Aspertrastorns de conducta.
Bon dia, començaríem la comissió. Aprofito per donar la benvinguda a la Montse Berenguer.
Abans de la compareixença del punt número 1, demanaria si hi ha substitucions. Sí, bon dia, presidenta. Del meu grup hi ha la diputada Sara Jaurrieta, que substitueix el diputat Guillem Mateu, tot i que s'incorporarà en breu. Aprofito per demanar, perquè a les dotze i mitja s'ha convocat un minut de silenci.
Gràcies, presidenta. Nosaltres també anunciarem una substitució, però a la meitat de la sessió, la diputada Ana Navarro substituirà el diputat Isaac Padrós.
Sí, el grup parlamentari d'Esquerra Republicana. Nosaltres no esperàvem anunciar cap substitució, però voldríem fer un aclariment sobre un tema. El grup parlamentari del PP va enviar un correu dient que retirava una proposta de resolució. Entenem que continua retirada?
La lletrada es va posar en contacte amb mi dient que, segons criteri de la mesa, passaria a la cua de les propostes de resolució, amb la qual cosa vaig dir que l'hauríem de mantenir i, per tant, el diputat Cristian Escribano la defensarà. Entenc que estarà vigilant l'ordre del dia i, finalment, hi ha hagut un problema de confusió al no reiterar que donàvem per fet que la diputada no estava al telèfon.
A petició del PP, podeu sol·licitar canviar-la o, com a mínim, posar-la a l'últim punt de l'ordre del dia. Presidenta, només per aquest tema, és veritat que potser ha estat un error de no preguntar, però tots els grups hem donat per fet que es posposava, perquè a vegades quan s'han demanat posposar s'han acceptat sense problema. No l'hem treballat i no podem donar resposta a la proposta de resolució avui, encara que la posin a l'últim punt de l'ordre del dia.
Jo demanaria al grup, si us plau, si la pot posposar per la següent comissió, arribant a aquest acord que la següent comissió estigui a l'ordre del dia. Va ser la meva petició, però em van dir que, segons criteri de la mesa, si feia això passaria a la cua de totes les propostes de resolució. Si arribem a un acord entre tots, l'únic que pot ser és que el Cristian ve de matar-ho expressament amb tot l'enrenou i la manca de Rodalies avui.
Jo vaig comunicar via lletrada i se'm va dir que no es podia posposar, que passaria a la cua, llavors vaig dir que la manteníem. L'ordre del dia és el que mana, i la lletrada em comenta que ha de ser una petició que siguin ells.
L'altra cosa que ja s'ha avançat, diputada Ríos, és que ens han fet arribar des del president de la mesa del Parlament.
Participarem, tots els diputats participem al minut de silenci que s'ha convocat a les 12.30 per l'accident de tren de la línia de Rodalies R4. D'acord? O sigui que, a mesura que estiguem, ho aturem.
Señora presidenta, a mí me gustaría posponer la proposta de resolució de la residència geriàtrica de Badia.
Doncs anem a buscar els compareixents i començaríem pel punt u. Bon dia, donem la benvinguda a l'Associació de Familiars Afectats per Trastorns de Conducta, per informar sobre la seva tasca i els problemes de les famílies amb familiars amb trastorns de conducta. Ens acompanyen el seu president, en Joan Maria Sala Clons, així com la senyora Maria del Carme López Casanova, vocal de l'associació, i la senyora Susana Ruiz, també vocal de l'associació. Ens acompanyen membres de l'associació i ens comenten que encara en falten per arribar, per tant, no hi ha cap problema que vagin entrant.
Esteu informats que disposeu de quinze minuts inicials per fer l'exposició de la compareixença. Posteriorment, cada grup parlamentari parlarà durant tres minuts per poder-vos fer preguntes, i al final tindreu deu minuts per poder respondre aquestes preguntes. Quan estigueu preparats, us dono el temps.
Bon dia, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. En primer lloc, els hi volem agrair moltíssim l'oportunitat de poder fer aquesta compareixença en la Comissió de Drets Socials i Inclusió per explicar què és AFATRAC i què és el que fem. Inicialment, els hi passarem un vídeo, un curt vídeo de tres minuts que vam fer l'any passat per explicar una mica què som i el que fem.
AFATRAC és el nom que pertany a l'Associació de Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta, una entitat que vam néixer fa vuit anys, quan diferents famílies vam decidir ajuntar-nos i constituir una associació amb un objectiu conjunt: donar-nos suport entre nosaltres i que els nostres familiars afectats per trastorns de conducta tinguin una vida digna. Però, què significa això? Els trastorns de conducta són problemes de salut mental que afecten a nois i noies.
Durant la infantesa, els nostres familiars presenten alteracions en el seu comportament, però és durant l'adolescència quan aquestes alteracions es fan més evidents. Solen coincidir amb el consum d'alcohol, cànnabis o altres substàncies addictives, les quals provoquen que, en major o menor grau, es produeixi un gran i sobtat canvi de conducta. Aquests canvis provoquen situacions que desborden les famílies, i el dia a dia a casa es converteix en un conflicte constant.
Allò que ens uneix a totes les famílies de Fatrac és la conducta disruptiva dels nostres familiars i la lluita en la recerca de solucions diferents i innovadores. A FATRAC lluitem per canviar el model d'atenció en salut mental i dignificar la vida de les persones amb trastorns de conducta i les seves famílies. Donem suport a les famílies a través de grups d'ajuda mútua i cafès de suport, espais segurs on reunir-se i compartir les seves experiències.
Enguany, hem incorporat un servei de suport psicològic, creat i dissenyat per proporcionar suport emocional als membres de la nostra associació. A més, treballem per incidir en la política i aconseguir millores, fomentant la investigació i la recerca, així com promovent acords i col·laboracions amb altres entitats i organismes públics i privats que treballen en benefici de la salut mental. Sensibilitzem a través dels nostres canals de comunicació.
Fa uns anys, vam decidir engegar un projecte d'inserció laboral per oferir oportunitats a joves de la nostra associació. Actualment, aquest projecte està consolidat com a Rescatem Empresa d'Inserció, una botiga de roba nova de mostratge, roba de segona mà i complements ubicada al carrer Rosselló 459 de Barcelona. Treballar en aquesta botiga permet als familiars de la nostra associació tenir una feina remunerada i digna, a través de la qual adquireixen competències com la responsabilitat i l'autonomia, sempre acompanyats per un integrador social que els coordina i realitza un seguiment del seu progrés.
Actualment, formem part de Fatrac més de 360 famílies, però quasi mil persones ens han contactat en els nou anys de la nostra existència. Aproximadament 130 han estat sòcies durant un cert temps i més de 400 han contactat amb nosaltres sense associar-se. A continuació, volem destacar algunes dades rellevants tant de les famílies com dels nostres familiars afectats, extretes d'una enquesta realitzada als socis a final del 2024.
Respecte a les famílies, gairebé el 80% de les persones sòcies són dones. En molts casos, el marit no s'implica, es desentén o desapareix. En gairebé el 30% dels casos, qui cuida el familiar afectat ho fa sol i sovint sense rebre cap tipus d'ajuda. La majoria de les persones sòcies tenen entre 50 i 65 anys, i un 25% estan per sobre dels 65. Aproximadament el 30% estan jubilats i la resta tenen una situació laboral activa. Gairebé un 70% dels socis tenen estudis superiors.
Pel que fa als nostres familiars, un 80% són homes, la major part menors de 35 anys, i d'aquests, un 6% són menors de 16 anys, un percentatge que malauradament va en augment. Hem hagut de crear un grup d'ajuda mútua per a famílies amb fills menors de 15 anys. En el cas del 20% de les noies, les conseqüències del trastorn es poden agreujar amb embarassos no desitjats. El percentatge de fills adoptius i biològics és del 50%. El 25% no tenen l'ESO i no arriba al 30% els que treballen, d'ells només la meitat a l'empresa ordinària. Una mica més de la meitat viuen amb les seves famílies. Dels que viuen en pisos sols o compartits, la majoria dels casos és la família qui paga l'habitatge, i malauradament, en tenim vivint al carrer. Més del 60% dels nostres familiars han ingressat en algun moment de la seva vida en centres terapèutics, la majoria d'ells privats o concertats.
Referent als diagnòstics, inicialment la majoria de joves han estat diagnosticats de trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat. Amb el temps, però, van apareixent molts d'altres, com trastorns de conducta, trastorn de l'espectre autista, trastorn de l'alcoholisme fetal, trastorn límit de personalitat, trastorn del neurodesenvolupament i trastorn negativista desafiant, amb molts casos associats a addiccions, el que coneixem per patologia dual. En el gràfic podem veure la gran quantitat i varietat de diagnòstics.
És important remarcar que més del vuitanta per cent dels nostres familiars tenen addiccions a substàncies químiques com el tabac, la marihuana, l'alcohol i la cocaïna, així com addiccions comportamentals, com a les pantalles, el joc i el sexe. Més del 35% dels nostres familiars tenen un grau de discapacitat del 65% o superior, mentre que un 12% està pendent de determinar i gairebé el 30% no té cap discapacitat reconeguda. Només el 25% dels nostres familiars té reconegut un grau de dependència. Gairebé el setanta-cinc per cent segueixen algun tractament amb psicofàrmacs.
Més del seixanta per cent dels nostres familiars han tingut problemes amb la justícia, sent el tipus de delicte més comú el robatori, el furt o l'agressió física. Gairebé un 40% reben algun tipus d'assistència en la presa de decisions, tant per part de la família com per part de la fundació.
Abans d'entrar en la situació que viuen les famílies, voldria explicar el nou projecte que ha creat la FATRAC, anomenat "Revisibles". L'hem iniciat a finals de l'any passat. "Revisibles" és un espai per donar veu als joves amb trastorns de conducta i als seus familiars, treballant des de la presència, l'escolta, la participació i la comunitat. L'objectiu principal és reforçar l'autoestima, la identitat i les habilitats socials dels joves, ajudant-los a recuperar la confiança en si mateixos. Ho fem mitjançant un integrador social que acompanya el jove de manera personalitzada, actuant com a referent, educador, mentor i donant suport emocional. Aquest referent estableix objectius específics per a cada jove i treballa de manera estable i predictible per ajudar-lo a recuperar la seva autonomia i integració en la comunitat.
Com estem les famílies? Les famílies de FATRAC ens trobem desemparades a l'hora d'atendre la problemàtica dels nostres familiars, que és d'elevada complexitat. Tal com es defineix en el PISMAIC, Programa d'Abordatge Integral dels Casos de Salut Mental i Addiccions d'Elevada Complexitat, estem parlant de casos de persones amb un gran sentiment dolorós de la vida, que no són capaces de dur a terme els seus plans vitals, que no encaixen en el món i que tenen un sentiment de fracàs i de no voler viure.
Tot aquest malestar es manifesta amb una alteració greu de la conducta que genera patologies mentals diverses que se solen cronificar. Alguns d'aquests joves presenten conductes autolesives, suïcides, depressives i sense ganes de viure, perquè no troben el seu lloc en aquesta societat. La quantitat de diagnòstics que reben els nostres familiars ens fa pensar que alguna cosa no encaixa, amb múltiples diagnòstics i un patró de conducta tan similar, i amb addiccions associades en molts dels casos.
Aquestes persones generen conflictes en els àmbits de convivència per manca d'encaix, provocant una deficiència important en la funcionalitat laboral i emocional. No tenen hàbits de treball, no són constants, no tenen formació perquè són expulsats sistemàticament del sistema educatiu. No accedeixen al món laboral ni als recursos socials i acaben al carrer, a la presó o al cementiri. L'administració deixa desemparats i en mans dels familiars uns casos que ni els mateixos professionals han trobat la forma de tractar.
Nosaltres som simplement famílies que vivim en un infern, veient impotents el deteriorament dels nostres familiars. A causa de greus problemes de convivència, en moltes ocasions ens veiem obligats a fer-los fora de casa o, fins i tot, a contracor, a demanar una ordre d'allunyament perquè la convivència és absolutament impossible. No som un recurs gratuït de l'administració. Som famílies que necessitem suport, formació, recursos humans i materials, perquè volem ajudar els nostres familiars que estimem i perquè el dolor que sentim quan veiem que no ho podem fer és molt gran.
No serveixen pels nostres familiars amb un perfil d'elevada complexitat. És absolutament necessari repensar els recursos actuals i el perfil pels quals estan pensats. Malgrat els importants avenços de l'última dècada, no existeix una veritable coordinació interdepartamental, tal com seria necessària per poder parlar d'un sistema de salut interdisciplinari i comunitari basat en els paradigmes de la rehabilitació. Molts dels professionals que els atenen no estan prou formats i les famílies tampoc.
Per tot això, què necessitem? Què cal millorar? Resumint-ho en deu punts, diríem: primer, recursos adequats de curta i llarga estada, centres terapèutics públics, centres de dia, centres de vida, diferents dels existents, i que donin resposta real a les seves necessitats. Atenció en moments de crisi i orientació i acompanyament quan són donats d'alta per incorporar-se de manera sana a la vida ordinària. Residències assistides i pisos tutelats amb diferents nivells de suport i de baixa exigència per a quan la convivència en l'àmbit familiar no és possible. Acompanyament, suport, recursos i formació per a les famílies. Formació específica per a tots els professionals implicats en l'atenció dels casos d'elevada complexitat.
Donar suport i dotació econòmica pel projecte pilot sociosanitari La Casa dels Adolescents, Espai Jove 24/7, promogut per la Fundació Vidal i Barraquer i AFATRAC, que varen presentar el 7 d'octubre del 2025. La senyora Carolina Omar, secretària d'Afers Socials, el senyor Xema Gil, director general d'Acreditació i Promoció de Serveis, i el senyor Antonio Galeano, exdirector general d'Autonomia Personal, han estat implicats en aquest projecte. Aquest espai, obert vint-i-quatre hores els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any, és un centre cívic per a adolescents i joves amb un equip guia d'acompanyament i atenció en salut mental comunitària.
És fonamental que els recursos existents en la cartera de serveis per a persones en risc d'exclusió social i desemparats també siguin accessibles pels casos d'elevada complexitat, encara que darrere hi hagi una família. Cal ampliar el límit d'edat per a majors de 30 anys dels pocs recursos existents actualment mínimament adaptats a aquests perfils, ja que a partir d'aquesta edat els recursos desapareixen mentre que la malaltia es cronifica. Dotar a les fundacions tutelars de més recursos per tal d'atendre adequadament les persones assistides i establir un control quantitatiu i qualitatiu per part de l'administració sobre la feina que fan aquestes entitats.
La creació de la figura de referent o gestor de casos és essencial per aconseguir una millor coordinació interdepartamental dels casos, coordinació entre els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya: Drets Socials, Salut, Educació, Justícia i Empresa i Treball. Senyores i senyors diputats, necessitem recursos diferents i especialitzats per atendre els casos d'elevada complexitat, perquè la xifra de deu fills i germans de Fatrac morts el 3 de desembre de 2019 no augmenti.
Moltes gràcies per la seva atenció. Moltes gràcies, president. El senyor Joan Maria Sala. Ara és el torn de paraules dels grups parlamentaris. Primer torn és al grup proposant. El grup socialista i units per avançats, diputat Mateu. Gràcies, presidenta. En primer lloc, vull agrair molt sincerament la presència avui aquí de l'Associació de Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta, AFATRAC, moltes gràcies per ser-hi i per compartir també la seva visió. La vostra és una tasca imprescindible. Nosaltres entenem que sou un punt de suport, d'acompanyament, d'orientació per a moltes famílies que viuen situacions d'una gran complexitat i que massa sovint se senten soles davant d'un repte que no només hauria de recaure sobre elles, malauradament. El que ens explicarà avui posa paraules a una realitat que ens és coneguda: els trastorns de conducta no només són un diagnòstic clínic, sinó una realitat que afecta la convivència familiar, l'escolaritat, la salut emocional i, en definitiva, el projecte de vida de moltes persones joves.
De les seves famílies. I quan el sistema no arriba a temps, quan els recursos són insuficients o quan la resposta és massa lenta, la càrrega recau sobre mares, pares, germans i familiars, que fan mans i mànigues per sostenir aquestes situacions molt dures. Des del nostre grup, Socialistes i Units per Avançar, compartim plenament la necessitat de reforçar la salut mental infantojuvenil. No només amb més recursos, que també, sinó amb un canvi de mirada. Necessitem un sistema que actuï abans, que detecti i acompanyi abans. Això vol dir més equips de salut mental a peu de territori, més coordinació amb les escoles, més coordinació amb serveis socials i més suport a les famílies des del primer moment. Això és el que realment és important.
També és evident que cal millorar la resposta quan la situació és greu. Tenim llistes d'espera per a serveis especialitzats, mancances de places residencials i dificultats per obtenir atenció intensiva. S'han de solucionar aquests problemes en el moment més crític. Quan una família demana ajuda al sistema, darrere no només hi ha la família i el cas concret, sinó un patiment, un risc, un desgast emocional que afecta a tot l'entorn familiar. Per tant, ens comprometem a treballar amb el govern perquè aquesta resposta pugui ser més àgil, més clara i més justa, i perquè les famílies tinguin informació, orientació i, sobretot, acompanyament. No n'hi ha prou amb tenir recursos, que com hem comentat són imprescindibles; també cal que aquests recursos siguin accessibles, comprensibles i coordinats.
Voldria remarcar un punt que per nosaltres és central: les famílies heu de formar part de la solució, no només podeu ser testimonis. Heu de ser aliats imprescindibles, i la vostra experiència, coneixement i mirada són claus per orientar les polítiques públiques concretes. Aquest Parlament us hem d'escoltar i incorporar la vostra veu en les respostes. Finalment, donar-vos les gràcies per la feina que feu, per venir avui aquí a compareixer en aquesta comissió de drets socials i inclusió, i per recordar-nos que darrere de cada cas hi ha una història, una llar i unes persones que necessiten suport. En el nostre grup sempre hi trobareu predisposició, diàleg sincer i voluntat per millorar tot allò que calgui i trobar solucions als problemes existents. Un país que vol ser just no pot deixar soles les famílies que més ho necessiten. Moltes gràcies.
Gràcies, diputat Mateo. Ara és el torn de paraula a la diputada Domingo del grup parlamentari de Junts. Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats. En primer lloc, en nom del grup parlamentari de Junts, us agraïm que hàgiu vingut a compareixer davant d'aquesta comissió. Valorem molt positivament l'acompanyament que feu a les famílies amb persones amb trastorns de conducta. De fet, nosaltres ja ens vam reunir amb Fatrac a l'inici de la legislatura precisament per entendre millor la problemàtica i hem vist de molt a prop el repte que afronten aquestes famílies amb un sistema d'atenció a la dependència molt limitat que les deixa desemparades. Hem observat el desgast emocional, social i econòmic que es pateix en intentar garantir una vida digna a les persones que pateixen trastorns de conducta.
Crec que són fonamentals les dues observacions que ens heu compartit: la dificultat de la diagnosi i d'encaixar-la en els criteris per accedir a ajudes de l'administració, i la manca de recursos suficients per a les persones amb necessitats extremadament complexes, que tenen el dret d'accedir-hi. Des de Junts reafirmem la urgència de revisar la cartera de serveis socials perquè molts dels serveis no estan integrats i hi puguin ser. Ens agradaria fer-vos preguntes per ampliar una mica més les respostes a les propostes que heu fet. La primera pregunta que ens sorgeix és, per exemple, quina és la font de finançament per a Fatrac? D'on traieu els recursos per poder acompanyar?
A les famílies, després en el vídeo heu esmentat que els educadors socials fan aquest acompanyament a les persones. Ens agradaria saber si aquest acompanyament és sostingut o si s'acaba. També seria important saber si tenen el suport integral i durador que mereixen les persones amb trastorn de conducta. Quins reptes administratius es troben les famílies quan intenten demanar ajuda a l'administració? Precisament, ens agradaria preguntar-vos si els fills afectats pel trastorn de conducta poden accedir o han intentat accedir als serveis i recursos de la llei de dependència. I per les famílies, perquè crec que és molt important la cura de les famílies, per la presentació que ens heu fet hi ha unes vies de gènere bastant importants. També ens agradaria saber quin suport necessiten les famílies de les persones afectades pel trastorn de conducta.
A més, ens interessa saber si els grups d'ajuda mútua estan liderats per famílies i si n'hi ha d'altres liderats per afectats, que vagin dirigits a les persones afectades. Finalment, ens agradaria que poguéssiu aprofundir una mica més sobre la inserció laboral de les persones amb trastorn de conducta, si tenen una figura de suport que els acompanyi en el procés. Moltes gràcies i perdoneu pel temps.
Moltes gràcies, diputada Domingo. Ara és el torn de paraula del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, diputada Verge. Gràcies, presidenta. Moltíssimes gràcies, representants de FATRAC, per la seva exposició tan clara i contundent. Les institucions estan fallant, no d'ara, sinó de fa temps. No només mereixeu tot el reconeixement per aquesta feina que esteu fent, sinó també per la fallida de les institucions a l'hora d'atendre adequadament tant les necessitats dels vostres fills i filles com les de les persones que esteu acompanyant des de l'àmbit familiar.
Aquests nois i noies, així com els adults que arrosseguen aquesta problemàtica, han estat objecte de preocupació no només per part vostra, sinó també del sindicat de mares en la diversitat i de les famílies afectades pels trastorns derivats de l'alcoholisme. En el poc que portem de legislatura, les famílies amb fills que tenen discapacitats múltiples o múltiples factors de comorbiditat també han estat una preocupació. Hi ha una lliçó claríssima que heu expressat: no som un recurs gratuït de l'administració.
Tenim un estat de benestar que s'ha construït de manera apedaçada, però que el 2026 ha d'abordar amb tots els recursos i amb un canvi de plantejament que reivindiqueu, en un abordatge integral i holístic. No pot ser assistencialista i respondre només a crisis puntuals; ha de tenir en compte el conjunt de problemàtiques i de persones afectades, tant les que ho pateixen en el seu propi cos i salut mental com el seu entorn més immediat.
Per tant, no només les vostres demandes són legítimes, sinó que és una qüestió de justícia. Per aprofundir en el que heu plantejat, us volia preguntar si heu pogut tenir alguna reunió conjunta amb els diferents departaments implicats. Posava molt d'èmfasi en la coordinació interdepartamental. Quina és la vostra principal interlocució en aquests moments? Si heu pogut aconseguir-ho, o si aquest reclam de coordinació interdepartamental es tradueix també en reunions conjuntes, com a mínim amb salut i drets socials, però també podria ser amb igualtat i feminisme per la part d'igualtat de tracte i no discriminació. No sé si heu treballat també o si teniu alguna reunió pendent amb l'oficina d'igualtat de tracte i no discriminació, perquè la qüestió de l'accessibilitat que posàveu sobre la taula és fonamental. Els serveis han de tenir les eines per poder atendre totes les problemàtiques amb la deguda formació del conjunt de professionals, perquè totes les persones tinguin el mateix dret a poder rebre aquell servei.
Trenta segons només, presidenta, que a nivell territorial les desigualtats potser es poden agreujar també. Barcelona, vulguis que no, al final té un teixit de fundacions i d'entitats més ampli, i a la que surts d'aquí, la situació de les famílies i d'aquests nois i noies afectats pot ser més difícil. Potser la pròpia associació també té aquestes dificultats a altres llocs del territori. Per tant, si poguéssiu comentar també aquest element territorial, us ho agrairia. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, diputada Verge. Ara és el torn de paraula del grup parlamentari del Partit Popular, diputada Berenguer.
Gràcies, presidenta. Bon dia a tothom, especialment als compareixents per aquesta exposició tan il·lustradora. Ens agradaria que ens poguéssim fer arribar aquesta presentació i aquesta exposició d'avui. També restem a la disposició per poder tindre una trobada amb vostès. Bé, la realitat no és gens fàcil, no? Permeteu-me que ho digui perquè al final són els que ho pateixen, els que més en passen, i també les famílies. Quan tractem d'aquests trastorns de conducta, com aquestes formes de problema de comportament conductuals, la gran majoria dels quals ja comencen a emergir a la infància i a l'adolescència, malauradament deriven en aquesta escalada, que comencen amb conductes disruptives, comportaments que interfereixen inevitablement en el dia a dia, en les relacions interpersonals, familiars, en el context laboral i acadèmic, d'aquí el seu projecte d'inserció laboral.
Parlem de factors genètics, ambientals, socials i familiars, així com de distòcia familiar. També n'hi ha que assenyalen, alguns companys de la professió, aquestes lesions al lòbul frontal del cervell. Per això vull adreçar-vos aquesta importància de fer més investigació i recerca científica per poder treballar en tot això. Però davant de tanta magnitud del problema, com es viu el dia a dia amb aquest pacient diagnosticat de trastorns de conducta? Veiem que els recursos són insuficients per a l'alta complexitat. Falta recursos especialitzats, i nosaltres, des de la nostra formació política, ho estem reivindicant per a pacients, així com recursos específics que donin una resposta a diagnòstics concrets.
Us deixo aquesta pregunta: quina és la solució? La impotència, la indefensió, el desemparament, la desesperació per moltes famílies. Quins serien aquells recursos més específics per donar resposta a pacients amb aquests diagnòstics? Són inexistents els que n'hi ha, són deficitaris a Catalunya. Quins haurien d'existir? Quin nombre de places, si teniu alguna mena d'estudi d'això, d'aproximació que poguessin donar-vos?
D'altra banda, he vist que són patologies també, patologies duals, associades amb conductes addictives, addiccions, i per tant que es poden cronificar. Això pot derivar en problemes amb la justícia, és així. Recordo alguns casos. Creieu que s'hauria de potenciar també altres vies, com la justícia restaurativa, la mediació? Molts acaben amb denúncies o ordres d'allunyament, però al final això no és una solució, perquè es poden tornar a repetir i, si no és en aquell subjecte, serà en un altre. Hem de potenciar més, hem de fer més pedagogia a l'àmbit judicial en quant a la justícia restaurativa.
Un altre punt que vull destacar és la lluita contra l'estigma, contra l'etiquetatge. Per què? Perquè ja des de la infància, aquest nen és hiperactiu, aquest nen amb dèficit d'atenció, és un nen problemàtic. Clar, sí, sí, sí, i etiquetes, i això tampoc ajuda. Com s'està treballant en aquesta lluita contra l'etiquetatge i l'estigma? M'ha semblat molt interessant aquest projecte pilot sociosanitari que teniu a la Casa dels Adolescents. Si ens poguéssiu explicar una mica més, encara si el temps ho permet, i si no, doncs per una propera, que ens poguéssiu explicar aquest projecte Jove 24-7.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, diputada Barranque. Ara és el torn de paraula del grup parlamentari de comuns, diputada Lozano.
Sí, gràcies, presidenta. Bon dia. Disculpeu, diputada, m'he saltat el torn del grup parlamentari de Vox. És tema de la presidència. Doncs la diputada García.
Moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Moltíssimes gràcies, senyor Salán, senyora López, senyora Ruiz. Gràcies per la ponència. Des de Vox volem centrar-nos en la prevenció. Ha parlat vostè de la relació causa-efecte d'aquests trastorns de conducta infantojuvenil i les substàncies d'abús, com l'alcohol i el cannabis. Fa uns mesos, a la passada legislatura, va estar aquí la cap de servei de psiquiatria infantojuvenil de l'Hospital Clínic, parlant precisament de la salut mental, els suïcidis i tot això.