Bona tarda a totes i tots i bon inici d'any, perquè amb algunes companyes encara no ens hem vist. Començaríem la comissió i, a l'inici, l'ordre del dia que tenim són sol·licituds de sessions informatives per votar. Abans d'això, hi ha alguna substitució? Us he vist entesos, perfecte. S'hauria de votar les sol·licituds? Algun grup demana votació separada? Perfecte, Júlia. Sí, del punt dos.
La resta entenc que podem votar. Perfecte, doncs si us sembla votaríem els punts 1, 3, 4 i 5 conjuntament, que són la sol·licitud de sessió informativa de la Comissió d'Igualtat i Feminisme amb la consellera d'Igualtat i Feminisme per a l'erradicació de les violències masclistes; la sol·licitud de compareixença d'una representació de la Comissió de la Dona i Empresa de Pimec davant la Comissió d'Igualtat i Feminisme perquè presenti l'informe sobre l'impacte de la distribució dels fons Next Generation; la sol·licitud de compareixença de la secretària d'Igualtat davant la Comissió d'Igualtat i Feminisme perquè presenti l'informe sobre l'activitat de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació dels anys 2024 i 2025; i, en cinquè lloc, la sol·licitud de compareixença de la directora general per a la promoció i defensa dels drets humans davant la Comissió d'Igualtat i Feminisme perquè presenti l'informe monogràfic sobre la discriminació en l'accés a l'habitatge.
Vots a favor d'aquesta sol·licitud? Doncs seria per unanimitat. Ara passaríem a votar el punt dos, que és la sol·licitud de compareixença de la portaveu de l'Associació Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison davant la Comissió d'Igualtat i Feminisme perquè informi sobre l'estat de la seva seu. Vots a favor? Vots a favor del grup parlamentari del PSC, d'Esquerra Republicana, dels comuns, de Junts i del PP. Vots en contra? Vots en contra del Partit de Vox. Doncs quedaria aprovada també aquesta sol·licitud.
Si us sembla, ara passaríem a les compareixences. Suspenem uns minuts per portar les compareixents.
Perfecte, doncs donaria inici a la compareixença de la Comissió d'Igualtat del Consell General de Procuradors d'Espanya i la vicese degana del Col·legi de Procuradors de Barcelona davant la Comissió d'Igualtat i Feminisme per informar sobre les polítiques públiques i les accions que vol impulsar la comissió. Ja ens acompanyen la il·lustríssima senyora Margarita Rivas Iglesias, vocal de la Comissió d'Igualtat del Consell General de Procuradors d'Espanya i vicese degana del Col·legi de Procuradors de Barcelona, i també la il·lustríssima senyora Susana Puig Echevarria, vocal responsable de Deontologia del Col·legi de Procuradors de Barcelona. Tindran un temps de 15 minuts per poder fer la seva compareixença.
Moltes gràcies, senyora presidenta. Diputats, diputades de tots els grups parlamentaris, en primer lloc, avui és un dia de dol, un dia molt trist pels esdeveniments que tots coneixem, i volíem manifestar en nom propi del Col·legi de Procuradors i de tots els procuradors catalans el nostre condol a les famílies dels ferits i tot el nostre recolzament.
La veritat és que és un honor per nosaltres estar aquí en aquesta comissió. Ens fa molta il·lusió a totes les procuradores. Estic acompanyada de la senyora Susana Puig, vocal responsable de Deontologia de la Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona. Ho fem des de l'experiència directa d'una professió jurídica que acompanya la ciutadania de manera constant als jutjats i que coneix des de dins com les polítiques es tradueixen o no en realitats concretes.
Parlar d'igualtat en l'àmbit de la justícia no és parlar únicament de normes o de xifres, és parlar de com es prenen decisions, de com s'exerceix el poder públic i de com les institucions responen davant les situacions de desigualtat, discriminació o vulnerabilitat. Des d'aquesta perspectiva, la meva intervenció el que vol és aportar una mirada basada primerament en dades contrastades, en la pràctica professional quotidiana, accions impulsades i en propostes concretes amb la convicció que la procura pot contribuir de manera real i eficaç a la igualtat dins del sistema de justícia. Durant les darreres dècades, les professions jurídiques han experimentat un procés de feminització progressiva.
Avui, l'accés de les dones a les professions jurídiques i a la carrera judicial es pot considerar una realitat ja consolidada. La comparació entre les professions jurídiques resulta especialment reveladora. A l'advocacia, aproximadament el 54% del col·lectiu són dones, però continuen infrarrepresentades als grans despatxos i als espais de decisió. En canvi, a la procura, les dones no només són majoria en l'exercici professional, sinó que també ocupen una part significativa dels càrrecs de govern.
A aquest context s'hi afegeix un element clau del funcionament dels jutjats: el cos de lletrades i lletrats de l'Administració de Justícia, majoritàriament femení, amb qui la procura manté una relació professional constant i coadjuvant en el funcionament ordinari dels òrgans judicials. Aquesta comparació evidencia que la igualtat no depèn únicament del nombre de dones, sinó del disseny institucional de les professions jurídiques.
Aquesta mateixa dinàmica es reprodueix també a la judicatura, que és una peça central del sistema de justícia. En la judicatura, les dones són majoria en els primers nivells, però la seva presència disminueix a mesura que s'ascendeix en la jerarquia. Les dades del Consell General del Poder Judicial indiquen que el 57,2% de la carrera judicial està integrada per dones i que la presència femenina als òrgans judicials col·legiats arriba al 42,3%. Tanmateix, aquests avenços no es reflecteixen de manera homogènia en els alts nivells de responsabilitat. El Tribunal Suprem continua sent l'exemple més clar d'aquesta desigualtat estructural: només el 22% dels seus membres són dones.
Aquestes dades posen de manifest que la igualtat formal en l'accés no garanteix per si sola una igualtat real d'oportunitats i de reconeixement. El repte, per tant, avui és clarament estructural. La procura és un servei públic essencial, amb presència continuada als jutjats i amb un contacte directe i quotidià amb la ciutadania. Des del punt de vista de gènere, la nostra professió presenta una realitat especialment significativa. A Barcelona, el 61,17% de les persones professionals som dones; a Catalunya, el 65,1% som dones, i al conjunt de l'Estat, el 66,9%. Es tracta d'una feminització estructural i, sobretot, molt important, sostinguda.
Però el valor d'aquesta realitat no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. Les procuradores en exercici, per la pròpia naturalesa de la nostra funció, acompanyem la ciutadania al llarg de tot el procés judicial. La nostra presència diària als jutjats i la nostra relació professional estreta amb les funcionàries i funcionaris dels tribunals, així com amb els òrgans judicials i, molt especialment, amb les lletrades i lletrats de l'Administració de Justícia, ens converteixen en veritables agents de proximitat jurídica.
Aquesta posició ens permet ser, en molts casos, les primeres a detectar anomalies o disfuncions relacionades amb discriminacions per raó de gènere, ja sigui en l'àmbit processal, en les comunicacions o en l'aplicació pràctica de les normes. De la mateixa manera, els procuradors, i molt especialment les dones procuradores, acostumem a ser el primer operador jurídic en advertir situacions de risc en casos de violència de gènere o de vulneració de drets de dones i nenes. El contacte directe amb les persones afectades i la presència quotidiana a l'entorn judicial permeten una detecció precoç clau per a la protecció efectiva dels drets.
Aquesta funció d'acompanyament adquireix una rellevància especial en l'àmbit de la discapacitat, a través de la figura del facilitador. La procura dona suport a les persones amb discapacitat durant el procés judicial, realitzant els ajustos necessaris i explicant cada fase del procediment amb un llenguatge clar i comprensible. Aquesta mateixa mirada d'accessibilitat i proximitat es reflecteix també en l'evolució interna de la professió. La feminització de la procura no és només una dada estadística, sinó que té una traducció clara en termes de lideratge.
Segons les dades del Consejo General de Procuradores d'Espanya, el 57% dels col·legis estan presidits per una degana i en moltes juntes de govern la presència femenina arriba al 66%, superant fins i tot el 80% en alguns casos. Aquest lideratge no es produeix de manera aïllada, sinó que s'inscriu en un context més ampli de presència de dones als més alts càrrecs de responsabilitat del sistema de justícia.
Avui comptem amb la presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, la presidenta de l'Audiència de Barcelona, la presidència del Tribunal d'Instància dels jutjats de Mataró, Santa Coloma, Rubí, Manresa, la degana del Col·legi de l'Advocacia, degana del Col·legi de Graduats Socials i la vicedegana del Col·legi Notarial. En aquest mateix marc, qui els parla avui i qui compareix com a vocal catalana de la Comissió d'Igualtat del Consell General de Procuradors d'Espanya, permet traslladar aquesta experiència de lideratge a l'àmbit estatal.
Des de la Comissió d'Igualtat del Consell General de Procuradors d'Espanya, aquest lideratge es concreta en línies de treball molt clares i operatives. D'una banda, estem impulsant la conciliació familiar, no només com una qüestió privada, sinó com un element estructural que condiciona l'exercici professional i un accés real a llocs de responsabilitat. D'altra banda, s'ha reforçat l'atenció a les víctimes del delicte amb plans pilot que promouen l'acompanyament de la procura fins i tot en fases del procediment en què la nostra intervenció no és estrictament preceptiva, amb l'objectiu que la persona afectada comprengui el procés i no quedi en cap cas desprotegida.
Finalment, en l'àmbit normatiu, la Comissió ha participat activament en el tràmit parlamentari d'esmenes de la Llei orgànica 2/24, orientada a garantir una representació equilibrada de dones i homes als espais de presa de decisions. Les dades conviden a anar més enllà del diagnòstic i avançar cap a l'acció.
Des de la Procura i amb una clara voluntat de cooperació institucional, treballem en diverses línies de treball. En primer lloc, reforçar la cooperació interinstitucional en matèria d'igualtat i justícia. En aquest marc, i en estreta col·laboració amb el Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, amb la implicació directa de la consellera Eva Menor i de la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Sònia Guerra, volem impulsar conjuntament una jornada sobre la dona en la justícia. L'objectiu d'aquesta jornada serà visibilitzar el lideratge femení real, compartint experiències des dels nivells més alts de responsabilitat i generant propostes concretes de millora institucional. Esteu tots i totes convidats a aquesta jornada que us anunciarem properament.
En paral·lel, des del Consell General de Procuradors d'Espanya, aquestes línies de treball s'han traslladat també a la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, en el marc d'una estratègia estatal de promoció de la igualtat i la inclusió social en l'exercici de la professió. Estem treballant per implementar programes i mesures concretes com l'elaboració i la proposta d'aplicació de protocols d'igualtat als col·legis de procuradors, l'organització de jornades i tallers de sensibilització orientats a l'erradicació de qualsevol forma de discriminació, la promoció de bones pràctiques en l'àmbit de la justícia amb perspectiva de gènere i la participació activa en fòrums i trobades de l'àmbit estatal sobre igualtat, contribuint al debat públic des de l'experiència professional.
Així mateix, proposem avançar en formació pràctica en igualtat i no discriminació pels operadors jurídics, amb indicadors d'impacte que mesurin lideratge, estabilitat professional i conciliació, i en la integració transversal des de la perspectiva de gènere en la digitalització de la justícia. Finalment, considerem prioritari impulsar i treballar conjuntament amb el Departament d'Educació una formació jurídica bàsica per nenes, nens i adolescents, perquè els permeti conèixer i exercir des de ben aviat els seus drets en matèria d'igualtat i violència de gènere.
La nostra proposta a la consellera Neus Ballbé serà que aquesta formació hauria de tenir en compte la llei 17/20, que va ampliar el concepte de violència masclista per incloure la violència digital, la violència institucional i la violència en l'àmbit de la vida política. Conèixer els drets des d'edats primerenques és una eina de prevenció i d'empoderament democràtic.
Per concloure, voldria subratllar que la igualtat es construeix amb institucions que cooperen, amb decisions que s'avaluen i, de manera molt especial, amb educació i pedagogia. Els procuradors i procuradores, per la nostra proximitat a la ciutadania i per la nostra experiència quotidiana als jutjats, coneixem bé com funciona el sistema judicial en la pràctica i podem i volem contribuir activament a una justícia més igualitària.
La importància d'integrar la perspectiva de gènere en la pràctica judicial no és teòrica. Recentment, una sentència dictada per una jutgessa de Barcelona ha invalidat una prova pericial biomecànica en apreciar un biaix de gènere en no tenir en compte la diferent cinemàtica que presenten les dones. Aquesta resolució posa de manifest que la igualtat no és una qüestió ideològica, sinó una exigència jurídica per garantir la tutela judicial efectiva.
Perquè, al final, una justícia més igualitària no només és una justícia més justa, sinó també una justícia més eficaç, més propera, més legítima i, sobretot, més segura. La seguretat en justícia és calma i tranquil·litat per a tota la ciutadania.
Moltes gràcies per la seva compareixença. Ara seria el torn de preguntes del grup parlamentari que ha sol·licitat aquesta compareixença, que és el grup parlamentari de Socialistes Units per Avançar, i té la paraula la seva diputada, la Lídia Ferrer.
Gràcies, presidenta. Bona tarda a totes dues i moltes gràcies per aquesta exposició que ens han fet, perquè avui ens han parlat d'una realitat que travessa tot el sistema judicial: la desigualtat estructural que pateixen totes les dones que exerceixen professions liberals. Vostès són procuradores, però jo m'atreviria a dir que estem igual els que tenim com a professió l'exercici de l'advocacia. Malgrat representar més de la meitat de la professió, lamentablement, i no és per una manca de talent, ens trobem en aquesta situació d'un sistema que encara penalitza la conciliació i perpetua aquesta bretxa salarial.
A l'advocacia, que és el que jo conec, la realitat és que moltes advocades se veuen confinades en àmbits menys valorats econòmicament, com el dret familiar o el dret social, mentre que els homes continuen dominant àrees de major prestigi i major retribució econòmica, com el mercantil o el penal. Aquesta segregació, juntament amb la rigidesa del sistema judicial, dibuixa un panorama difícil: jutjats saturats, audiències a hores intempestives i una conciliació familiar i personal gairebé impossible. Les dones assumim en un percentatge molt elevat, superior al 70%, les tasques de cura, i això ens va expulsant progressivament i silenciosament de l'exercici, en moltes ocasions, en l'etapa més activa de la nostra carrera professional.
Per altra banda, a dia d'avui encara hem de denunciar aquesta manca de perspectiva de gènere dins de l'estament judicial, que continua sent un obstacle. Només els jutjats especialitzats en violència masclista exigeixen una formació específica en aquesta matèria. La resta depenen de cursos voluntaris, i la majoria de jutges i fiscals poden no disposar d'eines per entendre correctament els contextos de dependència econòmica, emocional i social que viuen moltes víctimes de violència de gènere. Aquest buit formatiu té conseqüències directes, com sentències amb biaixos, incomprensió i, sovint, un problema molt greu: la revictimització.
Des del nostre grup parlamentari defensem que incorporar la perspectiva de gènere no és només una opció política, sinó un mandat constitucional. Per això, des del govern s'impulsen plans d'igualtat que abasten tota la carrera judicial, l'advocacia i la procura, amb formació obligatòria i quotes mínimes en òrgans de govern. També s'ha de treballar per fer possible aquesta conciliació real; cal arribar a tenir una flexibilitat horària, parlem de teletreball.
Permisos amplis, incentius per als despatxos que incorporen plans familiars. No podem continuar exigint disponibilitat les 24 hores del dia a les professionals que també sostenim la cura de les nostres famílies. Per tant, des del nostre grup parlamentari considerem essencial que aquesta formació sigui transversal i continuada. En definitiva, estem parlant de garantir drets, d'impulsar la justícia en majúscules i de construir un sistema on cap dona hagi de renunciar a la seva carrera ni a la seva família per defensar allò que és just. La seva feina, jo crec que avui us agraeixo molt la vostra exposició, que resulta imprescindible i necessària per continuar avançant en aquest sentit. Gràcies.
Ara seria el torn del grup parlamentari de Junts i té la paraula la seva portaveu, la diputada Laura Martínez Portell. Moltes gràcies, presidenta. Agrair principalment a la senyora Ribas i també a la senyora Puig, que l'acompanyava, per aquesta compareixença avui davant la comissió per explicar-nos tots els temes que tenen previstos i posats en marxa, així com per aquesta conscienciació que cal en l'àmbit de la justícia. Volia felicitar a tots en general, a la societat, per aquesta bona salut de la feminització de les professions jurídiques en general i de la procura en particular. Heu especificat que, en els òrgans de direcció, no acostuma a haver-hi la mateixa discriminació que en altres professions cap a les dones. Tot i compartir la diagnosi que passa en tots els àmbits, és cert que les dones accedeixen a les professions de base amb molta més facilitat, però després, ja sigui per segregació o per temes de divisió vertical, la seva presència és inferior a mesura que es puja en la jerarquia.
Volia aprofundir en el tema de les primeres deteccions d'anomalies o disfuncions amb discriminació per raó de gènere en els processos judicials. Teniu protocols específics de com actuar quan detecteu que això passa? Sou les persones que acompanyeu normalment a la ciutadania en els processos i, per tant, sou els primers detectors d'aquestes anomalies. També volia posar en valor la feina de poder acompanyar la víctima a través de la procura, especialment en intervencions on no és perceptiva la presència del procurador o procuradora. Heu parlat de plans pilots; podríeu ampliar una mica aquest tema? A més, en els processos de violència de gènere, detecteu que la intervenció d'un procurador o procuradora ajuda a que la víctima no desisteixi del procediment? Sabem que moltes vegades, en mig del procediment, la víctima de violència de gènere decau la denúncia.
Finalment, voldria plantejar un tema que no ha sortit fins ara, però que m'agradaria que em poguéssiu aclarir. Us continueu dient col·legi de procuradors en masculí, no? No sé si s'ha plantejat alguna vegada dir-se col·legi de la procura o de procuradors i procuradores, i saber si això s'ha produït o si heu decidit que no. Molts altres col·legis han optat per una terminologia neutra. Gràcies.
Ara seria el torn del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya i té la paraula la diputada Raquel Sanz Guerra. Moltes gràcies, presidenta. Sumar-me als agraïments de les meves companyes a la senyora Ribas i a la senyora Puig, així com a la resta de l'equip que les acompanya. Agrair-los també aquesta compareixença, bàsicament perquè posa dades allò que totes intuïm. Quan es posen dades a les coses, realment és un mirall de la realitat que tenim.
La primera de les preguntes que els voldria fer és: vostès han dibuixat la professió o les professions en l'àmbit jurídic, on cada cop hi ha més dones. Afortunadament, tenim una professió cada cop més feminitzada, però com en la resta d'àmbits de la societat, costa tirar amunt. Malgrat aquestes bones xifres de tenir dones presidentes de molts òrgans, continuen representant un 22%. Per tant, la primera pregunta que segur que n'han debatut, n'han pensat i han reflexionat és quines mesures es poden impulsar tant en l'àmbit legislatiu com des de dins per tal que aquest 22% incrementi. També en l'àmbit legislatiu, perquè moltes vegades quan planteges lleis o modificacions legislatives, hi ha qui ho atribueix a una ideologia de gènere. Crec que les dades reflecteixen, i vostè ho ha explicitat molt bé, que és una realitat i les dones no són pitjors que els homes. Si algú considera que és una qüestió de meritocràcia, fantàstic, però nosaltres tenim molt clar que és una qüestió estructural i, per tant, davant les qüestions estructurals, queden modificacions per acabar amb aquestes desigualtats i aquestes discriminacions.
Després, han parlat també de les formacions. M'agradaria saber quines formacions creuen que manquen, i la companya de Junts ho explicava molt bé, que hi ha formacions que són obligatòries en determinats àmbits, mentre que en la resta d'àmbits judicials no són necessàries. Per tant, també des de l'experiència professional que vostès tenen, què cal reforçar en la carrera jurídica? Quins són aquells aspectes que cal treballar més i de quina manera, també des del poder legislatiu, podem fer obligatòries aquestes formacions? Perquè, al final, les formacions les acaben fent aquelles persones més sensibles, més sensibilitzades, que segurament necessitarien menys aquestes formacions. Si creuen que han de ser obligatòries.
Finalment, una pregunta més des de l'experiència professional que vostès també deien: no són aquest primer agent, aquestes primeres en detectar. Amb la companya Tània Verge comentàvem que hi ha un viatge racista, que hi ha un viatge de la discapacitat, per tant, celebrar també aquesta figura del facilitador que desconeixia. Quines són les principals dificultats amb què es troben aquestes dones? Quines són les principals desigualtats que han detectat des de l'exercici professional? No sé si ens podrien assenyalar, perquè des de la nostra perspectiva, poder treballar i ajudar que això no passi.
Tres minuts es fan molt curts. M'he esgotat el temps. Gràcies per la generositat, presidenta.
Gràcies, diputada. Ara seria el torn de paraula del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya, i té la paraula la diputada Belén Pajares Rivas. Moltes gràcies, senyora presidenta. Primer de tot, donar la benvinguda als membres del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona que ens acompanyen i també agrair les explicacions a la il·lustríssima senyora Margarita Rivas i a la il·lustríssima senyora Susana Puigcabuí, que l'acompanya a la mesa. També els he de agrair la documentació que se'ns ha fet arribar a la comissió. Penso que és molt interessant. Apareixen constant dades molt rellevants. Nosaltres farem arribar aquestes dades als nostres grups parlamentaris, tant al Congrés dels Diputats com al Senat, perquè penso que, tot i que potser ja tenen la relació amb ells, des del nostre grup parlamentari els hi enviarem.
Més enllà de les estadístiques i que moltes preguntes ja s'han formulat per altres portaveus, a mi m'agradaria tocar tres qüestions o fer-li tres preguntes. Una: quins són els factors que influeixen perquè els procuradors siguin, no majoritàriament, però sí amb uns percentatges molt alts, dones, a més de manera continuada? Això és un punt molt important. Si vostès tenen alguna explicació a aquestes dades. Després, si podríem afirmar que és una excepció en el sistema judicial. Potser no una excepció, però sí una branca del món judicial que compta amb un percentatge molt alt de dones, tot i que en general les dades són molt positives. Si es compara amb altres professions, incloses altres branques del món judicial, que potser estan afectades per allò que sempre parlem del sostre de vidre, per què la procura no s'ha vist tan afectada? Perquè vostès superen, no diré que totalment, però quasi, el sostre de vidre, el traspassen.
I després, quines mesures i actuacions podrien replicar-se en el món de la justícia?
Quines serien les actuacions més prioritàries per tal de replicar aquestes bones pràctiques i obtenir aquests bons resultats? Gràcies, senyora presidenta.
Gràcies, diputada. Ara seria el torn de paraula del grup parlamentari de Vox, i té la paraula la diputada Júlia Calvet Puig.
Gràcies, presidenta. En primer lloc, vull agrair la seva compareixença i la seva explicació, senyora Rivas, així com a la senyora Puig. M'agradaria començar enviant un fort abraç i les meves condolences a tots els familiars de la tragèdia que hem viscut ahir, i donar-los el meu més sentit pésame. Dit això, en relació amb la compareixença, en l'informe que se'ns ha enviat, que mencionava la meva companya, vostè mateixa s'ha referit a la feminització de la professió de la procura en l'àmbit jurídic. No obstant això, em pregunto, què aporta això al sector jurídic? És a dir, quan parlem de justícia, el normal seria que aquesta professió es rigi per principis de mèrit i capacitat, i no per ser home o dona. El que volem, i el que vol qualsevol ciutadà, són bons professionals, i el sexe d'aquests ens és absolutament igual. Aquí, en aquestes quatre parets, sembla que el que importa és el sexe del professional, però a la vida real, això no importa a ningú, excepte a uns pocs.
Per tant, la primera pregunta que vull fer-li és evident: ¿no considera vostè que aquestes polítiques d'igualtat suposen un risc per a la valoració objectiva del talent, l'experiència, el mèrit i la capacitat? Quan s'introdueixen criteris ideològics o quotes en àmbits estrictament professionals, el perill és clar. Vostè ha deixat entreveure algunes qüestions, però crec que és important que hi faci èmfasi. A més, hi ha una altra qüestió que no és menor, que és l'ús dels recursos públics. La meva pregunta és: ¿no pot suposar un despilfarrament destinar fons a jornades, cursos i guies d'una suposada igualtat quan la professió i la justícia en general arrosseguen carències estructurals realment greus? Com es justifica aquest gasto davant d'altres necessitats reals i urgents del sistema judicial i del món jurídic en general? Com a professional, vostè coneix les deficiències estructurals que pateix la justícia, especialment a Catalunya: falta de jutges, falta de jutjats. No obstant això, el que fan els polítics, i ho veiem avui aquí al Parlament, és gastar recursos econòmics i temps parlant de quotes de gènere que no milloren la situació de la justícia. Per tant, la meva pregunta és: ¿no creu que abans de destinar fons a aquestes polítiques ideològiques, els recursos públics haurien d'anar dirigits a allò bàsic, estructural i prioritari, que és fer funcionar la justícia? Tenint en compte que és un aspecte elemental que no està funcionant. Moltes gràcies.
Gràcies, diputada. Ara seria el torn de paraula del grup parlamentari dels Comuns, i té la paraula la diputada Susanna Segovia Sánchez.
Gràcies, presidenta. Agraeixo també a les compareixents que ens acompanyen avui pel coneixement especialitzat que tenen, però també vull aprofitar aquesta intervenció per fer arribar el nostre suport a les víctimes de l'accident ferroviari que va tenir lloc ahir i a tots els seus familiars, amics i persones properes. Voldria aprofitar per fer-li dues o tres preguntes que, de fet, ja han anat sortint. Una és preguntar-li si pot entrar en més detalls sobre per què creuen vostès que la majoria dels llocs de treball de la procuradoria en els nivells baixos o intermitjos són ocupats per dones. Quins són els factors que fan que, quan es puja l'escala, siguin la majoria ocupats per homes? Creuen que realment és perquè aquestes dones que ocupen els graons baixos o intermitjos no tenen la mateixa qualificació i preparació tècnica que els seus companys, i per això són ells els que pugen i elles les que es queden en el lloc on estaven? És una qüestió que hem vist també en altres àmbits; ho veiem a la ciència, ho veiem a l'acadèmia, en molts llocs, que curiosament els llocs dins dels nivells tècnics i intermitjos són ocupats majoritàriament per dones, però, curiosament, a mesura que pugem en l'escala jeràrquica, són els homes els que demostren tenir uns mèrits que sembla que no han tingut per ser majoritaris.
Per tant, d'alguna manera, preguntar-los per què creuen vostès que passa això, si és que efectivament la majoria de les dones no estem capacitades per ocupar aquests llocs de jerarquia alta, en canvi els nostres companys homes sí, i per tant el mèrit, que és l'únic que compta, el tenen ells i no les seves companyes dones. Preguntar-los, doncs, si poden aprofundir en quins són els factors que creuen vostès que fan que passi això, que en els nivells alts de la jerarquia del sistema judicial, també en el cas de les procuradores, passi aquesta famosa teoria de la tisora, que fa que, segons ens anem acostant a la cúpula de determinats llocs, les dones ja no tinguin el paper majoritari que tenen en d'altres nivells.
Amb els temes de formació, és evident que quan parlem de violència masclista i d'agressions sexuals hi ha molt a fer, molt camí a recórrer encara en la formació de tot el personal de l'àmbit de la justícia. Voldríem preguntar-los, ja ho han dit, què cal fer. Un dels debats que hi ha sobre la taula és l'obligatorietat d'incloure aquesta formació dins de les carreres acadèmiques, és a dir, ja des de la universitat, que pugui haver-hi assignatures que formin aquestes persones. No cal esperar a arribar a ser jutge o procurador per tenir aquesta formació, sinó que estaria molt bé que es tingués ja en les carreres en el moment de la formació professional d'aquestes persones.
I, tot i que potser no està tan relacionat, breument, preguntar si opinen sobre aquesta reordenació i aquest canvi de competències que estan fent els jutjats de violència contra la dona, que saben que està portant bastanta polèmica. Gràcies.
Ara passaríem al torn del grup parlamentari de la CUP, que no tenim representació perquè la seva diputada s'ha excusat que no podia assistir, i al no haver-hi tampoc representació del grup parlamentari mixt, passaríem ara al torn de resposta de les compareixents per un màxim de deu minuts. Ho podeu partir el temps, si voleu.
Responent a la pregunta del grup Partit Socialista, moltes gràcies per la reflexió. Estem bastant d'acord i coincidim. L'únic aspecte que diria és que quan ens hem referit a les advocades, aquest percentatge del 14,9% ara ja està com a l'11%, encara que evidentment hi ha moltes coses per fer. És veritat que estem d'acord amb l'anàlisi i que és una realitat que s'està revertint.
Després, a Junts, la resposta de Junts: a tots, moltes gràcies per les preguntes. Perdoneu, perquè no estem acostumats a aquestes compareixences, no són polítiques, però moltes gràcies. Hem dit de bon començament que és un honor estar aquí. Em preguntava, el 22% de la judicatura són dones. Per què hi ha només un 22%? La veritat és que ho desconeixem. L'accés és com per tothom, o pel qual torn, o pel curs de les oposicions, per la carrera judicial. Crec que és una cosa que s'està revertint, perquè ara veiem que igual que el cos de lletrats i lletrades, que és més femení, el de fiscals també, i jutgesses també. Crec que és una cosa que és com una onada, que anirà pujant i potser cada vegada n'hi haurà més.
El tema de l'agenda de proximitat, com nosaltres, la figura del procurador, que és el representant processal de la part als jutjats, és una figura jurídica dintre de tots els operadors jurídics, amb els quals més estem en contacte amb la realitat jurídica a peu de jutjat. Això ens facilita detectar les realitats que hi ha als jutjats, els casos que es tracten a les sales de vista.
Enllaço amb el tema del facilitador processal, que a part que està previst a la llei i al Real Decret 623, aquí a Catalunya encara no està reconeguda ni regulada aquesta figura com a tal. En alguna altra comunitat sí que ho està. Nosaltres estem fent aquesta proposta al departament perquè ens ho reconegui, sobretot per obrir un canal pel tema del torn d'ofici, perquè no sigui de pagament.
Possibilitat i es tractaria d'això, d'acostar a les persones, ja siguin amb discapacitat, amb pocs coneixements o amb qualsevol tipus de vulnerabilitat, per recolzar-les en els procediments jurídics, ja que és una àrea molt desconeguda per aquells que no som juristes.
Si em deixo alguna cosa, m'ho dieu. Hi ha alguna cosa més d'aquesta pregunta de Junts? Nosaltres creiem fermament en la formació des de tots els nivells, bàsicament des del nivell més baix. Cal pedagogia per entendre, comprendre i assimilar els reptes de la societat i les societats canviants. Som conscients com a procuradors, i ara em poso en primera línia, ja que porto molts temes de família i estic molt a prop d'aquests assumptes. Parlo amb molts homes, amb moltes dones i veig molts nens, i ens adonem que a les escoles i a les famílies manca aquesta formació, així com la formació en perspectiva de gènere, amb igualtat i corresponsabilitat.
Tant els procuradors com les procuradores, així com els advocats i les advocades, hem treballat amb diverses lleis, com la llei 2/24 de representació paritària, i amb la llei 17/20, que parla en els articles 11, 12 i 13 de l'obligatorietat que aquesta formació s'inclogui no només a les guarderies i escoles primàries i secundàries, sinó també en el món universitari. Creiem que és fonamental, senyories, que insisteixin en temes de formació i pedagogia. El que manca avui en dia és més formació, més pedagogia; la gent ha d'estudiar més i ser més conscient, i han d'haver-hi normes que obliguin a això.
Per desgràcia, sé que parlar d'obligatorietat és conceptualment difícil, però hi ha temes d'una importància vital si volem unes societats més justes i igualitàries. En relació amb la diputada de Vox, crec que les dones i els homes som diferents; les dones tenim una certa sensibilitat, cosa que està estudiada científicament. No és una qüestió d'ideologies, sinó que tenim una empatia i un acompanyament que moltes vegades no tenen els homes, tot i que hi ha homes que sí que en tenen. En general, els homes i les dones som com som, i això existeix.
Les dones procuradores, que som les que estem a peu de carrer, som capaces de detectar moltes coses que no veuen ni els propis jutjats, i moltes vegades perquè tenim aquesta sensibilitat especial. També treballem en protocols des del Consell General de Procuradors d'Espanya, i és cert que en els nostres òrgans de màxima representació la majoria són homes. Som conscients i treballem, però la realitat és la que és. Com parlava la diputada socialista, les dones tenim molts hàndicaps que encara avui dia no ens permeten tenir una lliure disponibilitat per accedir a llocs de responsabilitat, i moltes vegades nosaltres mateixes impedim aquest accés.
Per tant, crec que també hem de treballar en aquest sentit i ser conscients de la situació. Moltes gràcies. Ara potser ja tocaria les preguntes del PP. El pla pilot al qual volíem fer referència és un pla pilot que s'ha dut a terme sobre la facilitació en matèries de jutjats de biogen, que és el que s'està duent a terme. Aquí, de moment, no està implantat, però sí que...