Comunidades Autónomas - Cataluña - 22 de enero de 2026

No, no, yo la escribí. Parece que el amigo tiene algo que decir.

Bon dia a tothom, perdoneu el retard. Comencem la comissió d'afers institucionals d'avui dijous 22 de gener. Si em permeten, en primer lloc, em poden notificar les substitucions que hi haurà al llarg de la jornada d'avui i després procediríem a revisar l'ordre del dia amb alteracions. Per part de Junts per Catalunya, la diputada Montse Ortiz substitueix el diputat Albert Batet. Per part del grup de Vox? Sí, bon dia. Jo mateix, Manuel Acosta, substitueixo el portaveu Joan Garriga. Per part del Partit Socialista i Units per Avançar? Al diputat Jesús Becerra, substitueix el diputat Ferran Pedret. Per part d'Esquerra? Sí, el diputat Jordi Viñas substitueix el diputat Oriol López. D'acord, i no havent més substitucions, procediríem a fer un repàs.

Abans de l'ordre del dia, es va enviar per correu a tots els membres de la comissió la modificació i el posposament d'aquesta compareixença d'una representació del Fòrum Secore davant d'aquesta Comissió d'Afers Institucionals per informar sobre la tasca que du a terme, atès que els grups havien sol·licitat que aquesta compareixença es realitzés conjuntament amb el secretari de Governs Locals. Prenent nota per part de la mesa, i amb la revisió de tots els portaveus en acabar aquesta comissió, procediríem a marcar l'agenda i l'ordre de les properes compareixences i sessions que tindran lloc en el mes de febrer. Sense més dilacions, avui procedirem amb un únic punt de l'ordre del dia: la compareixença de la presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que ens acompanya per presentar la memòria d'aquest òrgan corresponent a l'any 2024. Avui ens acompanyen la senyora Yolanda Pineda Balló, presidenta de la comissió, i la vicepresidenta Clara Isabel Velasco Rico. Faran una exposició inicial de 20 minuts que es dividirà en dues parts, i després procedirem al torn dels diferents grups parlamentaris, que seran torns de fins a un màxim de 7 minuts de preguntes i respostes per tal de tenir aquest diàleg amb els compareixents. Així que, endavant amb aquesta presentació i gràcies per l'assistència. Bon dia. Abans d'entrar en el contingut de la memòria, permetin-me començar amb un apartat d'agraïments. En primer lloc, als membres d'aquesta comissió per l'oportunitat de compareixer novament. Voldria expressar la nostra satisfacció per tornar avui al Parlament, consolidant així una dinàmica de transparència i de retiment regular de comptes que considerem essencial en un sistema democràtic avançat. En segon lloc, gràcies al personal que fa possible el funcionament ordinari de la comissió, sovint amb recursos limitats, però amb un alt nivell de compromís i professionalitat. I en darrer lloc, gràcies a les companyes i companys vocals, i sobretot a la vicepresidenta, per mantenir l'esperit de consens en un òrgan col·legiat com el que és l'AGAIP, així com per la seva exigència en pro de l'excel·lència a l'hora d'exercir la nostra funció com a garants del dret d'accés a la informació pública. Compareixem avui en relació a la memòria de l'any 2024, en compliment del que estableix la llei 19-2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que imposa el deure d'elaborar una memòria anual i presentar-la tant al Parlament com a l'òrgan avaluador, en aquest cas el Síndic de Greuges. Això ja ho vam fer convenientment el president del Parlament el passat 26 de juny i el síndic de Greuges el 28 de juliol. Abans d'entrar en les dades i conclusions de la memòria, crec que és oportú fer una breu reflexió sobre la naturalesa d'aquest òrgan. La comissió és un òrgan de designació parlamentària. L'elecció dels seus vocals requereix una majoria qualificada de tres cinquenes parts d'aquesta cambra, però alhora està adscrita a un departament de la Generalitat, actualment integrada al Departament de Presidència d'acord amb el Decret 105-2025, que és qui ens ha de proveir dels mitjans personals i materials necessaris per al nostre funcionament. Aquesta doble naturalesa conviu amb el mandat legal que ens fa la llei, que exigeix l'exercici de les funcions en plena independència orgànica i funcional, sense submissió jeràrquica. El disseny institucional actual no és coherent amb el paper de l'AGAIP com a òrgan de garantia del dret d'accés a la informació pública, que hauria d'assemblar-se més a d'altres institucions anàlogues en el nostre ordenament, com poden ser l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades o l'Oficina Antifrau de Catalunya, que tenen personalitat jurídica pròpia i un encaix institucional adequat, tal com recomana el síndic en el seu informe de transparència per al 2024. Feta aquesta breu reflexió, una de les qüestions que més ens neguiteja és la relativa als recursos personals i materials. El 2024 vam acabar l'any amb 14 persones treballant a l'AGAIP, amb una estructura similar a l'any anterior, tot i que amb una fita important, que era l'obtenció d'un programa temporal, el Compendia.

En un termini de tres anys, hem aconseguit la incorporació de tres tècnics intermitjos i una persona administrativa, la qual cosa ens ha permès alleugerir la càrrega de treball. Ens hem de congratular que disposem d'una relació de llocs de treball pròpia, que no havíem tingut fins ara, amb una previsió de dotze places, de les quals només vuit estaven cobertes a finals de l'any 2025. Tot això, a banda del programa temporal que he indicat anteriorment. Disposar d'una relació de llocs de treball pròpia ens proporciona seguretat jurídica, claredat organitzativa i, en un futur esperem no molt llunyà, estabilitat en els equips de treball, la qual cosa és una condició clau per fer efectiva l'autonomia institucional. Tanmateix, l'any 2025 ha estat especialment complex. En el darrer trimestre, hem experimentat una elevada mobilitat del personal, no només a la comissió GAIP, sinó en tota l'administració de la Generalitat. Els concursos de trasllat es van resoldre al mes de setembre, i la presa de possessió dels funcionaris que havien aprovat les oposicions es va realitzar entre setembre i octubre, seguit de les corresponents comissions de servei i els processos de selecció per a les noves places. Només en el darrer trimestre del 2025 hem dut a terme nou processos de selecció de personal. A data d'avui, 22 de gener, la situació de la plantilla és la següent: set persones funcionàries, cinc interins i una de reforç. Només dues persones ocupen la plaça de manera definitiva, mentre que la resta ho fan en comissió de serveis. Aquesta manca d'estabilitat és una de les principals debilitats de la nostra estructura. A més, aquesta situació s'agreuja amb l'increment significatiu de les reclamacions. L'any 2024 vam registrar 1.697 reclamacions, però el 2025 hem arribat a 2.800. Un dels motius ha estat les nombroses reclamacions en el marc de campanyes del dret d'accés a la informació pública, que han tensionat la nostra estructura i afectat la capacitat de resposta, així com la qualitat del servei, donat l'increment tan important amb els efectius que tenim. Aquest context de mobilitat constant i d'augment de reclamacions ha complicat l'assumpció d'alguns dels reptes que ens havíem fixat en la darrera compareixença, referents a accions com la difusió, formació i sensibilització sobre el dret d'accés a la informació pública. En relació als mitjans materials de què ens dota la Generalitat, disposem dels que consten a la memòria. Voldria fer dues advertències. La pàgina web està pendent d'un canvi de sistema i d'una migració de dades, pel que les dades i resolucions que hi consten són susceptibles de patir canvis, i és possible que momentàniament, mentre duri tot aquest procés, no es correspongui amb la realitat. Ho dic com a advertència perquè a vegades els números poden variar. El tramitador genèric amb el qual tramitem les reclamacions ha quedat obsolet i no disposa de les funcions necessàries per gestionar el volum de treball que tenim. Està prevista la implantació d'un nou tramitador per famílies al conjunt de la Generalitat, que esperem que sigui a partir del mes de juny i que ens ajudi en aquest sentit. A més, el Síndic de Greuges recomana explícitament que es dotin a la GAIP els recursos humans, econòmics i tecnològics necessaris per desenvolupar la nostra tasca. Més enllà de la resolució de les reclamacions, voldria destacar que continuem teixint complicitats amb entitats amb les quals tenim relació, com és el cas de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El 2024 vam aprovar un criteri conjunt sobre l'accés a la traçabilitat de la història clínica, i durant el 2025 hem continuat treballant per un criteri comú sobre el límit de la intimitat en el dret d'accés dels regidors a la informació pública. La GAIP és percebuda com un organisme capdavanter i de reconegut prestigi tant en l'àmbit estatal com internacional. Aquesta reputació no és casual, sinó resultat d'una trajectòria sostinguda i d'una aposta clara per situar Catalunya a l'avantguarda en matèria de transparència i dret d'accés a la informació pública. Aquest lideratge s'ha traduït, al maig del 2025, en la participació de la GAIP com a institució fundadora de la Conferència de Òrgans Garants de Transparència i Accés a la Informació Pública (COTAI), conjuntament amb el Consell de Transparència i altres entitats garants de la resta d'autonomies.

La presidència durant l'any 2026, i ja estem treballant en l'organització d'unes jornades que tindran la seu en part en aquest Parlament, i confiem poder comptar amb la seva assistència. En l'àmbit internacional, la GAIP participa activament en la International Conference of Information Commissioners (ICIC) i ha estat impulsora, conjuntament amb el Consell de Transparència, de la creació de la xarxa europea ENTRI (European Network for Transparency and Right to Information). Aquesta implicació respon a la voluntat explícita de la GAIP d'estar connectada amb les avantguardes europees i globals en matèria del dret d'accés a la informació, per exemple, ambiental, que constitueix un àmbit madur i en constant evolució, en què diversos països europeus disposen de marcs normatius especialment capdavanters que generen un interès creixent a l'escala internacional. Amb aquesta visió, tant nacional com internacional, la Comissió vol aprendre de les millors pràctiques comparades, contribuir-hi activament i anticipar tendències amb la voluntat de continuar sent una institució pionera i de referència. Amb aquesta vocació és en la que participem en aquests organismes dels quals he donat compte. Ara passaria la paraula a la meva companya vicepresidenta. Moltes gràcies, presidenta de la comissió, presidenta de la GAIP, senyors diputats. En els deu minuts que resten, el que faré serà donar algunes xifres sobre l'activitat de la GAIP, algunes de les quals ja les ha avançat la presidenta Pineda. No les faré del tot completes perquè remeto a la memòria que tenen a disposició tant a la nostra web com la que vam registrar al Parlament aquí al juliol de l'any passat. Mencionaré algunes qüestions relatives a qui reclama la GAIP, contra qui es reclama, i veurem quina és la principal problemàtica en relació al dret d'accés que la GAIP ha detectat que es produeix al nostre país. Si es fixen en la projecció, veurem que hem patit un increment de resolucions notable des de la creació de la GAIP l'any 2016 fins al 2024, any que actualment estem reportant, amb un total de 1.697 reclamacions. L'increment exponencial s'ha produït entre el 2024 i el 2025, amb un total de 2.800 resolucions. Aquest increment, que apuntava també la presidenta Pineda, es deu a una campanya sistemàtica de dues persones que han sol·licitat accés a informació pública en relació a benestar animal a tots els municipis de Catalunya. Molts ajuntaments no han contestat, i això ha repercutit en un increment del 65% de reclamacions entre l'any 2024 i l'any 2025. Connectant aquesta dada amb el que apuntava la presidenta fa un moment, la nostra incapacitat per gestionar de forma autònoma els nostres recursos humans i materials impedeix que puguem gestionar de manera àgil aquests pics de feina, ja que no som nosaltres qui ens proveïm de personal, sinó que hem de demanar a la secretaria general i, per tant, a la direcció de serveis del Departament de Presidència. Seguim els processos de selecció i de contractació propis d'un departament de la Generalitat, i ens donen el mateix tracte que a qualsevol altra direcció general. Altres dades importants de la memòria indiquen que de les 1.697 reclamacions, ja en vam resoldre 1.582, la qual cosa vol dir que l'any 2024 no estàvem congestionats. Tot el que entrava es resolia. Pensem que tenim un termini de resolució de dos mesos, per tant, el decalatge que hi ha entre les xifres són els dos últims mesos de l'any que es resolen en els dos primers mesos de l'any següent. Qui reclama a la GAIP? El 66,2% de les persones reclamants són particulars, sovint interessats en procediments administratius, que veuen desatesos el seu dret d'accés al propi expedient i acudeixen a la GAIP perquè els hi garanteixi l'accés a l'expedient administratiu. Hem notat que, per exemple, és contraintuitiu que els periodistes registrin poques reclamacions relatives al dret d'accés. Les que registren tenen molt d'interès, però no són el nostre usuari majoritari. També van patir l'any 2024 una campanya amb unes 160 reclamacions en relació a benestar animal d'una fundació animalista. Contra qui reclamen les persones reclamants? El 68,9% de les reclamacions, és a dir, 1.215, es presenten contra ajuntaments. I això encaixa.

Amb una constatació que ha fet el Síndic de Greuges en el seu informe sobre transparència de l'any 2024, s'ha evidenciat que el 64,1% dels ens locals de Catalunya no tenen cap persona dedicada en exclusiva a les polítiques públiques de transparència. Aquesta realitat explica per què no s'atenen les obligacions de publicitat activa que tutela el Síndic de Greuges i per què no es donen resposta a les sol·licituds d'accés a la informació pública, que en definitiva són les que arriben en reclamació davant de la GAIP. El 20,3% de les reclamacions són contra la Generalitat de Catalunya o el seu aparell instrumental. La xifra que realment ens preocupa és l'80,1% de reclamacions, és a dir, vuit de cada deu es presenten contra silenci administratiu. Pel que fa a les matèries que generen més interès per part dels reclamants, destaca el departament d'Educació, degut a les múltiples competències que té i al seu ampli abast d'usuaris i professorat. També s'observen reclamacions en matèries d'interior i salut. Hem passat per un procés d'estabilització de la funció pública a tots els nivells, la qual cosa ha generat un increment de reclamacions en matèria de recursos humans i processos selectius. A més, hem vist un repunt en qüestions relatives al dret d'accés a la informació ambiental, així com temes relacionats amb la contractació pública i qüestions d'habitatge i urbanisme. La GAIP disposa de dues maneres de resoldre els procediments administratius: el procediment ordinari amb resolució i els procediments que es resolen per mediació. Durant l'any 2024, es van sol·licitar 400 procediments amb mediació, dels quals es van produir 83 acords. La resta de les sol·licituds es van resoldre principalment per pèrdua d'objecte. Quan un ajuntament o la Generalitat rep una sol·licitud de mediació, sovint la informació es proporciona sense haver d'arribar a la mediació, la qual cosa implica que l'administració pública facilita la informació de manera més àgil. En relació amb les impugnacions, l'any 2024 es van rebre només quatre impugnacions, totes elles amb mesures cautelars que van ser denegades pel Tribunal Superior de Justícia, que no va apreciar ni fumus boni iuris ni periculum in mora. Les impugnacions van ser presentades per l'Institut Català de la Salut, per qüestions jurídiques discutibles, i per una empresa gestora d'un servei econòmic d'interès general. Un cas rellevant va ser el d'un ajuntament que va sol·licitar informació al Departament de Territori sobre infraestructures de transformació i distribució d'energia elèctrica, però no va rebre la informació degut a l'oposició d'una empresa. Finalment, és preocupant que 1.359 de les reclamacions que van arribar a la GAIP l'any 2024 són contra silenci administratiu. Això indica que l'administració pública que rep la sol·licitud d'accés a la informació pública, passat el mes preceptiu que fixa la llei de transparència, no ha proporcionat la informació. Així, moltes d'aquestes persones, després d'aquest període, reclamen davant de la GAIP. En aquests casos, sovint trobem una correlació entre la manca de lliurament de la informació o de resolució de la sol·licitud d'accés i una manca de col·laboració, especialment dels ens locals, amb la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, no per mala fe, sinó per la falta de mitjans adequats. Queda a la seva disposició per a qualsevol qüestió rellevant que vulguin plantejar. Com ha apuntat la presidenta Abelló, la GAIP té moltes funcions que, a causa del nostre disseny institucional i de la manca de recursos, no estem podent desenvolupar. Si poguéssim implementar més actuacions de formació en el territori, potser podríem evitar la manca de recursos.

Per tant, evitaríem la freqüència del silenci administratiu i els ciutadans es veurien millor atesos en aquest dret d'accés a la informació pública, que sovint està connectat amb altres drets: el dret a la participació política, el dret a rebre i comunicar informació. És a dir, no és un dret fonamental, però sí que és un dret vinculat a d'altres drets que sí que ho són. D'altra banda, nosaltres, amb la nostra activitat, volem convèncer les administracions públiques que els nostres posicionaments són correctes, estan totalment alineats amb la doctrina del Tribunal Suprem i amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en aquestes qüestions, perquè els seguim de prop i qualsevol avenç que es faci en aquestes matèries nosaltres l'incorporem a les nostres resolucions. No obstant això, és cert que ens és difícil verificar o concloure que, passats deu anys de l'aprovació de la llei de transparència, s'hagi produït un veritable canvi cultural en les nostres institucions, ja que continuem trobant resistències a proporcionar informació, fins i tot en el cas dels ajuntaments, on els propis regidors, és a dir, membres de la corporació local, tenen dret a accedir a aquesta informació per exercir correctament les seves funcions de representació política. Amb aquestes conclusions, quedo a la vostra disposició si em volen formular alguna pregunta. Moltes gràcies. Agraeixo a la senyora Pineda i Velasco, com a presidenta i vicepresidenta de la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació Pública, per aquesta exposició i per la memòria de l'any 2024, recollida per llei en aquest cas, i per tal de fer el retiment de comptes oportú en aquest Parlament. Plantejaria als grups, perquè en altres comissions hi han hagut qüestions referents a aquesta qüestió, si els sembla que fem de major a menor, ja que la compareixença es tracta d'una memòria recollida per llei i no era iniciativa de cap grup. Si donen el vistiplau, procediríem a fer-ho així. Començaria en aquest cas el grup que dona suport al Govern per un temps de set minuts amb preguntes i respostes. Té el torn de paraula la diputada Ivana Martínez. Gràcies, presidenta. No utilitzaré el tema de preguntes i respostes, únicament faré una petita anàlisi del que han presentat avui i la memòria que ens venen a presentar. Primer de tot, donar gràcies a la senyora Pineda i a la senyora Velasco per la seva presentació de la memòria 2024 aquí davant de la comissió. També vull donar la benvinguda a tot l'equip que les acompanya, perquè al final sempre veiem els representants, però hi ha molta feina darrere i molta gent que fa que aquestes comissions o altres espais tirin cap endavant. Aquest document que ens han presentat avui parla de qualitat democràtica, i això ho veiem nosaltres. El dret d'accés a la informació pública no ha de ser un dret accessori, sinó que és una eina clau perquè la ciutadania pugui confiar realment en les institucions, fiscalitzar l'acció pública i participar de manera informada en la vida democràtica. La memòria ens mostra que aquest dret es viu cada vegada més i és cada vegada més utilitzat. Com vostès deien, en aquest 2024 s'han presentat prop de 1.700 reclamacions. Si no m'equivoco, és de les xifres més altes des de la creació de la GAIP i, des del nostre punt de vista, no és un fracàs del sistema, sinó tot el contrari. És la prova que la ciutadania coneix els seus drets, els exerceix i confia en ells, així com en els mecanismes de garantia de l'administració, que a vegades no responen adequadament o com s'espera. També vull posar en valor l'esforç i la capacitat resolutiva de la GAIP. Més de 1.500 resolucions en un any, amb una reducció dels terminis de resolucions, demostren el gran compromís i la professionalitat de l'òrgan i de les persones que treballen. Malgrat les limitacions, com vostès han explicat des del principi, és important que continuem treballant des del Parlament perquè aquests treballadors i treballadores puguin tenir una major estabilitat i no pateixin aquesta mobilitat que, en moltes ocasions, dificulta la continuïtat del seu treball. Crec que hem de destacar tres elements molt importants de la memòria. En primer lloc, la consolidació d'una doctrina sòlida i coherent que doni seguretat jurídica tant a la ciutadania com a les administracions. Creiem que això és essencial per avançar cap a una cultura administrativa molt més oberta i menys defensiva. També hem apuntat com a important l'aposta per la mediació com a via de resolució de conflictes.

No només ha de resoldre expedients, sinó que ha de transformar la relació entre l'administració i la ciutadania, fomentant aquest diàleg i ajudant a trobar solucions molt més eficients i, normalment, molt més humanes que les anteriors. També és important destacar la gestió de la informació i dels arxius, ja que, al final, sense una bona governança documental, la transparència és retòrica i inexistent. Així que el repte estructural ens interpel·la al conjunt de totes les administracions públiques. La memòria també és clara a l'hora d'identificar les mancances, com ara la falta de recursos humans, i creiem que enfortir la GAIP és enfortir la democràcia. Aquesta és una responsabilitat que hem de fer nostra i que hem de portar als nostres grups per continuar treballant. Per això, considero que aquesta memòria no només s'ha de llegir com un exercici de rendició de comptes, sinó com una crida a la responsabilitat institucional, una crida a dotar millor els òrgans de garantia i a continuar avançant cap a una administració molt més transparent i eficient. Agraïm la feina rigorosa que fan possible aquesta tasca, que és visible, no sempre, però imprescindible per garantir una democràcia sana i de qualitat. Gràcies, diputada. A continuació, si vol contestar els comentaris o reflexions que ha fet arribar el grup parlamentari, disposarà d'un temps de gairebé tres minuts. Moltes gràcies per la seva intervenció. Agraïm, crec que ho faig en nom de la comissió, les seves paraules. Estic totalment d'acord amb tot el que ha comentat. He destacat també en la meva intervenció la importància de la relació de llocs de treball que ens ha proporcionat estabilitat i que estem en el camí per aconseguir-la. Tot i això, la relació de llocs de treball no acaba de complir amb totes les característiques necessàries per afrontar, com explicava la vicepresidenta, les campanyes que porten al dret d'accés a la informació pública. Totalment d'acord amb el que ha destacat sobre la doctrina, l'aposta per la mediació i la gestió de la informació i arxius. De fet, aquesta comissió, amb els nous vocals des del 2023, ha estat treballant i aconseguint fites en aquests objectius. Reitero que enfortir la GAIP és enfortir la democràcia, i esperem poder continuar amb aquest deure de retiment de comptes davant d'aquesta comissió en les properes memòries que ens toqui presentar. A continuació, per part del grup parlamentari de Junts, seria el torn de la diputada i secretària primera de la Mesa, Glòria Freixa. Seguint les recomanacions del Parlament per agilitzar l'activitat parlamentària, faré el sistema de pregunta-resposta. Intentaré ser breu perquè vinc a escoltar-los, però tinc unes quatre o cinc preguntes per veure si també poden ser breus en les respostes, ja que si no em quedaré sense temps. En primer lloc, agrair-los moltíssim la presentació d'aquesta memòria de l'any 2024. Ja ens han avançat algunes coses del 2025, i hi ha una cosa que crec que cal remarcar, i és que la clau perquè hi hagi transparència i confiança dels ciutadans en l'administració és que entitats com la GAIP funcionin. A més, és fonamental que l'administració pública, el govern i les institucions donin tot el suport a aquesta entitat perquè pugui fer la seva feina. Vostès han apuntat diverses necessitats que crec que s'han de posar sobre la taula. Parlaven de la quantitat de reclamacions que havien tingut el 2024, però ja ens han avançat les que tindran el 2025. Només era per preguntar si han tingut el mateix èxit amb les respostes i l'efectivitat que han mostrat durant el 2024, si han arribat als mateixos límits. Això ho deixo sobre la taula perquè avui venen a presentar la memòria del 2024.