Comunidades Autónomas - Cataluña - 19 de enero de 2026

Last channel, last channel, channel, last channel.

Bona tarda, benvinguts a tots i totes. Comencem avui les compareixences del projecte de la proposició de llei de cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres. Llavors, el que vam parlar era que disposarem de quinze minuts per a cada intervenció.

A totes les persones que vinguessin a compareixer, associacions, entitats, quinze minuts i després cinc minuts per a la resta. Llavors, com que heu de marxar, ens han dit que a menys quart, no sé si voleu fer una única intervenció de tots els grups, si us semblava. No sé si ens donarà temps en quaranta-cinc minuts. Clar, perquè si són un quart d'hora cadascun, després tindríem un quart d'hora per fer nosaltres. Bé, són quatre ara mateix. Com ho veieu? Ho fem una responent, una altra responent? Sí, jo crec que sí. Doncs vinga, cap problema. Comencem, si els hi sembla, amb la compareixença del senyor Pau Relat, president del Consell d'Administració de Fira de Barcelona, per fer la seva exposició, uns quinze minuts més o menys. Gràcies. Perfecte, bona tarda, presidenta, vicepresidenta, secretària, ponent relatora. Diputats, molt bona tarda i gràcies per prendre l'oportunitat de fer una breu introducció sobre el que és Fira, l'impacte de Fira i, sobretot, el pes específic que té la Cambra en el que és Fira de Barcelona. Fira és un consorci de titularitat pública amb gestió privada. És un dels referents d'aquest país en quant a col·laboració públicoprivada i és una institució que té com a titulars Ajuntament, Generalitat i Cambra de Comerç. Ha fet del seu model de governança una de les claus del seu èxit. Quina és la missió principal de Fira de Barcelona? La missió principal és fer de motor del desenvolupament econòmic i social de Barcelona i la seva àrea d'influència. Aquesta labor la realitza a través de l'organització de salons i esdeveniments que no només tenen una funció d'esdeveniment en si, sinó que tenen clarament la voluntat de crear llegat. Un dels objectius principals de la nostra institució és tenir la capacitat de projectar a mig i llarg termini quin és el model econòmic productiu que necessita aquest país. A través de l'organització de salons i esdeveniments o la captació de salons de referència a nivell mundial dels sectors de l'economia productiva que volem que siguin importants en el país, es va desenvolupant aquest ecosistema, aquest llegat que perdura molt més enllà de la celebració del propi esdeveniment. La governança de Fira de Barcelona es constitueix per un Consell General on estan representades les tres institucions: Generalitat, Ajuntament i Cambra de Comerç. La funció del Consell General és fonamentalment en tres àmbits: aprovació de pressupostos, aprovació de comptes i nomenament dels membres del Consell d'Administració. És molt important entendre que els membres del Consell d'Administració i el president de la institució són sempre proposats per la Cambra de Comerç. Aquest és un tema que m'agrada ressaltar perquè posa en valor la importància de la representativitat de la Cambra en una institució cabdal com és Fira de Barcelona. El model de governança de Fira de Barcelona, gràcies a la seva refundació l'any 2000, incorpora aquest esquema que permet constituir un Consell d'Administració nomenat pel Consell General, format per empresaris o directius que, d'una forma absolutament altruista, dediquen el seu temps a la institució. Ells són els responsables de la planificació estratègica a mig i llarg termini i nomenen un equip executiu que és el responsable de l'execució a curt termini d'aquesta estratègia. Una de les grans claus de l'èxit de la institució és aquesta mirada llarga que li permet aquest model de governança, que es renova cada quatre anys amb una voluntat de manteniment fins als tres mandats màxims que permet la llei. Això permet que l'estratègia i la visió vagin molt més enllà de cicles curts. Per què és important això? És important perquè, i repeteixo, és la Cambra de Comerç la garant del nomenament de...

Persones de reputat prestigi en l'àmbit empresarial han de ser les que prenguin aquest rol en el Consell d'Administració. Unes dades que permeten refrendar per què aquest model ha estat exitós i per què la representativitat de la Cambra és un fet fonamental en aquest model d'èxit de Fira. Fira Barcelona, en aquests moments, l'any 2025, va superar els 350 milions d'euros de facturació, amb més de 60 milions d'euros d'EBITDA. Això significa que en els últims deu anys ha doblat la facturació i ha multiplicat per quatre el seu EBITDA. Fira Barcelona és, en aquests moments, la institució firal líder de l'Estat espanyol i de llarg la institució firal líder de l'Europa mediterrània, situada en el top deu dels recintes firals europeus i, per tant, internacionals. És una institució que juga a la Champions League de les institucions firals del món. Això és possible gràcies a un model de governança que permet una visió a llarg plaç, amb ambició per liderar el mercat firal i una voluntat clara de consens al voltant de la institució, així com una profunda lleialtat institucional en totes les actuacions que fa. A més, Fira Barcelona, segons un estudi recent de l'Institut d'Estudis de la Universitat de Barcelona, té un impacte econòmic de més de 6.000 milions d'euros i genera més de 35.000 llocs de treball, un impacte directe sobre l'economia del país. En aquest sentit, el model de governança és clau i el paper que juga la Fira en el nomenament dels seus representants és molt important. La institució està vivint un dels seus millors moments de la història, no només per les xifres, sinó pels grans projectes transformacionals que té, com l'ampliació del recinte de Gran Via, la modernització del recinte de Montjuïc i l'adquisició de la responsabilitat de gestió del Circuit de Catalunya. Aquesta infraestructura té una gran capacitat de transformar i crear llegat en el territori. La representativitat de la Cambra és fonamental, ja que representa tot el teixit empresarial, incloent grans empreses, petites, gremis i autònoms, i això és el que dona força a l'hora d'anomenar els seus representants, que guien els destins d'aquesta institució. Per tant, des del punt de vista de Fira, és important posar en valor aquesta labor i l'impacte de representativitat que té la Cambra, que és un element vertebrador i clau en el model d'èxit de la nostra institució. Fem una ronda de tots els grups parlamentaris, si volen, d'uns cinc minuts com a màxim. La següent compareixença seria el senyor Ginesta en representació de PIMEC. Molt bé, doncs, molt bona tarda i sort als il·lustres senyors i senyores diputats que lideren la ponència d'aquesta llei, així com una salutació al president de Fira, pels èxits d'aquesta institució rellevant del nostre país, i també als excel·lentíssims senyors presidents de cambres que avui són presents en aquesta compareixença. El primer que volem destacar és la importància que Catalunya tingui una llei de cambres, no només per la rellevància que té el món empresarial i l'activitat econòmica en el nostre país, sinó també perquè la regulació actual de cambres ens ha quedat obsoleta. La realitat socioeconòmica i institucional del país ha canviat els darrers anys, i la normativa institucional estatutària i la llei bàsica estatal han canviat fruit dels esdeveniments recents.

Grups cameral i de les reformes legislatives que van ser necessàries al seu moment. I per tant, és absolutament imprescindible que tinguem una llei a Catalunya actualitzada o el més actualitzada possible, que respongui a la realitat específica de Catalunya i al marc normatiu estatal i al marc dispositiu que tenim. Especialment, per resoldre qüestions que considerem transcendentals amb el funcionament de les cambres. Un aspecte és, òbviament, el seu finançament i com s'estructura, la seva governança i com s'articula també el règim de tutela. A més, és important abordar tots aquells àmbits d'actuació que considerem de valor per a les cambres. No només en el caràcter consultiu que han de tenir, tal com indica la llei bàsica, sinó també en algunes funcions que han anat perdent al llarg dels anys, però que considerem rellevants i importants. Poso l'exemple dels certificats d'origen, un tràmit que realitzen les cambres i que, en el seu moment, van començar a fer perquè no hi havia administracions sòlides que poguessin dur-ho a terme. Ho fan amb una utilitat important per a tots aquells que ho han de fer servir, amb l'agilitat que pot oferir una entitat com les cambres. En canvi, hi ha moltes altres tramitacions que s'estan realitzant des de la iniciativa estrictament pública que podrien ser gestionades perfectament per les cambres, aportant utilitat, valor i proximitat. Aquesta llei ha de servir per incidir en la col·laboració públic-administrativa de les cambres, així com en institucions que, com ha explicat clarament el president de FENA, han de gestionar de manera que generin resultats i impacte. Posem exemples que no només serveixen per a Barcelona, com la col·laboració amb Turisme de Barcelona, sinó també la gestió del port de Sant Feliu per part de la cambra de Sant Feliu, que ha solucionat un problema d'un ajuntament i ha potenciat una activitat generant recursos amb capacitat d'ampliació. Aquesta llei ha de ser clara i no ha de deixar cap mena de dubte sobre quin és el paper que ocupa cada institució, establint clarament la condició d'entitats de dret públic tutelades per l'administració. És a dir, aquesta llei no hauria de jugar a cap mena de confusió respecte al paper de cada organització en l'economia social de mercat, com és el cas de Catalunya i el conjunt de l'Estat. També és cert que hi ha elements en la prestació de serveis que la Comissió Nacional del Mercat de la Competència ha deixat clars i que pensem que la llei intenta enfortir, preservant les recomanacions que va fer per evitar interferències en la condició d'entitat de dret públic finançada amb recursos públics. Un altre repte és la baixa participació a les eleccions camerals, que és del 2,86%, segons les dades de les últimes eleccions. Aquí fem autocrítica des de les organitzacions empresarials per fomentar una major participació i implicació en aquests òrgans i institucions d'arreu del país. Per tant, aquí, al món empresarial, tenim un repte claríssim. Benvinguda.

...iniciativa legislativa i, sobretot, evitem qualsevol mena de confusió en la regulació. En qüestió prèvia, diputats i diputades han rebut en els seus usos parlamentaris un escrit subscrit per les quatre organitzacions, els quatre agents socials, les dues organitzacions empresarials més representatives i els dos sindicats que participem en el diàleg social del país. Aquest escrit expressa una posició comuna, compartida, que té a veure exclusivament amb la ubicació institucional de les cambres en l'acció institucional al nostre país. Malgrat haver tramès aquest escrit i unes esmenes molt concretes que estan aterrades en el text de la llei, pensem que quan ho expliquem, tothom està d'acord amb nosaltres. Tothom té clar quin paper ha de jugar cadascú, com a mínim de paraula. La filosofia és compartida, i pot passar fins i tot que vostès puguin estar d'acord amb algunes de les coses que jo expressi en nom de la meva organització. En la filosofia i en les converses estem probablement molt d'acord. No obstant això, quan baixem al detall de la literatura, se'ns generen dubtes perquè hi ha paraules i termes d'acció que tenen especial rellevància en la ubicació institucional de les organitzacions. El primer que voldria fer seria posar en valor el concepte de diàleg social. En el nostre país, s'ha expressat a través d'una llei que regula el que és el diàleg social, la participació, la representació i la concertació social, com una forma d'interactuar de la societat civil organitzada en defensa dels interessos privats en l'acció política i pública dels governs. Nosaltres interactuem no només amb el govern de la Generalitat, sinó també amb molts altres governs municipals i supramunicipals, i per tant, la nostra acció és a diferents nivells. En el nostre decret llei del 2020, es defineix que el diàleg social permanent i la concertació social impliquen la participació, interacció, negociació i converses que es porten a terme de forma estable en tots els àmbits que determinen la present norma. Així, es defineixen com a matèries de diàleg social i de concertació l'acció social, l'econòmica en interès general, l'ocupació, la dinamització empresarial, el creixement econòmic inclusiu i la preservació de l'estat de benestar. El diàleg social no és només allò que fan alguns en uns llocs, sinó que hi ha matèries específiques que se'ls encomanen en desplegament de les previsions estatutàries. La llei defineix el dret a participar defensant interessos de part en determinats espais, sense interferències ni ingerències. Si interferim o ingerim en la funció que tenen algunes organitzacions per llei o per base estatutària, és on podem tenir dubtes respecte a això. El diàleg social no s'hauria de desnaturalitzar, perquè donar participació a altres organitzacions que, tot i defensar interessos legítims, no són agents actius del concepte de diàleg social, seria una anomalia en la lògica d'economia social i de mercat, i seria una anomalia que hauríem de preservar. Això passa aquí, passa a l'Estat espanyol, passa a Europa i passa a tot arreu. De fet, hi ha altres iniciatives legislatives on hem d'intentar resoldre les interferències que poden existir entre el que representa cadascú i com ho representa.

Però m'atinc amb això perquè del que jo els hi estic parlant no és només un capteniment de la meva organització, tot i que s'ha significat específicament en defensar la participació i representació de les pimes, que són els que normalment els hi costa estar representats en molts llocs i s'ha significat en aquesta lluita. No és un capteniment només de la nostra organització. L'Organització Internacional del Treball té fins a quatre tractats que tracten de la funció dels agents econòmics i socials, del diàleg social i de la concertació. Ja l'any 48 regulava la necessitat que aquestes organitzacions estiguessin aïllades de qualsevol mena d'ingerència de les autoritats. No només això, sinó que a més a més se les preserva a través de tuteles no administratives que tinguin qualsevol mena de control o d'ingerència. És a dir, es busca preservar el caràcter d'independència en la defensa d'interessos privats, tant de persones com d'empreses, i que puguin fer-ho amb llibertat en els espais habilitats per a aquests actes de diàleg social i de concertació. Òbviament, quan parlem d'interferències, poden haver interferències directes o indirectes. La interferència directa seria voler tutelar o controlar una entitat que participi en el diàleg social. L'altra, una interferència indirecta, és quan col·loquem en els espais de participació i representació altres organitzacions que no són més representatives i que no defensen l'interès de part, i que poden interferir en la presa de decisions i en el marc amb el qual s'actuarà. No només ho fa l'OIT, sinó que també ho fa la Unió Europea. De fet, la Unió Europea utilitza el concepte d'interlocutors socials per definir aquells que participen intensivament en els marcs de participació a nivell europeu, de concertació i de diàleg social europeu, en els quals hi ha una àmplia autonomia d'autocomposició del conflicte, del debat i de la concertació. Així, hi ha fins i tot una prerrogativa que, en cas d'acord dels propis agents, les autoritats no prenen decisions més enllà del que s'hagi acordat. Dit d'una altra forma, si entre ells els agents han acordat, no anem a espatllar-ho, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, també està preservat. Això està clarament delimitat per la legislació catalana. A l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, clarament, delimita aquesta lògica a l'article 45. Per una banda, l'article 45.6 diu que les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afectin. La Llei de participació institucional de Catalunya ja ho descriu. A l'article 45.7, es diu que les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics han de ser consultades. Insisteixo, unes participen, verb d'acció, i molt concretament, d'unes han de ser consultades. L'Estatut d'Autonomia no fa altra cosa que intentar delimitar allà on poden haver-hi grisos i defineix clarament quin és el marc d'actuació d'unes i altres organitzacions. Per tant, les cambres, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, són entitats que defensen l'interès general. L'interès general, ho diu l'Estatut, però també ho especifica la llei bàsica estatal, que afirma que són entitats que defensen l'interès general i no representen interessos de part, interès privat o interès d'empresaris. Aquestes són dues funcions radicalment diferents. L'Estatut és meridianament clar, com ho és la llei de participació institucional, i també recull el que diu la Constitució espanyola, a l'article 7, que estableix que les organitzacions sindicals i empresarials juguen un paper exclusiu, singular i insubstituïble en la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis.

Interferència i ingerència. ¿Per què? Perquè les cambres són entitats de dret públic finançades i tutelades per l'administració. En tant que entitats tutelades per la pròpia administració, no poden operar representant. Poden ser consultades, òbviament, i poden encomanar-se funcions específiques molt importants per al nostre teixit empresarial, però no han de representar en espais on es prenen decisions. La participació té una expressió claríssima d'aquesta quarta pota de les democràcies avançades que és el diàleg social i la concertació social. Introduir altres agents en aquests espais genera una interferència o una ingerència. A més, això no ho diu només Pimec, sinó també la OIT, el Tractat Fundacional de la Unió Europea, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, així com la llei de bases. Recomano que llegeixin la llei de bases estatal, que no ha estat aliena a aquesta lògica i tradició. Aquesta llei defineix què són les cambres i quin marc competencial tenen a l'hora de fer la ponència d'aquesta llei i promoure el seu contingut. Quan diu què són les cambres, a l'article 2 de la llei bàsica estatal, la llei 4/2014, es diu que són corporacions de dret públic, que es configuren com a òrgans consultius i de col·laboració. No diu representació i participació, insisteixo, ni que defensin els interessos de part, perquè en la seva finalitat... Quan defineix la finalitat que ha de tenir una cambra, l'article 3 diu que tenen com a finalitat la representació, promoció i defensa dels interessos generals. No de part, sinó dels interessos generals. De fet, quan parla de la finalitat, l'article que tracta de la finalitat de la llei bàsica estatal diu que la seva actuació es portarà a terme sense perjudici de la llibertat sindical i d'associació empresarial i de les facultats de representació d'interessos dels empresaris que s'agrupen en aquest tipus d'organitzacions. Perquè una cosa és representar l'interès general i ser consultiu, i una altra cosa és participar en representació dels interessos privats. Aquesta lògica directa i indirecta és important, perquè el diàleg social no es produeix només en el Consell de Diàleg Social o en la Comissió de Seguiment del Diàleg Social, sinó que es produeix en el Consell de Direcció del SOC, en la Comissió Rectora de la Formació Professional i en molts altres espais on negociem, contraposem idees i, fins i tot, ens enfadem sovint amb el govern o amb els governs que hi ha en cada moment. Jo el veig, conseller, en moments en què hem contraposat idees i interessos com a organització en espais en els quals vostè era representant del govern de la Generalitat. D'altra banda, la llei bàsica també defineix la tutela, que és el que determina aquesta dificultat d'actuar com a entitat representativa dels interessos. Defineix clarament la tutela de les cambres, que diu que la seva actuació estarà subjecta a la tutela de l'administració de l'Estat o de les comunitats autònomes en funció de les seves competències. Per tant, difícilment poden actuar en representació d'interessos de part una entitat tutelada per la pròpia administració i finançada de manera significativa per aquesta administració. Pel que fa al marc competencial, malgrat que es tracta d'una llei bàsica, és una llei que ha de respectar l'arquitectura normativa, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que delimita molt clarament. La llei de bases, quan defineix la natura i el règim jurídic, estableix també l'existència d'un marc competencial autonòmic que ha de ser respectat. Primer, per la capacitat autoorganitzativa de les entitats i de les administracions, i específicament la capacitat de la Generalitat de Catalunya d'autoorganitzar-se. A més, a cada territori pot haver-hi una maduresa major o menor en aquest àmbit de participació institucional i en l'àmbit del diàleg social. De fet, Catalunya, com saben, té una maduresa del diàleg social i la concertació social.

i tots aquells espais en els que interactuem, molt més àmplia que en molts altres territoris de l'Estat. I per tant, com no podia ser d'una altra forma, la normativa bàsica estatal, òbviament, permet l'adaptació a l'arquitectura institucional de cada espai i, específicament, al marc estatutari que hi ha en cada lloc. Per tant, des de la capacitat normativa que tindrem aquí a Catalunya, hauríem d'adaptar-nos a la regulació que hi ha, sense anar més enllà del que permeten i que defineix què són les cambres, perquè és una delimitació exclusiva i bàsica. En tot cas, no hi ha res que contravingui el que aquesta llei respecti, com no podia ser d'una altra forma, insisteixo, l'Estatut d'Autonomia i l'arquitectura jurídica que tenim en aquests moments. Això també els dic perquè no podríem fer-li dir a una llei catalana una cosa que no hauria de dir, però sobretot que no diu coses que la llei de bases hauria de dir i que, per tant, estan escrites i molt aclarides. Si anem al contingut i a la força de les paraules, i acabo, la llei de bases estatal del 2014 menciona tres vegades la paraula "participar" i cap vegada la paraula "representar". Quan apareix la paraula "representar", només es refereix a actuar en representació de l'interès general. La proposició de llei que tenen sobre la taula, insisteixo en la força de les paraules, apareix vuit vegades la paraula "participar" en molts espais, alguns dels quals formen part de la lògica del nostre país, però vuit espais, fins i tot en òrgans plurals associatius, que genera dubtes, i trenta vegades la paraula "representar". És una dada objectiva que ens genera aquell espai de grisos que ha portat els quatre agents socials a fer una declaració conjunta que tenen escrita i en forma d'esmenes. Això ens fa pensar que la importància de la llei ha d'anar en positiu, amb el que volem que sigui no només les institucions del nostre país, sinó cap on volem que prosperi econòmicament. La llei ha de servir per posar llum, per aclarir, per donar optimisme i expectatives positives, però no ens ha de generar espais ni d'interferència ni d'ingerència, i molt menys espais foscos en la regulació que acabin concloent. Insisteixo, em sorprèn estar en aquesta comissió. Moltes gràcies. He deixat una mica més de temps perquè em sabia greu tallar-li. Els representants de Fira han de marxar d'aquí deu minuts. Si voleu i teniu alguna concreció molt directa, després fem la intervenció amb Pimec, perquè si no... Ho dic per fer-ho diferenciat, millor per poder tenir abans que marxin, si us sembla. Doncs tres minuts, perquè si fem cinc cada vegada... Comencem pel representant de Junts, el senyor Canadell, sisplau. Gràcies, bona interlocutora. Bé, gràcies als dos representants que avui tenim, de Fira de Barcelona i de Pimec, el senyor Relat i el senyor Ginesta, per totes les seves explicacions. Jo també volia sumar-me a les felicitacions al senyor Relat per l'èxit de Fira, que és un èxit de país, però que darrere, evidentment, hi ha un equip, amb el senyor Corp Serrallonga, que també segur que fan molt bona feina plegats. Em sembla recordar que, a nivell de congressistes, som el top 1 mundial. No recordo si hi ha hagut algun canvi de darrera hora, però em sembla que és un motiu d'autoestima i moments com aquest ho hem de dir. Bé, doncs vaig molt directe a interpel·lar el senyor Relat amb alguna qüestió. Des del nostre punt de vista, òbviament, les cambres tenen un paper fonamental. Estem en un moment en què el sector empresarial, que no parlem només d'empreses, sinó també de treballadors, viu molts problemes de competitivitat i de competència global. Nosaltres diem que quants més representants tinguem al país que ajudin a solucionar aquests problemes, millor. Les cambres compleixen un paper, el que sigui, el que reconeix la llei, òbviament, però no podem deixar que les cambres no facin la seva feina. Hem de mirar que, inclús amb aquesta llei, puguin fer el màxim de feina, sense trepitjar terrenys d'altres, però per ajudar el sector empresarial. Jo li volia preguntar al senyor Relat, per la seva experiència en el camp internacional, si té consciència que les cambres de cada país del món són diferents. Tots els països del món tenen cambres. Si té consciència que tenen competències, fins i tot més competències de les que tenen les cambres a Catalunya, i si hi ha alguna cosa que vostè pogués dir, ja que feu la llei...