Bona tarda, senyores i senyors diputats. Comença la sessió. Abans d'iniciar aquesta sessió plenària, voldria tenir unes paraules de record pel president de la Generalitat, el molt honorable Salvador Illa Roca, que com saben es troba hospitalitzat. En nom del Parlament de Catalunya, li vull fer arribar tot l'afecte i el desig que es recuperi ben aviat, per tal que pugui reprendre la seva activitat institucional amb plena normalitat. Crec que parlo en nom de tota la cambra a l'hora de traslladar-li aquestes paraules d'afecte i solidaritat. També vull fer efectiu aquest mateix afecte i desig per una recuperació ràpida per al diputat Jaume Barall, que ja està en ple i en bon procés de recuperació.
La llista de preguntes a respondre oralment en el ple està inclosa en el dossier del ple. D'acord amb l'article 164 del Reglament, se substanciaran demà al matí com a primer punt de l'ordre del dia d'aquesta sessió plenària. Així mateix, els faig avinent que cinc diputats i cinc diputades han delegat el seu vot per a aquesta sessió plenària. Els diputats Carles Puigdemont i Casamajó, Lluís Puig i Gordi i la diputada Ariadna Urroz Segura, del grup parlamentari de Junts, han delegat el seu vot en la diputada Mònica Sales de la Cruz. El diputat Salvador Illa i Roca i la diputada Esther Niubó Cidoncha, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, han delegat el seu vot en la diputada Elena Díaz Torrebejano. El diputat Jaume Veray Cama, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, ha delegat el seu vot en el diputat Juan Fernández Benítez. La diputada Irene Negre i Estorach, del grup parlamentari de Junts, ha delegat el seu vot en la diputada Mònica Sales de la Cruz per a la sessió plenària dels dies 28 i 29 de gener. Així mateix, la diputada Judit Alcalá González, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, ha delegat el seu vot en la diputada Elena Díaz Torrebejano per a la sessió plenària del dia 28 de gener. El diputat David Pérez Ibáñez, del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, ha delegat el seu vot en la diputada Elena Díaz Torrebejano per a la sessió plenària del dia 28 de gener al matí. Finalment, la diputada Sílvia Paneque Sureda, del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, ha delegat el seu vot en la diputada Elena Díaz Torrebejano per la sessió plenària del 29 de gener al matí.
A continuació, i en compliment d'allò que estableix la moció 111/12 del Parlament de Catalunya sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida d'immigrants, els informo que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, des de l'inici d'aquest any 2026 hi ha un total de 14 víctimes mortes i desaparegudes a la Mediterrània. Així mateix, en compliment d'allò que estableix la moció 78/XV del Parlament de Catalunya sobre la seguretat i la salut en l'àmbit laboral, els informo que, segons les dades oficials de l'Observatori de Treball i Model Productiu, entre gener i novembre de 2025, vuitanta-dues persones han perdut la vida com a conseqüència d'un accident laboral. En nom de la cambra, vull manifestar el reconeixement de tots aquests treballadors i treballadores.
Malauradament, els haig de comunicar que un nou feminicidi ha tingut lloc des del darrer ple. D'acord amb les dades oficials del Departament d'Igualtat i Feminisme, els fets van ocórrer el 31 de desembre al Vendrell, i amb aquesta ja són onze les víctimes mortals per violència masclista el 2025 i el 2026.
A Catalunya, deu dones i una víctima per violència vicària. Aquests onze crims comesos l'any passat i enguany demostren que les violències masclistes continuen malauradament arrelades a la societat i, per tant, hem de reforçar les polítiques i les accions de conscienciació, de prevenció i d'educació per a erradicar-les definitivament. En nom de la cambra, lamento i condemno aquests crims i reitero el compromís del Parlament amb l'erradicació de qualsevol forma de violència masclista. D'acord amb el protocol de dol del Parlament de Catalunya contra les violències masclistes, la Mesa del Parlament convoca un minut de silenci per demà al migdia davant de la façana del Parlament un cop se suspengui la sessió plenària.
Finalment, i abans de començar l'ordre del dia, els recordo que la Mesa aquest matí ha pres coneixement de la sol·licitud formulada pel conseller de la Presidència en exercici de les funcions de la presidència de la Generalitat, d'acord amb el Decret 526 de 19 de gener i a l'empara d'allò que disposa l'article 172 del Reglament del Parlament, per comparèixer davant del ple del Parlament per informar sobre les reiterades incidències a la xarxa de Rodalies a Catalunya. Així mateix, la Mesa ampliada d'avui ha acordat elevar al Ple, pel seu debat i votació, el projecte de pressupost del Parlament de Catalunya pel 2026 i el projecte de pressupostos del Consell de Garanties Estatutàries, de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges, per al 2026, que se substanciarien conjuntament.
Per últim, els informo que el Govern ha proposat retirar el punt cinquè de l'ordre del dia d'aquesta sessió plenària, corresponent al debat a la totalitat i votació de l'esmena a la totalitat al Projecte de llei de drets culturals de Catalunya. En aquest sentit, i d'acord amb allò que estableix l'article 83.3 del reglament, els proposo l'alteració de l'ordre del dia per incloure la substanciació de la compareixença del conseller de la Presidència, el debat i votació del projecte de pressupost del Parlament de Catalunya pel 2026 i del projecte de pressupostos del Consell de Garanties Estatutàries, de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges per al 2026, així com la retirada del punt cinquè. Atès que la Junta de Portaveus d'avui ha donat la conformitat a aquesta alteració, la podem donar per aprovada per assentiment. Queda aprovada l'alteració de l'ordre del dia proposada.
El vuitè punt de l'ordre del dia és la interpel·lació al Govern sobre les polítiques relatives a les famílies monoparentals. Aquesta interpel·lació és presentada pel grup parlamentari Comuns i, per fer-ne l'exposició, té la paraula la diputada senyora Susanna Segovia Sánchez.
Gràcies, president, diputats, diputades, consellera. La veritat és que fa goig veure l'hemicicle tan ple en una interpel·lació sobre famílies monoparentals. Crec que és un tema que segurament interessa a molts dels diputats i les diputades, ja que molts de nosaltres coneixem o som una família monoparental. Les situacions que viuen moltes d'aquestes famílies monoparentals requereixen una atenció especial d'aquest ple i d'aquest govern.
Crec que és important començar posant sobre la taula algunes dades. El 81,4% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones. Per això, nosaltres dedicarem sobretot aquesta moció a parlar de les dones, parlarem de les mares. És cert que també hi ha famílies monoparentals encapçalades per homes que afronten les mateixes situacions de precarietat i vulnerabilitat, però és important destacar que la majoria són dones. Com també recull l'INE, el 52,7% de les llars monoparentals estan en risc de pobresa i d'exclusió, en comparació amb un 28,5% de les famílies on hi ha dos progenitors al càrrec.
Aquesta dada és rellevant i està relacionada amb la feminització de la pobresa i, com no, amb la pobresa infantil, un tema que sovint s'ha tractat en aquest hemicicle. La carència material severa afecta el 20,1% de les llars monoparentals que tenen dificultats per arribar a finals de mes, en comparació amb un 8,1% de la resta de llars. La renda mitjana de les llars monoparentals és de 21.892 euros l'any, davant dels gairebé 40.000 euros de les llars biparentals. Per tant, és evident que estem parlant, en la majoria dels casos, de famílies que viuen una situació de precarietat econòmica accentuada. Una situació que els afecta alhora...
Criar els seus fills i filles a l'hora de poder accedir al mercat laboral, a l'habitatge i, sobretot, de poder tenir projectes de vida que vagin a favor de la seva realització i del seu creixement personal i professional, és fonamental. A Catalunya, segons dades del Departament de Drets Socials, el 94,4% de les sol·licituds de carnet de família monoparental estan encapçalades per dones. D'aquestes, el 66,1% tenen un sol fill o filla, mentre que el 28,7% en tenen dos, que corresponen a la categoria especial. A més, un 8,8% de les famílies monoparentals tenen un fill en situació de discapacitat.
Aquesta realitat ens mostra que són un sector de la nostra societat que necessita una cura especial. La interpel·lació que presento és per veure quina atenció està donant el seu govern a aquesta situació. Ahir em vaig reunir amb representants de l'Associació de Famílies Monoparentals i de l'Associació de Mares Solteres per Elecció, i em van comunicar que, malgrat haver mantingut una relació fluida amb el grup socialista durant la campanya electoral, no s'havien pogut reunir amb el llavors diputat Raül Moreno des de fa un any i mig. Això és preocupant, ja que perdre la interlocució amb les associacions que representen els drets i necessitats d'aquestes famílies és una qüestió que hauríem d'intentar evitar.
Per això, vull aprofitar aquesta interpel·lació per demanar-li que es pugui establir aquesta trobada i que es parli del que vostès, el Partit Socialista, portaven al seu programa electoral. Per exemple, l'equiparació progressiva durant els propers quatre anys de les famílies monoparentals a les famílies nombroses des del primer fill en els àmbits de competència autonòmica. També és necessari incrementar la durada del carnet de famílies monoparentals, que actualment s'ha de renovar cada tres anys, i facilitar la seva obtenció a aquelles dones que es troben en situació de violències masclistes.
La interpel·lació va sobre què s'ha fet en relació amb el que el Partit Socialista mateix deia en el seu programa electoral, ja que estem a meitats de la legislatura i hi ha algunes coses que, si no s'han fet ara, serà molt difícil implementar-les abans d'acabar aquesta legislatura. Un tema fonamental és l'acreditació i l'obtenció del carnet de famílies monoparentals, així com la burocràcia que hi ha al respecte. El president Illa va dir que s'havia de reduir aquesta burocratització, i és inacceptable que un carnet que recull la situació d'una família hagi de renovar-se cada quatre anys.
El que tindria sentit és que el carnet sigui vigent fins que el fill faci 21 anys o, com a mínim, el fill més gran en el cas que hi hagi més d'un fill. Si hi ha alguna modificació d'aquesta condició, s'hauria de notificar. Actualment, cada quatre anys s'ha de fer de nou el tràmit, i moltes vegades les situacions no han canviat, cosa que provoca retards en la renovació que poden afectar aspectes com la preinscripció escolar.
A més, creiem que s'han de revisar els criteris per accedir a la condició de monoparentalitat. Ara mateix, en els casos que no sigui fill d'una dona sense progenitor, s'exigeix un llibre de família. En els casos que sí que hi ha progenitors, com en famílies amb abandonament o dones víctimes de violència masclista, es demana un procés judicial i una sentència ferma per poder accedir al carnet, cosa que provoca que moltes dones desistixin de demanar-lo.
No creiem que aquest carnet sigui la solució a tots els mals, ja que, com comentava amb l'equip tècnic, a vegades el carnet del Super3 ofereix més descomptes que el carnet de família monoparental. També és important l'equiparació amb les famílies nombroses, que actualment gaudeixen d'un descompte del 50% en les taxes universitàries, mentre que les famílies monoparentals es baremen en funció d'ingressos, uns barems que són molt baixos i que deixen fora moltes famílies monoparentals. Això és un tema que hem de seguir abordant.
De negociar pressupostos amb diferents governs i que tornarem a posar sobre la taula molt seriosament si finalment aconseguim que el seu govern consideri els suplements de crèdit i una negociació pressupostària. És evident que és un tema que voldríem que s'ho mirin amb molt de carinyo, tenint en compte que també formava part del programa del Partit Socialista. Per tant, no hauria de ser un tema difícil que, per la matrícula de les carreres al setembre del 2026, totes les famílies monoparentals puguin tenir aquesta equiparació en totes les taxes universitàries i matrícules dels estudis postobligatoris. Això inclou no només els estudis universitaris, sinó també els de formació professional, escoles de música, escoles d'idiomes i tot allò que hi estigui relacionat.
A banda, haurem de parlar de com combatem la situació de pobresa i precarietat de les famílies monoparentals. Ens agradaria posar sobre la taula que al final és un model en el qual moltes vegades no estem d'acord amb el Partit Socialista, amb el debat de la llei de la renda garantida. Nosaltres creiem que l'accés a determinades prestacions i drets socials ha de ser universal, perquè no podem fer que tothom passi per les borses de la pobresa, on hi ha uns requisits i uns barems que fan que has de demostrar que ets el més pobre de tots per poder tenir accés a això.
Considerem que les beques menjador no haurien d'existir perquè hauria d'haver-hi un menjador gratuït per a tothom. També creiem que hauria d'haver-hi activitats extraescolars gratuïtes per a tothom i que, a través de la declaració de la renda, es faci la correcció necessària, de manera que qui més té pagui més i qui menys té pagui menys. No obstant això, és evident que hem de revisar els barems que estem demanant per poder accedir a aquest tipus d'ajuts, que alguns dels quals implementa la Generalitat i d'altres els ajuntaments.
Miri, l'estudi de l'àrea metropolitana de Barcelona sobre el salari mínim de referència indica que el salari mínim que hauria de tenir una família amb una persona sola i fills per tenir una vida digna és de 2.600 euros. En canvi, quan demanem a les famílies que volen accedir a beques menjador que tinguin un topall d'ingressos, resulta que els demanem que ingressin com a màxim 20.000 euros. Per tant, una dona monoparental que guanya 1.800 euros ja no té accés a ajuts de menjador, a ajuts extraescolars ni a ajuts per a casals, quan segurament haurà de fer un mes i mig de casal. Molts diputats i diputades aquí saben el que costa una setmana de casal, que és aproximadament entre 100 i 150 euros. Això ho ha de cobrir una dona sola, que no té accés a ajuts cobrant 1.800 euros l'any. És evident que aquest barem s'ha de corregir.
A més, cal incidir en l'accés a l'habitatge de les famílies monoparentals, que pateixen doble discriminació, moltes vegades per ser dones i moltes vegades per ser monoparentals. Moltes empreses i propietaris no lloguen a ningú que no tingui un salari a la família, i si aquest salari és encara menor, molts bancs no donen hipoteques si només hi ha un salari de 1.800 euros. Això representa una discriminació clara en l'accés a l'habitatge de moltes d'aquestes dones.
Hi ha molts més temes a parlar, consellera. Parlarem també d'habitatge, d'ocupació i de quines són les polítiques a nivell de l'Estat que segueixen aturades i quin és el paper del seu govern per aconseguir que s'accelerin. Gràcies.
Per respondre, té la paraula l'honorable senyora Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió.
Moltes gràcies, president, diputats, diputades. Agraeixo a la diputada per portar aquí al debat del Parlament un tema tan rellevant i important. És un debat primordial perquè quan parlem de famílies realment estem parlant del cor del nostre estat del benestar. Les famílies són el primer espai de protecció, de seguretat i d'oportunitats, i és per això que el benestar de les famílies i la seva composició és un dels pilars de qualsevol projecte de país. Som conscients que cada vegada tenim una societat més diversa i que les famílies són diverses, però no totes comencen o tenen les mateixes condicions o recursos. Quan parlem d'infants, això és especialment rellevant, ja que no tots neixen en famílies amb els mateixos recursos personals i oportunitats. Hi ha famílies que disposen de més temps, més xarxa de suport i més recursos econòmics, i d'altres que en tenen menys. Les famílies monoparentals són un bon exemple d'aquesta diversitat.
Que comencen d'entrada amb unes dificultats addicionals. I és per això que és important atendre la situació, i en aquest sentit estem totalment d'acord, diputada. Som conscients que el nostre estat del benestar té fortaleses indubtables en molts àmbits, és un orgull que segur que compartim molts i moltes en aquesta cambra. Però també hem de ser conscients que l'estat del benestar presenta escletxes que no arriben a cobrir necessitats bàsiques de certs col·lectius de la població. Les famílies monoparentals són un exemple d'aquesta situació.
Precisament per posar llum i identificar quines són aquestes escletxes de l'estat del benestar, i sobretot des d'una perspectiva de drets socials, hem elaborat un estudi des del Departament de Drets Socials, l'informe social, que vam haver de cancel·lar la publicació pels esdeveniments recents, però que esperem poder presentar en un acte públic el més aviat possible. És el primer informe social de Catalunya que fa un diagnòstic i identifica on estan aquestes escletxes i com podem avançar per solucionar-les.
Una d'aquestes escletxes és la protecció a les famílies monoparentals. La diputada ha posat sobre la taula algunes dades que són precisament les mateixes que jo tenia aquí. Les famílies monoparentals representen entorn del 20% de les llars amb fills a Catalunya, i aquest és un percentatge creixent a mesura que la composició familiar tendeix a fer-se més petita. Són famílies amb infants que depenen únicament d'un adult, d'un sol sou, i que tenen moltes dificultats econòmiques. Tenen també dificultats per fer front a imprevistos; no és el mateix quedar-se a l'atur quan tens un sou que quan en tens dos. A més, aquestes famílies tenen problemes per accedir a l'habitatge i per afrontar l'increment del cost de l'habitatge. Les famílies monoparentals es veuen obligades a destinar una mitjana del 40% dels seus ingressos a l'habitatge, una part molt rellevant que els impedeix moltes vegades poder fer front a altres necessitats bàsiques.
La xarxa de pobresa infantil es triplica quan pensem en famílies monoparentals comparades amb famílies amb dos adults o més. Aquest és un resultat que Catalunya no afronta sola; és un repte transversal per a tots els països desenvolupats, on sabem que existeix una concentració de la pobresa en les famílies monoparentals. A més, aquesta és una realitat feminitzada, ja que entre el 70 i el 80% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones, fet que es veu agreujat per la bretxa de gènere en la inserció al mercat laboral i amb la bretxa salarial.
Enfront de tot això, el Departament de Drets Socials i Inclusió reconeix específicament les famílies monoparentals com un col·lectiu amb necessitats pròpies mitjançant el títol de família monoparental, que és un instrument efectiu que permet identificar-les i prioritzar-les en l'accés a drets, prestacions i mesures de suport. Estem d'acord que encara queda camí per avançar i hem d'anar avançant cap a reconèixer més drets i agilitzar tràmits i accés a aquestes famílies. Actualment, hi ha 78.000 famílies amb títol de família monoparental, i som conscients que hem de facilitar aquests tràmits perquè realment arribi a totes les famílies que ho necessiten.
A partir d'aquest reconeixement, venen associats tot un conjunt d'avantatges fiscals i d'altres tipus. Primer, es facilita l'accés al sistema educatiu amb un atorgament de 10 punts addicionals en els processos d'admissió als centres escolars en tots els cicles obligatoris. Hi ha una prestació per a famílies que han tingut un fill, ja sigui per naixement, adopció o tutela, de 650 euros per infant, amb una bonificació addicional de 100 euros per famílies monoparentals. També hi ha una millora en la fiscalitat de l'habitatge, amb una reducció del 5% en l'impost sobre transmissions patrimonials en l'adquisició d'un habitatge habitual. En termes de transport públic, hi ha una equiparació de bonificació dels bitllets amb les famílies nombroses i les beques d'equitat universitària.
També s'han equiparat els beneficis de les famílies monoparentals en el càlcul de la renda familiar computable i en les beques menjador, on els llindars d'accés econòmic són més baixos per a aquestes famílies. A més, hi ha priorització en programes específics com els programes d'ocupació del SOC.
D'altra banda, el Departament d'Igualtat i Feminismes està elaborant una estratègia nacional per garantir el dret al temps, en el marc de la qual es reconeixen les polítiques de conciliació que han de prioritzar les famílies monoparentals, atès les seves dificultats addicionals a l'hora de fer una conciliació efectiva. També hi ha altres mesures en altres administracions públiques, com l'Estat, on l'ingrés mínim vital reconeix específicament un complement per a les famílies monoparentals. Aquest complement es vehicula mitjançant un augment del 22% dels llindars de renda per accedir a aquesta prestació, la qual es calcula entre el llindar i els ingressos, cosa que implica un accés més favorable i, per tant, que reben més recursos a final de mes al seu compte bancari.
Som conscients que hem d'avançar més. Tenim per davant una reforma de la renda garantida de ciutadania que ha de simplificar i uniformitzar l'accés a algunes qüestions que té l'ingrés mínim vital, per tal que les dues prestacions es puguin dissenyar i gestionar de manera conjunta. Hem de treballar conjuntament per tenir una renda garantida de ciutadania que ens ajudi a tancar aquesta escletxa i reforçar els drets i la garantia d'ingressos de les famílies monoparentals. El que necessiten aquestes famílies és sentir-se recolzades, amb una protecció de l'Estat en matèria de rendes i altres qüestions que hem posat sobre la taula.
En conclusió, les famílies monoparentals posen de manifest que hem d'anar avançant cap a una veritable igualtat d'oportunitats. La igualtat d'oportunitats no és una fita assolida, sinó un objectiu cap al qual hem de continuar avançant. Malgrat tots els avenços, encara hi ha espais on l'estat del benestar no arriba prou lluny, i hem de continuar treballant per reduir aquestes escletxes. És evident que una família on un adult està al càrrec de tot, tant de la situació econòmica com de la cura dels infants, ho té molt més difícil, i hem de redoblar esforços per donar un suport adequat a aquestes famílies.
Moltes gràcies. Abans de prosseguir amb el debat, vull donar la benvinguda a una delegació del Parlament Basc, de l'Eusko Legebiltzarra, que avui ens acompanya. Es tracta d'una delegació de la Comissió de Benestar, Joventut i Repte Demogràfic del Parlament Basc, encapçalada per la presidenta de la comissió, la diputada Marijo Etxegoien. Gràcies per atendre la nostra invitació i, en nom del Parlament de Catalunya, siguin benvinguts, ongi etorri.
Per fer la rèplica de la interpel·lació, té la paraula la diputada senyora Susanna Segovia Sánchez. Gràcies, president. Consellera, m'agradaria aprofitar per saludar els companys i les companyes del Parlament d'Euskadi. Hem pogut tenir també una trobada per parlar de la tramitació de la nova llei LGTBI a Catalunya, i esperem que la trobada pugui continuar sent rica i fructífera.
Estàvem parlant de famílies monoparentals. Ja m'esperava que coincidiríem en el diagnòstic, perquè malauradament és un diagnòstic molt evident i hi ha moltes dades que tenim a l'abast. El que m'agradaria saber, i és el que li he preguntat, són les mesures concretes que es pensen implementar per abordar les necessitats d'aquestes famílies. Vostè ha mencionat algunes de les bonificacions o ajuts que tenen les famílies monoparentals, però crec que coincidirà amb mi que són ajuts que no aconsegueixen canviar significativament la vida d'aquestes famílies. És cert que hi ha una priorització a l'hora d'escollir centre d'educació primària i secundària, però, com li deia, si guanya 1.800 euros, ja no tindrà un ajut per al seu fill.
i pugui tenir la beca menjador per seguir estudiant en aquest centre i per poder fer tota la jornada completa. Vostè ha esmentat els temes de conciliació. Jo crec que és important entendre, i també hem tingut el debat, que els mateixos ingressos en una unitat familiar comporten moltes més despeses quan només hi ha un progenitor que quan n'hi ha dos, i moltes d'aquestes tenen a veure justament amb les despeses generades pels problemes de conciliació.
Per una família monoparental, els casals d'estiu moltes vegades no són una opció, són una necessitat. Deixar el nen o la nena al menjador tampoc és una decisió, és també una necessitat. El fet de deixar-ho acollit és una qüestió que no se'n parla gaire perquè l'acollida no està recollida en cap dels plantejaments dels programes d'ajut que es pensen. Per què has de deixar el teu fill a les 8 del matí en lloc de les 9? Perquè no tens amb qui deixar-lo i has d'entrar a treballar a les 9 del matí. Això tampoc es cobreix des d'enlloc. I moltes vegades, insisteixo, no és una decisió, és una necessitat.
O el fet que hagis d'apuntar el teu fill a extraescolars perquè no arribes a recollir-lo a dos quarts de cinc i necessites que faci anglès, piscina, futbol i no sé què més, amb les despeses que suposen les extraescolars, que no són barates. Senzillament, és més barat que tenir un cangur. Al final, moltes vegades la decisió és aquesta: què faig? Pago extraescolars o pago un cangur perquè jo no hi arribo.
Una dona d'una família monoparental normalment no té l'opció de decidir reduir-se la jornada per poder estar amb els seus fills i filles. Perquè si redueixes la jornada, redueixes els ingressos, i si redueixes els ingressos, no pagues el lloguer. Per tant, hem de començar a parlar de polítiques efectives que realment garanteixin que la vida és sostenible també per a les famílies monoparentals.
Vostè m'explicava que el departament està treballant tota una estratègia de conciliació i de dret al temps. Esperem a veure aquesta estratègia. Insistim que a vegades les estratègies ens porten tant de temps que no acabem de veure els resultats, però és evident que les necessitats de conciliació i cura per a les famílies monoparentals són molt més altes que per a les famílies amb dos progenitors. I tot i així, també tenen problemes de conciliació.
Recordo quan hi havia la pandèmia, teníem aquell moment en què t'arribava un missatge de l'escola i hi havia hagut un positiu a la classe del teu fill. S'ha de quedar 10 dies a casa. I dius... Com? Jo era una privilegiada, treballava aquí, tenia un equip del Parlament que em cobria en aquelles comissions que jo no hi podia anar, però quanta gent no pot deixar d'anar a treballar perquè el seu fill el confinin 10 dies per un contacte positiu.
Per tant, hem de tenir mesures clares per garantir els drets d'aquests infants. El fet de tenir només una mare o un pare en el cas de les famílies monoparentals no ha de ser un detriment pels seus drets i benestar. El tema de l'habitatge és clau, consellera. Hi ha moltes dificultats per accedir. Quan tindrem reserves per famílies monoparentals en l'assignació d'habitatges de protecció oficial? Quan tindrem prioritats perquè puguin viure a prop del seu barri, del seu centre social, que és on tenen la seva xarxa social?
Si una dona monoparental víctima de violència masclista la enviem a un habitatge d'emergència a 100 quilòmetres del seu barri, el que estem fent és impedir-li que surti de la situació de violència. I acabaré, consellera, el tema de les taxes universitàries. Necessitem concreció. Vostès ho tenien al seu programa i volem saber si el 2026 podem dir a les associacions amb les quals em vaig reunir ahir que podran tenir l'equiparació amb les famílies nombroses pel curs 2026-2027.
Si els criteris de renda no són necessaris ni importants per a les famílies nombroses, per què ho han de ser per a les monoparentals? Justament són les que tenen més nivell de pobresa. Consellera, esperarem aquest informe, esperarem les propostes que vinguin d'aquí, però volem saber quines són les coses immediates que volen posar a la pràctica.
Crec que és necessari que ens plantegem i que es plantegin com a govern la necessitat de fer un projecte de llei de suport a les famílies monoparentals. Perquè realment totes aquestes iniciatives que toquen a diferents departaments que són transversals tinguin un cos jurídic que les protegeixi i les blindi. Gràcies.
Per fer la rèplica, té la paraula la consellera de Drets Socials i Inclusió. Moltes gràcies, diputada. Bé, com ja he dit, compartim la preocupació i la necessitat de continuar fent passes cap a millorar l'accés i la protecció de l'estat del benestar.
Per les famílies monoparentals, estem implementant diferents mesures, però és cert que hi ha algunes pendents de tenir l'impost pressupostari necessari. Aquesta reducció de les taxes universitàries per a les famílies monoparentals va ser posada a l'agenda per la consellera de Recerca i Universitats, la consellera Montserrat, en la seva primera compareixença al Parlament. És fonamental que la universitat a Catalunya continuï i millori el seu funcionament com a ascensor social, sense el qual molts de nosaltres no estaríem aquí. Això es fa garantint i reduint els preus per a certes famílies.
Confiem que en el marc de la negociació pressupostària es pugui trobar un encaix, i agraeixo aquesta sensibilitat social per escoltar les preocupacions i demandes en l'àmbit de les taxes universitàries, així com en molts altres àmbits on necessitem un reforç social. Permeti'm fer una reflexió, perquè el que posa de manifest moltes de les preocupacions d'aquestes famílies monoparentals és que es troben en una situació on, si tenen menys ingressos, accedeixen a prestacions, però malviuen perquè els seus ingressos són baixíssims. I si tenen una miqueta més d'ingressos, ja no poden accedir a les prestacions. Aquest és un problema transversal que s'enfronta la classe treballadora en aquest país.
Aquesta situació sorgeix també per tenir moltes prestacions atomitzades, cadascuna amb un pressupost limitat. Quan tens un pressupost limitat, es posen criteris de renda i patrimoni baixos, perquè primer arriben els que tenen menys recursos. Això crea una situació de discontinuïtat: si tens uns salaris per sota de 15.000 euros, pots accedir a tres o quatre coses, i si tens una miqueta més, no pots accedir a res. Això és una cosa que hem de canviar.
Com es pot canviar? Passant d'un sistema de prestacions atomitzades a un veritable sistema de garantia d'ingressos, amb poques prestacions ben dissenyades, basades en dades i interoperabilitats. Hem de començar aquest procés d'integrar prestacions de manera coordinada, perquè així podrem arribar a més gent. És veritat que potser els que tenen més recursos no reben tant com els que tenen menys, però cobreixes més tot el continu.
A més, hem d'arribar a un punt on donem incentius perquè la gent comenci a treballar. Si guanyes 100 euros més al mes perquè trobes una feina adicional, no t'eliminaré totes les prestacions que tens; potser et rebaixaré 50 euros, però no et rebaixaré els 100 euros. Si guanyes 100 euros més treballant i et rebaixen 100 euros de prestacions, no hi ha cap incentiu a la feina.
Tot això és un procés que hem començat a treballar. Quan transformem la renda garantida en la prestació que ha de ser la columna vertebral del sistema de garantia d'ingressos de Catalunya, podrem integrar totes les altres prestacions de manera coordinada i fer que arribin a més persones.
Aprofito l'ocasió per demanar que entre tots arribem a acords de la manera més àgil possible i puguem tenir la renda garantida de ciutadania que es mereix Catalunya, perquè això serà la llavor que ens faci ser molt més efectius en arribar a aquesta classe mitjana treballadora que moltes vegades no estem aconseguint.
Hi ha altres mesures que també s'han impulsat i hi ha hagut avenços importants, com l'extensió dels permisos de prestació per maternitat i paternitat, que s'han ampliat fins a 32 setmanes per a famílies monoparentals, una mesura que ha impulsat el govern d'Espanya i que considero important destacar.
Moltes gràcies. El novè punt de l'ordre del dia és la interpel·lació al Govern sobre seguretat.
I Salut Laboral. És presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya i per fer-ne l'exposició té la paraula el diputat senyor Jordi Albert i Caballero.
Bé, gràcies, president. Conseller, diputats, diputades, treballadors i treballadores de la casa, i persones convidades, ongi etorri.
Conseller, aquesta interpel·lació l'hem fet perquè vam veure que quan li vam fer la interpel·lació del Pacte Nacional per la Indústria, va començar a moure's la cosa. Vostè ens deia que ja s'estava treballant. Nosaltres li demanàvem informació sobre si realment s'havia parlat amb els agents o no, i si hi havia alguna planificació de cara a l'elaboració del Pacte Nacional. Li vam fer una interpel·lació al mes de juny i es va desbloquejar. Ara ens preocupa l'estratègia catalana per la seguretat i salut laboral del país. Vostè sap que en guany, el 2026, finalitza aquesta estratègia. Per tant, n'hem de tenir una de nova. En efecte, és diferent a un Pacte Nacional. L'estratègia catalana s'acorda amb els agents socials, amb sindicats, patronals i tots els que intervenen en l'àmbit de la seguretat i la salut laboral.
Això és d'interès pels grups parlamentaris, pels diputats i diputades d'aquesta cambra. La primera petició és clara: volem estar ben informats, volem saber com evolucionarà la nova estratègia i en quins termes s'estan plantejant, és a dir, quins objectius es vol assolir. Per saber els objectius que cal assolir, prèviament hem de saber si ha funcionat o no l'estratègia vigent. Per tant, li demanem també, conseller, si en la seva resposta ens ho pot explicar, una avaluació dels ítems i si s'han complert o no els objectius que estaven definits en l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026.
És rellevant, perquè a partir d'aquí també podem construir aquesta nova estratègia. D'altra banda, necessitem dades, dades que per nosaltres són rellevants. Segons el propi IDESCAT i l'Observatori del Treball i el Model Productiu, amb dades del novembre del 2025, no són bones. Vuitanta-dos morts en el seu lloc de treball fins al novembre del 2025. Això significa un increment del 32% respecte a les dades del 2024.
Respecte als desplaçaments, a les morts in itinere, hi ha hagut una reducció d'un dinou per cent respecte a les dades de l'any 2024. D'altra banda, tenim els accidents laborals que han repercutit en una baixa, que són vuitanta-vuit mil cinquanta-cinc persones treballadores, pràcticament igual que el 2024, amb només una disminució de l'1%. També hi ha les dades dels accidents laborals que no han necessitat baixa, que són vuitanta-tres mil tres-cents vint-i-cinc persones treballadores, similars a les del 2024.
Quins són els sectors que han rebut un impacte més elevat? Construcció i serveis. Aquestes dades són molt rellevants, perquè estem veient que potser s'ha reduït el nombre total d'accidents laborals, però els que hi ha hagut han estat molt més greus. Cal fer una passa més contundent en matèria de prevenció de riscos laborals, especialment en els sectors de construcció i serveis.
Quins són els riscos? També cal veure quin és l'ecosistema actual. Quins són els riscos que actualment no estan prou ben definits en la normativa però que en canvi són emergents? Els riscos psicosocials i els riscos dels impactes de les onades de calor. Malauradament, hem tingut morts en el treball en aquest any 2025 per culpa d'onades de calor.
Treballant a la via pública. Aquests són els accidents declarats, perquè aquestes són les dades oficials, però hi ha moltes dades que no consten en l'oficialitat, però que passen. Accidents que no es declaren. Tenim coneixement d'aquests accidents gràcies a la tasca dels sindicats, que ens informen sobre la situació i la realitat en els seus llocs de treball, sobretot en aquelles empreses subcontractades que treballen a la via pública. Quan hi ha un accident, van a buscar al treballador, el porten directament al cap i li diuen: "Ara entra, que et facin el que t'hagin de fer i quan passin els tres dies tornes a la feina". Això no consta enlloc, perquè no és una declaració d'un accident en l'àmbit laboral, sinó que és una situació que pot passar a qualsevol de nosaltres.
Com es pot resoldre aquesta qüestió? Lògicament, amb un major compromís. Un compromís de l'empresa, però també un compromís en l'àmbit de la Inspecció de Treball. Aquesta és una de les demandes que nosaltres volem posar damunt de la taula, conseller. Hem de reforçar la Inspecció de Treball al nostre país. Necessitem més inspectors i més inspectores treballant damunt del terreny per evitar i reduir aquests índexs d'accidentalitat. A més, necessitem reduir els temps que triguem entre que es notifica un accident i que l'inspector ja està a peu de carrer treballant.
La proposta d'Esquerra Republicana és que la Inspecció de Treball depengui de la Generalitat de Catalunya i que el seu departament sigui el primer en demanar el traspàs d'aquesta competència si vol resoldre l'índex d'accidentalitat, si vol minimitzar-lo i si vol defensar els drets dels treballadors i les treballadores d'aquest país. Necessitem aquest traspàs, perquè serà la millor garantia de la seguretat i salut laboral al país. Això ens permetrà gestionar millor, tenir més recursos disponibles i fer un seguiment més acurat de la prevenció de riscos laborals en el teixit empresarial.
D'altra banda, conseller, li parlava dels riscos psicosocials. Hem vist un exemple aquesta setmana del que és un risc psicosocial: el terror de no saber si l'endemà arribaràs a la feina perquè els trens funcionen o no. Què ha fet vostè per resoldre aquesta problemàtica durant aquesta setmana? Conseller, no l'hem vist. Hem escoltat a la ràdio i hem parlat amb treballadors que ens deien: "Tinc por de no arribar a la feina, tinc por que em puguin acomiadar". Necessitaven seguretat, necessitaven certeses. La mobilitat del país ha estat un autèntic caos, tant pels trens com per l'autopista AP-7.
Per què no va convocar els agents socials del país? Per què no va fer una compareixença pública amb ells afirmant que les persones afectades pel caos de Rodalies no havien de patir per retornar les hores que cobrarien? Per què va esperar que Esquerra Republicana ho digués divendres i diumenge? Per què va activar diumenge al vespre, quan nosaltres ja vam sortir a defensar els drets dels treballadors? La seva única compareixença va ser a Fitur, a Madrid, parlant de turisme, com si aquí no estigués passant res. No ho entenem i necessitem que ens ho expliqui. Per això li hem demanat aquesta interpel·lació, perquè quan parlem dels riscos psicosocials estem parlant d'això.