Comunidades Autónomas - Cataluña - 27 de enero de 2026

Sí, comencem. Moltes gràcies. Dono la benvinguda a les tres representacions sindicals que ens acompanyen: Comissions Obreres, UGT i la Intersindical. Començarem les compareixences. Tenen un temps màxim de 15 minuts per fer la seva explicació, i després els diputats tindran 5 minuts com a màxim per fer preguntes, rèplica o les nostres intervencions. Abans de començar, vull excusar l'assistència de dos diputats: un de comuns que s'incorporarà una mica més tard per temes d'agenda, i un altre del Partit Popular que no poden arribar perquè tenen un altre acte. Hi ha l'Àngels i el Mijoler, els dos diputats companys que s'incorporaran a mesura que puguin, però perquè sàpigueu que no és que no han vingut perquè no estaven interessats, sinó perquè no podien. Comencem les compareixences amb la representació de Comissions Obreres. Si us sembla bé, fem les tres a la vegada, però la primera seria per ordre de la convocatòria, que és la representació de Comissions Obreres de Catalunya en relació a la proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació. Seguidament, quan acabi, li donaré el torn de paraula a UGT, i després farà la seva intervenció la representació de la Intersindical. Llavors, si us plau, el senyor Alberto Ferrer, si pot començar. Moltes gràcies, molt amables. En primer lloc, agrair-vos a totes les diputades i diputats en nom de Comissions Obreres de Catalunya per la invitació que ens heu fet arribar i que puguem participar en aquesta compareixença. Nosaltres sempre valorem molt positivament poder ser aquí, al Parlament de Catalunya, per expressar el nostre posicionament en aquelles propostes de norma, especialment quan són tan importants com la que tractarem avui. En primer lloc, sí que voldria situar de manera telegràfica quins són, al nostre entendre, aquells elements i aspectes més substancials que presenta aquesta proposició de llei.

En primer lloc, es dona un impuls a la participació institucional de les cambres i a la seva capacitat de representació d'interessos. En segon lloc, es millora substancialment el finançament de les cambres amb una concreció del finançament públic que rebran per part de la Generalitat de Catalunya, i en tercer lloc, es consolida el seu paper en la gestió de la formació als centres de treball. A continuació, faré esment d'aquests tres aspectes, però amb més detall. En primer lloc, tot allò que té a veure amb els aspectes relacionats amb la representació institucional. La lectura que fem des de Comissions Obreres de Catalunya és que la proposta de norma eixampla l'horitzó de representació institucional previst per a les cambres. Això planteja alguns problemes, perquè la norma reforça la voluntat del legislador que les cambres assumeixin més funcions de representació d'interessos de part, i això, al nostre entendre, genera complicacions. En primer lloc, la proposta de norma, tot i que reforça de manera clara aquesta capacitat de representació d'interessos, presenta molts elements d'ambigüedat que deixaran en mans de cada govern la decisió sobre en quins òrgans concrets podran exercir aquesta representació d'interessos de part. En segon lloc, aquest impuls en la funció de promoció i defensa dels interessos propis xoca amb la pròpia naturalesa de les cambres com a entitats de dret públic. Entenem que aquest impuls en la capacitat de representació d'interessos de les cambres xoca frontalment amb el marc institucional vigent, protegit estatutàriament i constitucionalment. Desenvoluparem aquests aspectes, ja que conformen els elements centrals de la nostra crítica i creiem que són els més problemàtics. D'una banda, recordem que la norma vigent, la Llei 14/2002, posava l'accent en el paper d'assessorament al Govern. Ara, en canvi, veiem que en la proposició de llei es canvia l'accent cap a la capacitat de representació d'interessos de part per part de les cambres. Això representa un canvi important que modifica de manera substancial el rol que hauran d'assumir les cambres si el text surt endavant amb aquesta redacció. Quins són els problemes principals que suposaria aquest canvi de funcions de les cambres, al nostre parer? D'una banda, ignoraria el caràcter representatiu que tenen les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, i a més, podria trencar l'equilibri existent actualment entre aquestes organitzacions. No podem obviar que, tal com detalla l'article 16 de la proposició de llei, l'adscripció de les empreses que operen a Catalunya a les cambres es fa d'ofici, per tant, difícilment es pot construir una representativitat de les cambres amb una adscripció automàtica. D'altra banda, amb aquesta eventual entrada de les cambres a espais de representació institucional on es dirimeixen interessos de part, es produiria una contradicció flagrant entre la pròpia naturalesa de les cambres i els interessos que representen. Les cambres són corporacions de dret públic, caracteritzades per una forta intervenció dels poders públics, i per tant, difícilment podran estar en condicions de representar interessos de part amb plena autonomia. Una altra qüestió és que aquesta naturalesa de corporació de dret públic sí que els permet jugar un paper d'assessorament al Govern en aquelles matèries que siguin del seu àmbit i amb la seva expertesa, però una cosa és assessorar i una altra ben diferent és representar interessos de part. En relació amb aquesta qüestió de la representació d'interessos, hi ha una altra objecció fonamental de tipus normatiu, que és que tant l'Estatut d'Autonomia com la Constitució espanyola i el Decret Llei Català 9/2020, que regula la participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya, estableixen de manera nítida quines són les organitzacions que tenen la funció de participar en aquest àmbit. Recordem alguns articles fonamentals: l'article 7 de la Constitució espanyola deixa clar que són els sindicats i les organitzacions empresarials més representatives qui ostenten la capacitat de defensar i promoure els interessos que els són propis, i aquí tampoc es fa esment a les cambres. L'article 6 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS) estableix la capacitat de representació institucional de les organitzacions sindicals més representatives. En l'àmbit català, l'article 25.5 de l'Estatut d'Autonomia estableix els drets en matèria de concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials, però no de les cambres. L'article 45.4 de l'Estatut d'Autonomia desenvolupa com les organitzacions sindicals i empresarials, i no les cambres, juntament amb la Generalitat de Catalunya, han de conformar l'espai català de relacions laborals. També l'article 45 distingeix entre les organitzacions sindicals i empresarials i les cambres, amb funcions ben diferenciades. Finalment, l'article 5 del Decret Llei 9/2020 deixa clar que són les organitzacions sindicals i empresarials més representatives qui han d'assumir les funcions en l'àmbit de la participació institucional del diàleg social.

El permanent i de la concertació social, i no de les cambres. Podríem haver fet una crida més extensa a la normativa, que des de fa molts anys ha contribuït a construir el marc normatiu laboral que tenim avui en dia i el sistema de relacions laborals català. Però crec que amb aquesta pinzellada ja en tenim prou. Queda clar que amb aquesta selecció normativa ja veiem que les organitzacions sindicals i empresarials tenen una potestat normativa de representació d'interessos de part que les cambres no tenen. Insistim que això no vol dir que les cambres no puguin jugar un paper valuós i fer aportacions interessants a la societat; és molt important dir-ho. Nosaltres creiem que poden desenvolupar aquest rol d'assessorament al govern i aportar valor amb la seva tasca, però cal diferenciar clarament allò que és assessorament d'allò que és representació d'interessos de part, són qüestions ben diferents. Tot això en quant a la dimensió de representació institucional, que hem dit que era la primera de les tres aspectes que volíem destacar. Ara comentaré els altres dos blocs de manera més resumida, per no excedir-me del temps que tinc assignat. En segon lloc, aspectes relacionats amb el finançament de les cambres. Destacaré que la proposta de norma planteja un canvi de model substancial en allò referent al model de finançament de les cambres. Recordem que les cambres ja van patir fa anys un sotrac important amb la pèrdua del recurs cameral permanent i entenem que aquest canvi en el model de finançament busca donar resposta a aquesta mancança. No discutim gaire aquest bloc, tot i que voldríem fer un parell d'apunts. La proposta de norma planteja un increment gradual en un escenari que, en el 2028, acabaran rebent 7 milions d'euros. Demanem als grups parlamentaris que revisin quin és el muntant de finançament que reben els dos sindicats i les dues organitzacions empresarials més representatives en relació al finançament de caràcter estructural, per tal de garantir l'exercici de les funcions que tenim atribuïdes. Després, que comparin amb aquests 7 milions d'euros i pensin si els hi sembla proporcional la quantia atorgada a les cambres en relació a la quantia que reben els sindicats i les patronals més representatives. A més, les cambres continuaran podent finançar-se bàsicament de dues maneres: a través d'aquest finançament estructural, que queda blindat normativament, i a través dels ingressos que puguin obtenir per encàrrecs de les diferents administracions públiques, a banda d'altres subvencions que puguin rebre. Així, sense perdre la capacitat de rebre ingressos per aquells treballs realitzats, guanyen un important increment de fons públics per al manteniment estructural de la seva activitat. Finalment, el tercer bloc que ens preocupa és aquell que té a veure amb la consolidació del seu paper en la gestió de la formació als centres de treball. Les nostres objeccions no vindrien motivades tant pels canvis, sinó perquè es perpetua la situació actual en què les cambres participen en la gestió de la formació. En concret, gestionen de manera exclusiva la plataforma COVID, que és la que gestiona les pràctiques formatives, i per això reben un finançament concret. Nosaltres demanem que s'acabi amb aquesta opacitat, ja que no podem accedir a les dades d'aquestes pràctiques formatives i entenem que com a agents socials hauríem de poder fer-ho. Hi ha dos aspectes que sí que canvien i que són importants. Un és que se'ls atorguen competències per col·laborar amb l'administració en relació a l'acreditació de competències professionals, i creiem que això no té sentit i que s'hauria de mantenir en l'àmbit de l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals. L'altre és que se'ls assignen funcions de designació de tutors i alumnes, i entenem que aquesta funció hauria de correspondre als centres educatius. El principal element que genera neguit és que es pretengui incorporar les cambres als espais de governança en l'àmbit de la formació, que entenem que s'hauria de mantenir com està actualment en l'àmbit dels agents socials més representatius. Per acabar, els principals elements que valorem negativament de la proposta de norma tenen a veure amb el pes que se'ls assigna a les cambres en relació a la representació d'interessos de part, incompatible amb la seva naturalesa de corporacions de dret públic, que alteraria l'equilibri actual i ignoraria la representativitat de les organitzacions sindicals i empresarials que actualment formen part dels espais de representació institucional. D'altra banda, la proposta de norma planteja un model de finançament més generós que l'actual, que semblaria pensat per dotar de finançament a aquest nou rol reforçat de les cambres, caracteritzat per la representació d'interessos de part. Finalment, valorem negativament la gestió exclusiva i l'opacitat en la formació als centres de treball, que no és atribuïble a les cambres, sinó potser al departament.

Gracias. Muchas gracias. Ara, si els hi sembla, tindrà la paraula la següent compareixença en ponència, que és una representació del sindicat de UGT, que seria la senyora Caterina Llibres. Sí, gràcies. Bé, en primer lloc, agraïm que ens doneu l'oportunitat d'explicar la nostra visió sobre aquesta proposició de llei. No entraré tant en els detalls de la llei, com comentava el company, que ens semblen que sobrepassen l'àmbit que no ens asseu bé, però compartim el que ha exposat el company de Comissions Obreres. Voldria fer una reflexió una mica més genèrica. Deixar clar que com a organització sindical més representativa, nosaltres representem els interessos del conjunt de persones treballadores de Catalunya. Per tant, més enllà del funcionament correcte de les institucions del nostre país, no tenim pretensió de realitzar cap ingerència en la manera com s'expressen i s'organitzen els empresaris, sempre i quan no afecti negativament el dia a dia del desenvolupament econòmic i social del nostre país, i sempre que sigui una representació democràtica i transparent. Com vostès saben, fa uns mesos els agents socials, sindicats i patronals vam fer arribar un posicionament conjunt a tots els grups parlamentaris i al president de la Generalitat en relació al tràmit de la llei de cambres. Era un document que recollia els aspectes comuns que compartíem, i era per assenyalar que aquesta proposta de llei podria interferir i alterar el diàleg social al nostre país en alguns aspectes importants. Per tant, és un dels factors pels quals vam enviar aquesta carta. La història de la Cambra no cal que la comentem, però creiem que és un element important perquè sapiguem d'on venen les cambres de comerç, sobretot pel que fa a la seva naturalesa, com a corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, i sent legalment uns òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques. Són hereves de l'Adellotja de Mar, el Consolat de Mar i la Junta de Comerç. També som conscients que l'actual llei de cambres, vigent des de l'any 2002, necessita una actualització, ja que les coses han canviat en el nostre entorn i en l'àmbit de les cambres. La desaparició del recurs cameral, la llei de bases estatal o la dinàmica socioeconòmica del nostre país fan que aquesta actualització sembli raonable. En les diferents trobades que el nostre sindicat ha realitzat amb institucions d'interès del país, hem pogut conèixer de primera mà aquesta necessitat per part dels propis protagonistes. Podem entendre i comprendre aquesta necessitat d'actualització, i nosaltres no serem cap impediment perquè això sigui una realitat. Però sí que volem aclarir algunes qüestions d'aquesta actualització perquè no interfereixi en àmbits que ja funcionen de manera correcta i que ja estan ordenats. La primera qüestió que volem plantejar és que, tal com està redactada d'inici aquesta proposició de llei, suposa una inversió de competències del diàleg social i del paper dels agents socials amb la condició de més representatius. En aquest sentit, i parlant amb les organitzacions impulsores d'aquesta modificació normativa, sembla que aquesta no era la voluntat inicial. Som conscients d'això, ho entenem, però volem insistir que cal donar trasllat a aquest sentit que no es volia envair aquesta competència, i s'ha de fer a través d'una modificació d'aquesta proposició de llei que està en tràmit. També volem que es tingui en compte les cambres com a corporació.

Les organitzacions de dret públic tutelades per la pròpia administració han de mantenir el seu paper consultiu i de col·laboració amb l'administració, tal com estableix l'article 45.7 de l'Estatut d'Autonomia. Aquest article detalla que les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals, així com les entitats associatives del tercer sector, han de ser consultades, només consultades, en la definició de les polítiques públiques que les afectin. Per tant, és l'àmbit de la consulta. No posem en dubte que el seu paper sigui essencial pel desenvolupament econòmic i la defensa dels interessos generals de l'economia. No obstant això, aquest paper no es pot equiparar al de les organitzacions empresarials o sindicals més representatives, que es regulen a l'article 45.6 de l'Estatut d'Autonomia, el qual afirma que aquestes organitzacions han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. Aquí sí que es dóna un grau de participació, no de consulta, sinó de participació. Així doncs, dos articles que van seguits, dos punts de l'article 45, mostren clarament la diferenciació que fa el propi Estatut d'Autonomia sobre la intensitat de participació o de consulta que té cada tipologia d'institució. Considerem que queda prou explícit i ben explicat. En aquest sentit, és important recordar que els agents socials som organitzacions independents i privades que defensem interessos de part, a diferència de les organitzacions tutelades per l'administració. Fins i tot considerem que seria contradictori no exercir veu i vot en espais de concertació on, en ocasions, es contraposen interessos privats amb els propis del poder executiu, cosa que suposaria un desequilibri. Malgrat que podem millorar aspectes, el model català de diàleg social ha estat i és un exemple de col·laboració, estabilitat i progrés, reconegut per la llei de participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de l'any 2020, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Per això, creiem que aquest model no pot ser desnaturalitzat incorporant actors que no tenen la condició d'agents socials més representatius, ja que això podria provocar una doble representació de l'àmbit empresarial, distorsionant el diàleg social tripartit i trencant l'equilibri de representació. Des de la UGT de Catalunya, considerem necessari preservar el diàleg social com a eina de progrés econòmic i social indispensable per a les democràcies avançades. En una línia similar, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha expressat que el diàleg social és l'espai institucional reconegut per l'ordenament català per a la concertació, on només poden participar el govern, agents socials i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, d'acord amb el marc constitucional, estatutari i internacional. A més, podem proporcionar l'enllaç al dictamen emès pel CTESC, que reflecteix un denominador mínim comú de les organitzacions empresarials i sindicals que van presentar aquesta opinió conjunta. És important destacar que la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia i les diverses lleis catalanes, algunes aprovades recentment, confereixen als sindicats i les associacions empresarials un paper exclusiu, singular i insubstituïble en la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Aquest reconeixement és coherent amb el Tractat Fundacional de la Unió Europea i amb els principis de l'Organització Internacional del Treball, on únicament participen els estats, les organitzacions patronals i les organitzacions sindicals representatives. Dit això, volem agrair l'oportunitat de fer aquesta compareixença i desitjar que aquesta llei de cambres, sempre que respecti els diferents espais preexistents de concertació social, serveixi per impulsar l'activitat de les càmeres, amb les quals mantenim una bona relació.

Actualitat i amb les quals esperem poder continuar col·laborant en el futur i que creiem que han de tenir un paper fonamental en aspectes d'impuls d'un nou model econòmic més just. Gràcies. I per acabar les compareixences, tindria la paraula un representant de la Intersindical, que serà el senyor Pau Cruz. Sisplau. Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies, diputats, per convidar-nos. Nosaltres, en primer lloc, voldríem posar en valor, com feien també els companys de Comissions Obreres i de l'UGT, el paper que han de jugar les cambres. És molt important el paper que han de jugar les cambres i històricament a Catalunya sempre ha estat molt rellevant. Les cambres són hereves de tot un seguit d'institucions pròpies del dret català, com era la Iotja de Mar, que van donar grans resultats i molt positius pel país, com podia ser el llibre del Consolat del Mar, que va ser el primer codi marítim en dret que va existir i que es va fer des d'aquí, des del Principat de Catalunya. Per tant, el paper de les cambres és molt important i m'agradaria que quedés clar que això en cap moment es qüestiona ni es posa en joc. En aquest sentit, començo pel primer tema que voldria introduir, que és el del finançament. Nosaltres veiem correcte que s'actualitzi el finançament de les cambres. La llei és del 2002 i, per tant, és necessari que les cambres, com a entitat de dret públic que són, puguin tenir els recursos necessaris per poder realitzar la seva activitat. Per tant, en aquest punt, nosaltres no hi tenim cap tipus d'inconvenient. El segon punt és el de la formació, que serà molt breu perquè nosaltres no participem de tot aquest joc de la formació, ja que no tenim la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal. Per tant, no participem del diàleg social i, si les ajudes de la formació s'han de dividir entre quatre o cinc actors, una mica, i perdonin l'expressió, ni ens va ni ens ve. El punt que sí que m'agradaria destacar i que crec que és rellevant és el de la representació institucional. Nosaltres no participem del diàleg social i, per tant, no hi tenim un interès directe en si ara hi ha una altra gent que fa representació institucional. La nostra opinió ve a ser una mica més imparcial. En primer lloc, com expliquen molt bé els companys, l'ordenament jurídic, tant en l'àmbit constitucional com en l'àmbit legal, és molt clar que les funcions de representació institucional en matèria de defensa dels interessos socioeconòmics estan atribuïdes als sindicats i a les associacions d'empresaris, és a dir, als representants dels treballadors i dels empresaris. Entrar a introduir un tercer tipus de gent, que és una corporació de dret públic i no de dret privat, que en teoria ha de representar els interessos de tothom, atribuir-li funcions de representació de part, principalment empresarial, desequilibraria tot el que és el model de representació institucional. En aquest sentit, creiem que és incoherent i que pot portar a problemes de seguretat jurídica, ja que ens trobaríem amb diversos agents que, per consideració legal, tenen atribuïda la mateixa funció i no quedaria clar com s'ha d'introduir. Ara les negociacions que es realitzin al si de les administracions públiques participaran sindicats, associacions d'empresaris i també les cambres, i els interessos que defensaran les cambres seran els mateixos que els dels empresaris, perquè probablement no ho faran els dels treballadors. Nosaltres creiem que això no té cap tipus de sentit, especialment pel caràcter públic que tenen les cambres. Les cambres de comerç han de representar els interessos de tothom, no els interessos d'unes parts concretes. Per representar els interessos d'unes parts concretes hi ha unes associacions empresarials que, en funció de la seva representativitat, participen o no d'aquesta acció institucional. Per tant, com que el model actual que nosaltres, insisteixo, no acabem de compartir del tot, es planteja així, no acaba tenint coherència que ara s'introdueixi aquest agent. En tot cas, el que hauria de passar és que les associacions d'empresaris i les cambres de comerç s'haurien de posar d'acord en qui ha de representar concretament els empresaris. Si no és així, el que nosaltres entenem que és més lògic és que, posant-se d'acord sobre qui els ha de representar, es limitin les funcions actuals que tenen, que són les d'acompanyar les administracions públiques, assessorar-les, ajudar-les i emetre opinions, però que no poden tenir funcions de representació institucional, sinó que s'han de limitar a les funcions que tenen previstes actualment. I per la resta, moltes gràcies per convidar-nos. Si els sembla, s'havia incorporat el diputat de Comuns, que havia comentat que arribaria més tard. Llavors, per ordre d'intervenció, seria el diputat senyor Joan Canadell, sisplau, del grup parlamentari de Junts. Gràcies, ponent relatora, i gràcies als tres participants avui en aquesta ponència. El primer que he de dir és que nosaltres entenem que el món empresarial viu.

Moments complexos, ho veiem cada dia, i vostès representen una part molt important, que són els treballadors. Per tant, tot allò que ajudi a solucionar els problemes d'aquest món, per dir-ho d'alguna manera, benvingut sigui. Hauríem de veure-ho com un fet positiu, ja que aquesta situació porta més de set segles. El que també entenem és que cadascú té, en aquest moment, definides unes competències i hem de mirar que això mantingui un equilibri. Insisteixo, necessitem a tothom que pugui col·laborar. Les cambres existeixen a tot el món; pràcticament tots els països en tenen, i és una fórmula que a nosaltres, com a partit, ens agrada molt, que és la col·laboració públic-privada. Creiem que tot el que sigui potenciar aquest rol és molt important, tenir un peu a la part pública i a la part privada. Vostès han mencionat que la pèrdua del recurs comarcal va ser un drama, de més de cinquanta milions de pressupost anual. Ara han dit que el màxim és set, però venim de cinquanta; imaginin com han canviat les coses. No arribarà mai a aquest nivell, però set respecte a aquests cinquanta i escaig tampoc és molt. En tot cas, tot és molt relatiu. Segons el que teníem entès, aquesta llei venia amb molt de consens, tant de les tres cambres com amb el món dels agents socials. Vostès havien vist ja aquest text abans de registrar-lo al Parlament? El coneixien? O coneixien els trets bàsics? En tot cas, és una pregunta que els hi faig. Pel que vam parlar a la passada sessió amb les patronals, en principi el text el tenien. Diuen que hi va haver un canvi, però el canvi que hi ha hagut, almenys el que a nosaltres ens ha transcendit, no és un canvi substancial com per pensar que pot canviar tot aquest posicionament que hem vist. Vostès han parlat molt de la representació, i és obvi que quan parlem de diàleg social, els únics que representen treballadors i patrons són vostès i les patronals. La pròpia llei ja diu que exclou el diàleg social. Ara, com que estem en un estat de dret, vostès han parlat de la llei bàsica, la 4 de 2014, que sí que reconeix la representació en certs aspectes dels interessos generals del comerç, de la indústria, serveis i negociació. La llei espanyola, que a mi personalment m'agrada poc, però és la que tenim, sí que reconeix aquesta representació. No entenem que vostès parlin només d'assessorament, perquè sí que representen els interessos generals del comerç, de la indústria, del servei i de la innovació. No representen els empresaris, i menys els treballadors; representen el sentit general. Sobre la FFP, la llei orgànica 3/2022 i el Reial decret 659/2023 també reconeixen la facilitació i l'implicació de les pimes, i és clau el paper de l'empresariat, que les cambres han exercit durant dècades. És cert que el CEDESC ha fet un informe i vostès en formen part, però també és cert que hi ha hagut un vot particular que indica coses que no són menors, com que s'ha elaborat aquest informe sense tenir cap tipus d'informe tècnic. A més, parla que les cambres volen assumir el diàleg social quan, al contrari, la llei diu que l'exclou explícitament. Per tant, ens sembla que aquest vot particular és especialment interessant. Hi ha un tema que ens preocupa molt i que crec que la sensibilitat dels sindicats pot corroborar: la participació a les cambres és molt baixa. Vostès deien que representen els empresaris, però no, representen les empreses. És veritat que qui agafa el títol del vot és l'empresari, però estem parlant de 600.000 empresaris, entre els quals hi ha molts autònoms. No és una representació com la de foment; és una representació molt més diversa. Per tant, pensem que s'ha de fomentar que el vot a les cambres sigui molt més...

Una altra pregunta que els hi faig és si vostès veurien bé que les cambres d'alguna manera o altra tinguessin algun mecanisme perquè també hi fossin els sindicats dins. Si no recordo malament, la darrera presidenta Roca en algun moment va proposar alguna cosa així; per què no en algun òrgan de governança que hi tinguessin representació els sindicats? Això per allò de tenir empresaris i tenir representants dels treballadors. Hi ha un altre tema que ens preocupa molt, que és que la llei parla del foment del català. El català està en un moment crític. Nosaltres pensem, i hi ha alguna estadística que ho informa, que on més ús té el català és justament en l'àmbit empresarial. Així com la família és dels que menys, l'empresa és el que més. Vostès creuen que a través de les cambres podem potenciar encara més aquest paper per millorar l'ús del català a Catalunya? Un tema que també ha mencionat el senyor Ferrer és el xoc d'interessos. Jo sé que he estat president de Cambra i, per tant, ho he viscut amb el meu propi barret. Mai he sentit una pressió del govern; és a dir, per molt que tinguéssim una tutelant, aquesta és per fer les coses d'acord amb la llei. Mai la tutelant va agafar el telèfon o va fer cap missatge per dir, heu de fer això o allò. Suposo que els altres també ho han viscut així. En canvi, el finançament, que per mi és molt important, presenta una paradoxa: ara els presidents de Cambres depenen del govern per tenir més finançament o menys. Podríem pensar que hem d'estar més a prop o més lluny del govern, però el que hem de fer és que siguin lliures, justament d'acord amb qualsevol govern. Per tant, hauria d'haver un finançament definit per llei, independentment de qui hi hagi. Això ho ha de canviar la llei i aquesta llei ho preveu. Pensem que és un pas endavant que va justament en contra del possible xoc d'interessos, que evidentment no se sap mai si pot ser-hi o no. Moltes gràcies. Al segon torn de paraula, el té el diputat senyor Joan Ignasi Helena, del grup parlamentari d'Esquerra Republicana. Voldria començar agraint la presència dels representants dels tres sindicats, perquè si una cosa he pogut constatar al llarg dels anys de parlamentari és que, malgrat sembli que no, la presència de les persones que venen a compareixer influeixen bastant en les lleis, més del que es pensen els compareixents segurament. Ho hem pogut comprovar amb la llei de comerç que hem participat darrerament, així com amb altres lleis en les quals he tingut l'oportunitat de ser-ne ponent. Per tant, des d'aquest punt de vista, moltes gràcies per venir preparats i aportar coses. Aquesta és una llei que és necessària, i això ho compartim. De fet, és necessari per adaptar-se a la realitat. També és imprescindible que ens hi adequem a la legislació bàsica que existeix. Han passat dotze anys des de la llei bàsica, i per tant és essencial que la llei hi sigui per anar més enllà en allò que considerem necessari i per les especificitats pròpies de la nostra nació en relació a la legislació de l'estat espanyol. Com en Canadell, comparteixo que, més enllà del fons substantiu de la llei, no la comparteixo perquè no crec que aquell Parlament hagi de legislar sobre qüestions que afecten a la nostra nació. Però, en tot cas, existeix i ens hi hem d'adequar o desenvolupar. Hi ha un marc institucional, una arquitectura institucional que ha funcionat, de relacions amb cambres, associacions empresarials i sindicats. Posar-ho negre sobre blanc hauria de ser possible. Això que ha funcionat, això que s'ha desenvolupat en el dia a dia de les relacions econòmiques del nostre país, empresaris i treballadors.