decisions que ha pres aquest govern han estat encaminades a dues qüestions fonamentals: la primera, a reprendre quan abans millor el dret a la mobilitat dels catalans, però per damunt de tot, el dret superior a la seva seguretat.
Els he dit que, fruit de les decisions que ha hagut de prendre aquest govern, en alguns moments doloroses i complicades, han estat capaços d'identificar per part dels operadors ferroviaris de l'Estat, Adif i Renfe, trenta punts a la xarxa on ara mateix s'hi està actuant. També li he de dir que li agrairia que no ens equivoquem en la diagnosi, perquè podem posar-li tots els adjectius que vostè vulgui, però l'única diagnosi correcta és actuar damunt de les vies, damunt dels trens i damunt del canvi de gestió que aquest govern ha començat a fer. Ho dic perquè si ens equivoquem en la diagnosi acabarem aplicant un tractament equivocat, i li he de dir que de tractaments equivocats aquest país ja fa temps que se'n queixa.
Moltes gràcies.
Per a preguntar, té la paraula la diputada senyora Mònica Sales de la Cruz.
Sí, conseller, una molt mala setmana; fins i tot en alguns moments fa vergonya la seva gestió.
Suposo que s'han adonat que durant aquesta setmana han vist que aquests mínims que exigeixen en aquest inici del traspàs són insuficients. El model ha de ser català, gestionat cent per cent des d'aquí. Aquesta és l'única solució. I m'estesa, sí, però escolten molt poc. I vostès han d'aplicar...
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència. Li he de dir, senyora Sales, que soc molt conscient que hi ha gent enfadada en la societat catalana. I li he de dir que conjuntament en aquesta cambra, com a responsables del poble de Catalunya, tenim la responsabilitat de decidir si conduïm aquest enfadament cap a l'enuig o cap a les solucions. Jo li proposo que el conduïm cap a les solucions. I si hi ha un govern que té l'energia i la capacitat d'estendre la mà al conjunt dels grups de la cambra per trobar un camí de solucions, és aquest. Jo li segueixo amb la mà estesa i espero que junts treballem perquè el servei de Rodalies funcioni millor en aquest país. Moltes gràcies.
La següent pregunta és sobre els darrers esdeveniments polítics i, per formular-la, en nom del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, té la paraula el diputat senyor Josep Maria Jové i Lladó.
Moltes gràcies, president. Des d'Esquerra Republicana volem fer arribar el nostre condol i solidaritat a les víctimes i ferits dels tràgics accidents de Dammuth i Salida. I avui, en el primer ple que no ens pot acompanyar, tot i que estic segur que ens està veient, també volem desitjar-li una ràpida recuperació, president Illa.
Vull cedir-li, president, que el seu substitut d'avui no se n'ha sortit en la primera oportunitat que ha tingut per liderar políticament una crisi. No només no ha resolt la crisi, sinó que ha contribuït, juntament amb la consellera Peneque, a fer-la més gran, assumint com a pròpies les decisions de Renfe i Adif i protegint els seus companys del PSOE, llançant missatges contradictoris i sense oferir alternatives de transport per a milers de persones. Tot això és injustificable. El govern dels qui ens venien a donar lliçons de gestió ha quedat retratat. No és capaç de garantir la mobilitat del país i ha generat confusió, desconcert i desconfiança. Ni ambició ni gestió, aquest govern. Des d'Esquerra Republicana sempre prioritzarem les solucions, però aquestes no arriben i la paciència de la ciutadania s'acaba.
Calen dimissions, aquí i allà, si volem que aquestes solucions siguin creïbles, i no s'amaguin amb el cessament de dues persones que no portaven ni un any en el seu càrrec. I calen mesures urgents: quantifiquin i reverteixin la desinversió històrica, planifiquin i executin el manteniment necessari, defineixin un calendari fiable per a la represa de totes les línies, informin a la ciutadania sense confondre-la.
I avui, amb més força que mai, exigim un canvi en el model, que passa per accelerar la transferència integral de la xarxa i de tota la seva infraestructura. La crisi de Rodalies és responsabilitat de l'Estat. I no és nova, és estructural i és conseqüència d'un model polític i econòmic centralista i radial, d'una discriminació conscient, planificada i criminal contra Catalunya. Dècades de desinversió tant del PP com del PSOE, d'un règim, el del 78, on la corrupció és sistèmica, amb inversions que massa sovint responen a interessos particulars i no pas col·lectius.
Nosaltres els deia, sempre ens trobaran al costat de les solucions, de les urgents per recuperar el servei i de la imprescindible traspàs integral amb totes les inversions necessàries, amb totes. Però som conscients que mai seran solucions definitives, perquè aquestes només arribaran quan superem el règim centralista, discriminatori i corrupte que defineix l'Estat espanyol, quan assolim la plena sobirania política, la nostra independència nacional. Moltes gràcies.
De la presidència. Moltes gràcies, president. Moltes gràcies, senyor Jové. Sap que jo mantinc sempre un to respectuós amb el conjunt dels membres de la cambra i especialment amb vostè, que sé que és una persona de conviccions fermes. I sé que vostè i jo a vegades tenim visions diferents sobre qüestions del país, també tenim coincidències. I he de dir que crec que algunes afirmacions que vostè avui fa no són justes. Entre altres coses perquè en aquesta cambra, a part de la consellera de Territori, hi ha tres persones que han ostentat les responsabilitats de ser consellers de Territori en aquest país. I crec que si els hi pregunta, li dirà que en situacions anteriors s'han trobat en situacions molt similars en les que ens hem trobat nosaltres. I que aquest govern, ho he dit, si ha tingut de prendre decisions molt rellevants, tenen a veure en primer lloc en reprendre el dret a la mobilitat de les persones, però per damunt de tot, el dret a la seguretat. I que fruit d'actuacions que s'han pres durant aquests dies han generat un perjudici important.
A milers de catalans i catalanes s'han identificat trenta punts en el conjunt de la xarxa que requerien d'actuacions immediates i urgents. També he de dir que amb el seu grup compartim la diagnosi del problema. De fet, n'hi puc reconèixer que ha sigut amb governs anteriors, com el del vicepresident Aragonès, que es va començar a revertir algunes d'aquestes situacions. Si no fos així, avui no seria possible el nivell d'inversió que hi ha ara mateix a Rodalies per subsanar anys de desinversió en el sistema. I a mi no em cauran els anells per reconèixer-ho; sempre ho he fet, en el conjunt dels grups de la cambra, incloent els governs anteriors i consellers que han iniciat aquest camí.
Amb vostès no només compartim una diagnosi del problema, sinó que hem començat a compartir un full de ruta de les solucions. Només hi ha un camí en relació al traspàs del servei de Rodalies, que ha de ser gestionat pel conjunt de la societat catalana a través de la Generalitat, amb una empresa mixta que hem acordat amb el seu grup i que ha de començar a caminar. Portem molts anys parlant d'aquesta qüestió; l'última comissió de transferències va ser fa catorze anys, i ara ha començat a caminar. Hem acordat un pla d'inversions que ha de posar fi d'una vegada per totes a aquesta situació.
Jo els demano col·laboració, com han tingut del nostre grup en ocasions diferents quan el seu grup ha estat en el govern. Espero que treballem junts per donar la volta a la crisi que aquest país té en el servei de Rodalies i per garantir als catalans un servei millor, que és el que es mereixen. Moltes gràcies.
La següent pregunta és sobre la situació política, i per formular-la en nom del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya, té la paraula el diputat senyor Alejandro Fernández Álvarez.
Gracias, presidente. ¿Cómo valora la gestión ferroviaria de su Gobierno?
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència.
Moltes gràcies, president. Moltes gràcies, senyor Fernández. Sé que avui vostè no té una posició fàcil, perquè si una cosa està fent aquest govern és posar fi d'una vegada per totes al desgavell que han sigut els anys de desinversió en la xarxa de ferrocarril de Rodalies de l'Estat.
Aquest govern no només ha identificat el problema, que té a veure amb l'estat de la infraestructura i els trens més antics del conjunt de l'estat espanyol, sinó que també ha iniciat un camí que no té marxa enrere, que és el canvi de gestió del sistema de Rodalies. És cert que aquesta no ha sigut una bona setmana, i hem demanat disculpes als usuaris, perquè crec que amb una actitud humil és el que es mereixen d'un govern responsable que dona la cara.
Ara bé, els demano compromís, perquè entre tots fem d'aquesta situació un punt d'inflexió per acabar d'una vegada per totes amb la situació que el servei de Rodalies ha vingut tenint en aquest país.
Per a preguntar, té la paraula el diputat senyor Alejandro Fernández Álvarez.
Gracias, presidente. El president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui desitgem una pronta recuperació, assegura que aquesta seria la legislatura del reencuentro i la gestió, oblidant les passions identitàries del procés. Sento dir-li, mister Humildad Dalmau, que el balanç en any i mig és d'una incompetència atroz.
Per pura incompetència, deixen a tres mil professors colgats per no saber organitzar un procés d'adjudicació de places docents. Per pura incompetència, deixen a sis mil parats sense rebre formació i centenars de formadors i acadèmies sense cobrar durant mesos. Les llistes d'espera estan pitjor que mai, els barracons escolars igual o pitjor que mai, i gairebé no s'aconsegueix habitatge ni s'executen projectes renovables.
Per si tot això no fos suficient, sota la seva gestió estem vivint la pitjor crisi ferroviària de la nostra història. Ja aprofundirem en ella en la posterior compareixença, però ja li avanço que exigim la dimissió de la consellera Pané. ¿De veritat era necessari que morís algú perquè es donés compte del desastrós estat de les infraestructures ferroviàries? Caos, desinformació.
Pero es que no hay nadie ahí al volante. Casi riendo por no llorar, comentaba con mis compañeros el otro día: ¿qué os jugáis a que anuncian en los próximos días una taula o un observatori para arreglar el desaguisado? Me equivocaba, ni taula ni observatori. Han anunciado un grup de treball sobre el cambio climático. Como la realidad siempre supera la ficción, reconozco que lo del grup de treball climático no lo vi venir. Pero es que encima van y lo anuncian el lunes 26 por la mañana, cuando los trenes aún seguían paralizados. ¿Pero qué cachondeo es ese? Convierten ustedes el cambio climático en la excusa perfecta para tapar su incompetencia, pero ya no cuela. Aquí no hay un problema de infraestructura relacionado con el cambio climático. Aquí lo que ha habido es incompetencia, despilfarro y corrupción ministerial, caos y descontrol. Y por ello exigimos la dimisión tanto del señor Puente como de la señora Paneque. Muchas gracias.
Per respondre té la paraula el conseller de la Presidència, senyor Fernández. Jo crec que ha fet vostè algunes afirmacions sobre l'accident que no corresponen al to que mereix aquesta cambra. Li he de dir que, en relació a gestions de les emergències del seu partit, també li demanaria humilitat. Tots ens recordem del que ha passat a comunitats veïnes. La qüestió de Rodalies només es resoldrà després de dècades de desinversió en la xarxa convencional de Rodalies de l'Estat, a través de les inversions que aquest govern, en col·laboració amb el govern d'Espanya, està fent. M'agradaria comptar amb el seu suport per esclarir qualsevol dubte. El president de la Generalitat té plena confiança en aquest equip i en el conjunt dels seus consellers, que són els encarregats de posar d'una vegada per totes fi a la situació de Rodalies, que no ha començat fa un any i mig, i que aquest govern treballa incansablement per donar-li la volta després de dècades d'abandonament en el qual vostès tenen alguna responsabilitat. Moltes gràcies.
La següent pregunta també és sobre la situació política i per formular-la en nom del grup parlamentari de Vox en Catalunya, té la paraula el diputat senyor Joan Garriga i Domènech. Senyor conseller, Catalunya viu avui una crisi sistèmica que el seu govern és incapaç de negar, però encara menys de resoldre. Una crisi ferroviària que és un escàndol, una gestió de crisi tercermundista, amb ciutadans abandonats cada matí a les andanes i fins i tot amb un mort. Una crisi agrària amb pagesos i pescadors arruïnats per les seves polítiques, acceptades dòcilment per la Generalitat de Catalunya. Una crisi sanitària amb llistes d'espera vergonyoses, caps saturats i metges en peu de guerra. Un empobriment general perquè treballar no et garanteix arribar a final de mes, ni accedir a l'habitatge en propietat, ni molt menys poder estalviar. Una crisi educativa amb fracàs escolar disparat, l'autoritat del professor totalment destruïda i una escola pública que és un autèntic laboratori ideològic. I una crisi de seguretat amb delinqüència creixent, reincidència impune i barris sencers abandonats per l'administració. Tot això mentre vostès es dediquen a la propaganda, al victimisme i a culpar sempre al canvi climàtic o a la manca de competències i de finançament, quan vostès tenen totes aquestes competències i un finançament que malgasten.
La pregunta, senyor conseller, és molt clara: assumirà aquest govern alguna responsabilitat real per aquest col·lapse general o continuaran amagant la seva incompetència darrere d'excuses ideològiques mentre Catalunya s'enfonsa? Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència. Senyor Garriga, jo ja li responc afirmativament. Aquest govern, clar que assumeix una responsabilitat de redreçar la situació d'un país perquè millorin els seus serveis públics, per redreçar la situació de la sanitat amb les infraestructures sanitàries que s'estan fent, per redreçar la situació de la formació professional amb les set mil places que aquest govern...
Bucant per redreçar el creixement econòmic d'aquest país desbloquejant infraestructures necessàries i també per redreçar la situació de Rodalies. Ara bé, la seva formació política ja li ha expressat en diverses ocasions al president de la Generalitat que l'única cosa que coneixem és que quan han tingut responsabilitats de govern han desmantellat serveis públics claus i, a la mínima que han tingut una possibilitat, han fugit. Si aquest és el seu exercici de responsabilitat, li he de dir que el meu està a les antípodes del seu. Moltes gràcies.
Per a preguntar, té la paraula el diputat senyor Joan Garriga Domènech.
Senyor conseller, no tingui morro i no fugi d'estudi. Vostès, els socialistes, porten set anys governant a Espanya i cinc anys condicionant els governs de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els seus socis, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i En Comú Podem. I el resultat és molt clar: trens col·lapsats, camp arruïnat, sanitat desbordada, escola fracassada, inseguretat, infrafinançament i falta d'habitatge. Això no és herència, no és casualitat, no és culpa d'altres; és el balanç del seu projecte polític, de les seves polítiques. Han tingut tot el poder i han fallat en tot. Catalunya no pateix una crisi, pateix el seu govern i les seves polítiques. Dimitixin i convoquin eleccions.
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència.
Moltes gràcies, president. Senyor Garriga, li he de dir que la recepta que necessita el país és l'antítesi del que vostè acaba de dir. El seu model és oposat als valors de la societat catalana. Justament, quan vostès han tingut responsabilitats de govern, ens indiquen que hem d'anar en camí contrari. Que el canvi climàtic és una realitat? Només cal que es passegi pel passeig marítim de Badalona, que no està governat per la meva formació política, per veure què ha passat al costat de les vies de la R1. Només cal que vagi als registres del Meteocat per veure que després de tres anys d'una sequera extrema, que ha afectat d'una forma molt important també al camp del nostre país, s'han donat registres de rècord pluviomètric des de 1950 en una infraestructura que porta molt de temps deixada. Per tant, li he de dir que el que vostè afirma és l'antítesi de la realitat. Aquest govern és el que està posant les solucions que necessita el país en matèria d'infraestructures per sortir d'una situació d'extrema vulnerabilitat. Cada vegada que vostès han tingut responsabilitats de govern, l'única cosa que han fet ha sigut deixar abandonats els serveis públics. Això no és com s'ajuda al país. Moltes gràcies.
La següent pregunta és sobre la situació política i, per formular-la en nom del grup parlamentari Comuns, té la paraula la diputada senyora Jéssica Albiach Satorras.
Gràcies, president. Bon dia a totes i a tots. Ens sumem als desitjos de recuperació del president Illa. Conseller, tenim un servei de Rodalies que està segrestat per Renfe i per Adif, s'ha de dir així. No només fins ara no mantenien la xarxa, sinó que a més ens hem trobat que durant aquesta setmana de crisi greu no acceptaven les directrius que li donava el titular del servei, que és la Generalitat, i això és d'una extrema gravetat. Si a més li sumem la desinversió que hem patit durant totes aquestes dècades per diferents governs de l'Estat, no sorprèn que tinguem la major crisi de mobilitat que ha patit mai el nostre país. Vostès fins aquest dilluns a les dotze del migdia no es van plantar, conseller, no van liderar fins aquest dilluns a les dotze del migdia i després de sis dies de caos on la gent no sabia quan arribaria a casa, si podria anar a treballar, si arribaria a punt per recollir els seus fills a l'escola. No van donar un cop de puny damunt la taula. Vostès s'han passat més de mitja crisi protegint i donant la cara pel Ministeri en lloc de defensar els catalans i les catalanes i en lloc de fer valdre la seva autoritat. Això és greu, però en tot cas ja ho parlarem a la compareixença. Nosaltres ara volem saber, conseller, estan vostès ara sí per fer-li la vida més fàcil a la ciutadania? Estan per fer més de govern que de partit? Perquè el país necessita accions clares, una informació real i que estigui a temps, que els serveis alternatius estiguin disponibles en tot moment per si n'hi ha més incidències, que els equips d'intervenció pel manteniment de les xarxes estiguin preparats.
Un gran acord de país que deixa clar que les rodalies són la primera prioritat en infraestructures del nostre país. I sobretot, conseller, vostès han decretat per tot aquest mes la gratuïtat del servei. I que mínim que fer això. Sabem que pel 2026 tenim la rebaixa del 50% dels abonaments del transport públic. Està bé, però no em dirà vostè que amb un cost de la vida que està absolutament disparat i amb un servei que va a pedals, aquesta rebaixa dels abonaments no s'hauria d'estendre també al 2027 i al 2028. És el mínim que podem fer per la nostra gent, perquè, insisteixo, el servei de rodalies que tenim ara mateix no és decent i no està a l'altura del nostre país. Gràcies.
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència.
Moltes gràcies, president. Senyor Delbiac, li agraeixo les paraules en relació al president. Crec que compartim el diagnòstic sobre dècades de desinversió en la xarxa de Rodalies, que ha sigut un mal enfocament de les prioritats. Només seran solucionades amb anys de màxima inversió. També sap com jo que aquest no serà una solució fàcil ni ràpida. Crec que als ciutadans i ciutadanes de Catalunya no els podem prometre miracles, però sí que els podem prometre la nostra determinació, perquè no superarem dècades de desinversió en un o dos anys.
En aquest sentit, torno a insistir, l'únic camí possible és seguir invertint en la xarxa ferroviària del país a través dels canvis en les vies que s'estan fent, en la infraestructura, en la modificació dels trens, en els nous trens que han d'arribar i en el canvi en el model de gestió.
Durant aquestes setmanes, també vull dir que no vull que entenguin la nostra actitud de col·laboració com una actitud de feblesa. Ans al contrari, crec que és una actitud d'exigència i responsabilitat, perquè davant de la situació que hem viscut, al govern li pertoca donar explicacions i donar la cara davant de la ciutadania, sigui de la nostra competència o no. Ho seguirem fent, seguirem donant la cara, exigint solucions i responsabilitats, com ha passat aquest dilluns, i mirant de donar un horitzó d'esperança i recuperació d'aquest servei.
Ho hem fet durant aquests dies, decretant a més la gratuïtat del servei públic, perquè no se li pot exigir a un ciutadà o ciutadana que després del desgavell que s'ha viscut s'hagi de pagar pel servei. I té el compromís d'aquest Govern per mantenir aquesta rebaixa de les tarifes del transport públic durant el conjunt de la legislatura. Fins que ens en sortim. Moltes gràcies.
La següent pregunta és sobre la situació política i la formula en nom del grup parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular-Defensem la Terra, el diputat senyor Xavier Pellicer Pareja.
Bon dia. Volíem preguntar-li si després del caos de la darrera setmana a Rodalies, quines garanties pot donar vostè, quines garanties pot donar el seu govern que els serveis públics fonamentals d'aquest país funcionaran les properes setmanes. Gràcies.
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència.
Ja he dit, senyor Corominas, el mateix que porto dient durant aquesta compareixença: l'únic camí que tenim per donar la volta al sistema de Rodalies en el nostre país passa per un full de ruta que és clar. Invertir en infraestructura ferroviària, en canviar els trens i en avançar en un canvi de gestió, perquè la titularitat passi a mans del Govern de la Generalitat.
Li he de dir que sé que costa creure-ho enmig d'una setmana que ha sigut molt complicada. Però no hi ha un altre camí. No hi ha un altre camí que aquest, i és un camí que s'ha començat amb una tasca iniciada per governs anteriors. A Espanya i a Catalunya, per començar a revertir el dèficit històric d'inversió a la xarxa de Rodalies, com demostren els més de 3.000 milions invertits durant els darrers anys que estan canviant la tendència d'inversió en el conjunt de la xarxa, per incorporar nou material rodant que genera problemes a la xarxa de Rodalies, com bé saben, perquè s'enganxen els pantògrafs a la catenària o perquè tenen altres problemes i incidències.
En iniciar un model de gestió, com saben, que a més hem acordat amb un grup d'aquesta cambra, que és Esquerra Republicana. I per tant, aquest és el camí. El Govern, amb la mà estesa en el conjunt dels grups, també en el seu, treballarà per donar aquest horitzó de solució en el conjunt de la societat catalana. Aquest és el compromís que nosaltres tenim. Estarem disposats a escoltar totes les propostes, també les que vinguin del seu grup, que sé que han estat uns defensors del conjunt de les plataformes i dels usuaris de Rodalies. I li agraeixo el to, però li dic que no ens podrem desviar ni un mil·límetre si ens en volem sortir d'aquest full d'acció. Moltes gràcies.
Per repreguntar.
Té la paraula el diputat senyor Xavier Pellicer Pareja.
Cap garantia. De fet, cap ni una garantia, i cap credibilitat. Vostès dimecres anunciaven que dijous es reprenia el servei i no es va reprendre. Divendres a la nit anunciaven que es suspenia i es va reprendre parcialment el dissabte. Ahir, la consellera Paneque deia que s'havia reprès amb efectivitat, i avui ens trobem amb cancel·lacions constants. Dilluns diuen que reprendrà amb normalitat. Amb quina normalitat? Quina garantia donen? Cap ni una. En aquesta crisi, vostès han perdut definitivament la credibilitat.
Miri'm, senyor Dalmau, el país cau a trossos i mentrestant vostès gestionen la misèria. Nosaltres pensem que Rodalies és només la punta de l'iceberg. Veiem tres problemes claus: vostès volen governar per tothom, diuen, i per tant pels de sempre; vostès governen de bracet amb l'Estat i, per tant, Catalunya perd; i vostès es basen en grans promeses i en grans anuncis, però no concreten.
Des de la CUP els hi fem tres propostes. Primera, recuperin la mínima credibilitat, cessin de forma immediata la consellera Paneque. Segona, prou d'invertir en aeroports, en macroprojectes, en quarts cinturons i en projectes faraònics. Ja n'hi ha prou de fer de portaveus de la patronal i dels grans interessos turístics. I tercera, posin els treballadors i treballadores del país al centre. Fins l'últim euro d'inversió en infraestructures en Rodalies, fins que funcionin amb normalitat. Prohibeixin la compra especulativa d'habitatge, reverteixin els serveis privatitzats en salut, inverteixin de forma real en educació pública. Tenen el país potes amunt, amb vagues d'educació, vagues de sanitat, la pagesia deixada de banda, vagues en el sector pesquer. Per tant, el que toca és que es posin d'una vegada per totes al costat de les treballadores d'aquest país. I com deia el sindicat de llogateres, deixin d'estudiar i governin.
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència.
Moltes gràcies, president. Senyor diputat, crec que els fets d'aquesta setmana, i donarà temps d'explicar-ho a la compareixença, demostren que les actuacions que el Govern ha hagut de prendre per vetllar per la seguretat del conjunt del sistema s'han donat perquè dia rere dia s'han anat produint esdeveniments diferents que obligaven a fer l'aturada del conjunt del servei per garantir, ho he dit, un dret superior per damunt del de la mobilitat, que és el dret a la seguretat de la gent. Dubto que vostè hauria pres segurament les mateixes decisions que hem pres nosaltres davant d'una possibilitat de risc.
Com es va produir en un nou avísament el divendres a la R1? Es va produir l'aturada total del sistema. Sé que és una decisió dolorosa, però fruit de les actuacions que s'han pres s'han identificat més de trenta punts en aquest sentit. Ara també li he de dir, la realitat és tossuda, i si vostè vol veure els canvis de Rodalies pot anar entre Parets i la Garriga i veurà el desdoblament de la R3. Podrà anar a la R2 sud i veurà el tall que s'ha hagut de fer al túnel de Roda de Berà per garantir una major capacitat, i veurà les actuacions que s'estan duent a terme a l'estació de Sants o a l'estació de la Sagrera.
La següent pregunta és sobre la situació política i, per formular-la, en nom del Grup Parlamentari Mixt, té la paraula la diputada senyora Sílvia Orriols Serra.
Paguem impostos europeus per tenir serveis tercermundistes. Aquest seria el titular. Mentre alguns patenten el terme prosperitat compartida, l'únic que compartim els catalans són els retards a Rodalies, les llistes d'espera per entrar a quiròfan o les aules multiculturals on el propi govern es nega a fer exàmens de competències bàsiques per no evidenciar el desastre. Els serveis públics s'han convertit en un escarment pel ciutadà, no en l'eina que ens ha de garantir la salut, l'educació, la mobilitat o les oportunitats, sinó en un càstig diari.
Ens apugen els impostos per finançar guinguetes, per finançar la premsa afí, per finançar projectes surrealistes de cooperació internacional, per finançar comunitats autònomes espanyoles. Solidaritat per imperatiu legal. Paguem una fortuna per tenir infraestructures obsoletes mentre a zones despoblades i intransitades d'Espanya s'hi construeixen autopistes de primer nivell. A Catalunya, mentrestant, se'ns esmicolen els murs de contenció. Vostès governen aquesta terra i governen Espanya. Governen totes dues nacions, però només serveixen els interessos d'una.
Siguem francs: no és Catalunya. El PSC desatén les reivindicacions i els clams del poble català perquè en la seva visió global del tauler de joc hi ha altres peces més importants, en concret les que duen corona. Heus aquí una vulgar sucursal del PSOE, el partit espanyolista que Junts va investir a Madrid i que Esquerra ha investit a Catalunya. Ja ho veuen, el mateix processisme que els apuntala aquí i allà sense vergonya, a canvi de grups propis i privilegis, avui els assenyala com a esca del pecat i els desqualifica amb fingida indignació en un intent barroer i desesperat de retenir electors i salvar càrrecs, com si els votants no tinguessin consciència ni memòria. Digui'm, senyor Dalmau, s'ha plantejat traslladar aquest circ al zoo del costat i dur els lleons aquí? Hi guanyaríem en noblesa.
Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència. Moltes gràcies, president. Senyora Oriol, li he de dir que l'única sucursal que ara mateix hi ha en aquesta cambra és la de la seva formació política, dels discursos d'odi que estan destrossant Europa i els Estats Units. Aquesta és l'única sucursal que hi ha. I permeti'm que li digui, perquè estic en les antípodes de l'anàlisi que vostè ha fet de la situació. En els moments complicats del país només es pot treballar des de la col·laboració i des de les solucions. Ara bé, vostè ha parlat de noblesa. Vostè avui ha parlat de noblesa, i avui són diferents els grups que han traslladat el seu missatge d'escalf al president. Jo recordo bé quines han sigut les seves paraules en relació a la salut del president. I li diré que l'estàndard moral d'aquesta cambra i dels catalans és molt superior a l'actitud que vostè professa. La diferència entre vostè i jo és que, si vostè estigués en situació de malaltia, tot i pensar tan diferent com penso de vostè, jo li desitjaria el millor i que es recuperi. Moltes gràcies.
Per a preguntar, té la paraula la diputada senyora Sílvia Oriol Serra. Si és evident que no desitgem mal a ningú, a cap diputat d'aquesta cambra, el que no farem és normalitzar els privilegis de la casta política com fan la resta de formacions polítiques. Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència. No respondrà a la darrera interpel·lació de la diputada en condicions amb les seves funcions de president de la Generalitat, la fórmula Vistes Units per Avançar.
Per fer-ho, té la paraula el diputat senyor Ferran Pedret i Santos. Gràcies, president. Bon dia a tothom. Conseller, el país afronta, sens dubte, reptes. El país té problemes. Ara bé, el nostre grup parlamentari lamenta constatar un cert to catastrofista, potser amb alguna excepció, que hem sentit en el conjunt d'aquesta sessió de control. El país té problemes, afronta reptes, deia, però els problemes que afronta, els reptes que té, són d'avui, són d'aquest any i mig. L'escola catalana té problemes només des de fa un any? Hi ha vagues de mestres, manifestacions de pagesos, problemes en el sector pesquer des de fa un any i mig.
És aquesta la situació que pretenen descriure els grups que avui han formulat preguntes? Perquè a nosaltres ens sembla que, en un exercici d'honestedat intel·lectual i política, podríem reconèixer que el conjunt dels problemes que té el país tenen causes que no estan originades en les decisions que ha pres aquest govern que porta un any i mig al capdavant. Evidentment ha pres decisions que poden ser compartides o no, que poden trobar arguments en contra o que dissenteixen de les decisions que vostès han pres com a govern, però certament aquest to catastrofista no es correspon amb la realitat del país, tampoc amb la de Rodalies.
Els problemes de Rodalies, insisteixo, tenen la seva causa, tenen el seu origen en decisions que el seu govern hagi adoptat. A mi em sembla que qualsevol ciutadà o ciutadana de Catalunya sap molt bé que no és així, que no hem pogut solucionar plenament els problemes de Rodalies o del conjunt del país, certament és així. Vostès han afrontat moltes crisis des que governen: aiguats, incendis, apagades, diverses epidèmies en l'àmbit de la ramaderia, i en totes les ocasions he sentit crítiques molt dures, també he sentit força catastrofisme, però en totes les ocasions han acabat remuntant la situació. Nosaltres tenim la confiança que vostès seran capaços de remuntar la situació també de Rodalies, i evidentment s'ha de fer escoltant el país, escoltant els grups de l'oposició.
Sobre el paper que juga la col·laboració entre administracions i també el diàleg social i polític per afrontar els problemes i els reptes del país. Per respondre, té la paraula el conseller de la Presidència.
Moltes gràcies, president, i moltes gràcies, diputat i president del grup que dona suport al govern. Coincideixo amb vostè en l'anàlisi que ha fet. De fet, crec que és injust realitzar una imatge apocalíptica del conjunt del país perquè no fa justícia a l'estàndard de la societat catalana. A més, és evident que el nostre país té reptes. Per això vàrem presentar el programa de govern que va investir el president de la Generalitat per redreçar alguns dels reptes que fa temps que afecten el nostre país.
Té reptes en matèria de sanitat, i li puc dir que s'estan duent a terme actuacions a l'Arnau de Vilanova, al Joan XXIII, al Nou Clínic i al Nou Trueta. També té reptes en matèria d'agricultura, amb la batalla que ha fet el conseller Urdeig per augmentar les quotes de pesca davant de la Comissió Europea. En formació professional, s'han posat en marxa 7.000 places adicionals. En seguretat, hem augmentat la plantilla de Mossos d'Esquadra i estem baixant els delictes a Catalunya. En justícia, hem ampliat en 91 jutjats aquesta setmana per reduir la delinqüència.
Si hi ha un govern que pot agafar el bou per les banyes i solucionar d'una vegada per totes, crec que és aquest, fins i tot en una setmana tan complicada com aquesta. Ho farà amb humilitat, amb exigència i amb la mà estesa, amb la col·laboració d'altres grups de la cambra que fan possible acords. Les actuacions que s'estan fent entre Parets i la Garriga són fruit de la col·laboració entre el govern d'Espanya i el govern de Catalunya. Els canvis de catenària entre Figueres i Portbou són fruit de les inversions que s'estan realitzant, així com les noves estacions que s'han de fer a Mataró.
Només hi ha un camí, que és la col·laboració: entre els grups de la cambra, entre el govern de Catalunya i el món local, i, evidentment, entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya. La recepta de no col·laborar ja sabem on ens ha portat. Així que aquest govern es referma en la seva decisió de col·laborar per trobar solucions. Moltes gràcies.
Obrim a continuació el capítol de preguntes al Govern, i la primera és sobre el desbordament dels cossos policials davant la presència del crim organitzat a Catalunya. Per formular-la en nom del Grup Parlamentari Mixt, té la paraula la diputada senyora Sílvia Orriols Serra.
El narcotràfic és una de les principals amenaces al sistema democràtic a Catalunya. El crim organitzat està desbordant la capacitat de les policies. El sistema ha fracassat, no funciona; tenim més producció, més entrada i més accessibilitat a les drogues que mai. No és una predicció de la suposada extrema dreta independentista, són declaracions a TV3 d'un intendent de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra.
Fa anys que alguns denunciem que Catalunya s'està convertint en porta d'entrada, centre de producció i plataforma logística del narcotràfic al sud d'Europa. Fa anys que ens hem de sentir dir exagerats, radicals. També fan discursos de la por els Mossos d'Esquadra? O es limiten a assenyalar la realitat que vostès neguen i maquillen per interessos ideològics i polítics?
Si segons els experts en la matèria el sistema ha fracassat, qui n'assumirà la responsabilitat política? Vostè, el seu antecessor, el govern actual, l'anterior govern, ningú, com sempre? Durant anys, els dirigents polítics han ignorat els avisos, han permès que el tràfic de drogues es propagués i s'ensenyorís de barris sencers a Catalunya. Cocaïna, marihuana industrial, màfies estrangeres i crim organitzat. Tenim el lot complet.
El seu volem acollir no només ha importat immigrants del Tercer Món, sinó també les xacres i verins que hi proliferen. Mentre vostès es vantaven d'haver construït una societat multicultural i de treballar per la convivència, mentre negaven la inseguretat o intentaven minimitzar-la amb dades esbiaixades, mentre criminalitzaven els qui alçaven la veu per denunciar-ho, les màfies estrangeres arrelaven a Catalunya i inundaven el nostre país d'aquesta metzina que atueix, desestabilitza i mata. Per què no fan un cordó?