Anem per començar, si us sembla. Molt bona tarda i molt bon any a tothom. Algun grup té alguna substitució a dir? Digues. Sí, hola, bona tarda. El diputat Jesús Becerra no pot venir i ve la diputada Ivana Martínez. Ivana Martínez, molt bé. Algun grup més? No? Molt bé. Doncs, el primer punt de l'ordre del dia és la compareixença del secretari general d'Empresa i Treball davant d'aquesta comissió, el senyor Pol Gibert Ordeig, que el vaig a buscar un momentet i el faig entrar, d'acord?
Ja tenim aquí el senyor Pol Gibert Ordeig, el secretari general d'Empresa i Treball, i el senyor Francisco Ramos Martín, el secretari de Treball, també de la Secretaria General d'Empresa i Treball. Disposeu d'un temps de quinze minuts per fer la vostra exposició, i els grups parlamentaris tindran un temps d'entre cinc i set minuts. Quan vulgueu, podeu començar.
Gràcies, presidenta, diputats i diputades. És com sempre un plaer tornar al Parlament a explicar qualsevol tema que reivindiqui el Parlament i que puguem abordar des del Govern, especialment aquest tema. Aquesta és una etapa molt significativa per al país, amb les polítiques laborals i les reformes laborals que impulsa el Govern de Catalunya.
Avui em permetran que m'acompanyi en la taula de treball del Govern, expert en l'àmbit que volem abordar. Si hi ha qualsevol consulta que no puguem solventar, evidentment també tenim el seu consell per poder-la tractar. Si volem analitzar el model de relacions laborals que defensa el Govern, és necessari explicar abans el context socioeconòmic en el qual ens trobem actualment.
Estem en un moment en què el creixement econòmic és positiu. Els indicadors econòmics demostren que estem en una bona fase, amb un creixement del PIB del 2,4% interanual en el darrer trimestre. Això no implica que tot estigui resolt; el que volem és que aquest creixement es tradueixi en millores per a les famílies i no sigui només un indicador macroeconòmic.
El nostre model de desenvolupament no es basa en competir reduint costos, sinó en competir en valor afegit, amb innovació i incorporació de coneixement, augmentant la productivitat i millorant les condicions laborals. En termes d'atur, aquest ha baixat gairebé en 12.000 persones, un 3,5% menys, la reducció més intensa que l'any anterior, amb un total de 323.000 persones aturades, la xifra més baixa des de desembre de 2007.
L'ocupació ha crescut un 2,21%, amb prop de 84.000 afiliacions més a la Seguretat Social, superant els 3,8 milions de persones ocupades, la dada més alta en un desembre des de l'inici de les dades al Govern de la Generalitat. Segons la darrera EPA, gairebé quatre milions de persones estan treballant, amb un rècord de població activa que s'eleva fins als 4.300.000.
Aquestes dades ens permeten afirmar amb humilitat però també amb confiança que l'economia i el mercat de treball de Catalunya són sòlids i evolucionen positivament, malgrat un context internacional complex. Tenim una economia que funciona i un mercat de treball dinàmic. El compromís que hem adoptat com a Govern és que aquesta bonança econòmica arribi a tothom; ha de ser, com diem, compartida.
El Govern parteix d'una convicció clara: no hi pot haver creixement econòmic sòlid ni competitivitat sostenible si aquest no es tradueix en millors condicions de vida per a la majoria social del país. En un context de transformacions econòmiques profundes, digitalització, transició ecològica i canvis demogràfics, el Govern treballa perquè el creixement econòmic de Catalunya sigui inclusiu i equilibrat.
Respectar aquesta compatibilitat implica que els increments de productivitat i el bon comportament de l'economia tinguin un impacte directe en els salaris i les condicions laborals. Uns salaris dignes no són només una qüestió social, sinó també una qüestió d'eficiència econòmica, que ajuda a la demanda interna i a reduir desigualtats. Amb aquesta convicció, el compromís que tenim com a Govern orienta el model de relacions laborals que estem impulsant des que hem iniciat aquest nou mandat.
Les relacions laborals, s'ha escoltat aquí abans amb professors meus, el conseller i diferents directors generals, he explicat ja el model de relacions laborals de Catalunya en diferents elements. Disculpin. Em permetran que em centri en quatre eixos fonamentals per poder obrir el debat.
El primer és el diàleg social i la concertació social, amb agents econòmics i socials més representatius d'aquest país. El segon és l'aprofundiment de les negociacions laborals, un àmbit que també estem posant èmfasi des del Govern. El tercer és assegurar condicions laborals de les persones treballadores, amb dos vectors clars: feina de qualitat i feina segura i saludable. I el quart és un reforç de les tasques d'inspecció de treball per mantenir uns serveis d'inspecció eficients i que estiguin adaptats al seu context socioeconòmic, que és canviant i evoluciona constantment.
Si obrim el capítol de l'acció social, impulsem el mercat de relacions laborals amb l'ajuda d'agents econòmics i socials, des de la convicció que no podem afrontar aquests reptes de manera solitària. Des del Govern, podem fer moltes coses, però tenim el convenciment ideològic que la manera més sana de fer-ho és compartir aquestes polítiques públiques amb el conjunt d'agents socials i econòmics. El nostre marc, per tant, es fonamenta en la cohesió social.
El reconeixement que tenen aquí els sindicats i les patronals és essencial per poder desenvolupar el que a continuació els vull explicar. És per això que el Govern va impulsar des del primer dia una decisió general de diàleg social que ha estat motivada, i que és l'impuls d'aquest diàleg al llarg d'aquest primer any i mig del Govern. Hem pogut abordar diferents àmbits que el país ha hagut d'abordar amb urgència, com han pogut ser els canvis de polítiques econòmiques que s'impliquen decididament.
Creiem que fer-ho recolzats, amb el conjunt de la representació empresarial i també dels treballadors, és fer-ho de manera més solvent i estable. Per això, en el disseny de polítiques públiques fonamentals pel treball d'aquest país, comptem amb el diàleg social com un pal de paller destacable. Aquest Consell és presidit pel molt honorable president de la Generalitat, Salvador Illa, i hi participen quatre consellers de la Generalitat: Presidència, Economia, Empresa i Treball, i Afers Socials, així com el màxim representant dels agents socials i econòmics del país. Creiem que aquest és el màxim nivell de debat que podem tenir per intentar concertar i dialogar en àmbits on el país necessita consensos amplis.
El Consell de Relacions Laborals és un exemple perfecte que controla activament la transformació que ens demana el mercat de treball, mitjançant la construcció de consensos previs fonamentals pel dinamisme i l'enriquiment del procés de renovació de convenis. Només en aquest darrer any, s'han dut a terme més de 200 reunions del Consell de Relacions Laborals en diferents àmbits, alguns tan importants com l'aplicació de la intel·ligència artificial a les empreses, l'ús del català als convenis laborals, la prevenció de riscos laborals, els plans d'igualtat o el dret a desconnectar digitalment quan s'acaba la jornada laboral.
En aquest marc, i des d'una resolució sindical i també empresarial, consensuem anualment un pla de treball per desenvolupar i donar resposta als reptes que tenim conjuntament com a economia i com a mercat de treball. El Departament d'Empresa aposta per una contundència que es veu evident amb les reunions que estem fent aquests darrers anys per la mediació laboral. Una aposta que vol acompanyar i impulsar consensos i mitigar conflictes en l'àmbit de les relacions laborals i la negociació col·lectiva. És per tal d'aconseguir que puguem resoldre conflictes derivats de convocatòries de vaga, expedients de regulació, conflictes de convenis col·lectius o plans d'igualtat, intentant mediar per assolir solucions beneficioses per a les dues parts en conflicte.
Així mateix, intentem actuar de manera proactiva, abans que el conflicte sigui formal i estigui registrat, per intentar que tingui el mínim impacte per la ciutadania i pel teixit productiu, avançant-nos a solucions abans que tinguem els problemes sobre la taula. Quan aquestes solucions no sempre són viables per salvar una empresa o una entitat en risc, actuem de manera concertada, des del Departament d'Empresa i Treball, que té una tradició històrica en la coordinació de la feina de relacions laborals.
Aquesta col·laboració, fruit del treball conjunt i de configuració que representa el Departament d'Empresa i Treball, ha generat una integració en els serveis que fem per acompanyar les empreses i treballadors, molt productiva i interessant de destacar en aquesta compareixença. Finalment, no volia deixar de mencionar el Tribunal Laboral de Catalunya, que fa una feina discreta però ingent per intentar solucionar conflictes laborals fora dels jutjats, i que té un històric de reconeixement de la seva feina per a tots els actors implicats.
Què és destacable en aquesta compareixença? Si abordem el punt 3, millora de les condicions laborals, és evident que el govern considera la relació col·lectiva com un pilar central en les relacions laborals de Catalunya, això és indubtable. Per tant, el que volem fer és acompanyar en aquests debats de relació col·lectiva. Moltes vegades, les parts poden arribar a acords per si mateixes, però altres vegades demanen la contribució del govern per poder mediar i intentar arribar a solucions. Celebrem i felicitem les parts que han aconseguit aquests acords recentment, com a convenis col·lectius de gran rellevància que hem pogut tancar en aquests darrers mesos.
En primer lloc, el sector de la metal·lúrgica de la província de Barcelona ha renovat un conveni de referència molt important pel país en condicions positives per a les dues parts. També hem aconseguit un acord en el sector de l'hostaleria, molt reclamat des de fa temps. A més, el conveni de fruites, verdures, hortalisses i plàtans de la província de Barcelona, així com el conveni per al sector de l'essència de domiciliària, són exemples de col·lectius que mereixien un conveni col·lectiu. Aquests quatre convenis regulen condicions de treball per a més de mig milió de persones treballadores d'aquest país, cosa que explica l'interès del govern en acompanyar aquest tipus de negociacions.
També estem treballant amb el Departament de Drets Socials i Inclusió per assolir un acord més regulador pel sector dels serveis socials, un sector històricament precari. A més, fomentem l'associació de plans d'igualtat, intentant impulsar que cap empresa es comprometi a un pla d'igualtat com regula la legislació vigent. Finalment, promovem l'ús del català en la relació col·lectiva, un aspecte important en els darrers anys.
En relació amb la seguretat i salut laboral, és evident que aquests són pilars essencials del treball digne. Cap persona hauria de perdre la salut ni, molt menys, la vida en una feina amb condicions normals. Malauradament, tots els avenços que hem fet en aquests darrers anys encara ens porten a lamentar víctimes mortals en el nostre país. Per tant, és una política que hem volgut abordar decididament en diferents elements.
Degut a l'increment d'accidents laborals, que sovint es vincula a un moment rècord d'ocupació, hem elevat un pla de xoc contra la sinistralitat laboral. Aquest pla combina mesures consensuades en el marc del Consell de Relacions Laborals i programes específics impulsats per l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. També estem reorientant esforços ja en marxa cap a aquesta política.
Algunes línies principals d'actuació han estat la creació de delegats i delegades territorials de prevenció, que el govern ha decidit impulsar, així com un programa específic per al sector de la construcció, on s'acumulen caigudes en altura que representen prop del 40% dels accidents laborals. A més, hem realitzat 50 visites en el darrer trimestre del 2025 i esperem multiplicar per quatre aquest nombre l'any 2026, intentant conscienciar un sector clau per la seguretat laboral del país.
D'altra banda, hem de fer front als efectes de la calor i del canvi climàtic, que afecten els treballadors, especialment aquells que treballen a l'aire lliure. Estem establint protocols i mesures preventives davant l'estrès tèrmic i altres fenòmens meteorològics adversos. Finalment, el desplegament de la Generalitat de Salut i Salut Laboral 2021-2026 és una altra de les nostres prioritats.
Avançant al seu mandat, un pal de paller del que ha de ser la seguretat laboral d'aquest país. Actualment, s'ha executat el 66% dels objectius del període vigent i esperem que aquest darrer any arribi al 100% d'execució. És molt important començar a parlar de l'estratègia del 27, que aquest any començarem a obrir els debats per poder-la abordar, recollint elements que no estaven previstos en l'anterior estratègia perquè no existien. Unes condicions laborals encara molt més minces, i evidentment, fenòmens meteorològics que van avançant amb el canvi climàtic.
Si entrem a l'últim capítol que es volia mencionar en relacions laborals, és el reforç de la inspecció de treball. Aquest és un eix clau, amb la vigilància de les condicions laborals i la garantia de compliment de la normativa, per tal de millorar la qualitat d'ocupació al nostre país, sempre en benefici de les persones treballadores i de les organitzacions empresarials i sindicals que fan bé la seva feina. Per tant, el que volem fer no és només dotar de més recursos a les persones treballadores, que és un debat clàssic del Parlament, sinó també dotar-les de noves tecnologies que facin la seva feina més efectiva i eficient.
Destacar que la seva trajectòria ha treballat en tres àmbits destacats: seguretat laboral, relacions laborals i ocupació i estrangeria. És evident que tenim una doble dicotomia: el repte d'una economia molt dinàmica, un mercat de treball amb rècords d'ocupació, però que no està degudament regulat, amb externalitats negatives com l'explotació en alguns sectors i la precarietat laboral que afecta altres. Amb aquestes eines que té el govern de la Generalitat, intentarem fer arribar aquest creixement econòmic a qualsevol lloc de Catalunya, passant per tenir condicions laborals dignes en qualsevol treball que es faci en aquest país. Amb aquest compromís, el govern de Catalunya hi treballarà fermament.
Moltes gràcies. Ara serà el torn dels grups parlamentaris i aquesta compareixença va ser demanada pels comuns, per tant té un temps màxim de set minuts. Gràcies, presidenta. En primer lloc, agrair la compareixença del senyor Pol Gibert, secretari general d'Empresa i Treball, i del senyor Paco Ramos, secretari de Treball. La petició d'aquesta compareixença busca aclarir el posicionament polític del govern davant l'economia de plataformes. Aquesta compareixença es va demanar immediatament després de la fotografia del president de la Generalitat amb els empresaris de Glovo.
No volem un relat genèric, sinó saber quin model defensa el govern: si una economia digital que generi innovació sota drets amb regulació i control públic, o si està disposat a tolerar un mercat laboral de baixa qualitat. No venim a parlar només de Glovo o d'Uber, sinó d'un model de treball que pot marcar el futur del país. El debat no és només sobre repartidors, sinó sobre quina dignitat laboral considerem irrenunciable. Si no actuem amb determinació, llei, inspecció i política pública valenta, aquest model pot condemnar milers de persones a una precarietat estructural disfressada d'oportunitat.
Una precarietat que es ven com a flexibilitat i autonomia, però que sovint amaga jornades interminables, ingressos incerts, riscos no reconeguts i una vida que no es pot planificar. Canvien les pantalles i el llenguatge, però la lògica és la de sempre: desresponsabilitzar l'empresa i carregar el risc sobre qui treballa. Ja no hi ha un encarregat amb xiulet, sinó un algoritme que decideix qui treballa. En aquest context, vam veure com el president de la Generalitat va celebrar que Glovo abandonés el model de falsos autònoms i contractés els repartidors com a assalariats. Complir la llei és imprescindible, però no pot ser una medalla. Si el govern acompanya algú, ha de ser a les persones treballadores que han sostingut un model que és un frau. El model de falsos autònoms no és una disfunció puntual, sinó una estratègia deliberada, un frau a la seguretat social.
...i això té conseqüències col·lectives: menys drets, menys cotitzacions i també més desigualtat. Estem aquí, senyora presidenta, i entenc que el temps és limitat, així que aniré al gra. Una plataforma que comenci a contractar és, evidentment, un pas endavant, però és només complir la legalitat i, a més, és insuficient. El problema no és només el contracte, és l'asimetria que genera de poder. La pregunta és quin model laboral estem construint. Si la retribució continua depenent de les comandes i de la disponibilitat, si el temps d'espera i els desplaçaments no compten, si l'algoritme assigna, penalitza o exclou sense garanties, el resultat pot ser un salari aparentment legal però que és, en realitat, materialment indigne.
Hi ha un element clau en el creixement de les plataformes: ja no és únicament el menjar a domicili, sinó també el repartiment de supermercats. Això vol dir que la precarietat d'APP es pot estendre a tota la cadena logística, incloent la preparació de comandes, magatzems i última milla. Si ara no establim regles, aquest model s'escamparà. La tecnologia no pot ser una eina de regressió social. Una persona treballadora no pot estar sotmesa a decisions automatitzades sobre horaris, ingressos o sancions que no tinguin transparència ni dret a recurs. Normalitzar això és posar en risc no només els drets laborals, sinó també l'estat del benestar.
Nosaltres no rebutgem la tecnologia, rebutgem que s'utilitzi per precaritzar. Proposem alternatives clares: transparència i control democràtic dels algoritmes, amb auditories independents i dret d'accés a les dades que afecten a la persona treballadora. Necessitem drets col·lectius forts, amb negociacions sectorials que garanteixin salaris dignes, jornades reals, descansos i protecció davant de sancions encobertes, així com una representació sindical efectiva dins de les plataformes i de les flotes.
També proposem models alternatius, amb suport a cooperatives de repartiment i plataformes cooperatives amb finançament, assessorament i criteris socials en la contractació pública, així com acords amb ajuntaments i comerç local per promoure logística de proximitat amb treball digne. A més, demanem responsabilitat fiscal i social. Qui precaritza no pot ser premiat amb legitimitat pública ni facilitats institucionals. Les plataformes han d'assumir responsabilitats davant dels accidents, impagaments i riscos, sense externalitzar-los sistemàticament.
La llei Rider va ser una victòria col·lectiva. Va demostrar que quan la societat es planta, l'abús retrocedeix, però no pot convertir-se en una coartada. Un primer pas no pot servir per tolerar un sistema que continua precaritzant. Li fem, senyor secretari general, sis preguntes molt concretes:
1. Sobre reparació del frau i prevenció de nous falsos autònoms, quines mesures està adoptant la Generalitat per recuperar les cotitzacions no ingressades durant anys?
2. Sobre salaris i còmputs de temps real, com valora el departament que, malgrat aquest canvi de model, moltes persones puguin continuar sense arribar a un salari digne si comptabilitzem el temps real de treball amb esperes i desplaçaments?
3. Quines accions prendran perquè no tinguem un salari mínim interprofessional que sigui fictici?
4. Sobre subcontractació i externalització, què farà la Generalitat per assegurar que la laboralització no es converteixi en un problema amb flotes i intermediaris?
5. Quines mesures impulsaran per garantir transparència i drets davant de decisions automatitzades?
6. Quin compromís assumeix el departament per impulsar la negociació col·lectiva sectorial i la representació sindical efectiva dins de les plataformes?
A banda d'aquestes preguntes, li demanem tres compromisos clars del Departament: primer, garantir condicions i salaris dignes, evitant un salari mínim interprofessional fictici; segon, assegurar transparència i garanties en la gestió algorítmica, amb supervisió pública i dret a recurs per les treballadores; i tercer, impulsar drets col·lectius i alternatives amb negociació sectorial i suport a models cooperatius i de proximitat.
El futur del treball no està escrit, depèn del que decidim avui. Els drets laborals només es mantenen en peu si es continuen defensant. Nosaltres no ens aturarem. La diferència entre el PIB i la renda familiar disponible és una plusvàlua encara molt gran.
A més, és imprescindible aquesta defensa dels drets laborals com a pilar bàsic de la nostra economia. Moltes gràcies, diputat. Ara serà el torn de Junts per Catalunya, amb la seva diputada, la senyora Maria Àngels Planas.
Moltes gràcies, presidenta. Benvingut, secretari. Vostè ha parlat de moltes xifres i ens ha donat números molt optimistes, però la realitat és la que és: tenim un poder adquisitiu que ha anat disminuint. Cada vegada els ciutadans són més pobres; treballen, però no arriben a final de mes. El cost de la vida ha incrementat i això és una situació important a tenir en compte quan una persona treballant no pot viure dignament.
Volem englobar aquesta problemàtica amb el que parlem del salari mínim interprofessional. Hem sentit dir moltes vegades que cal un salari mínim català de referència d'un 60% del salari mig, com deia la Unió Europea, que aproximadament serien uns 1.400 euros. Pensem que cal fer-ho, però el departament ha de desenvolupar una política amb agents socials perquè això sigui una realitat, i creiem que ara no s'està fent.
Per això, li preguntem sobre aquesta proposta que havia de ser una realitat fa quatre anys. Ens agradaria saber, un cop ha passat un any, què s'ha fet o què s'està fent per arribar a aquest salari, ja que els treballadors cada vegada són més pobres i això preocupa molt. No és que no estiguin treballant, és que estan treballant i no arriben a final de mes.
Vostè també ens ha parlat de l'atur. Les xifres indiquen una disminució de l'atur, però encara hi ha una bossa important de joves i persones majors de 55 anys que no estan treballant. Preguntem quins programes s'estan implementant per a aquestes persones. Vostè ha mencionat una xifra, crec que 223.000 aturats, o potser eren 320.000.
A més, ens trobem amb empreses que necessiten treballadors. Aproximadament un 37% de les empreses diuen que no tenen prou treballadors i han de venir treballadors de fora perquè no tenim suficients treballadors aquí a Catalunya. Ens preguntem quina és la causa d'aquesta situació. És que no hi ha prou formació? Quin és el motiu pel qual es donen aquestes xifres?
També s'ha parlat de l'absentisme laboral. Les xifres s'han doblat a Catalunya, i estem entre les primeres posicions de l'Estat en aquest aspecte. Sé que es va crear una nova direcció de relacions laborals amb una comissió d'absentisme. Ara fa un any que s'ha creat aquesta comissió, i ens agradaria saber quina és la seva valoració, en què estan treballant i com s'ha avançat per reduir aquest absentisme. Cada vegada hi ha més contractes, però també hi ha més contractes per cobrir aquest absentisme, quan la gent no ve a treballar.
Finalment, vostè ha parlat de la sinistralitat, que és un dels principals fracassos de les polítiques públiques, amb un augment d'accidents, especialment en sectors de molt de risc, i hi ha una infranotificació de malalties professionals.
Gracias, señora presidenta. Eficiencies contra el control i també la cultura preventiva, en aquest cas. Nosaltres ens agradaria saber quines mesures s'estan prenent, quines inspeccions es fan a les empreses, per si estan realment tots aquests controls de prevenció, si s'estan duent a terme i si realment s'han incrementat també els inspectors. Jo crec que vostè ha dit que estaven a la línia d'incrementar els inspectors de treball. Voldria saber com funciona, com estan.
No voldria acabar sense fer referència al company Canadell, qui ens ha parlat de Glovo. Nosaltres no podem avalar un model basat en els falsos autònoms; no és una qüestió d'ideologia, sinó de drets laborals, de justícia social i de compliment de la llei. Durant molts anys, aquestes plataformes digitals han construït un negoci sobre una precarització estructural. Nosaltres pensem que Catalunya no pot competir en base d'una desprotecció laboral. Per tant, crec que no és el nostre model de país. Dit això, volem deixar clar que Junts no està en contra de la innovació ni de l'economia de plataformes, però el que volem és una economia moderna, competitiva, digital, amb regles clares i amb seguretat jurídica respecte a les persones que hi treballen. Ens preocupa que, tot i les sentències, encara hi hagi milers de treballadors en aquesta situació.
Aprofito per preguntar si consideren que els mecanismes actuals d'inspecció són suficients per evitar que segueixin produint-se aquests falsos autònoms. Moltíssimes gràcies.
Gràcies, i ara és el torn d'Esquerra Republicana, pel seu diputat, el senyor Jordi Albert. Endavant.
Bé, doncs agrair al secretari general, en Pol Gibert, que fa quatre dies estava aquí al nostre costat, i que ja li vaig desitjar, en el seu moment, molta sort i encerts. Encantat de retrobar-te, Pol, i de poder continuar aquesta dialèctica amb les noves responsabilitats. També agraïm al Secretariat de Treball, a Paco Ramos, per la seva predisposició sempre al diàleg i a trobar solucions allà on hi ha un problema.
L'exposició que ha fet el senyor Gibert ha estat molt enfocada en molts àmbits. Hem trigat massa a fer-lo venir a la Comissió d'Empresa i Treball; un any, més d'un any, és massa. A partir d'ara, l'haurem de fer venir més vegades, ja que hi ha moltes temàtiques damunt de la taula i serà difícil abordar-les en tota la seva globalitat.
Avui ens centrarem en cinc qüestions. La primera serà parlar del model de relacions laborals i el model productiu. La segona, necessàriament, haurem de fer referència als traspassos que creiem que s'haurien d'executar per part d'alguna administració per tenir més capacitat de gestió en aquest àmbit. També parlarem d'inspecció de treball, de seguretat i salut laboral, i abordarem la nova estratègia que s'analitzarà enguany. Finalment, voldríem fer algunes qüestions i referències respecte al SOC i a les acreditacions professionals, que des del mes de setembre no estan funcionant com haurien de ser.
Per tant, abordarem tot aquest paquet respecte al model de relacions laborals i al model productiu. De fet, la compareixença pivotava en bona part respecte a aquesta qüestió, i a què implica aquesta economia. Gràcies.
I com en base a un sistema precaritzador, un sistema que té en el darrer esglaó de l'escala els treballadors i les treballadores, s'intenta maximitzar els beneficis d'aquestes empreses. Per tant, aquí al país tenim molt clar que necessitem un model productiu que sigui robust, que fortalesqui la classe treballadora i que no estigui fonamentat en la depredació ni en la precarització de la classe treballadora. Tots aquests models que ens venen marcats per un capitalisme salvatge no serien els que a Catalunya haurien de poder operar.
Lògicament, hi ha una normativa, però tenir una normativa no vol dir que es compleixi. És imprescindible l'acció de la Inspecció de Treball. Des d'aquest punt de vista, nosaltres també interpel·lem amb el departament perquè pugui exposar i desenvolupar més allò que ja ens ha anunciat respecte a quins possibles canvis normatius s'haurien de poder impulsar per tal d'aconseguir que l'economia de plataformes respecti els drets laborals.
D'altra banda, aquí en aquest Parlament, fa poc abans de finalitzar l'any, vam arrencar els treballs de la comissió d'estudi de l'impacte de l'economia de plataformes i de la intel·ligència artificial sobre el mercat de treball. Treballarem propositivament per trobar solucions que evitin que els avenços tecnològics vagin en contra dels interessos dels treballadors i les treballadores de Catalunya.
És clau, en aquest sentit, enfortir la nostra capacitat de gestió i normativa. Sabem que en l'àmbit laboral, Catalunya té competències limitades. Aquesta és una qüestió que traslladem al secretari general, que marqui un posicionament respecte a l'increment de la capacitat normativa del Govern de la Generalitat per tal que pugui tenir més incidència en el sistema productiu i en el model de relacions laborals. L'Estatut dels Treballadors i alguns dels seus articles acaben perjudicant aquesta capacitat de gestió.
Vostè ha mencionat que hi ha una actitud proactiva des de la Direcció General de Relacions Laborals, a la qual vull agrair la seva predisposició a la bona feina. No obstant això, aquesta proactivitat va mancada d'un altre element: la manca de capacitat pròpia de l'autoritat laboral per reconduir la conflictivitat laboral. Moltes vegades, només podem quedar-nos en l'àmbit de la mediació, i creiem que seria necessari que l'autoritat laboral de Catalunya tingués major capacitat normativa per incidir de forma més favorable als interessos de la classe treballadora.
Necessitem traspassos, tant del salari mínim com de les polítiques passives d'ocupació. De fet, s'ha mencionat que entre un 12 i un 38% de la classe treballadora no arriben a final de mes, motivat pels sous i l'increment del cost de la vida, que és desigual segons els territoris. Reclamem un traspàs del salari mínim interprofessional perquè sigui el Govern de la Generalitat qui pugui establir quin ha de ser aquest salari mínim i que sigui d'obligat compliment.
Finalment, pel que fa a la seguretat i salut laboral, és clau desplegar aquesta estratègia. Li demanem que ens tingui en compte per poder treballar en l'estratègia de seguretat i salut laboral a partir del 2026. Acabo amb unes preguntes molt concretes respecte al SOC. Una és que s'ha informat, de fet, des de finals de desembre, als centres...
S'iniciarien els cursos de la FOAP a partir del 9 de març del 2025. A nosaltres això ens preocupa i, per tant, hi ha una sèrie de preguntes que ens agradaria que pogués respondre. Una és si pensen deixar que les persones usuàries estiguin aquests dos mesos, en el millor dels casos, sense la formació de la FOAP, sabent que és el gruix de la formació ocupacional. Com pensen gestionar l'afectació als docents d'aquestes accions formatives amb dos mesos d'ERTOS? O ni tan sols es tindran en compte perquè es contracten amb l'inici de l'acció formativa? Per tant, si no s'inicia l'acció, ja no els contractaran. Com es gestionarà el 80% que es pagava als centres a l'inici de l'acció formativa? Un altre cop, si no hi ha acció formativa, no podran rebre aquesta subvenció del 80%. I finalment, com s'ajudaran els centres que ja havien fet aquesta prospecció entre l'alumnat per conservar aquests alumnes que ja podien formar part d'aquesta formació? O se'ls compensarà per fer-ho?
Abans que m'avisi, continuem tenint un problema amb les acreditacions professionals. Això depèn de l'Agència de Formació Professional, que està al Departament d'Educació, però continuem sense poder dur a terme acreditacions professionals en el país. Per tant, això és un problema greu que afecta sectors molt precaritzats, i li demanem que trobi una solució, però que no surtin els diners de treball, que surtin d'on estan. Ja que es van voler endur l'Agència d'Educació, el Departament d'Educació hauria d'assumir també els costos d'aquestes acreditacions professionals. Gràcies.
Ara és el torn del Partit Popular, amb la seva diputada, la senyora Míriam Casanova. Endavant. Molt bé, gràcies, presidenta. Abans de tot, també agrair al secretari general d'Empresa i Treball, el senyor Port Givert, que avui estigui aquí a la Comissió d'Empresa i Treball per explicar-nos els trets principals de la política de treball del Govern de la Generalitat i que, a més a més, ho faci de la mà del secretari de Treball, el senyor Paco Ramos, que tots coneixem perquè és un gran expert en la matèria.
El primer que volia destacar és quines són, pel Partit Popular, les àrees que considerem fonamentals en el model de relacions laborals. Compartim, primerament, tot el tema de la salut i seguretat laboral, i estem disposats a col·laborar en tot el que sigui necessari per definir i aplicar el pla per evitar accidents laborals i prevenir malalties. També compartim l'altre pilar que considerem fonamental, que és el diàleg social amb tots els agents econòmics i socials, perquè creiem que s'ha de promoure per avançar en la millora dels salaris i les condicions laborals de les persones treballadores.
Pel que fa a l'altra gran àrea, la inspecció de treball, vostè ha comentat que no només el govern pretén incrementar els recursos necessaris, sinó que ha posat l'èmfasi en les noves tecnologies. Podria concretar-nos una mica més sobre quants recursos tindrà la inspecció de treball al llarg del mandat? Quin serà l'increment de recursos? Quines seran aquestes noves tecnologies? I, en definitiva, quina nova estructura ha de tenir per exercir les seves funcions de vigilància i exigència en el compliment de la normativa laboral, d'informació, d'assistència i orientació a empreses i treballadors, així com de mediació i conciliació entre empreses i treballadors per resoldre conflictes laborals.
Un tercer aspecte que considerem molt important és el tema de l'absentisme laboral. Creiem que cal més control, coordinació i agilitat en la gestió de les baixes laborals per incapacitat temporal de contingència comuna. Tenim present que el cas de Catalunya és especialment notori, ja que està per sobre de la mitjana espanyola en baixes laborals, cosa que comporta un cost al voltant d'un 10% del PIB català. Recentment, la premsa ha destacat el col·lapse dels CAPs, que endarrereix una setmana l'atenció als treballadors catalans respecte a la resta de treballadors espanyols. Aquest és un greu problema per a l'economia catalana, juntament amb la dificultat de fer créixer els salaris reals del conjunt dels treballadors, ja que el salari mínim interprofessional ha anat pujant, però el salari mitjà està lleugerament per sobre del salari mínim interprofessional, i no sembla que es trobi la fórmula per fer créixer d'una manera generalitzada els salaris reals dels treballadors.