Bona tarda i, després d'aquests problemes tècnics, podem començar aquesta comissió d'esports. En primer lloc, us donem trasllat de l'acord de la mesa del Parlament de sessió d'avui mateix, que davant de la situació excepcional de l'alerta de protecció civil de risc d'inundacions, ha acordat que els diputats i diputades de les comarques de l'Alt i Baix Empordà, de la Selva i el Gironès, que hagin de participar en una ponència o en una comissió, com és el cas d'aquesta, poden delegar el vot i, si és necessari, participar telemàticament en aquesta comissió. Hem estat treballant per fer-ho possible, i en Dani Cornellà, Jordi Vinyas i l'Isaac Pedrós ens acompanyen a través de la connexió telemàtica.
En segon lloc, us proposo una alteració de l'ordre del dia. Primer, demanaré substitucions, si hi ha alguna. Junts? Sí, el diputat Agustí Colomines substitueix el diputat Francesc de Dalmases. Sí, Natàlia Fabián substitueix a Mònica Ríos. I la Neus Balsera substituirà el Jordi Olbert en una estona. Gràcies.
Molt bé, doncs no hi ha més substitucions. Com us deia, aquesta alteració de l'ordre del dia, que ja es va comentar amb els portaveus dels diferents grups parlamentaris, aprovaríem per assentiment si és possible. Aquesta alteració inclourà un primer punt sobre el desdoblament de la compareixença de Miguel Ángel Galán i d'Oriol Camacho per informar sobre les eleccions a la Federació Catalana de Futbol i l'actuació del Tribunal Català de l'Esport, que estava prevista com a punt número 1 de l'ordre del dia. Si no hi ha cap inconvenient, aprovaríem per assentiment.
Per tant, el punt dos, que abans era l'u, començaríem ja amb aquesta compareixença de Miguel Ángel Galán, president de l'Associació Transparència i Democràcia a l'Esport.
I del senyor Oriol Camacho, secretari general de la Federació Catalana de Futbol, que tindran un temps d'intervenció cadascun d'ells de 15 minuts. Posteriorment, els grups tindran un temps d'intervenció de 5 minuts conjuntament amb les dues compareixences, i per últim, una resposta dels compareixents per 5 minuts. Si podem fer entrar, com que ja els hem rebut i saludat abans i porten una estona esperant, doncs si poden passar els compareixents.
Molt bé, doncs benvinguts, senyor Oriol Camacho i senyor Miguel Ángel Galán. Tenen un temps de 15 minuts cadascun per separat. Després, els grups intervenents tindran un temps de 5 minuts per fer preguntes sobre la seva intervenció o allò que considerin. I després, vostès tindran un temps de 5 minuts cadascun per contestar allò que puguin donar resposta o allò que considerin que han de manifestar. Per tant, comencem pel senyor Camacho, que té un temps de 15 minuts.
Moltes gràcies, president. Membres de la mesa, diputats, en primer lloc, moltes gràcies per convidar-me el dia d'avui a la Comissió d'Esports per explicar la meva vivència en relació a l'últim procés electoral a la Federació Catalana de Futbol. Les informacions que avui tinc intenció de subministrar es basen en la meva experiència personal, amb ple respecte a la presumpció d'innocència de les persones que puguin resultar afectades i limitat per qüestions de reserva de la pròpia instrucció judicial, aquelles informacions que hagin estat publicades i, per tant, que encara no hagin sigut públiques. Ho faig amb la finalitat de fer propostes a vostès de cara a possibles millores del procés electoral i del funcionament de determinats serveis públics, i ho faig per consciència i amb l'obligació tant moral com legal de col·laboració amb la justícia i la resta de poders públics.
L'últim procés electoral a la Federació Catalana de Futbol va estar presidit per una presunta fabricació massiva d'actes notarials amb documents escanejats, fotografies, documents en blanc, certificats estandaritzats sense escuts de club i signatures qüestionades que presumptament haurien estat falsificades per afavorir una candidatura, en particular la del senyor Soteras. Aquesta situació va comptar amb la participació activa de treballadors de la federació en la logística, tant en la preparació d'aquesta documentació remesa a la notaria com amb una estructura organitzada prèviament a través de xats de missatgeria instantània per atribuir aquesta feina de suport a la candidatura en personal laboral, amb l'ús de documentació federativa de les bases de dades lliurada a la federació amb finalitats diferents per completar aquestes actes notarials.
A més, es van dur a terme negociacions amb candidats que abanderaven l'oposició a canvi de càrrecs o llocs de treball a la federació, que finalment van acabar unint-se amb la candidatura del senyor Soteras. Aquella candidatura que va decidir no fer-ho va ser objecte d'atacs des de la pròpia federació, incloent-hi treballadors del gabinet de presidència amb la creació de perfils falsos a xarxes socials i altres accions.
També va haver-hi una manipulació de la Junta Electoral, usurpant-li funcions, indicant com havien de ser les resolucions, el caràcter que havien de tenir i el sentit de les mateixes. Es va crear una estructura paral·lela al marge de la Junta Electoral per afavorir la candidatura del senyor Soteras, per primera vegada en tots els processos electorals de la Federació Catalana de Futbol.
Es van substituir de les meses electorals els juristes per personal, el senyor Soteras i el director general, el senyor Calle, amb l'objectiu que les actes notarials atorgades pel senyor Soteras, que tenien carències evidents i que no complien, sota el meu punt de vista, amb les exigències del Tribunal Català de l'Esport, que havia ordenat ja l'elecció del procés electoral, no fossin detectades. Es van posar traves a tots aquells electors que volien votar amb actes notarials que no corresponien o que no havien estat atorgades pel senyor Soteras, que havien de ser escanejades i enviades per correu electrònic del director general al marge de la Junta Electoral. En definitiva, qualsevol jurista hauria impedit aquesta forma de procedir per controlar i manipular el procés electoral.
Durant la jornada electoral, aquestes actes atorgades pel senyor Soteras eren lliurades per personal de la seva candidatura als electors a la porta del col·legi electoral. Només es permetia la presència d'un elector dins del col·legi electoral, de tal manera que no es podia verificar el que estava succeint allà dintre, llevat dels interventors, que eren un de cada candidatura. Aquells que anaven a votar amb un acte notarial que no era el del senyor Soteras se'ls posaven traves, i això feia que en moltes ocasions desistissin de l'emissió del vot.
També vaig poder constatar indicis clars en aquesta fase processal que la campanya del senyor Soteras, les actes electorals, van ser sufragades presumptament amb càrrec al pressupost federatiu, i que es van utilitzar les targetes federatives que tenen els delegats en època electoral per afavorir presumptament la candidatura del senyor Soteras. La seva defensa jurídica en qualitat de candidat també va ser repercutida al pressupost de la Federació Catalana de Futbol, entre altres conceptes.
A la finalització del procés electoral, tots aquests treballadors que van participar en aquesta presumpta trama van ser premiats amb increments salarials i bonificacions. A més, tots aquells clubs que es va considerar que no havien votat pel senyor Soteras van ser objecte de diferents tipus de represàlies: paralització de subvencions, fixació de pitjors horaris de les competicions, repartiment partidista de pilotes de subvenció, expedients disciplinaris anul·lats per posteriors instàncies tant de la pròpia federació com del Tribunal Català de l'Esport.
Posteriorment al procés electoral, més o menys a l'abril de 2023, la federació va tenir coneixement tant dels recursos interposats al Tribunal Català de l'Esport com probablement de les investigacions policials. Es va enviar un correu electrònic massiu a tots aquells clubs que havien rebut actes notarials atorgades pel senyor Soteras, amb l'efecte que, amb caràcter posterior a la seva realització, contestessin que se'ls havia facultat per poder atorgar aquestes actes.
En el marc de les informacions publicades, consten més de 88 declaracions de directius de clubs que han reconegut que la seva signatura va ser falsificada. També consta informació publicada que indica que es van elaborar 234 actes notarials, inclús a clubs que havien manifestat que no anirien a votar. Per tant, sota el meu punt de vista, va haver-hi un falsejament majoritari de la voluntat dels electors, és a dir, que es va subvertir la legalitat del procediment electoral.
Amb caràcter posterior, també es va pressionar un comandament dels Mossos d'Esquadra perquè facilités informació tant al director general com al president en relació als investigadors que estaven fent interrogatoris a presidents i a secretaris de clubs per determinar si els havien falsificat la signatura o no. Sense ànim d'exhaustivitat, aquests serien els punts més destacats del que vaig tenir coneixement.
Aviam, pel meu propi coneixement, com pel que sembla que ha constatat la policia, el cap de tota aquesta presumpta trama és el director general de la Federació Catalana de Futbol, el senyor José Miguel Calle, a les ordres del president, el senyor Soteras. A més, un seguit de treballadors estan investigats, i en el cas del Tribunal Català de l'Esport, estan expedientades vint persones, que es van encarregar de la logística de tots els aspectes comentats.
El que els voldria traslladar és que, més enllà dels indicis contundents d'aquestes pràctiques irregulars, que no són úniques, sinó que hi ha molts indicis, inclús constatats per la pròpia administració esportiva, policial, judicial, inspecció de treball, etcètera, hi ha molts altres procediments judicials en curs i una multitud d'acomiadaments.
A l'empresa, amb el que podríem qualificar d'una política de terra cremada. Per tant, jo crec que el que es coneix és la punta de l'iceberg, que encara hi ha moltes coses que no es coneixen i que, per tant, això té una dimensió molt més gran del que es coneix. S'han utilitzat els serveis jurídics federatius també per protegir interessos personals, amb cessament de directius dissidents, amb represàlies contra treballadors i mitjans de comunicació que han publicat informacions contrastades. La majoria de casos, per no dir la pràctica totalitat, finalment han estat arxivats o desestimats.
En definitiva, hi ha una deshumanització, m'atreviria a dir, amb el tracte d'aquestes persones, especialment amb aquells treballadors, clubs o esportistes que d'alguna manera no han seguit els dictats de les indicacions que se'ls han donat. Hi ha hagut zero assumció de culpes, zero disculpes i una victimització permanent, afirmant que tot això és conseqüència d'una sèrie de conxorxes, d'opositors, etcètera, que no responen a la realitat.
Penso que és important considerar que moltes d'aquestes persones que han estat objecte de represàlies, especialment els treballadors amb molts anys d'experiència a l'entitat, mereixerien una disculpa institucional de la pròpia federació i un reconeixement públic pel tracte dispensat. La meva experiència, sense voler-la elevar a categoria, evidentment, com a testimoni en el procediment judicial i com a denunciant davant el Tribunal Català de l'Esport, m'ha generat un periple per diferents instàncies que m'agradaria traslladar sense que això impliqui elevar-ho a categoria, sinó per informar del que entenc que pot millorar-se o del que considero que no ha funcionat correctament.
El primer que voldria dir és que tot el que he comentat respon a una mala governança federativa per culpa d'unes persones concretes, i que, per tant, no es pot responsabilitzar ni a tercers ni a institucions. El primer que cal fer és una autocrítica del mal funcionament de la pròpia Federació Catalana de Futbol. Això és evident. Tot i així, això no vol dir que hi hagi d'haver una inactivitat dels poders públics davant d'aquesta situació tan pública i notòria, perquè, al final, qualsevol passivitat o inacció pot entendre's com una impunitat.
Penso que aquest cas posa de manifest que hi ha hagut una afectació clara i directa a la democràcia interna d'una entitat que exerceix competències públiques delegades i que rep importants subvencions públiques. En relació al Departament d'Esports, valoro positivament les declaracions del conseller en relació a la regularització del registre d'entitats esportives. No obstant això, considero que, de cara a futurs processos electorals, hauria de comportar l'eliminació dels instruments notarials, ja que, si no, el cens electoral queda absolutament obert i, per tant, qualsevol possible manipulació en cas que hi hagi intenció de fer-ho.
M'ha sorprès que en un cas tan flagrant no s'hagi activat la inspecció esportiva. Som coneixedors que no hi ha un cos de funcionaris específicament dedicat a això, però altres funcionaris del departament podrien haver assumit aquestes tasques. També m'ha sorprès la manca de col·laboració amb el síndic de Greuges, que ha comptabilitzat més de 15 assumptes pendents sense resposta per part del Departament d'Esports, alguns dels quals porten més de quatre anys incoats.
A més, m'ha sorprès que davant d'un cas flagrant on s'ha constatat un mal ús dels instruments notarials no s'hagin escomes reformes legislatives del decret d'entitats esportives. En l'últim frau electoral a la Federació Catalana de Futbol, que es recorda que és del 2005-2006, va haver-hi una modificació immediata del decret per garantir la legalitat del procés. Aquestes són les qüestions que vull deixar sobre la taula perquè es valorin i, en tot cas, s'impulsi el que es cregui adient quant a la seva modificació.
En relació al Tribunal Català de l'Esport, també m'agradaria dir que la meva denúncia va estar paralitzada pràcticament un any i escaig fins a la intervenció del síndic de Greuges i del GAIP. Va haver-hi una manca d'immediatesa en la presa de decisions que pot interpretar-se com un cert marge d'impunitat davant d'aquestes conductes. Després s'ha acordat la suspensió per prejudicialitat penal, un criteri discutible, i l'arxiu parcial de la denúncia referent a la part econòmica que no consta que s'hagi traslladat a l'òrgan competent perquè ho investigui. Per tant, crec que aquests aspectes són clarament millorables. En relació a l'oficina antifrau, com bé saben...
És un cas també bastant públic. A mi inicialment se'm va atorgar protecció en el marc de la llei 2/2023 com a alertador de corrupció. Posteriorment, a petició de la Federació, se'm va retirar. Després vaig recórrer, se'm va tornar a donar i, posteriorment, se'm va tornar a retirar. En fi, hi ha hagut uns esdeveniments d'anar i tornar en la protecció.
Crec que, com a experiència, i després de compartir-la amb molts alertadors de corrupció amb els quals he entrat en contacte, creiem, sense que m'hi rogui cap representació, que l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) té un criteri absolutament restrictiu en matèria de protecció d'alertadors. Penso que se sacralitzen massa les formalitats i no s'està tant a la finalitat de la llei, que cada vegada es denuncien més infraccions de corrupció. En aquest sentit, la doctrina del magistrat i doctor en dret, el senyor Eloy Velasco, que ha escrit un llibre específic sobre el tema, té una visió molt més oberta que crec que podria adoptar perfectament l'Oficina Antifrau aquí a Catalunya.
En relació a la meva condició de testimoni, no entraré en debats, ja que a la Comissió d'Esports evidentment va haver-hi un debat sobre el nivell que es podia donar de protecció als alertadors. En el procediment judicial se'm pot considerar testimoni, com es consideri. El que no hi ha dubte és que sóc denunciant davant el Tribunal Català de l'Esport. Per tant, lamento que s'hagin utilitzat excuses per no protegir-me, però el que m'interessa és que es millori l'aplicació de la llei i no entraré en cap debat concret.
Un altre aspecte que crec que s'hauria de millorar és la col·laboració i l'intercanvi d'informació quan hi ha aspectes judicialitzats amb els propis jutjats, ja que he pogut constatar que no he estat puntualment informat de totes les situacions que els he comentat. També penso que hi ha una manca de seguiment, d'assessorament i de suport psicològic als alertadors, que són qüestions previstes a la llei. Sorprèn quan l'execució del pressupost de l'OAC, segons es comptabilitzi o no els romanents provinents de l'exercici anterior, és entre el 60 i el 90%. Per tant, crec que hi hauria la possibilitat de millorar la presència de professionals de la psicologia o de lletrats que poguessin assessorar els alertadors en aquesta matèria.
Hem conegut les reticències a sancionar; ja tenim el primer cas que ha tingut proposta de sanció, per tant, això representa una millora considerable. A més, valoro molt la tasca de sensibilització que fa l'OAC, que en aquest sentit penso que és molt positiva. Com a conseqüència de tot això, la proposta que els llenço, i vostès ja decidiran, és valorar la possibilitat que les funcions de protecció es traspassin al síndic de Greuges, d'acord amb els principis de Venècia i com molts altres països europeus, o bé que el síndic tingui capacitat de supervisar els expedients de protecció d'alertadors, que actualment no té aquesta competència.
Finalment, voldria fer una valoració molt positiva d'altres serveis públics amb els quals he tingut contacte durant tota aquesta experiència, com l'atenció primària, la salut laboral, els propis jutjats, i sobretot a l'àrea anticorrupció dels Mossos d'Esquadra, que fan una feina magnífica i no estan prou reconeguts. M'he trobat amb una gran professionalitat, rigor, empatia i vocació de protecció a les persones, cosa que agraeixo.
Per acabar, crec que els fets que he posat de manifest són molt greus, ja que es van subvertir uns resultats electorals, cosa que acredita una manca de democràcia interna amb afectació als clubs i a una entitat que exerceix competències públiques. No es té una panoràmica prou completa del que està passant a la Federació Catalana de Futbol, malgrat que molts poders públics ja tenen coneixement, però d'una forma segregada i no en el seu conjunt.
Reconec que el Departament d'Esports té una situació jurídica complexa, i entenc que no es vulgui intervenir amb contundència per prudència i per no desestabilitzar més aquesta institució i no empitjorar la situació actual. No obstant això, s'ha de tenir clar que la veritat se sabrà abans o després i que potser s'està fent un mal superior del que es vol evitar.
Crec que cal investigar fins al final i conèixer tots els fets, tant en relació al procés electoral com en altres qüestions. He comès el mateix error, que per estabilitat institucional he estat durant molt temps legitimant certs comportaments, tant davant l'assemblea de clubs com davant jutjats públicament. Penso que això ha estat percebut per part dels dirigents actuals de la federació com una percepció d'impunitat, i crec que no és el missatge que s'ha de donar. És el moment de dir prou.
Moltes gràcies, president, per la seva generositat i quedo a disposició per a les preguntes que puguin sorgir.
Moltes gràcies. A veure, és el torn del senyor Miguel Ángel Galán. Té un torn de quinze minuts i qualsevol qüestió que li preguntin podrà contestar en un segon torn de quinze més.
Muchas gracias, presidente. Buenas tardes a todos y a todas. En primer lugar, daros las gracias por haberme permitido expresar aquí lo que vengo a contar sobre la Federación Catalana de Fútbol y su corrupción. También quería dar el pésame a las familias de las víctimas del accidente ferroviario de Adamuz y desear una pronta recuperación al presidente Salvador Illa.
Estoy un poco sorprendido, porque tengo a mi lado al que era secretario general de la Federación Catalana de Fútbol. No era un cualquiera que pasaba por aquí, no le conocía, y ha relatado una serie de hechos que están siendo investigados en el juzgado de Sabadell, donde la asociación que yo presido es acusación popular. Me llama la atención cómo tiene que ser el nivel de corrupción en la Federación Catalana de Fútbol para que el secretario general tenga que ser un testigo protegido, como si esto fuera una trama de mafia. Esto demuestra el nivel de corrupción que tiene la Federación.
Nosotros, la Asociación Transparencia y Democracia en el Deporte, hemos denunciado a lo largo de estos años numerosos casos de corrupción en España, desde el caso Soule de Ángel María Villar, presidente de la Federación Española de Fútbol, hasta el caso de la Supercopa de España de Rubiales. Estamos familiarizados con la lucha contra la corrupción. En este contexto, el señor Soteras, presidente de la Federación Catalana de Fútbol, ha estado involucrado debido a sus lazos con Rubiales.
Hoy vengo a denunciar ante este Parlamento la corrupción electoral del señor Soteras y del señor Calle, director general de la Federación, ambos imputados por falsedad documental en el juzgado de Sabadell. Lo más grave es que el Govern de Cataluña, con su consellera al frente, no solo mira hacia otro lado, sino que es cómplice de mantener esta situación.
Además, quiero hablar de una trama que existe entre el secretario general del Deporte, Abel García, y el director general de la Federación, José Miguel Calle. Más adelante entraré en profundidad sobre esta connivencia política y federativa que ha permitido blindar un sistema de corrupción y manipulación electoral que hoy denunciamos ante este Parlamento.
Es inaudito que José Miguel Calle, señalado por los Mossos d'Esquadra en el procedimiento penal de Sabadell como la cúspide de la trama criminal organizada, venga a declarar aquí voluntariamente, vulnerando gravemente el principio del deber de neutralidad que se le debe a todo trabajador. Que viniera una persona de la Junta Directiva de Soteras tendría sentido, pero que venga un trabajador, José Miguel Calle, y otro trabajador, el señor Garrido, a defender las elecciones manipuladas de 2023, llama la atención sobre cómo utilizaban los servicios federativos para falsificar actas de presidentes de clubes.
Es público y notorio que ha salido en todos los medios de comunicación. En esas escuchas telefónicas de los Mossos d'Esquadra, un trabajador de la Federación le decía a su novia: "Hoy no me esperes a cenar porque estoy en la Federación falsificando firmas". ¿Cómo puede este Govern permitir que la corrupción se haya instalado en la Federación Catalana de Fútbol?
El señor Soteras fue aplaudidor de Rubiales en aquella vergonzosa asamblea donde se intentaba blanquear la agresión sexual del beso a Jenni Hermoso. Además, el señor Soteras también está siendo investigado en el juzgado de Majadahonda, en el llamado caso Brody, relacionado con la Supercopa de España.
Había un sistema informático en la Federación Catalana de Fútbol, denominado Sistema NovaNet, que el señor Soteras vendió a precio de saldo a la Federación Española de Fútbol. En las conversaciones telefónicas intervenidas por los Mossos d'Esquadra, se demostraba cómo se estaban repartiendo esa aplicación informática y el dinero que luego fue a parar a la Federación Española de Fútbol. En esa sociedad limitada, NovaNet, están muchos directivos de la Federación Española de Fútbol, así como el presidente de la Federación de Fútbol de Asturias. También hay otras personas señaladas por los Mossos d'Esquadra en el contexto de la diligencia del juzgado de Sabadell, como es el directivo Jordi Bonet, quien se le acusa de utilizar tarjetas federativas para fines privados.
Anuncio aquí que continuaremos con esta denuncia.
En el proceso en el que somos acusación popular, en el Juzgado de Sabadell vamos a pedir su imputación formalmente. No solo vamos a hablar de la corrupción electoral del señor Soteras, sino también de los últimos acontecimientos que, antes de esta comparecencia, no se habían producido, como es la petición de 441 clubes catalanes de una asamblea extraordinaria para debatir una posible adelanto de elecciones. Sin embargo, la Generalitat y su conseller han cruzado una línea roja. Ayer por la tarde, antes de esta intervención, me llegó por correo electrónico de la asociación una resolución donde el conseller ha pisoteado la democracia interna de la Federación Catalana de Fútbol, agarrándose a un poder que no le corresponde al vetar lo que se puede debatir en una asamblea general.
El Decreto 58/2010 es clarísimo: la asamblea tiene competencia para aprobar una convocatoria de elecciones, así como para establecer el reglamento electoral y el calendario electoral. Negar que pueda decidir sobre elecciones anticipadas es manipular la norma para proteger a una junta y silenciar a los asambleístas. Que nadie se engañe, lo que ha hecho la Generalitat no es un simple error técnico, es un golpe institucional contra la voluntad de los clubes y de los asambleístas. Han decidido proteger a esta junta, imputada por corrupción, antes que respetar la democracia interna.
Desde aquí le digo al conseller, aunque ya se lo he manifestado también por redes sociales, que no vamos a aceptar que el deporte catalán se convierta en un cortijo político. Vamos a llegar hasta el final en los tribunales para que nadie vuelva a jugar con las reglas que solo le convienen. Por eso vamos a responder en dos frentes: esa resolución que conocimos ayer la vamos a impugnar en el contencioso administrativo, pidiendo medidas cautelarísimas, y vamos a presentar una querella por presunta prevaricación administrativa contra el conseller, contra Abel García, que es el secretario del Deporte, y contra Carmen Bastida, la directora.
Creemos que esa resolución es injusta y arbitraria. ¿Por qué? Porque aquí, en este mismo espacio, el señor conseller dijo textualmente que, si no se convocaba la asamblea por parte de la Federación Catalana de Fútbol, la iba a convocar él, porque sus asesores jurídicos le habían indicado que había que convocar esa asamblea. Sin embargo, en la resolución de ayer, rehízo el orden del día sin competencia. Es decir, obligó a la Federación Catalana de Fútbol a que convocara esa asamblea, pero excluyó del orden del día que se pudiera debatir sobre una moción de censura, argumentando que era una moción encubierta.
El decreto contempla una figura que se llama separación, y con mayoría simple se podría separar al señor Soteras. Por tanto, no es un fraude de ley de estos clubes catalanes de fútbol a los que acusa el conseller, sino una herramienta democrática que permite a los estatutos de la Federación Catalana de Fútbol y el decreto que, en una asamblea, todos los futbolistas, entrenadores, clubes y árbitros catalanes decidan si hay que convocar unas elecciones anticipadas, porque tienen competencia para ello. Sin embargo, no se les ha permitido. Estos 441 clubes que han solicitado la asamblea representan casi 400 municipios de Cataluña. Y no lo hace solo la oposición, lo hacen los clubes de Cataluña, representados por dos clubes muy importantes, entre ellos el Olot y el Europa.
Por tanto, creo que esos clubes que representan a más de 400 municipios catalanes deben ser oídos en una asamblea. Son la voz del deporte local de Cataluña. El gobierno y su conseller les han dado la espalda. Como ya adelanté al principio de mi intervención, no solo vengo a denunciar la corrupción electoral presunta del señor Soteras y del señor Calle en esas elecciones de 2023, que están judicializadas en el Juzgado de Sabadell. Vengo también a denunciar que este gobierno y este conseller de Deportes quieren blindar a esta directiva y preparar el terreno para poner a su candidato.
En esa trama que mencioné al principio, entre el director general de la Federación Catalana de Fútbol, José Miguel Calle, y el secretario de Deportes, Abel García, está la intención de colocar a su candidato, que es el recién nombrado vicepresidente de la Federación Catalana de Fútbol, Antonio Escudero. Ese es el candidato oficialista del conseller de Deportes, Javier García, pactado con José Miguel Calle.
Va diciendo por ahí la catalana que tiene algo que ver con él, que tiene al conseller de Deportes con él, que Abel García va a hacer lo que diga él, porque cuando se retire de la política, en esa puerta giratoria, le va a meter en la Federación Catalana de Fútbol. Son cosas que él va repitiendo. Luego, como va a estar declarando él, se preguntará a José Miguel Calle cuál es su relación con Abel García y si quieren colocar a un candidato oficialista. Nosotros, la asociación, no representamos a ningún candidato opositor a las fronteras. No vamos ni con Jordi Bonet, ni con Juan Cuisert, ni con otros candidatos opositores a Soteras. Representamos la transparencia. Solo queremos que cuando se celebren unas elecciones, el Govern y la consejería de Deportes sean garantes de la limpieza y la transparencia, poniendo mecanismos para que no se vuelva a repetir lo que ha dicho el secretario general sobre actas falsificadas de presidentes de clubes ante notario. Queremos que el que vaya a votar, sea el señor Soteras, sea el señor Llauradó, pueda votar en libertad.
En este espacio público que se ha blindado, queremos que se sepa todo, no solo las cuestiones de corrupción de esas elecciones de 2023, sino lo que puede pasar a futuro. Si en un futuro el señor Soteras dimite, como parece ser en los próximos meses, el que va a tomar el poder es el vicepresidente primero, Antonio Escudero, quien en esta trama que denuncio, quiere poner al candidato oficialista. Quiero terminar diciendo que nosotros representamos al deporte del fútbol español, no solo a todos los clubes de España, sino también a los clubes catalanes, los 441 clubes catalanes que han pedido esa asamblea. Hay que defenderlos hasta el final. Lo vamos a llevar hasta las últimas consecuencias, tanto en la vía contencioso-administrativa como en la vía penal, en esa querella que ya hemos anunciado que vamos a interponer contra el conseller por presunta prevaricación administrativa.
Creemos que la resolución de ayer es una ignominia para el fútbol catalán. ¿Por qué? Porque no se respeta un principio democrático. Sobre todo en ese recurso contencioso-administrativo que vamos a interponer, que estará enfocado a derechos fundamentales de la Constitución Española, que es el derecho a elegir libremente a sus representantes. Es decir, que no un conseller en una resolución injusta rehaga el orden del día, atribuyéndose competencias que no le corresponden. Lo que pedían los clubes era un acto administrativo reglado en el decreto y los estatutos, que es con el 15% de la asamblea; ellos consiguieron el 40%. Estamos hablando de más del 40% de la asamblea que consiguió pedir una asamblea, que es lo que marcan los estatutos.
El orden del día tiene que ser previamente controlado por el señor conseller. Se convoca la asamblea, y los acuerdos que se hagan en esa asamblea, si son contrarios a derecho, los impugna la propia Generalitat de oficio o el propio Soteras, pero la asamblea se convoca. Porque convocar elecciones es una de las competencias que tiene la asamblea, derivado de sus estatutos y del decreto. No se añade el término temporal, si es a mitad del mandato. Entonces, que el conseller venga a decir que es una moción de censura encubierta, porque es una sesión anticipada, es un error. Si la asamblea es soberana para decidir unas elecciones anticipadas, lo van a debatir.
En ese punto del día se decía debatir, ya no era si se iba a aprobar. No se ha dejado debatir en una asamblea libremente si se quieren unas elecciones anticipadas. Por tanto, creo que el conseller y la directora, Carmen Bastida, quien me recibió amablemente y me dio explicaciones de por qué el Tribunal Catalán del Deporte no había intervenido en estas corruptelas de la Federación Catalana de Fútbol, no me convencen, pero las respeto. No entiendo por qué no se habían nombrado todavía miembros del tribunal y no se pueden resolver las resoluciones. Respecto a estos hechos federativos, ellos no estaban organizados. Un poco disculpando al señor conseller, pero después de que se ha creado este departamento, se podría haber presentado la acusación popular en el juzgado de Sabadell. ¿Por qué el departamento de deportes no se ha presentado como acusación popular? ¿Por qué no se va a ver si puede destapar la verdad?
Que tenga que defender a los clubes catalanes. Lo hacemos encantados, pero no creo que tenga que venir nadie de fuera a defender a los clubes; tendría que ser el propio conseller quien defienda los intereses de los clubes catalanes. Y vuelvo a repetir, estos 441 clubes catalanes representan a más de cuatro municipios de Cataluña. No se les puede ignorar. Muchas gracias.
Moltes gràcies i ara donarem pas als grups parlamentaris. Abans de donar pas, només dir-li al senyor compareixent que la compareixença del director general ha estat demanada per diferents grups parlamentaris; no compareix voluntàriament o per motu proprio, sinó que és una demanda de tres grups parlamentaris, els mateixos que aquesta compareixença de vostès. Per tant, ara, per ordre dels compareixents, té la paraula Esquerra Republicana.
D'acord, moltes gràcies, president. Bona tarda a tothom i un agraïment especial als dos compareixents d'avui, a Oriol Camacho i al senyor Miguel Ángel Galán, per les seves explicacions i posicionaments sobre el tema que avui ens ocupa. Permetin-me començar fent una reflexió que fèiem l'altre dia també al conseller: el futbol català no pot estar sota sospita. Des del nostre punt de vista, creiem que no ens ho podem permetre, que estigui sota sospita constant. Per això, creiem que el Parlament té la responsabilitat i l'obligació de vetllar per la neutralitat, per la transparència i el bon govern, també en l'esport i, en aquest cas, en el futbol i en el marc de la Federació Catalana d'aquest esport.
Considerem que és necessària la sessió d'avui amb diversos compareixents, com la que vam fer el passat novembre amb el conseller. També vull fer una referència especial al senyor Camacho i suportar la seva situació personal, de persona alertadora. Sempre diem que els alertadors són herois quotidians. Hem tingut l'ocasió de debatre sobre la protecció de les persones alertadores en altres comissions. Avui no ens ocupa tant aquest tema, però sí que li volem fer arribar el suport per haver alertat, per haver denunciat i per haver exposat totes aquestes males praxis i situacions que ens detallaven i que s'estan investigant en el jutjat corresponent.
El cert és que tenim una situació complexa a la Federació Catalana de Futbol, un procés judicialitzat amb presumptes delictes, falsificació documental i administració deslleial. Això és greu perquè contamina l'àmbit de l'esport, que hauria de ser un espai de trobada, transparent, obert i inclusiu, que ha de servir per garantir la pràctica esportiva i per poder avançar en la igualtat, en la feminització de l'esport, en la cohesió i en el benestar. Nosaltres volem mans netes a tot arreu, també en l'àmbit esportiu, perquè això genera confiança.
No obstant això, no és el que està passant. Els deia abans que el 25 de novembre va compareixer el conseller acompanyat del secretari general de l'Esport i en aquell moment ja li vam qüestionar la inacció del Tribunal Català de l'Esport, si més no la lentitud del procés davant les denúncies efectuades. Finalment, es va obrir un expedient disciplinari sense mesures cautelars i es va arxivar la qüestió de l'ús il·lícit de fons privats perquè no els competeix, segons el seu posicionament, malgrat que també ho vam qüestionar.
Avui tenim l'oportunitat d'escoltar-los a vostès i això és molt rellevant per poder tenir totes les visions d'aquest cas. Com ens explicaven, tant Oriol Camacho com el senyor Galán han vist corrupció electoral, especialment la vivència més personal del senyor Camacho, que ens explicava la greu situació de falsejament de la voluntat popular. A nosaltres no ens pertoca jutjar això aquí; hi ha els Mossos i els jutges que fan la seva feina d'instrucció i esperem que es resolgui quan es faci el judici.
En tot cas, sí que ens interessa saber, i per això els hi fem algunes preguntes: quines mesures creuen que caldria impulsar per evitar la corrupció en una federació esportiva com la de futbol? Algunes ja les han dit, per exemple, el sistema de vot en les eleccions. Parlava el senyor Camacho de superar els instruments notarials. Què proposarien, per tant, per substituir els instruments notarials? Amb l'actualització del registre esportiu ja n'hi hauria prou? Caldria avançar cap a altres mecanismes? Faria falta habilitar un cos d'inspectors perquè qualsevol elecció, en qualsevol federació, tingui aquesta sobrevigilància si s'escau? Ens interessa molt saber com podem legislar o què podem fer des d'aquest Parlament per evitar que això passi. Ja no hauria de passar, perquè hauria de sortir des del compromís ètic de qualsevol persona que té alguna responsabilitat pública, encara que sigui davant d'una federació esportiva, com la Federació Catalana de Futbol. Tot allò que puguem fer des d'aquí a través del marc legislatiu o d'aquells mecanismes ens interessa.
M'agradaria molt saber-ho. Podríem també saber si ha quedat afectada la neutralitat de la federació. Crec que és una pregunta retòrica perquè ja ens han dit que sí, la tenia preparada, però vostès ja ho han explicat pel fet que treballadors estiguessin fent campanya en el marc de les seves funcions. Com afecta això després en la confiança, el fet que hi hagi quedat tacada aquesta neutralitat? Segurament són preguntes retòriques, però ens interessava molt aquest tema.
Al senyor Galán també li voldria preguntar, tot i que ara al final ja ho ha explicat, com justificaria que sí que es pot fer l'assemblea general per debatre sobre les eleccions anticipades, davant del que diu la resolució del conseller d'ahir, que va dir que no. Ens interessa aquesta explicació, ja que s'ha de poder debatre una mica de tot. Per resumir-ho amb les meves paraules, s'ha de poder debatre de tot i, en tot cas, si després l'assemblea pren algun acord que contravé el marc normatiu, llavors es poden fer els recursos o les impugnacions, però no fer aquest veto d'entrada. Si això és així, s'hi pot justificar amb els estatuts o amb els reglaments o amb les lleis que vostè, òbviament, domina.
Bàsicament, són aquestes preguntes. No és qüestió que des d'aquí fem un nou judici a les persones que ja tenen uns procediments judicials oberts, sinó que és qüestió, president, que vetllem perquè qualsevol àmbit de la nostra societat, en aquest cas el futbol i, en concret, la Federació Catalana de Futbol, tingui les mans netes i, per tant, no hi hagi cap sospita de corrupció. Així, podrem parlar de la pilota, del camp, dels esportistes, de les instal·lacions esportives i no d'aquests temes que embruten l'esport. Moltíssimes gràcies.
Gràcies, diputada. És el torn del diputat de la CUP, en Daniel Cornellà. Bona tarda, com se sentiu? Bé, primer de tot, moltes gràcies als compareixents. M'hauria agradat més estar aquí, però per qüestions meteorològiques estic a casa. Gràcies per la comprensió.
He anat apuntant diferents temes que heu posat sobre la taula i penso que cal començar per parlar de la Federació Catalana de Futbol. Ja es van haver d'anul·lar les eleccions del 2022. Per tant, el que va passar el 2023 d'alguna manera segurament és conseqüència del 2022, amb unes noves fórmules que van buscar amb aquestes actes notarials per arreglar el que no els va funcionar a alguns el 2022. Això ens demostra que la regulació no està prou ben feta, no només per aquestes actes notarials que s'han pogut presumptament falsificar, sinó també per diferents temes que han posat sobre la taula, com el fet que poguessin substituir els juristes de la mesa per personal de la pròpia federació.
És realment estrany que no hi hagi un cos d'inspectors per fiscalitzar unes eleccions que ja tenen precedents d'irregularitats i que es van haver de repetir. També és preocupant el fet que els propis treballadors puguin presumptament estar implicats en aquesta trama per afavorir una candidatura concreta. Com ha dit el senyor Oriol Camacho, hi hauria d'haver neutralitat dels treballadors i les treballadores de la federació durant la contesa electoral. Està clar que s'ha afavorit una candidatura en concret, i evidentment hi ha unes denúncies presentades arrel de tot aquest procés.
I aquí, quan 441 clubs posen sobre la taula la necessitat de fer una assemblea...