Bon dia a tothom i bon any! Comencem la sessió d'avui donant la benvinguda a la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i als directors de la ràdio i la televisió. Benvinguts i benvinguda. M'agradaria saber si algun grup parlamentari té alguna substitució per comunicar.
Sí? Gràcies, presidenta. Jo mateix, Pau Ferran, substituiré el diputat Hugo Manchón. Algú més?
Ara hauríem d'aclarir les acumulacions de preguntes. Com que el grup de Junts no ha acceptat la acumulació proposada, faríem conjuntament la 1, la 4 i la 5 en un bloc; la 8, la 10 i la 12; la 14 i la 15; i la 18 i la 21. A més, les diputades Imma Ferrer i Susana Segovia m'han demanat fer les seves preguntes al començament de la sessió perquè han d'estar en una altra sessió alhora. Tothom està d'acord? Perfecte.
Començarem llavors amb la pregunta adreçada a la presidenta de la corporació sobre la seva relació amb els treballadors i la resposta a la consulta sobre les marques. En nom del grup parlamentari de comuns, farà la pregunta la seva portaveu, Susana Segovia. Endavant, diputada.
Gràcies, presidenta Romà. Bon dia, bon any. Ha passat temps des de la consulta que es va fer als treballadors i treballadores sobre les marques. Vam poder parlar a la darrera sessió de la corporació molt breument al novembre perquè els resultats de la consulta van ser quan ja havíem registrat les preguntes i, com que al desembre no en vam fer, aprofitem ara. La pregunta és senzilla: com pensa la direcció respondre al resultat de la consulta? I també, com pensa respondre al comunicat fet pel comitè d'empresa on se li pregunta si el 2026 serà un any de diàleg o un any de conflicte?
Moltes gràcies, diputada. Presidenta, quan vulgui. Gràcies, presidenta. Diputada, aquest projecte que estem duent a terme al capdavant de la corporació és un projecte col·lectiu dels treballadors i les treballadores de la corporació, de l'equip directiu i del Consell de Govern. De fet, és un projecte impulsat per l'encàrrec d'aquest Parlament amb el nomenament del Consell de Govern.
Des del moment en què vam establir el pla estratègic, vam compartir amb els treballadors quin havia de ser el full de ruta i vam anunciar les transformacions que volíem fer. Creiem que és un projecte que hem de seguir impulsant. Nosaltres també estem d'acord amb la consulta que es va fer i la tenim molt en compte. De fet, abans de la consulta ja estàvem dient que les marques estan vives, que han de conviure amb el conjunt de marques i que això és el que ens ha d'enfortir i impulsar-nos a arribar cada vegada més al conjunt de la ciutadania. Per tant, des d'aquest punt de vista, la relació amb els treballadors és estreta i tenim moltíssimes reunions amb ells.
Per tractar temes com l'econòmic, la producció i les marques, ahir hi havia una reunió de marques. De fet, el dia 10 de desembre, l'endemà de la consulta, ens vam posar en contacte amb el comitè d'empresa per oferir-los la possibilitat de fer una reunió que, després, per temes d'agenda, es va plaçar a principis de gener. I per tant, així seguirem treballant. Gràcies.
Gràcies, presidenta. Diputada Juan Bulgui. Gràcies, senyora Romà. Vàries vegades hem tractat aquest tema i nosaltres sempre li diem que no és que estiguem qüestionant ni la plataforma ni la marca 3Cat, sinó que el que s'ha qüestionat, sobretot per part dels treballadors i les treballadores, és la manera com s'ha fet i com s'ha intentat esborrar, bàsicament, les marques de TV3 i Catalunya Ràdio. Crec que això és el que ha generat aquest malestar i que segurament explica el resultat de la consulta, la manera com s'ha fet i com s'ha tirat pel dret sense realment fer un procés que acompanyi els treballadors i les treballadores, i fins i tot que acompanyi l'audiència en aquest canvi que per molta gent és difícil d'acceptar.
Entenem que vostès han iniciat un procés de diàleg, que hi ha algunes qüestions que estan canviant, com per exemple que els periodistes puguin escollir la signatura que fan de les seves peces. Creiem que això són passos que van endavant, però hi ha altres qüestions que hauríem d'evitar, com parlar de la Marató del 3Cat del 2010. Hem de poder entendre que, a partir d'un cert moment, pot ser la Marató del 3Cat, però que durant molt de temps ha estat la Marató de TV3, de fet, la major part de la seva història fins ara.
La relació amb els treballadors i les treballadores ha d'anar més enllà. Hi ha preguntes que se'ls estan fent sobre com pensen entomar la producció, com pensen utilitzar els recursos propis i garantir que hi ha recursos humans i tècnics per fer producció pròpia des de la casa, des del 3Cat, Catalunya Ràdio i TV3. Hem d'aprofitar per parlar d'altres temes, com els de transparència. La GAIP està obligant a donar una sèrie de dades que s'havien de facilitar el 9 de gener i que encara no s'han proporcionat. Per tant, nosaltres sí que li demanem una vegada més, i ho hem fet moltes vegades, que intentem canviar la manera de relacionar-nos amb els treballadors i les treballadores, que la transparència ha de ser clau en la corporació.
Si tenen una resolució de la GAIP per donar unes dades, esperem que les puguem comentar a la propera sessió d'aquesta comissió. Gràcies, diputada.
La transparència és, precisament, un valor que volem garantir des de la corporació, i per tant se'ls ha comunicat al comitè d'empresa que tindran aquestes dades. Desconec en aquests moments si tècnicament ja tenen les dades o si l'equip de persones està treballant per poder-les proporcionar, però és un dels temes que, com diem, complim amb la legalitat i amb la transparència. A més, creiem que estem complint amb un pla de participació que vam definir i que permet la participació dels professionals en molts àmbits, incloent temes laborals i la transformació de l'organització. És imprescindible un debat necessari amb el comitè d'empresa i amb el conjunt de treballadors, i esperem que en els propers mesos els puguem compartir.
Gràcies, presidenta. Passem a la pregunta 16, també adreçada a la presidenta, sobre els objectius i la continuïtat del Canal 3/24. En nom del grup parlamentari de comuns, farà la seva pregunta la diputada Susana Segovia. Endavant, diputada. Moltes gràcies, presidenta. La pregunta parlava de la seva relació amb els treballadors i les treballadores, i creiem que els temes de transparència en formen part, però segur que tindrem temps per parlar-ne en propera sessió de control d'aquesta comissió. Aquesta segona pregunta va en la línia de quins són els projectes que el Consell de Govern i la seva direcció tenen cap al Canal 3/24 i també cap a Catalunya Informació.
Gràcies, presidenta. Com sap, la redacció d'informatius és molt important per a aquesta empresa i pel país, i per tant hem volgut impulsar el 3/24, tant de televisió com de ràdio, com en l'àmbit digital. Creiem que els professionals que treballen al 24 hores són imprescindibles per poder...
Cobrir la informació des del punt de vista d'actualitat i d'immediatesa és fonamental. Una demostració d'això és precisament aquest Nadal, quan hem hagut de cobrir els fenòmens meteorològics o els esdeveniments que han ocorregut a Veneçuela i altres situacions com, per exemple, Suïssa. Sense unes redaccions fortes en l'àmbit 24 hores, com l'actual 3CatInfo, anteriorment 23-24 o Catalunya Informació, no podríem fer-ho. Per tant, l'objectiu és seguir enfortint aquests equips, treballar com s'ha fet ja amb el projecte 3CatInfo, amb un nou model de rodes informatives segons l'hora del dia, més espais explicatius al llarg del dia i la introducció d'entrevistes en directe. Així mateix, hem de millorar la presència digital de tots aquests continguts per tal de cobrir millor l'àmbit digital del que fins ara havíem pogut fer, passant per una major coordinació de tots aquests equips que permetin afrontar l'actualitat i la immediatesa d'una manera que mereix la ciutadania de Catalunya, aportant un valor afegit.
Gràcies, presidenta diputada. Gràcies, senyor Romano. Ens alegrem de veure que compartim aquest interès i aquesta vocació de destacar la importància d'aquests canals informatius. És evident que a Catalunya, tant a la televisió com a la ràdio pública, necessitem uns canals d'informació 24 hores. No obstant això, és cert que portem un temps en què aquesta fermesa sembla estar en dubte. Hi ha esdeveniments que han portat a pensar, fins i tot entre treballadors i treballadores, que podria haver-hi un intent de diluir aquests canals. Per tant, volem aprofitar aquesta compareixença en aquesta sessió de control per afirmar, sense cap mena de dubte, que no hi ha cap intenció de tancar els canals d'informació, ni el 324 ni Catalunya Informació, que seguiran donant aquest servei i comptaran amb els recursos necessaris per fer un servei de qualitat. En moments d'alta tensió informativa, és fonamental tenir actius aquests canals per poder donar la cobertura adequada.
La seva gent ha de ser reconeguda i ha de tenir el prestigi que necessita; no ha de ser un canal petit o un canal d'informació de segona. Creiem que han de ser canals informatius de primera, tant Catalunya Informació com el 324, i això implica recursos i dignificació de la feina que fan els professionals que treballen en aquests canals. La pregunta senzilla és: pot vostè aprofitar aquesta intervenció per descartar completament que hi haurà cap canvi o tancament d'aquests canals? A més, li demanem si pot dir-nos en aquesta comissió si descarten completament el projecte d'hibridació dels dos canals que en algun moment es va intentar posar en marxa amb una prova pilot que no va donar els resultats esperats. Podrem dir a la ciutadania que seguiran tenint el seu canal 324 de televisió i el seu canal Catalunya Informació, o tots tres si els volen dir 3CatInfo, que no és un tema de nom sinó de contingut.
Si haguéssim volgut tancar els canals, hauríem optat per això en el nou procés d'informatius. Crec que és just el contrari del que hem fet; hem decidit impulsar aquests canals. Tenim millors quotes i resultats en aquests canals, així com en el consum digital dels continguts que es produeixen vinculats a aquests canals. Això indica que estem anant pel bon camí. No vull anticipar-me a algunes qüestions que crec que l'equip de producció, de realització i els responsables informatius del canal, així com del conjunt de les dues redaccions de TV3 i Catalunya Ràdio, poden estar plantejant-se en un futur, com nous llenguatges o automatització de processos en l'àmbit digital. Anticipar-les aquí, quan no les coneixem ni sabem exactament com seran, seria agosarat. En qualsevol cas, tenim clar que seguim necessitant un canal 24 hores obert a televisió i un canal 24 hores obert a la ràdio, amb una coordinació entre tots aquests equips que estan al capdavant d'aquests canals, per tenir capacitat i musculatura en moments de màxima tensió informativa. A nivell de condicions laborals, també crec que els seus equips estan suficientment reconeguts. Gràcies.
Passem a l'acumulació de preguntes 14 i 15 adreçades a la presidenta de la Corporació sobre l'impacte social i de sensibilització de la Marató de 3Cat i la seva valoració de l'edició 2025. En primer lloc, té la paraula en nom del grup parlamentari Socialistes, la diputada Imma Ferret.
Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia i molt bon any a tothom. Senyora Romà, el passat diumenge, dia 14 de desembre, la Marató del 2025 del 3Cat va dur a terme la seva trenta-quatrena edició, tancant una jornada amb un marcador de 9.741.627 euros, que es destinaran a la prevenció, detecció precoç i recerca en càncer. Una quantitat que ben segur es veurà incrementada quan es tanqui la campanya de donacions i aportacions aquest mes de març d'aquest any 2026.
Sota el lema "Detectem-ho, arreglem-ho", la campanya d'enguany ha posat el focus en la importància d'arribar a temps de consultar, diagnosticar i tractar per millorar la qualitat i l'esperança de vida de les persones afectades per aquesta malaltia. Al llarg de més de disset hores de programació especial de TV3, Catalunya Ràdio i plataforma 3Cat, s'ha connectat salut i ciutadania amb un gran desplegament en conjunt. Com cada any, el país s'ha bolcat amb la Marató, registrant més de 3.000 activitats populars arreu de Catalunya, organitzades per entitats, centres educatius, associacions i voluntariat, amb la participació de més de 600 poblacions.
Els companys i companyes, diputats i diputades del meu grup parlamentari Socialistes Units per Avançar, així com d'altres grups parlamentaris, vam tenir l'oportunitat de col·laborar atenent trucades de persones que volien fer les seves aportacions a la Marató. Vam poder copsar de primera mà, almenys en el meu cas, que va ser la primera vegada que hi he pogut participar, que el compromís col·lectiu i la solidaritat són un clar exemple del que som com a país, de la cohesió social i de la mobilització ciutadana que comporta la Marató, tal com va expressar vostè mateixa, presidenta, en unes declaracions.
Per tant, des del nostre grup parlamentari Socialistes Units per Avançar, volíem preguntar quina valoració en fa de la Marató d'enguany dedicada al càncer, tant pel que fa als resultats obtinguts com per l'impacte social de sensibilització que ha generat.
Moltes gràcies, diputada. Ara té la paraula la diputada Mónica Lora, del grup parlamentari de Vox. Endavant, diputada.
Gràcies, presidenta. Senyores diputades, estem molt satisfets de l'impacte social que aconseguim amb la Marató. Com saben vostès, la Marató és ja propietat del país, no és propietat nostra, per la immensa implicació que té del conjunt de la ciutadania a través del voluntariat i dels propis actors del món sanitari que s'hi involucren, així com d'altres entitats i institucions que ens donen suport per poder-ne fer difusió.
Des d'aquest punt de vista, estem molt satisfets de les disset hores en directe que 3Cat va emetre de la Marató a través de TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals, dels 9,7 milions d'euros que vam recaptar. A més, nosaltres treballem la Marató durant tot l'any amb una tasca important de divulgació i sensibilització que fem a les escoles i als centres de recerca. Evidentment, un moment molt important per la Marató és el moment de la Marató.
Amb TV3, vam assolir 1,5 milions d'espectadors que van seguir en algun moment la Marató, amb 57.000 oients que també van seguir la Marató a través del suplement, i els 330.000 reproduccions digitals que també s'han sumat en aquest comptador.
I a les xarxes socials, 28 milions de reproduccions. Per tant, insisteixo en aquesta importància de seguir invertint en La Marató com un instrument de solidaritat, com un instrument d'impuls a la recerca del càncer en aquest país. Moltes gràcies, presidenta.
Gràcies, diputada. Diputada Lora, endavant.
Bé, doncs veiem que està molt satisfeta, però jo sí que vull parlar perquè en els darrers dies s'ha obert un debat públic, un debat que és legítim, basat no en opinions, sinó en dades oficials extretes precisament de les memòries anuals de la Fundació de La Marató. Dades que ens diuen que, mentre l'audiència baixa i la recaptació també respecte a anys anteriors, la Fundació pren la decisió d'augmentar la plantilla de treballadors, més diners destinats a l'estructura i menys diners destinats a les obres socials. De fet, en només sis anys, la recaptació ha caigut pràcticament a la meitat, de 15 milions d'euros a poc més de 8, i malgrat això, la resposta no ha estat pas la d'ajustar l'estructura, sinó engrandir encara més l'estructura.
A sobre, ens trobem que el director de la Fundació, el senyor Lluís Bernabé, que porta més de deu anys al càrrec, ha vist incrementat el seu sou més d'un 7% entre l'any 2008 i 2019, fins a situar-se al voltant d'uns 100.000 euros anuals. Parlem de 6.000 euros anuals, i a mi m'agradaria preguntar-li si vostè veu raonable que quasi el 10% del pressupost de La Marató vagi destinat precisament al sou del director d'una obra social. S'ha de tenir en compte que parlem d'una fundació sense ànim de lucre que apel·la a la solidaritat dels catalans i que hauria de destinar el màxim de recursos a les causes socials i no a sostenir una estructura que cada vegada és més mastodòntica, precisament per poder endollar els amics dels partits polítics de sempre.
A més, hem de recordar que hi ha oberta una investigació per malversació i prevaricació contra els directius de la CCMA, entre ells el propi director Lluís Bernabé. I a mi m'agradaria preguntar-li si vostè està disposada, com a presidenta de la CCMA, a revisar l'estructura interna de la Fundació de La Marató, a limitar-ne els costos i a garantir que la major part dels donatius dels catalans arribin realment a qui ho necessita i no a la butxaca dels endollats del Partit Socialista, de Junts, inclús d'Esquerra Republicana.
Presidenta, el que recaptim de La Marató va íntegrament, insisteixo, a divulgació, sensibilització i recerca. Íntegrament, el 100% del que recollim durant La Marató. De fet, el sou del màxim responsable de La Marató, de la mateixa manera que tota la producció dels continguts de La Marató, els assumeix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el seu pressupost, no la Fundació La Marató. Per tant, crec que és important destacar-ho i aclarir la informació que vostè estava donant. La Fundació és responsable de gestionar La Marató, però això vol dir una fundació responsable de gestionar la sensibilització, l'avaluació internacional de tots els projectes de recerca que es presenten per aconseguir recursos de La Marató. I, per tant, els treballadors que treballen dins de La Marató, que són 20 treballadors, no es paguen amb els recursos que s'obtenen de la ciutadania de Catalunya a través de la solidaritat, sinó amb el pressupost que permet fer front a les necessitats de gestió, transparència, seguiment i control dels diners que la ciutadania ens està solidàriament donant perquè es puguin invertir en la recerca. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, presidenta. Retornem a la seqüència normal amb el bloc de preguntes sobre criteris professionals i informatius, amb la segona acumulació de preguntes, la 1, la 4 i la 5, sobre la cobertura dels recents esdeveniments geopolítics i climàtics, adreçada a la presidenta i als directors de la ràdio i la televisió, que es repartiran el temps com vulguin.
En primer lloc, té la paraula la diputada d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta. Endavant, diputada.
Moltes gràcies i bon dia a tothom. Presidenta, li voldria preguntar sobre la cobertura de fets excepcionals durant aquest període de les festes nadalenques. La qüestió és que aquestes dates, que acostumen a ser una mica més lleugeres de contingut, hi ha professionals que fan merescudes vacances o dies de descans. Enguany, aquests dies s'han vist afectats per notícies impactants a escala mundial. Parlo sobretot de la notícia amb la qual ens despertàvem el dia 3 de gener, amb l'atac dels Estats Units a Veneçuela i el segrest del president Maduro en una maniobra de Trump que interpel·lava tota la comunitat internacional, desafiant de fet el dret internacional. Veiem com està evolucionant tot, que pot canviar l'ordre mundial com l'hem entès fins ara.
En produir-se aquesta notícia amb aquesta magnitud, el 3CAT, especialment a través de 3CAT Info, va realitzar programació especial per fer seguiment pràcticament minut a minut de tot el que estava passant, tenint en compte que es disposava de molt poca informació i, en canvi, de moltes preguntes per respondre. És en aquests moments en què els mitjans públics del nostre país han de reaccionar ràpidament. Abans parlava del puntal que és el servei informatiu tant de la tele com de la ràdio, i de fet sempre hem vist com els mitjans públics han tingut la capacitat de respondre a esdeveniments imprevistos, a fets excepcionals, no només amb agilitat, sinó també amb qualitat i rigor, que és el que se'ls exigeix. Això és l'esperit de servei públic que defensem des d'aquí i que dona sentit a l'existència del 3CAT.
En moments de fake news, desinformació i teories de la conspiració, els serveis públics com la tele i la ràdio, com TV3 i Catalunya Ràdio, han de ser refugi i referència imprescindible per saber el que està passant amb rigor informatiu, amb perspectiva plural i amb tota la bona feina que fan els treballadors.
No és l'únic fet; en clau més interna i salvant totes les distàncies, els primers dies de l'any també vam viure un episodi de nevades que va cobrir tot Catalunya. En aquest cas, vam poder fer seguiment primer de la prevenció i tota la informació que es donava des del Departament de Meteorologia de la Casa, i després amb un seguiment minut a minut amb connexions arreu del país, especialment als llocs on habitualment no hi neva. Aquest és un altre exemple que evidencia la informació de servei que han de fer els mitjans públics. Per això, li voldria demanar que ens fes una valoració d'aquesta cobertura, especialment de la crisi política a Veneçuela, de les dificultats amb què es van trobar i de la programació que van fer des del 3CAT. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, diputada. Ara té la paraula el portaveu del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar per cinc minuts. Endavant, diputat.
Moltes gràcies, presidenta. Ens sobraran pràcticament quatre minuts, perquè amb tot el que ha comentat la companya ja... Però, bé, aquí el que volem és fer referència al paper global del servei públic audiovisual. Cada mitjà té unes característiques pròpies i, per tant, adrecem les preguntes als dos directors.
En primer lloc, voldria situar el context. Les darreres setmanes hem viscut, de fet estem vivint, esdeveniments geopolítics i climàtics de base global que han requerit una resposta informativa ràpida, rigorosa i constant. Parlem, per exemple, de la crisi política i social a Veneçuela, de l'impacte de la dana a Catalunya o de les conseqüències climàtiques que han afectat diversos territoris del món, com també ha dit la meva companya. No sé si com a esdeveniment geopolític tot el que està sortint de Julio Iglesias entraria, però igual...
En aquest escenari, els serveis informatius de TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT han de continuar exercint la seva funció essencial en la informació pública.
Han tingut un paper central a l'hora d'explicar, contextualitzar i acompanyar la ciutadania. Per això, voldria adreçar-me primer al director de TV3, per tal de conèixer la seva valoració sobre el paper i la resposta dels serveis informatius de TV3 i de la plataforma 3Cat davant d'aquests esdeveniments geopolítics i climàtics globals, en un moment en què la informació circula a gran velocitat i sovint amb soroll. Quins elements destacaria de la cobertura que han fet els informatius, tant en l'àmbit televisiu com en l'entorn digital, i com s'ha treballat per garantir context, verificació i servei públic?
En segon lloc, voldria també adreçar-me al director de Catalunya Ràdio. Com valora aquesta cobertura i aquest tractament informatiu? La ràdio ha tingut, en diverses ocasions, un paper molt actiu en cobertures com la DANA, amb actualitzacions constants i presència territorial, així com en l'anàlisi de la situació a Veneçuela i altres crisis internacionals. Quins criteris editorials i quins dispositius especials han permès oferir una informació de qualitat i com s'ha treballat per mantenir la proximitat i la confiança de l'audiència en un context tan exigent?
Moltes gràcies, diputats. Presidenta, directors, disposen de set minuts i mig. Endavant.
Gràcies, presidenta. Senyors diputats, els serveis informatius de 3Cat, TV3, Catalunya Ràdio i l'aposta digital són fonamentals i imprescindibles en aquest país per tal de poder tenir informació rigorosa, sobretot en esdeveniments tan complexos com els que hem viscut aquest Nadal. Hem de tenir la capacitat de reacció suficient per poder oferir informació minut a minut, aportant alhora la reflexió, la perspectiva i l'anàlisi necessàries per situar tots aquests fenòmens. Per tant, vull felicitar els equips per la ràpida reacció que van tenir. És un compromís claríssim amb els mitjans públics i amb l'exercici del periodisme. No hi ha dubte que quan hi ha un esdeveniment d'impacte informatiu, els caps d'informació, els directors i el conjunt de treballadors s'activen ràpidament, com han fet aquestes vacances, incloent aquells que estaven de festa i que s'han mobilitzat per cobrir la informació. En el primer moment, sempre ho ataquem d'una manera directa, cobrint la necessitat informativa del minut a minut, i després ampliem amb més veus, reflexió i anàlisi. És un orgull formar part d'aquesta empresa i animar aquests treballadors tan compromesos amb la informació, perquè continuem treballant amb aquest mateix compromís davant de necessitats de reacció, siguin meteorològiques o de crisis polítiques, com les que hem vist a Veneçuela o els fets que van succeir a Suïssa. Aquesta capacitat que tots els mitjans públics estem demostrant, TV3, Catalunya Ràdio i tot el conjunt de 3CatInfo, és per tal de poder oferir a la ciutadania informació rigorosa el més aviat possible.
Estem molt satisfets de la cobertura que s'ha fet en aquests fets. Concretament, a Veneçuela la reacció va ser molt ràpida. Tenim dos equips a la zona, concretament a Colòmbia, perquè encara no hem pogut entrar a Veneçuela, que la situació és complicada. Vam fer una programació especial de 15 hores a 3Cat, tot i que no eren els millors dies. Vull destacar la col·laboració entre els corresponsals; per exemple, el corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington va entrar per TV3, mentre que la nostra corresponsal a Washington va entrar al plató perquè estava a Barcelona. Han estat setmanes en què hem viscut de tot, incloent la cobertura dels atacs del president Trump a Groenlàndia. Hi ha moments que semblen que les coses s'han acabat, però continuen vigents, com la situació a Gaza, que sembla que sempre és present, però perd interès a mesura que avancen altres notícies. Això ens ha de fer reflexionar, igual que la guerra d'Ucraïna, que sembla estancada, però que porta anys en conflicte. Ens preocupa que, fora de la cobertura informativa, la societat en general pugui normalitzar fets excepcionals. Quan parlem de Groenlàndia, de Veneçuela, sembla que hagin passat anys quan en realitat tot ha succeït en un breu període de temps. Per això és important continuar treballant des dels serveis informatius.
També volem fer des dels programes que introduir elements de reflexió. Estem en un moment on cada cosa que passa supera l'anterior i, per tant, sembla que ens costa molt assimilar el que està passant, perquè no passen tres dies que ja hem canviat una altra cosa. El que contribuirem, i crec que és el nostre objectiu, a part d'informar de la forma més acurada possible, és introduir aquests elements de reflexió, que la gent es plantegi i que nosaltres puguem afavorir aquests debats sobre cap on estem anant i què està passant, ja que estem davant d'un nou ordre mundial geopolític que no ens dona temps d'assimilar. Creiem que això és interessant i és la nostra preocupació, no només continuar informant bé, sinó també introduir cada vegada més aquests elements que ens permetin, no només a nosaltres, sinó a tota la societat, poder reflexionar realment sobre el món que estem vivint i cap on anem.
Bon dia a tothom i bon any. Per complementar el que ha dit la presidenta i el director de TV3, crec que sovint hi ha un clixé i un prejudici sobre els treballadors públics que en dies com aquests es veu l'imprescindible que esdevenen. Per exemple, el dia de Nadal, a la redacció de Catalunya Ràdio a la Diagonal, hi havia la directora adjunta, la Vanessa Ferrer, dirigint l'operació per risc de condicions meteorològiques. En un dia en què la programació és absolutament gravada, es va aixecar des d'informatius un informatiu d'una hora pel compromís del cap d'informatius, de l'editor d'informatius i de l'editor en cap en aquell moment, el David Casablancas i el Joan Bota. El dia que es produeix l'atac a Veneçuela, hi havia un suplement en directe amb la Núria Pujadas, i es va reaccionar rapidíssimament amb persones que van trencar les seves vacances per complir amb el seu compromís de servei públic. Van fer una programació especial que va començar a les 7 del matí i va acabar a les dues, amb l'antena múltiple de Catalunya Ràdio i 3Cat Info.
A la tarda, el cap d'informatius, Òscar Fernández, també de vacances, va baixar per fer un especial amb els companys d'esports que feien el Tot Gira, per sentir el que tot el món estava pendent de saber, que era el que havia de dir el president Trump sobre el que havia passat aquella matinada. En aquestes vacances de Nadal, si se'm permet l'expressió, ha passat de tot. El dia 4, la matinada del 4 al 5 de gener, estàvem tots pendents d'una nevada que anunciaven tots els meteoròlegs. La Marta Romagosa, directora de la nit dels ignorants, d'acord amb la direcció d'informatius, va estar tota la nit amb l'antena oberta per si calia acompanyar els oients i emetre algun tipus d'informació de servei, perquè és el que ens toca fer com a mitjans públics, i especialment com a ràdio pública.
Ara mateix tenim un equip desplaçat a Groenlàndia, la Marta Vian i el Josep Forn, que estan informant des d'allà i també a través de la pantalla de TV3 i de tot l'univers 3Cat Info. Crec que aquests dies justifiquen que una part dels impostos dels ciutadans d'aquest país vagin a finançar instruments que proporcionen informació de qualitat i de context sobre fets que, segurament, encara no som capaços de metabolitzar ni processar correctament.
Moltes gràcies. Passem a la pregunta dos, adreçada a la presidenta sobre el tractament informatiu de l'agressió a Veneçuela per part dels Estats Units. En nom del grup parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular, té la paraula el seu portaveu, Xavier Pellicer. Endavant, diputat. Bé, gràcies presidenta, bon dia diputats i diputades, bon dia presidenta, directors. Permeti'm que comenci fent aquest agraïment a tots els treballadors i treballadores de la corporació per tot aquest compromís, tota aquesta vocació de servei públic i tota aquesta tasca que han desplegat en aquest context.
De Nadal en torn l'actualitat i els ritmes informatius, que òbviament han estat forçats, denoten aquest compromís clau i bàsic i aquesta vocació de servei públic que tenen els mitjans catalans, així com la seva funció social imprescindible. També volíem aprofitar per agrair la gran tasca que s'ha fet des de l'àrea de documental i des de ciència-ficció, amb documentals que aborden temes com les morts silenciades, un treball rigorós i espectacular de denúncia d'un organisme i d'una institució tan poderosa com és l'exèrcit espanyol. Des d'aquí, volem mostrar tot el suport a aquestes víctimes i esperem que el Parlament pugui manifestar el seu suport a través d'una declaració institucional.
Una qüestió fonamental que lliga amb la pregunta que fèiem és la del bel·licisme, l'augment dels tambors de guerra i la situació de guerra global, així com el trasllat d'aquesta geopolítica des del multilateralisme cap a la geopolítica del poder. En aquest context de creixent militarització a Europa, sorgeixen debats sobre la possible reintroducció del servei militar obligatori a diferents estats, incloent l'estat espanyol.
Entenent tot aquest context, és bàsic que, en un moment en què es parla d'imposar la pau a través de la guerra i d'eufemismes que semblen més propis de George Orwell que de la realitat actual, la televisió catalana mantingui un compromís clar amb l'exactitud informativa. Per tant, demanem que es valori l'ús de certs conceptes dins de l'àmbit informatiu, com ara "extraccions" en comptes de "segrestos". Ens imaginem quins elements s'inclourien si el que ha passat a Veneçuela hagués passat a Groenlàndia.
Gràcies, diputada presidenta. Com dèiem, la capacitat de reacció el dia dos ens omple de satisfacció i orgull. Al principi, el context va ser complicat per informar, ja que teníem molt poca informació, que arribava a comptagotes i estava orientada des de la perspectiva dels Estats Units. Això dificultava obtenir una informació rigorosa sobre el que realment estava passant i tenir altres veus que permetessin una anàlisi més profunda.
En el context de la redacció, es va debatre quines paraules utilitzar. Vam optar per parlar de "captura" en lloc d'"extracció", ja que el relat internacional que es generava era d'extracció, i hi havia un debat intern sobre si el que estava passant era una violació del dret internacional. Al llarg de les hores, vam evolucionar en la nostra terminologia, i és important que puguem oferir més context, ja que ens trobem en un moment d'extremada complexitat informativa amb un increment del bel·licisme que se'ns imposa.
Gràcies. Ara passaríem a la pregunta sis, adreçada al director de la ràdio sobre els comentaris. Col·laboradors, en nom del grup parlamentari de Junts, la farà el diputat Isaac Padrós. Endavant, diputat.
Gràcies, presidenta. Bon dia a tothom. Senyor Borda, el 19 de desembre Catalunya Ràdio va emetre un comentari del col·laborador Bernat Dedéu en relació amb el dictamen del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre l'entrevista de Luis Rubiales. En aquest comentari, el senyor Dedéu no es va limitar a discrepar del dictamen, sinó que va desqualificar el CAC amb arguments propis del discurs de l'extrema dreta, un comentari que posa en qüestió la seva legitimitat pel fet que els seus membres cobrin sous públics, com si la retribució invalidés una funció institucional de control democràtic.
A més, ho fa des de la ràdio pública nacional, per fer opinió, sense cap mena de reflexió sobre la contradicció evident que això comporta. De fet, ja vam criticar l'entrevista al senyor Rubiales en aquesta comissió. No és un cas aïllat; el senyor Dedéu ha rebut crítiques públiques reiterades per la seva manera de fer opinió. La periodista Eva Piquer, entre altres, ha denunciat comentaris seus arran de la mort del seu marit, fins al punt d'escriure un llibre sobre els límits de l'opinió i la impunitat del discurs mediàtic.
Això ens obliga a demanar pels criteris editorials que aplica Catalunya Ràdio quan dona veu a col·laboradors que reiteradament utilitzen la provocació, la desqualificació institucional o arguments populistes en qüestions tan sensibles com la violència sexual o el descrèdit dels organismes de garantia democràtica. Senyor Borda, considera acceptable que des de l'antena d'un mitjà públic es deslegitimi el CAC amb arguments propis del discurs de l'extrema dreta i que aquesta manera d'opinió es repeteixi sense una revisió clara per part de la direcció? Pensa la direcció revisar els protocols sobre col·laboradors i espais d'opinió per garantir que la llibertat d'expressió no es converteixi en cobertura institucional de discursos que erosionen els valors democràtics i la funció real de servei públic de Catalunya Ràdio?
Gràcies.
Diputat Borda, quan vulgui. Gràcies, presidenta. Bon dia, diputada. El que regeix el règim d'analistes i opinadors de la ràdio pública és el que marca el llibre d'estil, així com la necessitat de tenir el màxim de pluralitat en la visió de conjunt. No podem estar d'acord en tot, però sí que vull fer tres consideracions. Crec que forma part de la lògica periodística fiscalitzar i criticar qualsevol organisme, encara que sigui de caràcter públic, i això no vol dir qüestionar la seva naturalesa i existència. Criticar les institucions és una consideració que no posa en dubte el sistema, sinó que el reforça.
Una altra cosa és si ens agraden les opinions i el tipus d'arguments que s'utilitzen. Jutjar les retribucions dels servidors públics, que són transparents, malauradament s'ha convertit en habitual. A mi em pot agradar més o menys, però és una qüestió que s'ha produït en altres ocasions. En qualsevol cas, el nostre compromís és tenir el màxim d'opinions, contrastades, plurals i respectuoses amb el que marca el llibre d'estil i la normativa del nostre entorn, així com respecte a totes les institucions, incloent el CAC.
Gràcies, senyor Borda. Diputat, li queden trenta segons. Endavant. Gràcies, presidenta. Senyor Borda, li agraeixo la seva resposta. No obstant això, crec que estarem d'acord en que la llibertat d'expressió no pot servir d'excusa perquè la ràdio pública normalitzi discursos que desacrediten institucions democràtiques. Una cosa és criticar-les, l'altra és desacreditar-les o blanquejar conductes condemnades.
Per tant, ha arribat l'hora de prescindir de comentaristes masclistes que alimenten idees extremistes que legitimen i degraden les institucions i les persones. Per això, senyor Borda, li demanem que es replantegi quin perfil de col·laboradors fixa a Catalunya Ràdio. Gràcies.