Bon dia a tothom i bon any! Comencem la sessió d'avui donant la benvinguda a la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i als directors de la ràdio i la televisió. Benvinguts i benvinguda. M'agradaria saber si algun grup parlamentari té alguna substitució per comunicar.
Gràcies, presidenta. Jo mateix, Pau Ferran, substituiré el diputat Hugo Manchón. Moltes gràcies. Algú més?
Ara hauríem d'aclarir les acumulacions de preguntes. Com que el grup de Junts no ha acceptat la acumulació proposada, faríem conjuntament la 1, la 4 i la 5 en un bloc; la 8, la 10 i la 12; la 14 i la 15; i la 18 i la 20. A més, les diputades Imma Ferret i Susana Segovia m'han demanat fer les seves preguntes al començament de la sessió perquè han d'estar en una altra sessió alhora. Tothom està d'acord? Perfecte. Començaríem llavors amb la pregunta adreçada a la presidenta de la corporació sobre la seva relació amb els treballadors de la Corporació i la resposta a la consulta sobre les marques. En nom del grup parlamentari de comuns, farà la pregunta la seva portaveu, Susana Segovia. Endavant, diputada.
Gràcies, presidenta Romà, senyora Romà, bon dia, bon any. Ha passat temps des de la consulta que es va fer als treballadors i treballadores sobre les marques. Vam poder parlar a la darrera sessió de la corporació molt breument al novembre perquè els resultats de la consulta van ser quan ja havíem registrat les preguntes i, com que al desembre no en vam fer, aprofitem ara. La pregunta és senzilla: com pensa la direcció o què ha fet la direcció o com pensa respondre al resultat de la consulta? I també, com pensa respondre al comunicat fet pel comitè d'empresa on li pregunta si el 2026 serà un any de diàleg o un any de conflicte. Gràcies.
Moltes gràcies, diputada. Presidenta, quan vulgui. Gràcies, presidenta. Diputada, aquest projecte que estem duent a terme al capdavant de la corporació és un projecte col·lectiu dels treballadors i les treballadores de la corporació, de l'equip directiu, del Consell de Govern, i de fet és un projecte impulsat per l'encàrrec d'aquest Parlament amb el nomenament del Consell de Govern. Per tant, des del moment en què en el pla estratègic vam compartir amb els treballadors quin havia de ser el full de ruta, i vam anunciar les transformacions que volíem fer, creiem que és un projecte que hem de seguir impulsant. Nosaltres també estem d'acord amb la consulta que es va fer i la hem de tenir molt en compte. De fet, nosaltres mateixos abans de la consulta ja estàvem dient que les marques estan vives, que han de conviure amb el conjunt de marques i que això és el que ens ha d'enfortir i impulsar-nos a arribar cada vegada més al conjunt de la ciutadania. I per tant, des d'aquest punt de vista, la relació amb els treballadors és estreta. Tenim moltíssimes reunions amb ells.
Per tractar temes com l'econòmic, la producció i les marques, el dia 10 de desembre, l'endemà de la consulta, ens vam posar en contacte amb el comitè d'empresa per oferir-los la possibilitat de fer una reunió que, per temes d'agenda, es va plaçar a principis de gener. Així seguirem treballant. Gràcies, presidenta.
Diputada Juan Bulgui. Gràcies, senyora Romá. Hem tractat aquest tema en diverses ocasions i volem deixar clar que no qüestionem ni la plataforma ni la marca 3Cat. El que s'ha qüestionat, sobretot per part dels treballadors i les treballadores, és la manera com s'ha dut a terme el procés i com s'han intentat esborrar, bàsicament, les marques de TV3 i Catalunya Ràdio. Això ha generat malestar entre els treballadors i treballadores, i és probable que expliqui el resultat de la consulta. La manera com s'ha fet i com s'ha tirat pel dret sense un procés que acompanyi els treballadors i les treballadores, i fins i tot l'audiència, ha estat difícil d'acceptar per a molta gent.
Entenem que vostès han iniciat un procés de diàleg i que hi ha qüestions que estan canviant, com ara que els periodistes puguin escollir la signatura de les seves peces. Creiem que aquests són passos que van en la direcció correcta. No obstant això, hi ha altres qüestions que hauríem d'evitar, com parlar de la Marató del 3Cat del 2010. Hem de reconèixer que durant molt de temps ha estat la Marató de TV3, i això forma part de la seva història.
La relació amb els treballadors i les treballadores ha de ser més profunda. Hi ha preguntes sobre com pensen gestionar la producció, com utilitzaran els recursos propis i com garantiran que hi hagi recursos humans i tècnics per fer producció pròpia des de la casa, des del 3Cat, Catalunya Ràdio i TV3. Aprofitem per parlar d'altres temes, com la transparència. La GAIP està obligant a proporcionar una sèrie de dades que s'havien de donar el 9 de gener i que encara no s'han facilitat. Per tant, demanem una vegada més que canviem la manera de relacionar-nos amb els treballadors i les treballadores, i que la transparència sigui un valor clau a la corporació.
Gràcies, diputada. La transparència és precisament un valor que volem garantir des de la corporació. Se'ls ha comunicat al comitè d'empresa que tindran aquestes dades. Desconec si tècnicament ja les tenen o si l'equip de persones està treballant en la informació per poder-les proporcionar, però és un dels temes que complim amb la legalitat i amb la transparència. Creiem que estem complint amb un pla de participació que vam definir, que permet la participació dels professionals en molts àmbits, incloent la transformació dels grups de treball i l'organització. És imprescindible un debat necessari amb el comitè d'empresa i amb el conjunt de treballadors, i esperem poder compartir més informació en els propers mesos.
Gràcies, presidenta. Passem a la pregunta 16, adreçada a la presidenta sobre els objectius i la continuïtat del Canal 3-24. En nom del grup parlamentari de comuns, farà la seva pregunta la diputada Susana Segovia. Endavant, diputada. Moltes gràcies, presidenta. La pregunta parlava de la seva relació amb els treballadors i les treballadores, i creiem que els temes de transparència formen part d'aquesta relació. Tindrem temps per parlar-ne en properes sessions de control d'aquesta comissió. Aquesta segona pregunta va en la línia de quins són els projectes que el Consell de Govern i la seva direcció tenen cap al Canal 3-24 i també cap a Catalunya Informació.
Presidenta, quan vulgui. Gràcies, presidenta. Senyora diputada, com sap, la redacció d'informatius és molt important per a aquesta empresa i pel país, i per tant hem volgut impulsar el 324, tant de televisió com de ràdio, com en l'àmbit digital. Creiem que els professionals que treballen al 24 hores són imprescindibles per poder...
Cobrir la informació des del punt de vista d'actualitat i d'immediatesa és fonamental. Una demostració d'això és precisament aquest Nadal, quan hem hagut de cobrir els fenòmens meteorològics o els esdeveniments a Veneçuela, entre altres situacions. Sense unes redaccions fortes en l'àmbit 24 hores, actualment amb 3CatInfo, però anteriorment amb 23-24 o Catalunya Informació, no podríem fer-ho. L'objectiu és seguir enfortint aquests equips, treballant com s'ha fet amb el projecte 3CatInfo, amb un nou model de rodes informatives segons l'hora del dia, més espais explicatius al llarg del dia i la introducció d'entrevistes en directe. També és important millorar la presència digital de tots aquests continguts per tal de cobrir millor l'àmbit digital del que fins ara havíem pogut fer, passant per una major coordinació de tots aquests equips que permetin afrontar l'actualitat i la immediatesa d'una manera que mereix la ciutadania de Catalunya, aportant-hi un valor afegit.
Gràcies, presidenta diputada. Gràcies, senyor Romano. Ens alegrem de veure que compartim aquest interès i aquesta vocació de destacar la importància d'aquests canals informatius. És evident que a Catalunya, tant a la televisió com a la ràdio pública, necessitem canals d'informació 24 hores. No obstant això, és cert que portem un temps en què aquesta fermesa sembla estar en dubte. Hi ha situacions que han portat a pensar, fins i tot entre treballadors i treballadores, que podria haver-hi un intent de diluir aquests canals. Per tant, volem preguntar-li si pot aprofitar aquesta compareixença en aquesta sessió de control per afirmar clarament que no hi ha intenció de tancar els canals d'informació, ni el 324 ni Catalunya Informació, que seguiran donant servei i comptaran amb els recursos necessaris per fer-ho amb qualitat. En moments d'alta tensió informativa és fonamental tenir actius aquests canals, i la seva gent ha de ser reconeguda i dignificada, no ha de ser considerada un canal de segona.
La pregunta senzilla és: pot vostè descartar completament que hi haurà cap tancament d'aquests canals? I, d'altra banda, li demanem si pot dir-nos en aquesta comissió si descarten completament el projecte d'hibridació dels dos canals que es va intentar posar en marxa amb una prova pilot que no va donar els resultats esperats. Podrem dir a la ciutadania que seguiran tenint el seu canal 324 de televisió i el seu canal Catalunya Informació, o tots tres, si els volen dir 3CatInfo, que no és només un tema de nom sinó de contingut en els propers anys.
Gràcies, diputada presidenta. Si haguéssim volgut tancar els canals, hauríem optat per això en el nou procés d'informatius. Crec que és just al contrari del que hem fet; hem decidit impulsar aquests canals. Tenim millors quotes i resultats en aquests canals, així com en el consum digital dels continguts que es produeixen vinculats a ells. Això indica que estem anant pel bon camí. No vull anticipar-me a qüestions que l'equip de producció i els responsables informatius del canal i de les dues redaccions, TV3 i Catalunya Ràdio, poden estar plantejant-se en un futur, com nous llenguatges o l'automatització de processos en l'àmbit digital. No sé exactament com seran la producció dels continguts informatius a cinc anys vista, però tenim clar que necessitem un canal 24 hores obert a televisió i a ràdio, així com una coordinació entre tots els equips al capdavant d'aquests canals. La seva aposta digital i la del conjunt de la redacció d'informatius són essencials per tenir la capacitat i musculatura en moments de màxima tensió informativa. A nivell de condicions laborals, crec que els equips estan suficientment reconeguts. Gràcies.
Passem a l'acumulació de preguntes 14 i 15 adreçades a la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre l'impacte social i de sensibilització de la Marató de 3Cat i la seva valoració de l'edició 2025. En primer lloc, té la paraula en nom del grup parlamentari Socialistes Units per Avançar, la diputada Imma Ferret. Endavant, diputada.
Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia i molt bon any a tothom. Senyora Romà, el passat diumenge, dia 14 de desembre, la Marató del 2025 de 3Cat va dur a terme la seva 34a edició, tancant una jornada amb un marcador de 9.741.627 euros, que es destinaran a la prevenció, detecció precoç i recerca en càncer. Una quantitat que ben segur es veurà incrementada quan es tanqui la campanya de donacions i aportacions aquest mes de març d'aquest any 2026. Sota el lema "Detectem-ho, arreglem-ho", la campanya d'enguany ha posat el focus en la importància d'arribar a temps per consultar, diagnosticar i tractar la malaltia, millorant així la qualitat i l'esperança de vida de les persones afectades.
Al llarg de més de disset hores de programació especial de TV3, Catalunya Ràdio i plataforma 3Cat, s'ha connectat salut i ciutadania amb un gran desplegament en conjunt. Com cada any, el país s'ha bolcat amb la Marató, registrant més de 3.000 activitats populars arreu de Catalunya, organitzades per entitats, centres educatius, associacions i voluntariat, amb la participació de més de 600 poblacions. Els companys i companyes del meu grup parlamentari, així com d'altres grups parlamentaris, vam tenir l'oportunitat de col·laborar i atendre trucades de persones que volien fer les seves aportacions a la Marató. En el meu cas, que va ser la primera vegada que hi vaig participar, vaig poder copsar de primera mà que el compromís col·lectiu i la solidaritat són un clar exemple del que som com a país, de la cohesió social i de la mobilització ciutadana que comporta la Marató, tal com vostè mateixa va expressar en unes declaracions.
Per tant, des del nostre grup parlamentari Socialistes Units per Avançar, volem preguntar quina valoració en fa de la Marató d'enguany dedicada al càncer, tant pel que fa als resultats obtinguts com per l'impacte social de sensibilització que ha generat. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, diputada. Ara té la paraula la diputada Mònica Lora, del grup parlamentari de Vox. Endavant, diputada.
Bé, com valora l'edició de 2025 de la Marató? Presidenta, té cinc minuts, quan vulgui.
Gràcies, presidenta. Senyores diputades, estem molt satisfets de l'impacte social que aconseguim amb la Marató. Com saben vostès, la Marató és ja propietat del país, no és propietat nostra, per la immensa implicació que té del conjunt de la ciutadania a través del voluntariat, així com dels actors del món sanitari que s'involucren, i evidentment, per tot el conjunt d'altres entitats i institucions que ens donen suport per poder-ne fer difusió, des de la xarxa de mitjans audiovisuals fins a entitats específiques de familiars de pacients.
Des d'aquest punt de vista, estem molt satisfets de les disset hores en directe que 3Cat va emetre de la Marató a través de TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals, així com dels 9,7 milions d'euros que vam recaptar. A més, nosaltres treballem la Marató durant tot l'any, amb una tasca important de divulgació i sensibilització que fem a les escoles i als centres de recerca. No obstant això, un moment molt important per la Marató és el moment de la Marató. En aquest sentit, amb TV3 vam assolir 1,5 milions d'espectadors que van seguir la Marató en algun moment, amb 57.000 oients que van seguir la Marató a través del suplement, i 330.000 reproduccions digitals que també s'han sumat en aquest comptador.
I a les xarxes socials, 28 milions de reproduccions. Per tant, insisteixo en aquesta importància de seguir invertint en La Marató com un instrument de solidaritat, com un instrument d'impuls a la recerca del càncer en aquest país. Moltes gràcies, presidenta. Diputada, li queden deu segons.
Gràcies, presidenta, per les respostes i, sobretot, felicitar a tot l'equip del 3Cat per aquesta nova edició de l'èxit que ha tingut i per molts anys la puguem continuar veient. Gràcies.
Gracias, diputada. Diputada Lora, endavant.
Bé, veiem que està molt satisfeta, però jo sí que vull parlar perquè en els darrers dies s'ha obert un debat públic, un debat legítim, basat no en opinions, sinó en dades oficials, extretes precisament de les memòries anuals de la Fundació de La Marató. Dades que ens diuen que, mentre l'audiència baixa i la recaptació també respecte a anys anteriors a la fundació, prenen la decisió d'augmentar la plantilla de treballadors, més diners destinats a l'estructura i menys diners destinats a les obres socials. De fet, en només sis anys, la recaptació ha caigut pràcticament a la meitat, de 15 milions d'euros a poc més de 8, i malgrat això, la resposta no ha estat la d'ajustar l'estructura, sinó engrandir encara més l'estructura.
A més, el director de la Fundació, el senyor Lluís Bernabé, que porta més de deu anys al càrrec, ha vist incrementat el seu sou més d'un 7% entre l'any 2008 i 2019, fins a situar-se al voltant d'uns 100.000 euros anuals. Parlem de 6.000 euros anuals, i a mi m'agradaria preguntar-li si vostè veu raonable que quasi el 10% del pressupost de La Marató vagi destinat al sou del director d'una obra social. S'ha de tenir en compte que parlem d'una fundació sense ànim de lucre que apel·la precisament a la solidaritat dels catalans i que hauria de destinar el màxim de recursos a les causes socials, i no a sostenir una estructura que cada vegada és més mastodòntica per poder endollar els amics dels partits polítics de sempre.
A més, hem de recordar que ja hi ha oberta una investigació per malversació i prevaricació contra els directius de la CCMA, entre ells el propi director Lluís Bernabé. I a mi m'agradaria preguntar-li si vostè està disposada, com a presidenta de la CCMA, a revisar l'estructura interna de la Fundació de La Marató, a limitar-ne els costos i a garantir que la major part dels donatius dels catalans arribin realment a qui ho necessita i no a la butxaca dels endollats del Partit Socialista, de Junts i inclús d'Esquerra Republicana. Gràcies.
Presidenta, el que recaptim de La Marató va íntegrament, insisteixo, a divulgació, sensibilització i recerca. Íntegrament, el 100% del que recollim durant La Marató. De fet, el sou del màxim responsable de La Marató, així com tota la producció dels continguts de La Marató, els assumeix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el seu pressupost, no la Fundació La Marató. Per tant, crec que és important destacar-ho i aclarir la informació que vostè estava donant. La Fundació és la responsable de gestionar La Marató, però això vol dir que és responsable de gestionar la sensibilització, l'avaluació internacional de tots els projectes de recerca que es presenten per aconseguir recursos de La Marató. I, per tant, els treballadors que treballen dins de La Marató, que són 20 treballadors, no es paguen amb els recursos que s'obtenen de la ciutadania de Catalunya a través de la solidaritat, sinó amb el pressupost que permet fer front a les necessitats de gestió, de transparència, de seguiment i de control dels diners que la ciutadania ens està solidàriament donant perquè es puguin invertir en la recerca. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, presidenta. Retornem a la seqüència normal amb el bloc de preguntes sobre criteris professionals i informatius, amb la segona acumulació de preguntes, la 1, la 4 i la 5, sobre la cobertura dels recents esdeveniments geopolítics i climàtics, adreçada a la presidenta i als directors de la ràdio i la televisió, que es repartiran el temps com vulguin.
En primer lloc, té la paraula la diputada d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta. Endavant, diputada.
Moltes gràcies i bon dia a tothom. Presidenta, li voldria preguntar sobre la cobertura de fets excepcionals durant aquest període de les festes nadalenques. Aquestes dates, que acostumen a ser més lleugeres de contingut, han estat afectades enguany per notícies impactants a escala mundial. Parlo sobretot de la notícia amb la qual ens despertàvem el dia 3 de gener, amb l'atac dels Estats Units a Veneçuela i el segrest del president Maduro en una maniobra de Trump que interpel·lava tota la comunitat internacional i que desafia el dret internacional. Veiem com està evolucionant tot, que pot canviar l'ordre mundial com l'hem entès fins ara.
En produir-se aquesta notícia amb aquesta magnitud, el 3CAT, especialment a través de 3CAT Info, va realitzar programació especial per fer seguiment pràcticament minut a minut de tot el que estava passant, tenint en compte que es disposava de molt poca informació i, en canvi, de moltes preguntes per respondre. És en aquests moments en què els mitjans públics del nostre país han de reaccionar ràpidament. Hem vist com els mitjans públics han tingut la capacitat de respondre a esdeveniments imprevistos, no només amb agilitat, sinó també amb qualitat i rigor, que és el que se'ls exigeix. Això és l'esperit de servei públic que defensem i que dona sentit a l'existència del 3CAT. En moments de fake news, desinformació i teories de la conspiració, els serveis públics com TV3 i Catalunya Ràdio han de ser refugi i referència imprescindible per saber el que està passant amb rigor informatiu i perspectiva plural.
No és l'únic fet. En clau més interna, els primers dies de l'any també vam viure un episodi de nevades que va cobrir tot Catalunya. En aquest cas, vam poder fer seguiment primer de la prevenció i de tota la informació que es donava des del Departament de Meteorologia, i després amb connexions arreu del país, especialment als llocs on habitualment no hi neva. Aquest és un altre exemple que evidencia la funció de servei que han de fer els mitjans públics. Per això, li voldria demanar que ens fes una valoració d'aquesta cobertura, especialment de la crisi política a Veneçuela, de les dificultats amb què es van trobar i de la programació que van fer des del 3CAT. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, diputada. Ara té la paraula el portaveu del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar per cinc minuts. Endavant, diputat.
Moltes gràcies, presidenta. Sobretot, pràcticament quatre minuts, perquè amb tot el que ha comentat la companya ja s'ha dit molt. Però aquí el que volem és fer referència al paper global del servei públic audiovisual. Cada mitjà té unes característiques pròpies i, per tant, adrecem les preguntes als dos directors.
En primer lloc, voldria situar el context. Les darreres setmanes hem viscut, de fet, esdeveniments geopolítics i climàtics de base global que han requerit una resposta informativa ràpida, rigorosa i constant. Parlem, per exemple, de la crisi política i social a Veneçuela, de l'impacte de la dana a Catalunya o de les conseqüències climàtiques que han afectat diversos territoris del món, com també ha dit la meva companya. No sé si com a esdeveniment geopolític tot el que està sortint de Julio Iglesias entraria, però igual també es podria tractar. En aquest escenari, els serveis informatius de TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT han de tenir un paper fonamental.
Han tingut un paper central a l'hora d'explicar, contextualitzar i acompanyar la ciutadania. Per això, voldria adreçar-me primer al director de TV3 per conèixer la seva valoració sobre el paper i la resposta dels serveis informatius de TV3 i de la plataforma 3Cat davant d'aquests esdeveniments geopolítics i climàtics globals, en un moment en què la informació circula a gran velocitat i sovint amb soroll. Quins elements destacaria de la cobertura que han fet els informatius, tant en l'àmbit televisiu com en l'entorn digital, i com s'ha treballat per garantir context, verificació i servei públic?
En segon lloc, voldria també adreçar-me al director de Catalunya Ràdio per conèixer la seva valoració sobre aquesta cobertura i el tractament informatiu. La ràdio ha tingut un paper molt actiu en cobertures com la DANA, amb actualitzacions constants i presència territorial, així com en l'anàlisi de la situació a Veneçuela i altres crisis internacionals. Quins criteris editorials i quins dispositius especials han permès oferir una informació de qualitat i com s'ha treballat per mantenir la proximitat i la confiança de l'audiència en un context tan exigent? Moltíssimes gràcies.
Gràcies, presidenta. Senyors diputats, com comentàvem abans, els serveis informatius de 3Cat, TV3 i Catalunya Ràdio, així com l'aposta digital, són fonamentals i imprescindibles en aquest país per tal de poder tenir informació rigorosa, sobretot en esdeveniments tan complexos com els que hem viscut aquest Nadal. Hem de tenir la capacitat de reacció suficient per oferir informació minut a minut, aportant alhora reflexió, perspectiva i anàlisi necessàries per situar tots aquests fenòmens. Per tant, vull felicitar els equips per la ràpida reacció que van tenir. És un compromís claríssim amb els mitjans públics i amb l'exercici del periodisme. No hi ha dubte que, davant d'un esdeveniment d'impacte informatiu, els caps d'informació, directors i treballadors de l'àmbit informatiu s'activen ràpidament, fins i tot aquells que potser estaven de festa.
En el primer moment, sempre ho ataquem d'una manera molt directa, cobrint la necessitat informativa del minut a minut, i després ampliem amb més veus, reflexió i anàlisi. És un orgull formar part d'aquesta empresa i animar aquests treballadors tan compromesos amb la informació perquè continuem treballant amb aquest mateix compromís. Davant de necessitats de reacció, siguin meteorològiques o de crisis polítiques, com les que hem viscut a Veneçuela o els fets que van succeir a Suïssa, tots els mitjans públics estem demostrant la nostra capacitat per oferir informació rigorosa a la ciutadania.
Estem molt satisfets de la cobertura que s'ha fet en aquests fets. Concretament, a Veneçuela, la reacció va ser molt ràpida. Tenim dos equips a la zona, concretament a Colòmbia, perquè encara no hem pogut entrar a Veneçuela, on la situació és molt complicada. Vam fer una programació especial de 15 hores a 3Cat, tot i que no eren els millors dies. També vull destacar la col·laboració entre els corresponsals; per exemple, el corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington va entrar per TV3, mentre la nostra corresponsal a Washington va entrar al plató perquè estava a Barcelona.
Hem viscut setmanes molt intenses, amb esdeveniments com els atacs del president Trump a Groenlàndia, i altres situacions que semblen haver acabat però que continuen vigents, com la guerra a Gaza o la guerra d'Ucraïna, que sembla estancada però que ja dura anys. Això ens ha de fer reflexionar sobre la normalització de fets excepcionals, com els que hem viscut a Groenlàndia o Veneçuela, que semblen haver passat en poc temps, i ens preocupa que oblidem altres conflictes. Per això, creiem que és important seguir treballant des dels serveis informatius per mantenir la cobertura d'aquests esdeveniments. Moltes gràcies.
També volem fer des dels programes la introducció d'elements de reflexió. Estem en un moment en què cada cosa que passa supera l'anterior, i sembla que ens costa molt assimilar el que està succeint, perquè no passen tres dies que ja hem canviat una altra cosa. Aleshores, el que contribuirem, i crec que és el nostre objectiu, a part d'informar de la forma més acurada possible, és introduir aquests elements de reflexió que permetin a la gent plantejar-se què està passant i cap on anem, ja que estem davant d'un nou ordre mundial geopolític que no ens dona temps d'assimilar. Creiem que això és interessant i és la nostra preocupació; no només continuar informant bé, sinó també introduir cada vegada més aquests elements que permetin a tota la societat reflexionar realment sobre el món en què vivim.
Bon dia a tothom i bon any. Per complementar el que ha dit la presidenta i el director de TV3, crec que sovint hi ha un clixé i un prejudici sobre els treballadors públics que en dies com aquests es fa evident. Per exemple, el dia de Nadal, a la redacció de Catalunya Ràdio a la Diagonal, la directora adjunta, la Vanessa Ferrer, estava dirigint l'operació per un risc de prevenció civil a causa de les condicions meteorològiques. En un dia en què la programació era absolutament gravada, es va aixecar un informatiu d'una hora pel compromís del cap d'informatius, de l'editor d'informatius i de l'editor en cap, en aquell moment, el David Casablancas i el Joan Bota.
El dia que es produeix l'atac a Veneçuela, hi havia un suplement en directe amb la Núria Pujadas i es va reaccionar ràpidament amb persones que van trencar les seves vacances per complir amb el seu compromís de servei públic. Vam fer una programació especial que va començar a les 7 del matí i va acabar a les dues, amb l'antena múltiple de Catalunya Ràdio i 3Cat Info. A la tarda, el cap d'informatius, Òscar Fernández, també de vacances, va baixar per fer un especial amb els companys d'esports que feien el Tot Gira, per sentir el que tot el món estava pendent de saber, que era el que volia dir el president Trump sobre el que havia passat aquella matinada.
A més, durant aquestes vacances de Nadal, la matinada del 4 al 5 de gener, estàvem tots pendents d'una nevada que anunciaven els meteoròlegs. La Marta Romagosa, directora i presentadora de la nit dels ignorants, d'acord amb la direcció d'informatius, va estar tota la nit amb l'antena oberta per si calia acompanyar els oients i emetre informació de servei, perquè és el que ens toca fer com a mitjans públics, i especialment com a ràdio pública. Ara mateix tenim un equip desplaçat a Nuca, a Groenlàndia, la Marta Vian i el Josep Forns, que estan informant des d'allà i també a través de la pantalla de TV3 i de tot l'univers 3Cat Info.
Per tant, entenem que aquests dies justifiquen que una part dels impostos dels ciutadans d'aquest país vagin a finançar instruments que proporcionen informació de qualitat i de context, com diria el director de la televisió, sobre fets que segurament encara no som capaços de metabolitzar ni processar correctament.
Moltes gràcies.
Passem a la pregunta dos, adreçada a la presidenta sobre el tractament informatiu de l'agressió a Veneçuela per part dels Estats Units. En nom del grup parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular, té la paraula el seu portaveu, Xavier Pellicer. Endavant, diputat.
Bé, gràcies presidenta, bon dia diputats i diputades, bon dia presidenta, directors. Permeti'm que comenci fent aquest agraïment a tots els treballadors i treballadores de la corporació, així com al conjunt de la corporació, per tot aquest compromís, tota aquesta vocació de servei públic i tota aquesta tasca que han desplegat en aquest context.
De Nadal en torn l'actualitat i els ritmes informatius, que òbviament han estat forçats, denota d'aquest compromís clau i bàsic i d'aquesta vocació de servei públic que tenen els mitjans catalans i la funció social imprescindible que realitzen. També volíem aprofitar per agrair la gran tasca que s'ha fet des de l'àrea de documental i des de ciència-ficció amb aquests documentals, així com la segona part que tractarà sobre les morts silenciades, un treball rigorós i espectacular de denúncia d'un organisme tan poderós com és l'exèrcit espanyol. Des d'aquí volem mostrar tot el suport a les víctimes i esperem que el Parlament pugui manifestar el seu suport a aquestes persones, com ja hem intentat traslladar a través d'una declaració institucional.
Una qüestió fonamental que lliga amb la pregunta que fèiem és la del bel·licisme, l'augment dels tambors de guerra i la situació de guerra global, així com el trasllat d'aquesta geopolítica des del multilateralisme cap a la geopolítica del poder. En aquest context de creixent militarització a Europa, sembla que algunes veus també parlen de la possibilitat de tornar a situar el servei militar com a obligatori en diferents estats d'Europa, incloent l'estat espanyol.
Entenent tot aquest context, em sembla bàsic que en un moment en què es parla d'imposar la pau a través de la guerra, es parli d'extraccions en comptes de segrestos, i d'una sèrie d'eufemismes que semblen més propis de George Orwell i de 1984 que de la realitat que vivim. La televisió catalana té un compromís clar amb explicar bé les coses. Per tant, demanem que valorin certs conceptes que hem sentit en moments dins de l'àmbit informatiu, com ara extraccions i no segrestos, i ens imaginem què passaria si el mateix que ha ocorregut a Veneçuela hagués passat a Groenlàndia.
Gràcies, diputada presidenta. Com dèiem, la capacitat de reacció el dia dos ens omple de satisfacció i orgull. És veritat que al principi va ser un context molt complicat per informar. Hi havia esdeveniments dels quals volíem informar, però teníem molt poca informació, que arribava a comptagotes i orientada des de la perspectiva dels Estats Units. Això dificultava obtenir informació rigorosa sobre el que realment estava passant i tenir altres veus que permetessin una anàlisi més profunda.
En el context de la redacció, aquest patiment va fer que es debatés quines paraules havíem d'utilitzar. Vam optar per parlar de captura, ja que el relat que es generava internacionalment era d'extracció. Inicialment, hi havia un debat intern sobre si realment era una extracció o una violació del dret internacional. Al llarg de les hores, vam evolucionar en la nostra comprensió i, com insisteixo, al principi teníem una informació molt menys completa perquè no teníem capacitat per parlar amb altres líders d'organitzacions o països que ens permetessin obtenir una informació més completa.
Encara ara ens costa entendre exactament què ha passat. Crec que és important oferir més context, ja que estem en un moment d'extremada complexitat informativa amb un increment del bel·licisme que se'ns està imposant. Això ens exigeix ser rigorosos i buscar moltes més veus que ens permetin contextualitzar adequadament la situació.
Gràcies. Ara passaríem a la pregunta sis, adreçada al director de la ràdio sobre els comentaris. En nom del grup parlamentari de Junts, la farà el diputat Isaac Padrós. Endavant, diputat.
Gràcies, presidenta. Bon dia a tothom. Senyor Borda, el 19 de desembre Catalunya Ràdio va emetre un comentari del col·laborador Bernat Dedéu en relació amb el dictamen del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre l'entrevista de Luis Rubiales. En aquest comentari, el senyor Dedéu no es va limitar a discrepar del dictamen, sinó que va desqualificar el CAC amb arguments propis del discurs de l'extrema dreta. Aquest comentari posa en qüestió la seva legitimitat pel fet que els seus membres cobrin sous públics, com si la retribució invalidés una funció institucional de control democràtic. A més, ho fa des de la ràdio pública nacional, per fer opinió, sense cap mena de reflexió sobre la contradicció evident que això comporta. De fet, ja vam criticar l'entrevista al senyor Rubiales en aquesta comissió.
No és un cas aïllat, ja que el senyor Dedéu ha rebut crítiques públiques reiterades per la seva manera de fer opinió. La periodista Eva Piquer, entre altres, ha denunciat comentaris seus arran de la mort del seu marit, fins al punt d'escriure un llibre sobre els límits de l'opinió, la impunitat del discurs mediàtic i el dany que poden causar determinades pràctiques. Això ens obliga a demanar pels criteris editorials que aplica Catalunya Ràdio quan dona veu a col·laboradors que reiteradament utilitzen la provocació, la desqualificació institucional o arguments populistes, especialment en qüestions tan sensibles com la violència sexual o el descrèdit dels organismes de garantia democràtica.
Senyor Borda, considera acceptable que des de l'antena d'un mitjà públic es deslegitimi el CAC amb arguments propis del discurs de l'extrema dreta i que aquesta manera d'opinió es repeteixi sense una revisió clara per part de la direcció? Pensa la direcció revisar els protocols sobre col·laboradors i espais d'opinió per garantir que la llibertat d'expressió no es converteixi en cobertura institucional de discursos que erosionen els valors democràtics i la funció real de servei públic de Catalunya Ràdio?
Gràcies.
Diputat, senyor Borda, quan vulgui. Gràcies, presidenta. Bon dia, diputada. El que regeix el règim d'analistes i opinadors de la ràdio pública és el que marca el llibre d'estil i la necessitat de tenir el màxim de pluralitat en la visió de conjunt. No podem estar d'acord amb tot, però en qualsevol cas, vull fer tres consideracions. Crec que forma part de la lògica periodística fiscalitzar i criticar qualsevol organisme, encara que sigui de caràcter públic, i això no vol dir qüestionar la naturalesa i l'existència d'un organisme com el CAC, que tots respectem.
Criticar les institucions no posa en dubte el sistema, sinó que el reforça. Una altra cosa és si ens agraden les opinions i els arguments amb què es fan servir. Jutjar les retribucions dels servidors públics, que són transparents, malauradament s'ha convertit en habitual. A mi em pot agradar més o menys, però és una qüestió que ha passat en altres ocasions. En qualsevol cas, és bo que hi hagi el màxim d'opinions.
M'ha fet referència a qüestions que no han passat a l'antena de la ràdio pública, és a dir, jo responc pel que passa a l'antena de la ràdio pública, no pel que passa en altres àmbits. El nostre compromís és tenir el màxim d'opinió contrastada, plural i respectuosa amb el que marca el llibre d'estil i la normativa del nostre entorn, així com respecte a totes les institucions, també al CAC.
Gràcies, senyor Borda. Diputat, li queden trenta segons. Endavant. Gràcies, presidenta. Senyor Borda, li agraeixo la seva resposta, però crec que estarem d'acord en que la llibertat d'expressió no pot servir d'excusa perquè la ràdio pública normalitzi discursos que desacrediten institucions democràtiques. Una cosa és criticar-les, l'altra és desacreditar-les.
Per tant, ha arribat l'hora de prescindir de comentaristes masclistes que alimenten idees extremistes que legitimen les institucions i degraden les persones. Per això, senyor Borda, li demanem que es replantegi quin perfil de col·laboradors fixes ha de comptar Catalunya Ràdio. Gràcies.