Comencem, bones tardes a tots, benvinguts de nou després de les vacances de Nadal. Tornem a estar a la Comissió de la Unió Europea i Afers Exteriors del dia 22 de gener de 2026. Demano als portaveus si hi ha substitucions al grup de Junts. Lamentem comunicar que hem de substituir el president Puigdemont pel diputat Jordi Fàbrega. Molt bé, del grup del PP, la diputada Belén Pajares substituirà al diputat Cristian Escribano. Prenem nota, alguna altra substitució? Doncs aleshores, si us sembla, comencem pel primer punt de l'ordre del dia, que és la compareixença del senyor Manuel Szapiro, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Si els sembla bé, la seqüència que faríem seria un temps de 20 minuts de presentació per part del senyor Sapiro. Aleshores, farien el torn dels grups de major a menor, primer els grups que han sol·licitat la compareixença, després la resta de grups, amb 5 minuts per grup. Després, per donar resposta a les qüestions plantejades, el senyor Sapiro tindria entre 15 i 20 minuts més, tal com ens ha demanat. Estan d'acord? Sí? Doncs anem a buscar el senyor Sapiro.
Disculpeu-me que m'he descuidat en primer ordre. Se us ha enviat als portaveus una comunicació que el grup parlamentari de Vox per Catalunya ha demanat posposar el punt número dos de l'ordre del dia. En principi estem tots d'acord, per tant passaríem al punt número tres. Ara sí, ja fem el punt número u. Donem la benvinguda als representants de la Comissió Europea a Barcelona, el senyor Sapiro i la senyora Rahola. Benvinguts al Parlament de Catalunya.
Com els he explicat, tindran un temps de vint minuts per fer una presentació. Després, cada grup tindrà cinc minuts per plantejar les qüestions que creguin oportunes, i finalment, vostè tindrà un torn de resposta de quinze a vint minuts. Així que té la paraula el senyor Sapiro.
Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Gràcies per convidar-nos. M'acompanya la Laura Rahola del meu equip, que s'encarrega de les relacions entre autoritats i societat civil. Em sembla molt encertat poder debatre sobre el que fem des de la Comissió Europea, però també sobre la contribució de Catalunya en general i del Parlament de Catalunya en particular.
Com ja li he comentat a la presidenta, em semblaria molt interessant que el Parlament de Catalunya pugui aprovar una resolució sobre el pla de treball anual de la Comissió, per tal d'informar millor a Brussel·les sobre les prioritats i preocupacions dels actors clau en el territori, i per transmetre missatges clars a nivell polític.
Veig algunes cares conegudes, però no sé si tothom està al cas de la feina que fem des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Ràpidament, cobrim Catalunya i les Illes. En total, només hi ha cinc estats membres amb representació fora de la seva capital, i Espanya és un d'ells. A Barcelona treballem molt estretament amb l'equip de la representació a Madrid. Som una representació, no només una oficina, que vol dir que tenim un paper de representació delegat directament de la presidenta de la Comissió, a més de fer tasques d'impuls, organització i acompanyament de les visites dels comissaris al territori. Serà una desena de comissaris aquí a Catalunya el 2025, i tenim activitats pròpies a tot el territori, especialment amb alcaldes, amb l'Associació de Municipis de Catalunya, la Federació Catalana de Municipis, electes locals, empreses, universitats i agents socials.
M'agradaria començar amb una nota positiva, que és el fet que aquest any celebrem els quaranta anys de l'adhesió d'Espanya a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea, sota la presidència de Jacques Delors. Quaranta anys de camí compartit. No cal que recordi aquí els avenços que això ha significat, les oportunitats per estudiar, viure i treballar en altres països de la Unió, així com la importància d'Espanya en la política de cohesió, amb 185.000 milions d'euros de fons estructurals invertits. I els darrers quatre anys, Catalunya...
He estat capdavantera també en la captació i l'ús de fons Next Generation, que jo penso que coneixeu, amb 8.600 milions d'euros compromesos aquí a Catalunya. És a dir, des d'aquest punt de vista, sigui quin sigui el color polític de la Generalitat, dels ajuntaments o de les diputacions, treballem molt bé de la mà amb totes les autoritats. No només ajudem a captar els fons aquí a Catalunya, sinó que també donem visibilitat als impactes tangibles al territori.
Per exemple, el divendres passat vaig inaugurar amb el president Illa, des d'aquí desitjo una molt bona recuperació i ràpida, un nou bloc quirúrgic d'alta precisió a l'Hospital de Badalona, que donarà servei a milions de pacients. Aquest és un exemple més del que es pot fer treballant tots junts.
Durant aquests quaranta anys hem viscut moments bastant difícils. Un exemple seria la crisi econòmica del 2008-2009 i la seva gestió. Hem après molt, especialment per capgirar la nostra perspectiva des de la protecció de l'estat de benestar. Exemples de negociacions amb el Regne Unit van costar molt, però al final hem aconseguit tornar a entrar en una lògica de cooperació en molts àmbits. Un altre moment difícil va ser la pandèmia; és evident que no estàvem preparats. Vam haver de superar els reflexos inicials de tancar-nos nosaltres mateixos i posar en marxa una estratègia industrial amb vacunes administrades.
Com sabeu, hi ha un pla per a una Unió Europea de la Salut i el pla Next Generation, un pla històric que he mencionat. El que hauria de preocupar-nos, i ho dic des de la Comissió Europea, és com la nostra joventut veu la construcció europea, així com el teixit democràtic que tenim. A Espanya, en general, un 56% de la població es mostra optimista pel que fa al futur de la Unió, però a Catalunya només el 36% dels joves es consideren europeistes, mentre que al conjunt d'Espanya aquest percentatge és més o menys del 50%. Això sí que hauria de preocupar-nos.
Els baixos nivells de satisfacció no només són respecte a la UE, sinó també respecte als estats membres. Segons l'Eurobaròmetre publicat al març de l'any passat, només el 49% dels joves d'Espanya es mostraven satisfets amb el funcionament de la democràcia en general, i un 48% eren insatisfets. És important, per tant, debatre amb els joves i fomentar el diàleg intergeneracional.
En aquest context, agraeixo molt al Parlament de Catalunya, a la presidenta d'aquesta comissió, al president del Parlament i al Consell Català del Moviment Europeu per organitzar una jornada precisament sobre els 40 anys, que serà la trenta-cinquena, si no m'equivoco, jornada europeista del Consell Català del Moviment. També m'agradaria agrair al president d'aquesta institució les celebracions que fem el 9 de maig, que és el Dia d'Europa. Jo crec que això mostra que Catalunya és una peça central en el context europeu.
És el clau de la construcció europea, gràcies al seu esperit emprenedor, al seu dinamisme empresarial, a la seva obertura al món, al progrés social i a la seva vocació europeista en general. Aquest paper de Catalunya també ho van reconèixer tant la presidenta Von der Leyen aquí fa tres anys, quan va venir, com el president Costa.
Dit això, sobre els quaranta anys, voldria mirar amb vosaltres quines són les reptes que tenim per endavant i que hem plasmat en el programa de treball de la Comissió. Tenim reptes majúsculs, alguns bastant greus, i hem de veure si podem fer una feina millorable en l'abordatge i en la gestió d'aquestes crisis o xocs, com ha dit recentment la presidenta de la Comissió.
En estil telegràfic, perquè no sé quant temps tinc, em queden uns deu minuts. Primer, la guerra a Ucraïna, un trist aniversari properament i una amenaça, uns atacs a la nostra seguretat i a la defensa dels nostres valors. El conflicte a Pròxim Orient és una tragèdia i desolació que no hem sabut o no hem pogut evitar. Hem de fer front a xocs i tensions geopolítics sense precedents, amb un nombre creixent de conflictes armats al món, una tendència creixent a l'autoritarisme, i un poder d'atracció sobre la nostra joventut.
A més, ens enfrontem a desafiaments repetits d'algunes potències contra el nostre ordre internacional, amb l'auge de populismes extremistes, ingerències i manipulació d'informació. No podem oblidar els efectes danyosos del canvi climàtic, especialment visibles a la conca mediterrània, amb onades de calor a l'estiu i inundacions que hem vist recentment. Així doncs, ens trobem davant d'un panorama força preocupant en un món imprevisible i turbulent, que ens recorda constantment la importància de la nostra unitat.
Encara que això sigui a vegades difícil d'aconseguir, és fonamental seguir sent un factor d'estabilitat, un ancoratge per la pau, la dignitat, la solidaritat, la prosperitat i la cohesió social. És difícil? Sí, ho és, perquè tot s'està accelerant, i ho veiem ara amb la segona presidència de Trump. És legítim que els estats de la Unió Europea tinguin interessos relacionats amb la seva geografia, història i cultura, i hem d'entendre aquests interessos per poder respondre adequadament.
Precisament per això compartim un sentit d'urgència que trobarem en el programa de treball de la Comissió, amb trenta-vuit propostes. El punt de partida de la presidenta Von der Leyen és que hem de ser independents en aquest món. Independents per respondre com a Europa, i això no vol dir independents dels Estats membres, sinó independents d'altres potències, per poder exercir la nostra autonomia estratègica i enfortir les nostres capacitats en termes de tecnologia, indústria, energia, alimentació i seguretat alimentària, així com en termes de recursos socials.
Formación, educación, nuestro sistema de salud universal, nuestro tejido democrático y nuestra defensa. No podemos seguir externalizando estos recursos o nuestra seguridad en el sentido amplio de la palabra. Solo me quedan cinco minutos, así que les ofreceré una visión general de las seis prioridades del plan de trabajo de la Comisión, y podremos volver a desarrollarlas. No sé si cada una de estas prioridades les interesará, pero las que más destacan son las siguientes.
La primera es competitividad y prosperidad. Aquí el punto de partida es el diferencial en términos de productividad entre Estados Unidos y la Unión Europea. Sabemos que entre 2019 y 2024, nuestra productividad ha crecido menos de un por ciento, mientras que en Estados Unidos ha sido del 6,7 por ciento. También estamos viviendo el final de una época de un modelo basado en la energía barata a nivel económico, pero muy cara a nivel geopolítico, proveniente de Rusia. Existe una necesidad urgente de superar las barreras internas a la UE, que según el Fondo Monetario Internacional equivalen a un arancel del 41% en bienes y del 10% en servicios.
En estas semanas, propondremos un régimen para las empresas innovadoras que desean operar en el mercado único. Creo que esto representará un cambio de paradigma. Otro cambio de paradigma son las alianzas industriales. Cataluña tiene un papel fundamental que jugar, ya que en relación con otras regiones de España y con el resto de Europa, contamos con puntos muy fuertes en términos de la Vall d'Hidrogen, el Barcelona Supercomputing Center, y en industrias tradicionales como el acero, el cemento, el pol petroquímico de Tarragona, así como en inteligencia artificial, biotecnología y tecnologías de la salud.
No hemos tenido tiempo de desarrollar todos estos aspectos, pero hay una contribución muy importante desde aquí que debe hacerse y que también puede beneficiarse de las leyes que adoptaremos este año sobre biotecnología, inteligencia artificial, economía circular e innovación. En cuanto a la defensa, también estamos viviendo un cambio de paradigma. Sabemos que Rusia nos está poniendo a prueba. Aunque no somos una organización militar como la OTAN, defenderemos cada centímetro de nuestro territorio. Hay un distanciamiento que no se da con los Estados Unidos, lo que nos obliga a ponernos las pilas.
Hemos realizado más en los últimos dos años que en décadas de historia del proyecto europeo. No quiero olvidar mencionar la preservación de nuestro modelo social, ya que esto también forma parte de nuestra seguridad. Este año, propondremos una ley de ocupación de calidad que irá de la mano con nuestra competitividad, así como un paquete de movilidad laboral justa.
El plan de vivienda asequible es el primer plan que adoptamos desde la Unión Europea y es un plan de apoyo a los Estados miembros, a las ciudades y a las regiones. Nuestra calidad de vida depende de la seguridad alimentaria y de la resiliencia hídrica, temas en los que hemos contribuido mucho desde aquí en el último año o dos. Podremos volver, si lo desean, a hablar del sector agrícola y ganadero, porque es muy importante para nuestro futuro y nuestra salud. La protección del tejido democrático es esencial, y al final, uno de los ejes más importantes es la construcción de una Europa global.
Amb una estratègia nova de seguretat que adoptarem aquest any, no fallarem a Ucraïna, d'això no hi ha cap dubte. Estan posant en marxa tot el que calgui per ajudar Ucraïna, però també per intentar posar Ucraïna en una posició de força en les taules de negociació i en la guerra que està vivint. Tenim previst concloure acords, a més del Mercosur, i espero que podrem parlar-ne amb Índia, Austràlia, Filipines, Malàisia, Vietnam i Tailandia en els pròxims dies.
Si volem ser preparats per al futur, hem de treballar també el marc financer plurianual i l'ampliació. He començat esmentant els 40 anys de l'ampliació a Espanya; ara tenim altres ampliacions i altres estats que podrien ser membres nostres tan aviat com el 2028. Això és un imperatiu geopolític, un imperatiu moral i una bona notícia si es pot fer.
Voldria, al final de les intervencions, tornar a mencionar el tema de la nostra cooperació bilateral entre la Comissió i el Parlament amb propostes per al futur més immediat. Paro aquí, sento una mica la densitat del meu Parlament i, en tot cas, moltes gràcies per la vostra atenció.
Moltes gràcies, senyor Sapiro. Ara és el torn dels grups parlamentaris. Farem tal com hem comentat abans, de major a menor, els grups que han sol·licitat la compareixença. En primer cas, seria el diputat Alberto Bondecio del Partit dels Socialistes Units per Avançar, per un temps de cinc minuts.
Moltes gràcies, presidenta. Senyor Sapiro, senyora Rahola, benvinguts al Parlament de Catalunya i gràcies per acceptar aquesta proposta de compareixença en aquesta comissió, amb una efemèride molt particular. Fa 40 anys, l'1 de gener del 1986, Espanya i Catalunya entraven a les llavors comunitats europees, el que és ara la Unió Europea. Això ens ha portat a 40 anys de consolidació democràtica, de modernització econòmica, d'obertura del país i, a més, en aquest espai compartit de pau, llibertat i progrés.
Aquests 40 anys després de l'adhesió, la vocació europeista de Catalunya i el compromís i la corresponsabilitat en el procés de construcció d'Europa segueixen més vigents que mai. En aquest compromís, des del grup parlamentari socialista li estenem la mà; intentarem trobar, i molt probablement així ho farem amb la majoria de grups, si així ho accepten, aquesta proposta per tal que la Comissió Europea, també des de l'àmbit parlamentari, pugui rebre inputs de com ho veiem.
Vull recordar que l'any 2025 ja vam aprovar una proposta de resolució sobre el marc financer plurianual, amb un ampli consens, i n'hi ha dues sobre el mateix, una proposta d'Esquerra Republicana i una proposta de Junts. Per tant, quatre dècades de la Unió Europea han convertit la Unió Europea en el pla A, com deia el conseller; molt probablement només tenim un pla A i no un pla B per raons de convivència amb llibertats, amb valors, amb democràcia i també amb el benestar social.
Algunes xifres en aquests 40 anys: més de 150.000 milions d'euros de fons de cohesió i més de 35.000 milions del Fons Social Europeu a Catalunya. El PIB català passa en aquests 40 anys de 35.000 a 280.000 milions d'euros. Sí, un èxit econòmic molt millorable, però el més important és aquesta consolidació democràtica de la qual feia referència. Tot i així, la Unió Europea no és un projecte acabat; el món ha canviat, la Unió Europea ha hagut de canviar i encara canviarà més. Aquests primers 40 anys ens han servit per assentar les bases de la nostra societat davant d'un món més competitiu, més canviant i més violent.
Vull aprofundir sobre la defensa del teixit productiu, que heu fet un petit titular. Creiem que la comissió ha de trobar un equilibri entre la viabilitat econòmica, la capacitat d'influència econòmica i l'expansió a Amèrica Llatina, però també ha d'equilibrar-se amb els estàndards de sostenibilitat. En aquest sentit, des de Junts creiem que és positiu que el Parlament Europeu hagi enviat l'acord de Mercosur al TUG perquè es revisi la seva legalitat. Això representa una oportunitat per escoltar les demandes dels pagesos i del sector primari català, que s'ha oposat rotundament a aquest acord. Per tant, tampoc estem d'acord que s'apliqui l'acord de manera provisional, sobretot abans d'escoltar i tenir en compte les seves reivindicacions.
Malgrat que hem denunciat aquest acord des d'aquesta comissió, no hem tingut veu al Parlament Europeu precisament perquè el nostre europarlamentari no pot exercir el seu dret de vot. No és que s'hagin centrat només en les qüestions negatives d'aquest acord, sinó que hi ha tot un sector agrari que s'ha manifestat i que ha expressat la seva opinió sobre aquest acord, mentre que el govern no ha mogut cap dit per rectificar els punts controvertits.
Em sembla molt bé la proposta que feu a l'inici de registrar una proposta de resolució sobre el pla de treball perquè els interessos de Catalunya quedin reflectits en el pla de treball. En aquest procés de transformació, en què la Unió Europea ha de tenir un paper més actiu i afirmatiu a nivell global, el paper de les regions en el projecte europeu és fonamental. De fet, nosaltres hem registrat una proposta de resolució per demanar que el pressupost de la Unió Europea pel període 2028-2034 tingui recursos suficients per a les polítiques de cohesió. Creiem que l'intent de renacionalitzar i centralitzar el finançament posa en risc el paper de les regions i ciutats en el projecte europeu, ja que incentiva els estats membres a definir prioritats a curt termini que no estan necessàriament alineades amb les prioritats europees ni les locals. Això també redueix el pes del Parlament en el procés de definició d'aquest pressupost, i creiem que ha de sortir una contraproposta d'aquest Parlament català.
Finalment, un punt que no està inclòs en el pla de treball, però que considerem molt rellevant, és l'oficialitat del català a la Unió Europea, que sigui oficial a les institucions europees. Això és un acord que tenim conjuntament amb el PSOE, i creiem que és important avançar en aquest àmbit. Per tant, també us demanaríem si poguéssiu desenvolupar una mica i explicar en quin punt es troba aquest treball i aquesta representació del català a la Unió Europea. Moltes gràcies.
Gràcies, diputada. Ara té la paraula el diputat Juli Fernández, del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, per un temps de cinc minuts. Moltes gràcies, presidenta, i gràcies, senyor Szapiro, per la seva compareixença. Compartim moltes de les qüestions en el marc, i algunes segur que hi tenim discrepàncies, però això és bo perquè per construir projectes sòlids i robustos és necessari tenir opinions que enriqueixin aquest projecte europeu. Nosaltres ens definim com a federalistes europeus i independentistes dins de l'estat espanyol.
Ara veig que la Comissió Europea s'independitza d'algú, i m'agradaria aprofundir-hi una mica més, perquè suposo que això és un reconeixement que depeníem d'alguna altra entitat. Per tant, estaria bé sentir de les seves paraules de qui era dependent Europa fins a dia d'avui. Jo crec que entendre-ho és fonamental, però m'agradaria que ho explicités. Nosaltres creiem que Europa ha de créixer, i des dels seus inicis ha estat enmarcada en el procés d'integració econòmica mundial, és a dir, el procés d'integració europea.
...del procés d'integració econòmica mundial i a mesura que aquest procés canviava, s'ha anat modelant el procés d'integració europea. El trencament de Bretton Woods ens va portar a la integració monetària i eventualment a l'euro. La necessitat de sortir econòmicament ens va portar al mercat únic. La caiguda de la Unió Soviètica va facilitar l'ampliació cap a l'Europa Central i cap a l'Est. Avui, la diputada Domingo ens apuntava el discurs del primer ministre canadenc, i em sembla que ja no hi ha transicions, sinó que hi ha ruptures. Suposo que aquesta independència intenta reconèixer aquest fet, que estem davant d'una ruptura. En aquesta situació, segurament el primer que cal és reconèixer el moment i el segon és actuar, perquè no sobreviurem sent l'últim bastió del consens de Washington i de l'ordre neoliberal.
La nostra proposta és que hi hagi una aposta més ferma que mai per la Unió Europea com a alternativa a la globalització, una alternativa democràtica que mostri un model de creixement diferent, basat en acords que siguin sostenibles i equitatius. Vostè parlava del vint-i-vuitè règim; potser és una bona idea si és per igualar-nos a l'alça, però si és per igualar-nos a la baixa, potser no del tot. En el pla legislatiu, per exemple, que vostè citava de la Comissió Europea, quan ens parla d'habitatge, és veritat que és la primera vegada, però la solució que es proposa és un mercat transfronterer de constructores que poden venir de França o d'un altre país a construir d'una manera més fàcil. Nosaltres no creiem que aquest sigui el problema; ens és igual si la gent és de Valladolid, Lió o Bèlgica, si el que prioritzen són els seus beneficis per davant de les necessitats de la gent.
En el tractat del Mercosur, vostè apuntava que tindríem oportunitat de parlar-ne, i preferiríem que els nostres ramaders poguessin competir en les mateixes condicions de qualitat i laborals. Crec que aquí és on hi ha el punt, i per tant, que estigui al Tribunal de Justícia Europea és per nosaltres motiu d'alegria. Parlava que no fallarem a Ucraïna, i estem alineats en que això no sigui així; potser, per desgràcia, hem fallat a Gaza. Els drets humans es garanteixen a tot arreu, i l'Unió Europea en aquest punt segurament s'hauria de revisar, perquè els drets no depenen de qui és l'aliat. Hem de mirar cap a una altra banda en funció de qui comet els problemes, o fer-ho d'una manera més tèbia.
En resum, senyor Szapiro, voldríem que sortís un missatge clar d'aquesta trobada: s'ha acabat el temps de la tebiesa. Les institucions europees no poden fer front al desplegament de l'extrema dreta i l'autoritarisme, ni al trencament de l'ordre internacional replegant-se en el passat. Convertir-nos en l'últim vestigi del neoliberalisme és la garantia del nostre fracàs. Acabo, presidenta, amb la necessitat d'apostar per un model propi que garanteixi la nostra autonomia estratègica, no només en termes de defensa, sinó també en model econòmic i política exterior, així com en drets humans i reconeixement de tots els que formem part d'aquest projecte europeu.
Per tant, acabo amb una mateixa petició que li feia la diputada Domingo sobre l'oficialitat del català i si ens pogués explicar en quin punt es troba des del punt de vista de la Comissió Europea. Moltíssimes gràcies per la seva explicació. Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari dels Comuns, i té la paraula per un temps de cinc minuts el diputat Andrés García Berrio. Gràcies, presidenta, i agraïm la presència dels representants de la Comissió Europea. En aquest sentit, pensem que, tal com heu manifestat, estem vivint un moment de profunda transformació del context internacional amb interessos...
De tota una internacional de l'odi, el que planteja és canviar el context i les normes a nivell mundial, perquè el dret internacional ha començat a estorbar o molestar a tota una gent que vol imperar el seu ordre a nivell internacional. En aquest sentit, considerem que és important posar en el centre i en el focus la defensa de les democràcies i els valors de la Unió Europea, els valors fundacionals i la Carta de Drets Fonamentals, així com totes aquelles qüestions que s'han vingut defensant en la construcció de la Unió Europea després de la Segona Guerra Mundial, per fer front als autoritarismes i per defensar un marc de drets humans.
En aquest sentit, tal com he manifestat, és evident que és necessari un paper fort de la Unió Europea per a la defensa del dret internacional, el qual s'ha plasmat en la resposta a l'ocupació que es va produir per part de Rússia a Ucraïna, aquesta agressió internacional. Considerem que és important que aquestes qüestions continuïn al centre del debat públic i de l'agenda de la Comissió Europea. No obstant això, és molt important destacar, com ja s'ha fet anteriorment, que una de les principals crisis de l'actual Comissió Europea és el doble racera a l'hora d'interpretar on s'estan produint atacs al dret internacional. La resposta des del nostre punt de vista, i així ho hem defensat de manera clara al Parlament Europeu, la resposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha estat absolutament insuficient, especialment respecte al genocidi que s'està produint a Palestina.
A més d'això, crec que hi ha una reflexió col·lectiva en el marc de la Unió Europea com un camí decidit cap a un rearmament, que ens posa en una situació perillosa. Augmentar la col·laboració estratègica en matèria de defensa és necessària, però això no ha de voler dir augmentar l'espesa militar, i molt menys de la manera en què ho estan plantejant cada cop més estats i la pròpia Comissió Europea. Això ens pot suposar una greu amenaça a l'estat de benestar i fer que anem realment a una situació molt pitjor, que fins i tot acabi afavorint aquells que volen transformar l'ordre i els principis fonamentals de la Unió Europea.
Un dels reptes que considerem que pot ser una de les greus amenaces per aquest marc de defensa de drets humans comú té a veure amb la política migratòria, vinculada en gran part als processos d'externalització de fronteres que ja fa molts anys que es produeixen, però que s'estan acceptant de manera clara. Fins i tot les propostes que s'estan elaborant per permetre la privació de llibertat o caminar cap a un escenari en què els estats puguin privar de llibertat a persones migrants o sol·licitants d'asil en tercers països són preocupants. L'auge d'aquesta internacional de l'odi està condicionant i influint decisions que s'estan prenent a la Comissió Europea, i és important posar el focus perquè no només s'ha de plantar cara a aquests discursos de l'odi, sinó que sobretot no han de contaminar les polítiques públiques.
En aquest sentit, m'he quedat sense temps per abordar més temes, però agraeixo la seva compareixença en el dia d'avui i la predisposició a col·laborar amb aquesta comissió. Gràcies.
Gràcies, diputat. Ara és el torn de la resta de grups, en aquest cas el grup del Partit Popular, i té la paraula el diputat Hugo Manchón.
Es máximo de cinco minutos. Gracias, presidenta, y gracias por la comparecencia. Seré un poquito más breve, espero, que mis compañeros que me han precedido. Les quería preguntar si han analizado los datos de por qué cada vez hay más jóvenes que se sienten menos europeístas, incluso en Cataluña, en comparación con el resto de España. Se dice mucho que es por culpa de la desinformación, de los bulos, y de que cada vez los jóvenes caen en discursos de antiproyecto europeo. Pero también creo que tendríamos que hacer un poco de autocrítica y saber los motivos, porque no será que los jóvenes ven la Unión Europea como algo más alejado de la realidad del día a día. Y lo dice una persona que es profundamente europeísta, pero es la realidad lo que le comenta la gente, por la calle, en las redes. Está claro que estar en la Unión Europea es algo muy positivo, pero también falta liderazgo, falta determinación y no ser un actor secundario en la geopolítica. Lo estamos viendo con Estados Unidos; no tenemos que esperar a que ellos hagan algo para tener nuestra propia autonomía en todos los ámbitos, económica, energética, etcétera. Europa depende en gran parte de otros países terceros y tenemos que aumentar la autonomía europea.
También se mencionaba la seguridad europea y la implicación de Cataluña y España en el proyecto de Europa. Mientras la Comisión Europea alerta de acuerdos delicados y peligrosos, por ejemplo, con China, como puede ser Huawei, aquí el Gobierno los firma. Me gustaría saber si considera que esos acuerdos son delicados y preocupantes. Podríamos hablar de muchos temas más, como la autonomía energética, que la propia Comisión Europea considera energía verde y necesaria para la transición, lo que es la energía nuclear. Sin embargo, aquí el sectarismo ideológico la persigue y tiene consecuencias terribles que acaban pagando los ciudadanos. Esta es la realidad.
También se habla de discursos de odio. Siempre nos acostumbramos a que la izquierda mencione estos discursos y ataques, pero yo creo que aquí en Cataluña también hay ataques de odio. Se señala a los negocios por la calle cuando rotulan en castellano y se les multa. Es odio hacia las personas que hablan una lengua que es oficial en Cataluña. Por ejemplo, cuando en las universidades hay jóvenes constitucionalistas que se les impide estar presentes. Cuando hablamos de discursos de odio, no hay que ser selectivos; esto es para todos igual.
Por otra parte, ha mencionado la diputada de Junts, y creo que es importante porque lo ligamos con el proyecto europeo. Hablaba de represión política y, ahora que tenemos una representación de la Comisión Europea, creo que es fundamental defender que España es una democracia plena y que aquí no hay exiliados. Esto sí que es desinformación, decir que hay exiliados o que España es un país opresor y represor, y todo lo que nos cuentan siempre. Entiendo que la representación de la Comisión Europea se pronunciará en defensa del Estado de derecho y de la integridad territorial de los Estados miembros. Así que le agradezco la comparecencia y también el trabajo que realizan, no solo en representación de la Comisión Europea, sino como unión con las administraciones catalanas y locales para trabajar para que el proyecto europeo funcione. Muchas gracias.
Gràcies, diputat. Ara és el torn del grup parlamentari de Vox en Catalunya i té la paraula per un temps de cinc minuts el diputat Alberto Tarradas Paniquet. Sí, muchas gracias, presidenta, y muchas gracias a usted también por su comparecencia. Además, como se comentaba, creo que su comparecencia se produce en un momento muy interesante, que es cuando estamos celebrando estos cuarenta años de la entrada de España en las instituciones europeas o en el mercado común europeo.
Haciendo reflexión sobre esto, creo que muchas veces nos centramos en que España aparece en Europa hace cuarenta años, como si anteriormente viviera en un mundo de oscuridad o como si España nunca hubiera participado de ninguna otra forma. Pero la realidad es que España no solo entra en Europa, sino que España es Europa desde hace más de dos mil años, desde hace más de dos mil quinientos años. Exactamente, España empieza a participar en el proyecto de civilización europea desde entonces, cuando unos hombres llegaron y definieron esta tierra como Hesperia, que fue el primer nombre que recibió España, haciendo alusión al relato mitológico del Jardín de las Hespérides, ese lugar maravilloso.