Bon dia a tots i a totes. Donem inici a la sessió de la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del dia d'avui, en un matí complicat pel nostre país i pels nostres ciutadans. En primer lloc, vull traslladar el condol per la mort del treballador que es va produir en l'accident de l'altre dia a Renfe, a Gelida, i també per la persona que va desaparèixer fruit del temporal, així com en relació als morts que s'han produït a l'accident d'ahir.
En aquest sentit, pregunto si hi ha alguna substitució a comunicar per part del grup parlamentari de Junts. Sí, bon dia. La diputada Anna Tordomingo substitueix el diputat Francesc de Dalmases i més tard entrarà la diputada Montse Ortiz a la part de propostes de resolució, que substituirà la diputada Jennina Vela. D'acord, moltes gràcies.
¿Alguna altra substitució? D'acord. Donem inici al punt número 1 de l'ordre del dia, que és la compareixença del fiscal superior de Catalunya davant la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica per a presentar la memòria corresponent a l'any 2024.
En relació a l'ordre del dia, hi ha la proposta de posposició del punt 3, que és una proposta de resolució del Partit Popular, ja que la diputada que li correspon, Montse Berenguer, no pot assistir. Cap grup parlamentari té res en contra, així que posem aquest punt per a la següent comissió. Esperem que sigui la següent, però en tot cas, en funció de com se defineix l'ordre del dia de la següent sessió, veurem si queda integrada o no.
Llavors, comencem amb el punt número 1.
És una memòria que normalment es trasllada al Parlament al mes de setembre-octubre. Vam intentar fer-ho l'any 2025, que era quan tocava, però no es va poder aconseguir per qüestió de dates de la comissió i disponibilitat del fiscal superior. Per tant, ho fem en la primera sessió del mes de gener. De cara a aquest any, la idea és fer-ho diferent perquè entenem que és una certa anomalia, i s'ha comentat prèviament la col·laboració institucional necessària.
En aquest cas, agraïm molt la presència de l'excel·lentíssim senyor Francisco Bañeras Santos, fiscal superior de Catalunya, i també del senyor Pedro Javier Ariche Áxpet, tenien fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya. Tenen la paraula per un temps de 30 minuts, i després els grups parlamentaris tindran 10 minuts.
Moltes gràcies. Com molts ja ens coneixem d'altres intervencions, no voldria començar la meva exposició sense abans manifestar el meu condol i la meva tristesa pels fets luctuosos que ens han sobtat aquests darrers dies, tant a Còrdova com aquí a Catalunya, amb la mort de totes aquestes persones. Només cal resignació i esperar que les investigacions ens donin una mica de reflexió o aclariment sobre com van succeir els fets, així com una mica de consol.
Començarem presentant la memòria del 2024, que es va llegir davant de l'acte d'obertura de l'any judicial aquest darrer any de 2025 davant de Sa Majestat el Rei, a primers dies de setembre. Parlant de la Fiscalia Superior de Catalunya, els mostro com a primera diapositiva el nombre de fiscals que fan la feina de fiscal aquí a Catalunya. Van creixent, i sí que s'estan ampliant les places cada any; el decret de planta es va ajornant i es van creant algunes places, menys del que voldríem.
Com a prova d'això, els fiscals de plantilla són un total de 426, i tenim 40 fiscals de reforç, que són places necessàries però que no estan dotades en el decret de planta. Així, tenim un total de 473 fiscals a Catalunya, comptant amb els 7 fiscals de la Fiscalia Superior. Les plantilles són 50 a Girona, 19 a Lleida, 52 a Tarragona i 305 a Barcelona, incloent les 6 fiscalies d'àrea: Arenys de Mar, Granollers, Vilafranca, Vilanova, Terrassa, Sabadell i Manresa.
La primera qüestió a tractar és la situació dels mitjans tecnològics a 31 de desembre de 2024. Cal insistir en el desplegament del programa EJCAT, que vol substituir definitivament l'existència de paper a les oficines judicials. Està en evolució; l'aplicació civil pràcticament està desenvolupada, encara que queden alguns serrells. Pel que fa a la jurisdicció social i contenciosa, s'està desenvolupant, i en matèria penal, l'EJCAT encara està en fase de proves pilot. Estem treballant en això, i els problemes tècnics habituals en tot aquest desplegament d'aplicacions són presents.
Funcionalitats tecnològiques i informàtiques, però a banda d'això, cal ressaltar que s'ha d'aconseguir la compatibilitat entre, es vulgui o no, la Fiscalia depèn de moltes funcions compartides i està implicada la Fiscalia General de l'Estat. L'existència de diversos sistemes, ja que altres comunitats autònomes també tenen sistemes diferents de l'implantat a la Fiscalia General, provoca moltes vegades problemes de compatibilitat a l'hora de fer estadístiques o anàlisis generals de les dades que tenim en qüestió tecnològica.
Val a dir que la voluntat i l'esforç d'aquest equip de la Conselleria de Justícia actual i de l'equip de la conselleria anterior han estat conscients que cal implicar-se i fer un esforç pressupostari valent a l'hora d'establir i desenvolupar totes aquestes aplicacions. Malauradament, van passant els anys i encara no disposem d'un sistema absolutament desenvolupat i útil per desterrar d'una vegada per totes el paper de les nostres feines.
Respecte a les instal·lacions i plantilles, com que això està a data del 31 de desembre de 2024, moltes d'aquestes ja s'han solucionat. Per exemple, la Fiscalia d'Àrea de Granollers i Mollet ja està en funcionament; la de Granollers fa anys que està operativa i la de Mollet s'ha solucionat recentment. Igualment, l'edifici de Justícia de Vic ja està en funcionament.
L'única que queda com a "garbanzo negro" és la secció territorial de Sant Feliu de Llobregat. Allà, les instal·lacions tant de la fiscalia com, fins on sé, les judicials són molt defectuoses. En el que és la fiscalia, estem en un pis, en un edifici de veïns, sense sistema de seguretat i amb poc espai per als fiscals i funcionaris. Ja em consta que s'estan fent gestions per buscar una solució temporal fins que no es comenci l'obra d'un nou edifici, com hi ha en altres llocs, com Sabadell, Mataró o Arenys.
A Sant Feliu de Llobregat i Martorell, els jutjats estan dispersos per la població, no concentrats en un centre, cosa que genera molts problemes tant de desplaçaments com de situacions per portar detinguts o actuacions del metge forense. Confiem que actualment ja estan en obres a l'edifici de Martorell i esperem que a finals del 2027 o mitjans del 2028 tinguem aquesta qüestió solucionada. És un problema que ens trobem i que provoca que els fiscals no es trobin en un lloc confortable, cosa que els porta a demanar destins a altres poblacions, tant de Catalunya com de fora, atès que la situació allà és força incòmoda.
Ara, analitzarem una mica els procediments. A la diapositiva, que és una imatge del PowerPoint, veureu l'evolució dels procediments en funció de les incoacions. Observarem que els delictes lleus han pujat un 26,70%, el que són incoacions de delictes lleus. Això vol dir que és una xifra que crida l'atenció.
Però aquesta xifra, l'explicació que tenim més a l'abast és que l'any 1924 va haver un fort desplegament de policia i d'operatius al voltant dels llocs on més freqüència es donen els delictes lleus, que principalment són els furts, i això podria donar una certa explicació. En quant a les urgències i les diligències prèvies, també tenen una lleugera pujada. Els procediments abreujats han baixat una mica, però això es compensa amb les urgències. Els sumaris han pujat, però són xifres que no són prou grosses per endevinar una desviació clara, i els jurats també presenten xifres molt minses; aquí qualsevol variació de seguida puja el tant per cent.
Respecte dels delictes qualificats, aquesta és l'activitat del Ministeri Fiscal. En total, el que són procediments qualificats, tenim les diligències urgents, el que vulgarment es coneix com judicis ràpids. Després tenim els procediments abreujats, que poden ser davant del penal o davant de l'Audiència Provincial, i després tenim el sumari i els procediments del jurat. La xifra principal és la de les diligències urgents, que han baixat potser un 7%, però tampoc són xifres com per alarmar-se. D'altra banda, han pujat els procediments abreujats del penal, així que més o menys estem parlant del mateix.
El que sí voldria que retinguessin seria la xifra total de qualificacions, que és de 59.119, gairebé 60.000. Això vol dir que el fiscal està demanant judici oral i que s'obri un judici. Un cop obert el judici oral, si ho demana el fiscal, tret d'alguna situació extraordinària que el jutge no vulgui obrir o que el sobresegueixi, quan s'obre judici oral, això acaba en un judici i ha de concloure amb una sentència.
Ara, quan analitzem les sentències, tornem a ser amb el tema de les suspensions. Els judicis sí que s'han celebrat, i l'índex de celebracions ha crescut, un 2,82% en la instrucció en delictes lleus, davant del jutjat d'instrucció en delictes lleus, i davant del jutjat del penal més o menys estem igual. En canvi, davant de les audiències provincials sí que ha crescut força, un 17% en 25. D'això ens n'hem d'alegrar, però continuem amb el problema de les suspensions.
És un tema que no sabem o no podem resoldre. Sé que n'hi ha i els fiscals fan el que poden per evitar aquestes suspensions. Confiem que ara, amb l'ús massiu i autoritzat de les videoconferències i les compareixences fetes des de la distància, es permeti o almenys es redueixi aquest tipus de suspensions. Moltes d'elles són per deficiències en la citació de les persones, de vegades són també per qüestions no resoltes pel jutge, però aquest problema continua i any rere any hem de lamentar-nos.
Finalment, en relació amb les sentències, les del jutjat del penal han pujat un 5,34% durant l'any 2024, i en total, un 5,58%. Respecte a les sentències de l'Audiència Provincial, també han crescut, i això és força elogiable.
Però bé, tret d'això, i tornem al que els deia abans, el total de sentències és de 26.745 dictades pel jutjat penal i 2.012 per les audiències, la qual cosa fa un total de 28.757. Davant de les 59.000 qualificacions que s'han fet per al fiscal, tenim gairebé 60.000 qualificacions, per dir-ho en números rodons, i 30.000 sentències. Això vol dir que a la màquina hem ficat 60.000 unitats i n'hem tret 30.000, quedant 30.000 unitats dintre de la màquina. Això, any rere any, provoca un col·lapse que comporta un problema, que és el tema de les dilacions indegudes, però d'això, si de cas, ja ho parlarem després en el debat.
Si analitzem el tema de les sentències, les conformitats han estat 14.200 en el 2024 d'un total de 26.745, cosa que representa al voltant d'un 60% de les sentències dictades. A l'Audiència Provincial, la situació és similar, amb 1.072 sentències de conformitat d'un total de 2.012, que representa gairebé el 53%.
Ara entraríem en l'evolució de la criminalitat. Les nostres dades no són tan precises com les que poden manejar els cossos de policia, especialment els Mossos d'Esquadra, ja que, amb la reforma de l'article 284, ja no s'aporten al jutjat tots els atestats, sinó que aquells sense autor es queden a la policia. Nosaltres estem parlant de delictes incoats, és a dir, aquells que presenten alguna sospita per ser traslladats al jutjat.
Davant d'aquests delictes incoats, estan ordenats per quantitat. El primer seria el delicte de lesions, amb una evolució d'un -2%. En canvi, els delictes contra el patrimoni han pujat un 3,82%, i la seguretat del trànsit ha augmentat un 9,86%. També crida l'atenció el creixement dels delictes contra l'ordre públic, que han crescut força, amb un increment dels delictes d'atemptat, de resistència i de desobediència a l'autoritat, amb un augment del 21%, passant de 5.036 del 2023 a 6.054 del 2024, una dada apreciable.
Ara entraríem en els delictes més rellevants per a la ciutadania. En primer lloc, els homicidis i les seves formes. Les morts doloses han crescut lleugerament, passant de 69 el 2023 a 68 el 2024. En canvi, els homicidis imprudents han experimentat una sensible davallada, passant de 131 a 87. Ara passarem als delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic, on el primer que aflora és l'estafa, amb 15.258 casos.
També per l'abundància d'estafes informàtiques i estafes comunes, almenys denúncies com a estafa, incoacions per estafa. Els furs han estat 14.997, i han pujat respecte al 2023. El que sí és per alegrar-se és el robatori amb violència o intimidació, que ha davallat del 2023 al 2024 en un 17,89%. Això podria tenir explicació en el desplegament de més policies, sobretot a les zones que podríem considerar punts calents on es produeixen molts d'aquests robatoris amb intimidació.
Aquí tenim una evolució dels delictes, amb unes corbes que representen l'estafa i el furt. Si tenim present les qualificacions en delictes del patrimoni, quan parlem de qualificacions no vol dir que es qualifiquin els delictes del 2024 en el mateix any. Normalment, el que es qualifica en el 2024 prové d'anys anteriors. Els números són més o menys proporcionats, i l'índex de qualificacions davant l'índex d'incoacions ens proporciona una pista sobre els procediments que poden acabar en sentència.
Per exemple, en el cas dels furts, recordem que eren catorze mil i pico de procediments i es van qualificar cinc mil, és a dir, gairebé un quaranta per cent. Això vol dir que no es poden qualificar tots, ja que moltes vegades no hi ha proves o desapareixen. Són índexs que permeten analitzar la situació des d'un punt de vista d'eficàcia. El mateix es pot dir del robatori amb violència o intimidació; si considerem que van ser 10.778 robatoris i es van qualificar 4.796, això indica que de cada dos robatoris que van arribar al jutjat, un es va qualificar.
Pel que fa als delictes informàtics, l'estafa comesa a través d'internet suma 2.340 casos, amb un percentatge de qualificacions que és força baix; només 84 han estat qualificades. Això indica que no s'ha descobert l'autor de les altres 2.200 estafes. Aquest és el problema amb els delictes informàtics, que presenten una gran dificultat a l'hora d'esbrinar i investigar, degut a la deslocalització i la impossibilitat de determinar l'autoria.
Finalment, en relació amb els delictes contra la seguretat del trànsit, també són molt nombrosos i significatius. El gruix principal d'aquests delictes correspon a la conducció sota influència de l'alcohol, amb un total de 14.600 casos.
Han pujat un 2,70%. I després, sí que tenim una dada que crida l'atenció, que és la conducció sense llicència o permís. Aquesta conducció ha passat de dotze mil a catorze mil, gairebé quinze mil en un any, cosa que representa un creixement del 17,13%. No tenim una explicació clara per a això, però es poden especular sobre les dificultats que hi ha amb l'obtenció dels permisos de conduir, que cada vegada són més cars. La formació per l'autoescola, així com les taxes associades, han augmentat considerablement, i també hi ha problemes a l'hora de fer els exàmens. Això pot portar la gent a considerar que ja sap conduir i agafar el cotxe sense permís.
En relació amb els delictes contra la salut pública, que fonamentalment inclouen el tràfic de drogues, els altres delictes són números molt minsos i no són indicadors significatius. El tràfic de drogues amb dany greu a la salut, com la cocaïna, l'MDMA i les ketamines, ha crescut un 5,36%, mentre que les drogues sense dany greu han baixat un 9,16%. Tot i això, continuen havent-hi molts procediments, ja que hi ha un bon desplegament policial que fa front a problemes com l'establiment d'autèntiques bandes mafioses dedicades al tràfic de marihuana i a les plantacions.
Pel que fa a l'índex de salut pública, si havíem incoat 1.632 casos i hem qualificat 1.063, això indica un índex d'eficàcia en la investigació, que ha proporcionat dades suficients per presentar escrits d'acusació. En el cas del tràfic de drogues sense dany greu, de 2.776 casos s'han qualificat 1.139, cosa que també indica una bona eficàcia.
És important destacar que els delictes de salut pública, generalment, van acompanyats de delictes de defraudació de fluid elèctric, i en menor mesura, del delicte de blanqueig de capitals. Cada vegada, els cultius de marihuana es van millorant i modificant genèticament, augmentant l'índex de tetrahidrocannabinol, que es considera cada vegada més nociu. Això ha portat a debats sobre si hauria d'incloure's en la classificació de drogues que causen greu dany a la salut, ja que no és el mateix una marihuana amb un índex de 0,1 o 2 de tetrahidrocannabinol que una amb un 9. Així mateix, no és comparable un combinat o cubalibre amb una ampolla sencera, ja que la concentració de tetrahidrocannabinol és un factor determinant.
Finalment, aquí es fa esment del reglament d'aquestes organitzacions, que són consideracions que no tenen a veure amb el contingut de la memòria pròpiament dita.
I entraríem ja en el que són delictes contra la llibertat sexual. En aquest cas, això no baixa mai; no sé què passa, però no baixa en els delictes contra la llibertat sexual. Es va canviar allò de l'abús i l'agressió; ara tot són agressions, però tot i així, el creixement és una mica més petit, un 72%. Ja teníem números força alts d'on veníem, i en l'evolució dels delictes contra la llibertat sexual, això és important. És transcendent perquè és un tipus de delicte que continua en creixement. També en la qüestió dels delictes a menors de 16 anys, continuen pujant.
En definitiva, és una situació preocupant. En les qualificacions, com veieu aquí, si mireu l'índex que us deia abans, aquestes vegades no tenim els mateixos resultats. Però sí que hi ha forces de qualificacions en aquest sentit, tant en l'agressió i l'abús sexual de menors de 16 anys com en les agressions sexuals de majors de 16 anys.
Continuaríem amb la violència de gènere, que aquí sí que hi ha uns resultats una mica més esperançadors, perquè han baixat, a banda de les morts, que afortunadament han disminuït. No són números, però qualsevol mort és important, i en aquests casos encara més. És veritat que els números del maltractament ocasional i habitual han tingut una minva important. Això pot ser un indicador esperançador que continuï aquesta corba a la baixa. El mateix ocorre amb la violència domèstica, on també hi ha una baixada, sobretot en el maltractament habitual. A més, han estat menys els homicidis o les morts doloses en aquest sentit.
En temes d'agressions sexuals en l'àmbit domiciliari, han pujat un 33%. Pel que fa a les incoacions de menors, no hi ha res massa rellevant; teniu aquí els números i l'evolució. En alguns punts creixen, en d'altres baixen. Continua creixent l'agressió sexual comesa per menors, mentre que els robatoris baixen una mica.
Les nostres diligències d'investigació, com sabeu, la circular 2-2022 ens va reforçar a l'hora de definir les nostres funcions en matèria d'investigacions. Nosaltres aquí rebem les denúncies, entre d'altres llocs, del Parlament de Catalunya o de les administracions en general. En definitiva, aquí teniu els números que continuen creixent, i la gent confia a l'hora d'intentar començar una investigació posant la denúncia davant de la Fiscalia. Això ha crescut un 6,17% aquest any, i gairebé la meitat s'arxiven, mentre que l'altra meitat acaba en el jutjat.
Ara ja ràpidament passaríem al servei civil, pendent de la reforma. Estem amb la reforma del Codi Civil català, que presenta problemes de revisions de les tuteles, etcètera, de la llei 8/21, que no s'acaba d'aconseguir la desjudicialització. Hi ha persones que tenen queixes per actuar davant de l'administració i entitats bancàries amb això del suport, que ha desaparegut la figura del tutor.
Per acabar, parlaríem de les propostes legislatives. Són propostes que fan els fiscals per allò que consideren i se sotmeten a la consideració del legislador. La memòria de la Fiscalia de Catalunya suggereix la modificació de l'article 255, referent a la defraudació de fluid elèctric.
El delicte elèctric té una pena de multa, i penso que la regulació del delicte del 255 està pensada per a situacions de necessitat o per a persones que es fan les espavilades i desvien el fluid elèctric per la seva casa. No obstant això, és cert que ara moltes vegades, en el context del tràfic de marihuana, es requereix una gran quantitat de fluid elèctric i d'energia per millorar la producció i la genètica de les plantes de marihuana. Això no pot ser penat de la mateixa manera que un desviament de la llum per tenir llum a casa. És a dir, no té sentit que una persona que enganxa la llum per tenir milers de quilowatts hora per a una plantació indoor tingui la mateixa pena que aquella que fa un desviament menor.
Una de les propostes és que els fiscals plantegin la possibilitat d'incloure un tipus de delicte greujat en el robatori amb violència, no només quan es comet dins del domicili o d'un local, sinó també quan els objectes sostrets presenten un valor especial. Això és rellevant davant del fenomen dels rellotgers, que busquen rellotges de molt alt valor, i que moltes vegades no es té en compte en els casos de robatori amb violència.
A més, hi ha una reforma al Congrés dels Diputats relacionada amb la sostracció de telèfons mòbils, ja que el telèfon mòbil no és només un objecte amb un valor monetari, sinó que representa gairebé la teva vida, la teva intimitat i les teves dades bancàries. Això s'ha de considerar a l'hora d'avaluar el desvalor del comportament i l'antijuridicitat del mateix.
També es planteja la modificació del delicte d'usurpació de béns immobles de l'article 245.2, que actualment no implica violència ni intimidació, és a dir, el que comunament es coneix com a ocupació. Aquesta infracció té una pena de tres mesos, i es proposa que aquesta pena s'ampliï de tres a sis mesos, per tal que el seu tràmit es consideri un delicte lleu. Els delictes lleus no comporten instrucció, i per tant, es poden celebrar els judicis de manera més ràpida. Això permetria adoptar mesures cautelars, com la desocupació o el desallotjament, mentre es tramita el procediment.
Això és, en resum, el que volia transmetre. Quedo a la vostra disposició. Gràcies. Ara és el torn dels grups parlamentaris, en primer lloc, el grup parlamentari de Junts. Gràcies, president. Abans que res, també des de Junts per Catalunya.
Gràcies. Vull sumar-me a les paraules de suport que feien des de la presidència arran de totes les víctimes i les seves famílies que pateixen pels fets d'aquests darrers dies. També vull expressar el meu suport a l'Albert Forcades, que avui es troba davant d'un judici arran de les protestes viscudes a Manresa per la visita del Felip VI. El nostre company Francesc Almases no hi és perquè l'està acompanyant en aquest judici, així que des d'aquí, tot el suport a l'Albert.
Dit això, vull començar a agrair la compareixença del fiscal superior de Catalunya i de tot l'equip de la Fiscalia, senyor Banyeres i senyor Aritxe, per l'elaboració i presentació d'aquesta memòria que correspon a l'any 2024. És un document, com comentàvem, molt extens i detallat, com hem pogut veure a la presentació PowerPoint que ens heu fet, que ens permet tenir una bona radiografia i poder exercir amb coneixement la funció de control i seguiment de l'administració de justícia que hem de fer des d'aquí.
Des de Junts per Catalunya, abordem aquest debat des d'una mirada tècnica, perquè jurídicament estem parlant d'una institució clau, però també des d'una perspectiva política, ja que la justícia no és aliena al model de país, ni a la qualitat democràtica, ni a la capacitat d'autogovern que tenim a Catalunya.
Entrant en el contingut de la memòria, seguiré l'estructura de la mateixa i us adreçaré diverses preguntes que ja us he comunicat prèviament. Quan parlem de recursos humans, la radiografia de la tensió estructural cronificada de la Fiscalia indica que hem tingut un augment de fiscals respecte a les dades de l'any anterior, del 2023. No obstant això, continuem amb 40 fiscals substituts. Si traslladem aquesta dada a les mitjanes europees de fiscals per ciutadans, a Catalunya tindríem la meitat de fiscals que pertocaria per cada 100.000 habitants. Si no m'equivoco, estaríem poc per sobre de 5 per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea estaria una mica per sobre dels 10.
La memòria també recull la problemàtica del personal auxiliar amb la cobertura de les baixes. Fa referència a la preocupació que les baixes s'haurien de cobrir en un termini d'un mes, però acaben sent el doble d'aquest temps. Aquesta és una realitat que el diputat Isaac Pedrós també va abordar en la seva anterior compareixença.
Parlant de digitalització, aquí som més positius respecte a les dades de l'any anterior, tot i que persisteixen algunes incidències i la falta de compatibilitat amb algunes aplicacions, com heu comentat. També es destaca la necessitat de textualitzar els enregistraments, que cada vegada ens trobem més en molts procediments.
Un dels temes que aborda aquesta memòria, a diferència de l'any anterior, és el procediment d'aplicació de la llei d'amnistia. La memòria de l'exercici anterior va silenciar els procediments derivats del procés independentista i de la repressió viscuda. En canvi, la memòria d'aquest any sí que en fa referència, i per tant, voldria adreçar un seguit de preguntes. La memòria reproduïx una taula amb el recull de tots els procediments on s'ha aplicat l'amnistia, exposant que són 161 expedients que han afectat 401 persones. No obstant això, es fa un buidatge de les dades sense una valoració, simplement s'exposen numèricament.
Des de Junts per Catalunya, no entenem que s'ometi de manera sistemàtica qualsevol anàlisi del fenomen de la repressió judicial a la dissidència política de Catalunya. Per això, vull preguntar concretament quina és la valoració que fan de l'aplicació de la llei d'amnistia, si poden proporcionar més detalls dels casos en què la Fiscalia ha informat desfavorablement d'aquesta amnistia, que si no m'erro, eren 33 casos. També voldríem saber si han avaluat el cost en temps i recursos que s'han deixat d'emprar en altres procediments per destinar-los a aquesta judicialització del conflicte polític.
Des de Junts per Catalunya, tenim molt clar que l'amnistia és la correcció d'una anomalia democràtica prèvia, com és la judicialització d'un conflicte polític que requeria una resposta política i no penal. Amb les dades que vostès mateixos exposen, veiem que no s'està donant una aplicació plena d'aquesta amnistia, que cal que pugui cobrir a tothom i que no s'inclouen tots els represaliats. Des de Junts per Catalunya, volem deixar clar que no hi renunciarem, perquè, repeteixo, no hi renunciarem.