Molt bé, doncs començarem la sessió d'avui de la ponència pel projecte de llei de l'economia social i solidària. És la segona sessió d'aquesta ponència. Avui ho dividirem en dos blocs. En un primer bloc faran la seva compareixença el senyor Marius Agustí Vizcarro Gianni, que és el secretari de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors; després, el senyor Josep Lluís Lafarga Travé, assessor jurídic de l'Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa; i finalment, en aquest primer bloc, la senyora Sara Pérez Arroyo, que és la gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Després d'aquest primer bloc, farem un segon bloc amb dues compareixences més, que ja anunciarem també quan sigui el moment de la seva intervenció. Moltes gràcies per haver vingut, per formar part de...
D'aquesta ponència, agraïm als ponents i les ponents que ens traslladin el seu punt de vista i la seva posició respecte al projecte de llei de l'economia social i solidària que tenim actualment en tràmit. Els explico breument la metodologia que apliquem: cada ponent disposarà d'entre 10 i 15 minuts per fer la seva intervenció inicial. Les farem de manera consecutiva, començant pel senyor Vizcarro, després el senyor Lafarga i finalment tancarà la senyora Pérez. Una vegada facin les seves intervencions, els grups aquí representats, incloent el company Lluís Mijoler dels Comuns, la companya del PP, Míriam Casanovas, la companya de Junts, Noemí, i el company del Partit Socialista de Catalunya Units per Avançar, Jordi Riba, així com jo mateix, que soc el ponent relator d'Esquerra Republicana, Jordi Albert, tindrem dos minuts per fer les nostres preguntes. Els ponents tindran cinc minuts per fer la rèplica definitiva per tancar aquest primer bloc. Moltes gràcies. Sense més, pot començar, senyor Vizcarro.
Hola, bon dia a totes i a tots. Primer que res, voldria fer un agraïment al company Joan Balaguer, secretari de la Confraria de la Ràpita, i al gerent del Grup d'Acció Local de Pesca, Marc de l'Ebre, Joan Alginet, que avui ens acompanyen. Això és una mostra més del caràcter social de les confraries de pescadors, que són molt importants per afrontar els reptes del sector pesquer.
Faré una breu explicació sobre què és una confraria de pescadors. Sé que molta gent d'aquí ja ho sap, però malauradament, després del temps que porto com a secretari de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, he vist que molta gent no ho acaba d'entendre. Una confraria de pescadors és una part integrant de l'economia social des del minut zero. Qualsevol actuació que fem des de les confraries sempre va adreçada a la pròpia naturalesa jurídica que tenim, és a dir, som corporacions de dret públic amb una estructura de govern paritària, representant tant la part armadora com la part marinera.
A més, el model pesquer català aglutina el fet de ser productors, és a dir, anar a mar, pescar el peix i vendre'l. Som concessionaris de les llotges de pescadors. En aquest sentit, vull recordar que el 2002, amb la Llei 22/2002 del Parlament de Catalunya sobre les confraries de pescadors, es va fer una gran tasca que cal reconèixer. Aquesta norma va ser absolutament novedosa i inspiradora, i va ser replicada per altres lleis de confraries tant a Catalunya com a Espanya, així com a nivell de la Secretaria General de Pesca amb la Llei de Pesca Sostenible.
El 2002 va tenir la visió de generar, dins de l'àmbit de les confraries de pescadors, un aglutinador per a la comercialització del peix. Sempre dic que el primer acte d'anar a pescar és decidir que anem a pescar i quan anem a pescar. Vam redactar un article cinquè que delimitava els passos, partint d'una confraria de pescadors fins a arribar a una organització de productors pesquers, figura regulada per la Unió Europea. Això permetia gaudir d'un reconeixement sense arribar a un trencament jurídic amb les organitzacions de productors. La pròpia confraria de pescadors, dins del seu àmbit, podia constituir una unitat de comercialització. Això, per aquells que no es dediquen al tema, pot semblar menor, però va tenir una transcendència importantíssima.
Cal 2026, resulta que estem parlant que a dia d'avui tenim constituïdes o en constitució aproximadament sis organitzacions de productors pesquers a l'àmbit català. I molta part és gràcies a la tasca que s'ha realitzat. El segon apartat, que és definitori del model pesquer català, és el fet transcendent del manteniment de les llotges. Les llotges són les naus de vendes de peix, majoritàriament, en aquests moments, exclusivament mitjançant pública subhasta. Comercialitzen les mateixes captures de les barques que s'aglutinen i les fiquen a vendre en subhasta, i que el concessionari sigui la confraria, això és bàsic.
A la llei 22/2002 vam aconseguir que hi hagués una disposició addicional que permetés un cert... entre cometes, possibilitat en igualtat de condicions que es quedés a favor de la confraria ser el concessionari de la pròpia llotja. Això significa que, en igualtat de condicions, prevalia que el concessionari fos la confraria de pescadors. Actualment, a Catalunya hi ha trenta-dos confraries de pescadors, dividides en tres federacions territorials: Girona, Barcelona i Tarragona. Cada confraria està integrada pels pescadors professionals que hi exerceixen, de tal manera que, si vols ser pescador, has de dependre d'una confraria, en tant que són corporacions de dret públic que col·laboren en l'administració i realitzen tasques de control.
Les diferents confraries de pescadors s'aglutinen en les tres territorials i, d'aquestes, neix la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Aquest nom tan emblemàtic es va constituir pels òrgans rectors que hi havia l'any 1983. Imaginau el 1983, establir la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Sempre m'ha semblat interessant pensar en per què ho van fer, ja que volien deixar clar que era un àmbit català que aglutinava a tots, un criteri inclusiu.
Dit això, malauradament, estem vivint moments molt convulsos i conflictius. Tenim un allunyament absolutament inmereixcut per part dels òrgans legislatius que prenen decisions a nivell competencial. Pràcticament el cent per cent de les competències les té la Unió Europea, i les normes que aplica a la pesca costera-litoral, que és la nostra, ens porten a un malviure terrorífic. Vull que quedi molt clar. Quan a final d'any vaig veure tota la difusió mediàtica sobre la gestió de les jornades de la flota d'arrossegament, l'objectiu sempre ha estat el mateix per part del sector pesquer català: si hi ha peix, podrem pescar; si no hi ha peix, no podrem pescar. Això és important, és a dir, el principal objectiu que hem tingut és que el recurs estigui bé.
De fet, el 1960, es va fer un pla conegut com el Pla Experimental de Castelló, o pla del Delta de l'Ebre, que ha estat una unitat de gestió pesquera, com podria ser, per exemple, el Cap de Creus. És un ecosistema molt concret. Aquells que històricament anaven a la pesca d'arrossegament van decidir, als anys seixanta, que havien caigut les captures i que directament havien disminuït els guanys dels pescadors. Van decidir que s'havien de fer coses i van inventar un model de cogestió que, al cap de molts anys, es va implementar aquí a Catalunya, també com a novetat en la gestió pesquera. El que van fer va ser començar a decidir que s'havien de fer mesures més sostenibles, incloent deixar de pescar durant dos mesos consecutius a l'any, precisament en el moment que el recurs més ho agraïa.
La producció dels peixos és un tema crucial. Per tant, la Unió Europea hauria d'haver implementat un model de cogestió, escoltant els pescadors, que estan disposats a adoptar mesures de sostenibilitat. No pot ser que, d'una manera manu militari, comencin a segmentar la flota. Què vol dir això? Que si tu al 2020 podies decidir què volies pescar, sempre que tinguessis la sort de pescar-ho, a partir del 2020 resulta que ens separen entre barques que pesquen gamba i barques que pesquen peix, i dins d'aquestes, segmenten per la longitud de les embarcacions.
Clar, si anem a pescar junts per vendre el peix conjuntament, i tu ens segmentes i ens dones menys jornades depenent de l'eslora, t'estàs carregant el model d'economia social que tenim. No pot ser que una embarcació tingui 108 dies a l'any i una altra del mateix port en tingui 124. Això és un atemptat directe al nostre model social de pesca. A partir d'aquí, dilluns amarraríem la flota. Algú a Brussel·les va decidir que hi havia territoris dins de la Unió Europea que no controlaven les captures. Fantàstic. He viatjat i he vist llocs que evidentment no tenen els sistemes de control que tenim nosaltres. La pregunta és: per què s'aplica un rodillo ventral per a tots quan aquí les coses es fan d'una altra manera? Era fàcil d'arreglar-ho, simplement excepcionant-ho, ja que la norma ho permetia. Malauradament, la Secretaria General de Pesca del Govern de l'Estat no ho va fer, i ara ens trobem amb una sèrie d'obligacions que són d'impossible compliment. No complir-les pot suposar sancions greus, de milers d'euros. Això impossibilita la nostra activitat pesquera.
Dilluns amarraríem, i traslladarem a la societat que ja n'hi ha prou, no podem viure així. Ara les jornades, ara això... Després què vindrà? Sempre estem en un Dragon Khan, que és un malviure. És important el relleu generacional, però com podem abordar-ho si no tenim la seguretat jurídica de la viabilitat del nostre model? Hem arribat aquí, i estem ocupant una part importantíssima dins del que la famosa economia blava representa. Jo sempre explico l'anècdota que el primer que va generar economia va ser Sant Pere, amb la socialització del ranxo que vam fer. Com pot ser que aquest model, amb més de 120 anys d'història, estigui en perill? Segurament ens vam equivocar amb el nom, perquè la gent entén les confraries com una cosa de caràcter religiós. Evidentment, hi ha una part important que és religiosa, celebrem Sant Pere o la Mare de Déu del Carme, però no deixem de ser un gremi que al llarg dels anys ha anat evolucionant.
Molts entenen que les confraries de pescadors eren un model de l'antic règim. No. Simplement hi ha hagut llocs que s'han conegut com a pòsit de pescadors, que potser té un nom més adequat a la història que estem vivint actualment. No hem de renunciar a la nostra història. Si aquells gremis es van voler convertir en confraries de pescadors, doncs molt bé, i això ha perdurat fins ara. Hem aconseguit, amb molt d'esforç, fer vivenda social i auxiliar els pescadors que han patit un esfondrament, una avaria o una malaltia. A dia d'avui, encara pensionem les famílies que han perdut el soci pescador. Estem creant una xarxa de suport que moltes vegades no és ben entesa.
Per exemple, nosaltres som representatius en la llei de confraries, així ho indica, del sector pesquer. Però resulta que tenim una base paritària als òrgans de govern, representant tant la part armadora com la part marinera. Això en determinats moments no agrada ni als sindicats ni a les associacions d'armadors. Escolteu, nosaltres ja hi érem. Les confraries no són sindicats ni associacions d'armadors. Som confraries de pescadors. A partir d'aquí, qui vulgui afiliar-se individualment com a pescador a una associació d'armadors, ho pot fer.
Un sindicat perfecte. No excloem l'existència, però el que no ens agrada és que ens tinguin apartats. I per acabar, voldria oferir-me a la vostra disposició en el que calgueu, tant a nivell d'informació com a nivell personal i a nivell de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Estem passant molt malament. Jo soc secretari de la Federació Nacional des de l'any 2000 i he viscut de tots colors. El desencís del sector pesquer que estem vivint a dia d'avui és absolutament desconegut. Actualment, el sector pesquer s'està guanyant raonablement bé la vida, però no volem continuar pescant en aquestes condicions. Potser hauríem de recuperar aquesta vessant social que, malauradament, Europa no entén. Les confraries de pescadors no saben ni el que són. Hem hagut de constituir organitzacions de productors pesquers. No em vull estendre més, però acabo fent aquest crit: ajudeu-nos, ho estem passant molt malament. Cada barca que plega és una pèrdua. En cinc anys hem perdut un 20% de les embarcacions i un 50% dels pescadors. No podem continuar així.
Moltes gràcies, senyor Lluís Carro. Il·lustres senyores diputades i senyors diputats, en primer lloc, vull donar-los les gràcies en nom del president de l'Associació Catalana d'Entitats, el doctor Lluís Gràcia, per la seva amabilitat de citar-nos a compareixer en aquesta ponència i poder conèixer de primera mà la nostra anàlisi i les nostres propostes sobre el projecte de llei d'economia social i solidària de Catalunya, aprovat pel Govern en la sessió del dia 21 de gener passat.
He ordenat la meva intervenció en dues parts. En la primera part, els exposaré què són les entitats de base associativa, els seus trets principals des del punt de vista institucional i els resultats que han assolit de forma sostinguda en quasi tres dècades de funcionament a Catalunya, des que hi ha registres oficials. Finalment, parlaré del paper que poden jugar en el futur en el marc del sistema públic de salut de Catalunya.
En la segona part, exposaré la nostra valoració del projecte de llei que ens ocupa i, amb tota lleialtat, em referiré a aquells aspectes que, segons el nostre parer, són susceptibles de millora. Les entitats de base associativa són una figura organitzativa que permet que els propis professionals sanitaris, metges, infermeres, odontòlegs, treballadors socials i altres professionals sanitaris, així com el personal d'administració, prestin serveis sanitaris públics de forma autogestionada mitjançant un contracte formalitzat amb el Servei Català de la Salut, d'acord amb la Llei de Contractes del Sector Públic.
Es tracta d'una fórmula establerta a la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya de l'any 1990 i, més específicament, a la llei de reforma parcial de setembre de 1995, que va permetre que el Servei Català de la Salut pogués subscriure contractes amb entitats formades per professionals sanitaris per gestionar serveis sanitaris públics. La idea era senzilla però poderosa: implicar més directament els professionals en la gestió dels serveis públics sanitaris, motivar-los i corresponsabilitzar-los en la millora del sistema. Ara bé, aquestes entitats no són una fórmula lliure ni desregulada; estan sotmeses a condicions molt estrictes. Així, el Decret 309/97, de 9 de desembre, estableix els requisits d'acreditació de les entitats de base associativa per a la gestió de centres i serveis.
Establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària exigeixen que aquestes entitats compleixin les condicions següents: almenys el 51% de les participacions ha d'estar en mans de professionals sanitaris procedents del sistema sanitari públic, i cap soci pot superar el 25% de participació, fet que evita la concentració de poder. Només poden adoptar formes societàries reconegudes, com societats cooperatives, societats laborals o societats anònimes o limitades professionals. A més, compten amb un codi de bon govern que limita la distribució d'excedents i obliga a reinvertir-los en la millora de l'assistència o en fins socials, així com a realitzar una avaluació exhaustiva i continuada d'indicadors relatius al compliment dels principis i valors de l'economia social i solidària, dels quals n'han de donar compte a la societat.
Per tant, parlem d'entitats on prima la persona sobre el capital, amb una gestió democràtica que prioritza l'interès individual i la solidaritat sobre l'afany de lucre. Aquests són els principis que defineix la Llei bàsica 5/2011, de 29 de març, d'economia social, així com les principals convencions internacionals sobre aquest model d'economia. No obstant això, no es tracta d'una fórmula amb implantació exclusivament a Catalunya, tot i que només a Catalunya s'ha regulat i desenvolupat en tot el territori de l'Estat.
Entitats com les Entitats de Base Associativa (EVAs) tenen implantació en països del nord d'Europa, com Suècia, Dinamarca i Finlàndia, així com als Països Baixos i al Regne Unit, especialment on figures similars a les seves gestionen de forma ordinària els serveis públics d'atenció primària i compren serveis sanitaris especialitzats i hospitalaris. Així mateix, el dret europeu promou expressament un model de gestió per a la provisió de serveis d'atenció a les persones, fonamentat en els principis de l'economia social. La Directiva 214/24 de la Unió Europea, de 26 de febrer, sobre contractació pública, en el seu article 77, permet la gestió de determinats serveis d'atenció a les persones a entitats socials que compleixin una missió de servei públic, garanteixin estructures participatives de governança i reinverteixin els excedents en l'interès general o els redistribueixin entre les persones que hi participen en base al treball i no al capital.
Com a entitats de l'economia social, les EVAs encaixen rigorosament en aquest esquema. La legislació de les comunitats autònomes que tenen competències plenes en serveis d'atenció a les persones, com és el cas d'Aragó, la Generalitat Valenciana o la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ha regulat a l'empara de la Directiva 214/24 i de la disposició addicional 49 de la Llei bàsica 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, fórmules no contractuals de col·laboració entre l'administració pública sanitària i les entitats de l'economia social per a la prestació de serveis d'interès general, com ara l'acció concertada o la gestió delegada. No es tracta de contractes típics; la directiva comunitària els defineix com un mecanisme de col·laboració extracontractual que no persegueix el lucre empresarial, sinó l'atenció a les necessitats socials. Per aquest motiu, no es regeixen per la legislació de contractes del sector públic, sinó per la seva normativa específica i pels principis de publicitat, transparència i no discriminació.
Avui dia a Catalunya hi ha tretze equips d'atenció primària gestionats mitjançant entitats de base associativa. La seva plantilla supera els set-cents cinquanta professionals i atén més de dues-centes mil persones.
280.000 ciutadans i ciutadanes, cosa que equival al 3,5% de la població resident a Catalunya, amb un pressupost global per al 2024 d'uns 120 milions d'euros sobre un pressupost total per a tots els equips d'atenció primària de Catalunya de 3.587,8 milions d'euros. Només el 2024, les Entitats de Base Associativa (EBAs) van realitzar prop d'un milió i mig d'actes mèdics.
Els resultats oficials de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, explotats per l'Agència de Qualitat i Avaluació de Catalunya, són molt reveladors. Les EBAs tenen un cost mitjà per usuari més baix, redueixen la taxa d'hospitalitzacions evitables, obtenen millors indicadors en la prescripció farmacèutica i, el més important, aconsegueixen una satisfacció més alta tant d'usuaris com de professionals, en relació amb les restants formes de provisió de serveis d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut i les organitzacions sanitàries integrades.
Segons l'enquesta Plaença 2024, la valoració mitjana dels pacients va ser de 8,09 sobre 10, davant del 7,73 sobre 10 de l'Institut Català de la Salut. Des de fa més de vint-i-cinc anys, en què hi ha dades de la Central de Resultats del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya, els tretze equips gestionats per les EBAs es situen de manera sistemàtica entre els vint primers dels 378 equips d'atenció primària de Catalunya. Són dades d'explotació continuada en els últims vint-i-cinc anys.
Estudis d'impacte, com el del professor Ruiz Téllez en el seu llibre "Al otro lado del espejo", indiquen que si tots els equips d'atenció primària de Catalunya adoptessin aquesta forma de gestió, es podrien estalviar mil cinc-cents milions d'euros anuals i incorporar al sistema públic de salut de Catalunya prop de nou-cents metges d'atenció primària addicionals, que, com vostès saben molt bé, bona falta ens fan.
Permetin-me concloure aquesta primera part de la meva intervenció amb tres idees. Les EBAs són un model plenament ajustat al dret, finançat, avaluat i controlat públicament. Els seus resultats continuats des que hi ha registres oficials en qualitat, sostenibilitat i satisfacció són superiors als de la resta de models de gestió dels serveis sanitaris d'atenció primària que s'han implementat a Catalunya. Representen professionalisme i autogestió organitzats en clau d'economia social i solidària, revertint els seus excedents a la societat i, per tant, aportant un doble valor afegit a la ciutadania.
En definitiva, són un instrument valuós per reforçar i transformar el sistema públic de salut en benefici de tots els ciutadans i les ciutadanes, i en aquest sentit esperem del Parlament de Catalunya el seu reconeixement i el seu impuls.
Quant a la valoració que ens mereix el projecte de llei de l'economia social i solidària de Catalunya, des de Ceba defensem la procedència i oportunitat d'aquesta iniciativa legislativa com una eina indispensable, no només per impulsar un model d'economia alternatiu al model capitalista neoliberal i a l'intervencionisme de l'Estat, que incentivi l'esforç i primi el treball sobre el capital en interès de les persones i de la societat en el seu conjunt, sinó també com una de les lleis imprescindibles per ordenar la prestació dels serveis públics d'atenció a les persones mitjançant la transposició de les directives 2014/23 i 2014/24 del Parlament Europeu i del Consell sobre l'adjudicació de contractes de concessió i sobre contractació pública, respectivament. Aquesta transposició és una peça clau que, d'altra banda, fa més de deu anys que espera en el cas de Catalunya, com vostès bé saben. A partir de les esmenes que hem proposat al projecte de llei que ens ocupa, observem diversos aspectes que, al nostre entendre, mereixen una profunda reflexió.
En primer lloc, l'article 3.1 del projecte de llei inclou dins el concepte d'economia social i solidària les iniciatives comunitàries, com pot ser el projecte d'un hort comunitari o una plataforma d'economia basada en l'intercanvi. Aquestes iniciatives, sens dubte, són lloables i útils a la societat, però al nostre entendre, no tenen emparament en la Llei bàsica 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social. No compleixen els requisits identitaris de l'economia social i solidària reconeguts universalment i no comparteixen bona part dels fins i els trets substantius que caracteritzen les empreses, institucions i entitats de l'economia social. Un dels requisits característics de les quals és precisament desenvolupar activitats econòmiques o empresarials, motiu pel qual pensem que s'haurien d'excloure de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei i ser objecte d'una regulació legal autònoma en el seu cas.
En segon lloc, l'establiment de requisits diferenciats per constituir empreses, institucions i entitats de l'economia social i solidària i per integrar empreses, institucions i entitats de l'economia social amb activitat socioempresarial, amb l'objectiu de reservar a aquesta segona categoria l'accés a les mesures de promoció i foment de les administracions catalanes, no té al nostre entendre cap sentit. Aquesta diferenciació hauria de ser suprimida i, en conseqüència, els articles 5, 6 i 7 del projecte de llei no tenen emparament en la llei bàsica d'economia social, no responen a la realitat i són a totes llums discriminatòries i disfuncionals, especialment en el cas de les empreses, institucions i entitats amb activitat socioempresarial d'atenció a les persones, on l'exigència per accedir a aquesta categoria es basa en la forma jurídica que adopten les entitats. Aquest criteri és injustament restrictiu a la vista dels trets identitaris de l'economia social i solidària reconeguts internacionalment.
Malgrat la redacció més oberta de l'article 6 que adopta el projecte de llei en relació amb la seva versió anterior aprovada pel Govern en la sessió de 8 d'abril de 2024, una interpretació restrictiva de l'expressió referida a les entitats d'economia social i solidària amb activitat socioempresarial d'atenció a les persones exigeix que han de reunir una de les formes jurídiques regulades a l'article 3.2, com cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions que duen a terme activitats econòmiques, societats laborals, empreses d'inserció, centres especials de treball, confraries de pescadors i societats agràries de transformació. Aquesta situació podria excloure les seves d'aquesta categoria d'entitats, la qual cosa seria irracional i injust tenint en compte la naturalesa inequívocament socioempresarial i solidària que tenen aquestes entitats, així com el seu pes i rellevància en la provisió de serveis sanitaris públics d'atenció primària i comunitària.
En tot cas, si es considera imprescindible l'establiment de requisits específics pel que fa a les empreses, institucions i entitats de l'economia social i solidària que presten serveis a les persones, per evitar els efectes perniciosos que s'acaben d'esmentar, aquests requisits haurien de ser els establerts a l'article 77.2 de la Directiva sobre contractació pública, per reservar a determinades organitzacions el dret a participar en procediments d'adjudicació de contractes públics en el cas de serveis socials, educatius i de salut.
En tercer lloc, atès que la disposició legal objecte d'anàlisi, juntament amb la Llei de contractació pública de Catalunya, les lleis dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris i socials, i la Llei del tercer sector social de Catalunya, conformen la transposició de les directives europees sobre adjudicació de contractes de concessió i sobre contractació pública, i atès que totes elles regulen aspectes complementaris de la contractació pública, l'adjudicació dels contractes de concessió i les formes de gestió no contractuals dels serveis públics d'atenció a les persones, seria desitjable, i així els hi demano, que totes elles, si és possible, es trametessin paral·lelament i fossin objecte d'un seguiment exhaustiu per part d'aquesta ponència.
A fi d'assegurar la congruència en les seves previsions, sense perjudici de llurs especialitats, no pot ser que la llei d'economia social i solidària determini, per una banda, quines són les entitats d'economia social i solidària susceptibles de proveir serveis públics a les persones, per exemple, i en canvi, siguin altres els criteris en base als quals aquesta categoria es defineix per part d'altres lleis sectorials aprovades igualment pel Parlament de Catalunya. És una incongruència que crec que és tècnicament insostenible i políticament no té el més mínim sentit en un país com el nostre que pretén ser modern i legislativament ben dotat.
Poso a la seva disposició la totalitat de les esmenes que l'Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa ha presentat al director general de l'Economia Social i el Cooperativisme del Departament de Treball en els dos tràmits d'audiència que se'ns han conferit en relació a l'avantprojecte de llei que ens ocupa i que hem remès als serveis de suport d'aquesta ponència perquè els hi traslladin a totes i a tots vostès.
En definitiva, des d'ACEBA els agraïm sincerament l'oportunitat que ens han brindat d'escoltar la nostra anàlisi i les nostres propostes en ordre a la tramitació del projecte de llei d'economia social i solidària de Catalunya. Confiam que les il·lustres diputades i diputats que integren aquesta ponència, així com la resta de diputades i diputats que conformen l'hemicicle, tindran una especial cura d'ordenar adequadament i amb encert l'economia social i solidària en el nostre país.
En el marc d'una societat democràtica que posa en el centre de la seva atenció el benestar de les persones, conferint carta de naturalesa a les entitats de base associativa, aquestes esdevenen un instrument de l'economia social i solidària fonamentat en el professionalisme i l'autogestió, cridat a créixer i consolidar-se per enfortir i transformar el sistema públic de salut de Catalunya en un futur ben proper.
Moltes gràcies. Gràcies, s'ha excedit en el temps, però hem estat generosos per part nostra perquè pogués acabar la seva intervenció, que vèiem que la tenia escrita i preparada. Ara és el torn de la senyora Pérez, gràcies.
Molt bé, doncs, moltíssimes gràcies als membres de la Comissió d'Empresa i Treball per convidar-nos a participar en aquesta ponència sobre el projecte de llei de l'economia social i solidària. Per la Coordinadora Catalana de Fundacions, és un gran honor i una oportunitat poder expressar el nostre punt de vista al respecte.
Una breu presentació de la Coordinadora Catalana de Fundacions: és l'associació que agrupa i representa les fundacions a Catalunya. Comptem amb més de 800 fundacions associades de tots els àmbits, esteses per tot el territori, i representem un col·lectiu de més de 2.000 fundacions actives que donen feina a més de 100.000 persones i un voluntariat de més de 45.000 persones. Per tant, un autèntic capital humà i social al servei de l'interès general que ens caracteritza com a país, amb una gran tradició i un gran arrelament.
Com a consideracions prèvies, abans d'entrar en els comentaris a l'articulat de la llei, volem expressar que valorem molt positivament una llei d'aquestes característiques. Pensem que enforteix, promou, fomenta i, en definitiva, dona visibilitat a un sector social i econòmic molt important. És un pas endavant i, per tant, volem expressar la nostra valoració positiva davant d'aquesta iniciativa legislativa.
També volem expressar, i ara ho desenvoluparem amb una mica més de precisió, que considerem que la llei catalana s'allunya del marc legal europeu, del marc legal espanyol i fins i tot del desenvolupament que han fet algunes comunitats autònomes. Això ens preocupa perquè genera una certa complexitat o inseguretat jurídica, i ara ho explicarem una mica més.
Entrem ara, si voleu, en les consideracions i aportacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions al text legal. Pel que fa al concepte d'economia social i solidària que està detallat en l'article 3, nosaltres proposem una definició més alineada amb el marc de referència.
La Llei 5/2011, que té el caràcter de normativa bàsica, estableix una definició del que és l'economia social. Considerem que l'article 3 és complex des del punt de vista de la definició del concepte. Igualment, en aquest mateix article, l'article 3.2, pel que fa a la definició de les entitats d'economia social, el redactat ofert ens sembla feixuc i carregós. Fa moltes remissions i és difícil de comprendre. Per tant, suggerim detallar qui són aquestes entitats d'economia social en un article ad hoc, i que aquesta redacció pugui estar alineada amb la legislació estatal, que actualment també està en tràmit de modificació en el Congrés de los Diputados. Considerem que el redactat de la legislació estatal és més clar i correcte, fins i tot des d'un punt de vista de tècnica legislativa.
Pel que fa als principis i valors que es detallen en l'article 4 del projecte de llei, pensem que el redactat és correcte, però farem algunes aportacions en les propostes d'esmenes per simplificar i garantir que la legislació sigui clara, nítida i fàcil de complir, sobretot pensant en les entitats a les quals s'adreça, que majoritàriament són de petita i mitjana dimensió. Aquestes entitats són un reflex de la realitat de les petites i mitjanes organitzacions a Catalunya. Proposem que s'enunciïn principis com, per exemple, l'article 4e, que parla de transformació social feminista, d'igualtat de gènere, igualtat de tracte i no discriminació respecte a la diversitat de persones. Considerem que cal simplificar aquest redactat, així com l'apartat G de l'article 4, que fa referència al compromís amb el medi ambient i la voluntat de fer efectiva una transició energètica i ecològica.
A més, és important no abrumar les organitzacions amb requisits i complements que generen complexitat, especialment tenint en compte altres normes que també estan en tràmit, com la del tercer sector social. La millor manera d'assegurar el compliment normatiu és simplificar i alleugerir els requisits, proporcionant claredat i seguretat jurídica.
Respecte a la governança i la participació democràtica expressades en els principis i valors de l'article 4d, així com en els requisits de les entitats d'economia social i solidària amb activitat socioempresarial de l'article 5c, us ho donarem per escrit, ja que hem expressat aquestes qüestions en altres ocasions. Les fundacions, com saben, són entitats de base patrimonial que no tenen membres, i per tant, l'expressió de la governança és difícil que sigui democràtica en el sentit d'una persona, un vot, ja que l'òrgan de govern de les fundacions és un patronat, que és un òrgan col·legiat. Les fundacions poden tenir altres expressions de governança democràtica o participativa, com la transparència i les obligacions de rendició de comptes. És fonamental respectar la naturalesa jurídica de les fundacions i entendre que és difícil exercir un vot en aquestes entitats. La gestió ha de ser participativa, i en aquest sentit, també proposem una esmena de tipus tècnic que considerem rellevant.